dilluns, 15 de juliol del 2019

El parany (X)

Anterior


CAPÍTOL 10
PERSECUCIÓ PEL CANAL

—Vigila!
Milo va girar el volant a la dreta i va esquivar, per poc, una gran barcassa que anava en direcció oposada. Els membres de la tripulació klatooiniana els van maleir a crits, però aquesta era la menor de les seves preocupacions. Va fer un cop d'ull a la seva germana, que estava xopada i es feia un massatge la cama.
—T'ha ferit?
—No —va contestar ella—. Alguns enderrocs de la paret m'han donat en la cama, això és tot.
CR-8R es va donar la volta sostenint un esprai de bacta en un dels braços manipuladors. Lina el va apartar.
—De debò, estic bé. Ni tan sols m'he trencat la...
La seva veu es va apagar.
—Què passa? —va preguntar Milo, mirant cap enrere.
No va fer falta que Lina li respongués: una moto speeder avançava veloçment pel camí que recorria la riba esquerra del canal, perseguint-los.
—Korda! —va dir Milo amb dificultat.
El capità imperial estava inclinat sobre el manillar de la moto speeder, amb el motor del vehicle al límit per atrapar-los. Fins i tot en aquesta distància, Milo va poder veure que li passava alguna cosa en la cara: el costat esquerre tenia el doble de la seva grandària habitual, amb la pell irritada i inflamada. Una de les berrugues-vespa devia haver-li llepat. Encara que no semblava que això el frenés. Mai es donava per vençut?
Morq va xisclar alarmat i Milo va tornar la vista al capdavant, just a temps d'evitar xocar amb un petit bot.
—Això ha estat massa a prop —va dir—. A quant estem del port espacial?
Lina va treure la seva tauleta i va activar el mapa.
—No sé on estem!
—Ni jo!
—Tu vas trobar el pont, no?
—Però venint de la direcció oposada! Tu vas ser la que ens va dir que saltéssim al bot!
La tauleta va produir una xiuletada que indicava que havia trobat la seva localització.
—Esquerra! —va cridar Lina—. Gira a l'esquerra.
—Quan?
—Ara!
—T'agrairia que m'avisessis amb una mica més de temps la propera vegada —va dir Milo, donant un altre gir brusc al bot robat.
En trontollar-se cap a l'esquerra, van ruixar amb la pudent aigua als desafortunats transeünts que passejaven per la riba del canal.
No va haver-hi temps per demanar disculpes: Korda havia creuat un pont i encara els seguia de molt a prop. Tenia una mà en el manillar, mentre amb l'altra buscava alguna cosa en el seu cinturó.
—Té un blàster! —va cridar Lina quan l'oficial va apuntar i va disparar. El projectil va impactar en la popa del vaixell, de la qual van sortir volant estelles de fusta en totes direccions.
Milo zigzaguejà entre els vaixells del canal; o, almenys, aquest era el pla. Però va copejar el costat d'una barcassa, la qual cosa va provocar un intens cruixit i gairebé va llançar a CR-8R per la borda.
—Estàs intentant enfonsar-nos? —va exclamar Lina. Morq va saltar i es va agotzonar sobre el seu cap, tapant-li els ulls amb els braços.
Un altre tret va impactar en el vaixell, perillosament a prop del motor forabord que els propulsava per l'aigua.
—No, però Korda si. Cap a on?
—No puc veure —va dir Lina, intentant apartar a l'aterrit mico-llangardaix.
Milo es va tornar cap a ells:
—Morq, baixa't d'aquí. Si necessites abraçar a algú, abraça a Cràter.
Encara incapaç de parlar, el droide no va poder protestar quan Morq va deixar el cap de Lina per pujar-hi al seu.
—Molt millor —va dir Lina mentre revisava el mapa—. A la dreta, i just després a l'esquerra. Korda es quedarà atrapat a l'altre costat del canal.
—Per?
—La seva moto speeder no podrà creuar per l'aigua. Haurà d'anar pel camí més llarg.
—D’acord —va contestar Milo—; però recorda el que m'has dit sobre xocar-me amb coses!
El bot va derrapar cap a la dreta, molt a prop d'una de les cantonades, mentre els trets de Korda s'esvaïen en l'aigua. Llavors Milo va girar a l'esquerra. Tots dos nens van cridar quan el bot va estar a punt d'enfonsar-se, però finalment va tornar a redreçar-se.
—Encara està allà? —va preguntar Milo, mantenint la vista al capdavant.
Lina va fer un cop d'ull al seu voltant; no hi havia ni rastre de la moto speeder de Korda.
—Ja no, crec.
—Llavors tornem a l'Au abans que ens torni a trobar.
Lina va llegir en veu alta les direccions i Milo va fer tot el possible per reaccionar. No una, sinó dues vegades va fregar els murs del canal i va estar a punt de xocar contra una barcassa plena de cereals, però cada conat d'accident els portava més a prop del port espacial.
