La fugida (i VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

A TRAVÉS DEL TÚNEL

—Tinc un mal pressentiment —es va queixar CR-8R quan el casc de l'Au Murmuri va fregar amb les parets del túnel.

—No ets l'únic —va admetre Lina, intentant detenir la rotació de la nau—. Quant temps tenim fins que les bombes explotin?

Milo va revisar el seu cronòmetre.

—Dos minuts. Potser un.

—Gràcies per ser tan precís. És de molta ajuda.

—Tu centra't a treure'ns d'aquí d'una peça.

La cabina es va trontollar quan les ales plegades de l'Au van copejar un penyal.

—Faig el que puc.

—Pots fer-ho més ràpid?

—Senyoreta Lina —va intervenir CR-8R—, l'entrada a la següent càmera està just davant.

—La veig —va contestar Lina, conduint la nau cap a una caverna enorme.

Milo va deixar anar una xiulada, estirant del cinturó de seguretat per veure a través del cristall.

—Mira aquest lloc. Deu mesurar quilòmetres d'ample.

—No hi ha temps per fer turisme —va etzibar Lina. Les llums de l'Au van il·luminar dues sortides que s'obrien davant seu—. Cràter, quin camí prenc? El de l'esquerra o el de la dreta?

CR-8R va consultar el mapa.

—El de l'esquerra condueix a la superfície, encara que haig de dir que el túnel de la dreta té una estructura fascinant que suggereix la presència de...

Unes explosions esmorteïdes van interrompre la divagació del robot, seguides pel so d'una pluja de petites roques que queien sobre el ja atrotinat casc de la nau.

—Això deuen ser les mines —va dir Milo.

—I això deu ser tot el sistema de coves esfondrant-se —va afegir CR-8R—. Anem a morir triturats.

—Les mines han detonat, senyor —va informar el comandant de la tropa d'assalt quan es va reunir amb el Capità Korda en la llançadora imperial.

—I els nens?

—Estaven en la cova.

La boca de Korda va traçar una horrible ganyota que revelava les seves dents de metall. Es va donar la volta en la seva butaca de comandament per observar a Auric i a Rhyssa Graf, que tenien els braços i el pit lligats a la cabina.

Les llàgrimes rodaven per les galtes de la Rhyssa, i Auric tremolava de ràbia. Semblava desitjós d'esbocinar al capità quan pogués deslligar-se.

—Així és millor —es mofà Korda—. Sense caps per lligar. La seva antiga vida ha acabat. Ara serveixen vostès a l'Imperi. Els suggereixo que es vagin acostumant.

Va prémer un botó del seu seient de comandament i es va comunicar amb el pilot de la nau:

—Els nens estan morts. Anem-nos-en.

—Agafeu-vos! —va cridar Lina, girant per esquivar una roca de la grandària de mitja nau que s'havia desprès del sostre—. Pels pèls.

Inclinant la palanca de control, va girar l'Au cap a la sortida de la dreta.

—Què fa? —es va queixar CR-8R—. He dit a l'esquerra.

—Vaig creure que havies dit a la dreta.

—He dit que la dreta era fascinant, no que entrés per fer un cop d'ull. És que els nens mai escolten?

—I tu mai calles? —va bramar Milo—. Fes el que digui, Lina!

—Ho intento!

Abans que pogués corregir la ruta de vol, un esbart de grans criatures liles va sorgir d'una esquerda de la paret de la cova, xisclant.

—Ratapinyades kinor! —va cridar Milo—. L'explosió deu haver-les molestat!

—Bé, doncs ara ells m'estan molestant a mi! —va exclamar Lina mentre l'Au Murmuri arremetia contra la multitud de cossos gruixuts i nerviosos. Només sentien el batre de les ales de cuir i les esgarrapades de les urpes en el transpariacer, a mesura que les criatures impactaven amb el parabrisa—. No veig gens!

—Esquerra —va cridar CR-8R—. Giri a l'esquerra!

Lina va rondinar; sentia com si les seves espatlles estiguessin en flames mentre desviava la nau cap a l'esquerra, apartant-se de l'eixam. L'Au va travessar una àmplia sortida, just al moment en el qual el sostre del túnel es començava a desplomar amb un baluern similar al d’un planeta fent-se xixines.

—Espero que s'adoni que ara mateix tenim una probabilitat entre mil de sortir vius —va informar CR-8R sense embuts—. Mai ho aconseguirem!

—És clar que sí! —va cridar Milo, seguint el progrés de la nau en l’holomapa—. Lina, gira a l'esquerra. Ara a la dreta.

Lina va seguir les ordres de Milo, intentant desesperadament deixar enrere l'esfondrament del túnel, que els seguia a prop. La nau va rebotar contra les parets, el casc es va esquinçar i l'antena es va trencar, però a la Lina no li importava. Només volia veure les estrelles de nou.

—Som a punt d'arribar —va exclamar Milo, amb la veu pràcticament ofegada pel rugit que provocaven les roques en la seva caiguda.

—La sortida és massa estreta —va advertir CR-8R, mirant al capdavant.

—Llavors anem a eixamplar-la —va dir Lina—. Milo?

—Ja estic en això —va contestar el seu germà, descordant-se el cinturó per canviar-se al seient que hi havia darrere d'ella i desplegant el punt de mira. En la part superior de l'Au, el perforador làser de la nau va girar, apuntant cap al front.

—Foc! —va cridar Milo, i les roques situades davant d'ells es van convertir en pols; al moment, el sostre va començar a caure.

—Les possibilitats de supervivència acaben de caure dràsticament! —es va queixar CR-8R, apagant els seus fotoreceptors per no ser testimoni de la seva pròpia destrucció.

Enmig d'un devessall de roques, l'Au Murmuri va sortir pel vessant d'una muntanya. L'aigua de la pluja colpejava el casc, però cap membre de la tripulació es va queixar: estaven massa ocupats aplaudint. Darrere d'ells, la sortida es va esfondrar a causa de les explosions, per la qual cosa el túnel es va tancar per sempre.

Lina va prémer un botó i va desplegar les ales de l'Au, que va prendre altura en el cel nocturn. Milo va abraçar a la seva germana, que es va encongir de dolor.

—Escolta, vigila amb l'espatlla, follet.

—Ho sento —va dir Milo, apartant els seus braços d'ella—. Però ho has aconseguit, germaneta. Ho has aconseguit!

—Ho hem aconseguit —li va corregir ella—. Però ja ho celebrarem més tard. Cràter, on està aquesta llançadora?

El droide va consultar els seus sensors.

—Ja ha desenganxat —va informar—. Calculo que sortiran de l'atmosfera del planeta en trenta segons des d'ara.

—No podem deixar que s'allunyin —va dir Milo, de nou en el seu seient—. La mama i el papa estan en aquesta cosa.

—No ho farem —va prometre Lina, tornant a empènyer la palanca de control per aixecar el morro de l'Au. Aquesta va pujar encara més amunt i va creuar el llindar cap a l'espai en qüestió de pocs segons.

—Aquí estan —va dir Milo, assenyalant les llums de la llançadora.

—Un model Sentinella —va informar CR-8R—. Amb capacitat per transportar fins a setanta-cinc soldats.

—I presoners —va dir Lina, dirigint la nau cap a la llançadora.

—Què anem a fer? —va preguntar Milo.

—La veritat és que no ho sé —va respondre Lina—. Com està aquest perforador làser?

Milo va revisar el seu monitor.

—Amb prou feines està operatiu. Crec que ha sofert algun cop quan sortíem del túnel.

El cap de CR-8R va girar cap a la posició del pilot.

—Senyoreta Lina, no estarà suggerint que preparem un atac? Aquesta classe de llançadores estan equipades de sèrie amb canons làser retràctils, per no esmentar la torreta d'ions, els míssils de commoció...

—Tenen a la mama i al papa —va respondre Lina furiosa, tremolant d'impotència i por—. No podem deixar-los escapar sense més.

Mentre parlava, la nau es va allunyar a una velocitat de vertigen. Feia un moment estava allà, però de sobte havia desaparegut.

—Han passat a la velocitat de la llum —va informar CR-8R.

—Llavors ja està —va dir Lina, enfonsant-se en el seient del pilot—. Els hem perdut.

Morq va deixar anar un dolorós gemec, però Milo no anava a rendir-se tan fàcilment.

—No diguis això, germaneta. No t'has rendit quan Cràter estava encallat, ni quan ens hem quedat atrapats en la cova. Podem trobar-los. Sé que podem.

Lina va girar la seva cadira i es va trobar amb la mirada del seu germà.

—Tens raó —va dir, i un somriure de determinació va aflorar als seus llavis—. Cràter, com va la desencriptació del missatge de la mama?

CR-8R inclinà el cap abans de contestar.

—1,979 per cent del total desencriptat.

—Doncs segueix treballant. Mentrestant, estableix una ruta cap a Thune.

—Thune? —va preguntar Milo, recolzant-se en el respatller del seu seient—. No hauríem de dirigir-nos cap als Mons Centrals? Segurament és allà on Korda els haurà portat.

—Sí, però la mama i el papa tenen amics a Thune. Si volem tornar a veure'ls, necessitem ajuda, i la necessitem ràpid.

—Els nens Graf contra l'Imperi, eh? —va dir Milo.

Lina va observar les coordenades que es desplaçaven pel monitor.

—Això sembla. I jo que pensava que els Imperials eren els bons.

—Com tots —va balbotejar CR-8R des del control de navegació—. I què farem quan finalment capturem a Korda?

—Això