Milo va somriure al timó: anaven a aconseguir-ho. Anaven a escapar!
De sobte va arribar a les seves oïdes un so semblat al crit d'un animal.
—Oh, no —va dir Lina.
—Què? —va preguntar Milo, mirant per sobre de l'espatlla.
Sobre els seus caps, volant baix, hi havia un dels caces TIE, a la mateixa velocitat que el bot. Va descendir una mica més sobre el canal, tan a prop que van poder veure la fosca armadura del pilot a través del parabrisa.
—Detinguin el vehicle i lliurin-se! —va ordenar el pilot pels altaveus del caça.
—Què fem? —va dir Milo.
—Ignorar-ho i continuar —va respondre Lina.
—Ignorar la gran nau amb canons làser?
—No és tan gran —va mentir Lina.
—Sí, quan estàs en un Destructor Estel·lar, no en aquest vaixell!
Milo va tornar a girar una cantonada, seguit a prop pel caça TIE.
—Repeteixo —va insistir el pilot—: parin o disparo!
—No ho farà —va insistir Lina—. Ja has sentit a Korda en el pont: no poden arriscar-se a danyar a Cràter.
Rajos d'energia verda van impactar contra l'aigua a cada costat del bot, aixecant núvols de vapor.
—Vols explicar-li-ho? —va cridar Milo.
Lina va assenyalar al capdavant:
—Baixa per allà.
Milo va posar uns ulls com a plats quan va veure a què es referia Lina: era una estreta franja d'aigua, no gaire més ampla que el vaixell; un canal de càrrega per als magatzems que s'alçaven a cada riba.
—No ho aconseguiré —va dir Milo—. Ve massa ràpid.
—Gira ja!
—No!
El caça TIE va disparar de nou, aixecant aigua, amb l'única intenció d'espantar-los perquè es detinguessin. En lloc d'acovardir-se, Lina es va inclinar cap endavant, va agafar el volant i va girar bruscament a la dreta. El bot va derrapar sobre l'aigua i va xocar contra el canal de càrrega, rebotant en les estretes parets.
Instintivament, el pilot del caça va girar per seguir-los, però es va adonar del seu error massa tard: incapaç de passar pel buit, la nau es va estavellar contra el magatzem; va perdre els panells solars que portava als costats i després va explotar com una bola de foc. Els ardents trossos de la nau que van començar a caure van xiular en impactar contra l'aigua freda.
Milo va tornar a prendre el control del timó, però el motor es va detenir, la qual cosa va deixar el vaixell a la deriva.
—Què ha passat?
Lina es va arrossegar cap al motor; un orifici circular el travessava de costat a costat.
—Està sense combustible: Korda deu haver-li disparat i hi ha hagut una fuita. Hem tingut sort que no hagi explotat.
—Llavors, què anem a fer? Nedar?
Lina es va tornar cap a CR-8R:
—Cràter, hauràs d'usar els teus repulsors.
El droide es va quedar bocabadat, negant amb el cap.
—Mira —va continuar ella, posant-li la tauleta davant de la cara—. Estem a un parell d’illes del port espacial. Apunta els repulsors cap enrere i propulsa’ns. Au vinga, Korda pot arribar a qualsevol moment!
El droide va sacsejar el cap, negant-se en rodó.
Una mà enguantada va agafar la part posterior del vaixell.
Lina va cridar quan va veure que el pilot del caça TIE derrocat intentava pujar a bord des de l'aigua. La figura negra es va acostar a Lina, l'aterrit rostre de la qual es reflectia en el cristall de la màscara.
—Cràter, deixa de discutir i fes-ho!
Mentre el pilot s'esforçava a pujar malgrat el vaivé del bot, el droide es va llançar per la popa. Aferrant la vora del vaixell amb els seus braços manipuladors, CR-8R va encendre els repulsors en direcció a la cara del pilot.
El bot va començar a accelerar, més ràpid que abans, provocant que el pilot sortís volant sobre l'aigua.
Milo va girar per sortir del canal de càrrega i entrar en un tram buidat.
—Segueix recte —va indicar Lina, consultant el mapa—, i després gira a la dreta cap a aquell venedor d’speeders terrestres.
Milo va fer el que li indicaven, mentre els repulsors de CR-8R es queixaven per l'esforç. Enfront d'ells, els edificis a ambdues ribes del canal van desaparèixer per donar pas a un grup de naus de gran grandària.
—És el port espacial! —es va alegrar Lina.
Milo es va tornar per mirar-la.
—Sí, i Korda també.
El capità estava dempeus en un petit pont, davant d'ells, amb l'arma alçada i preparat per disparar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada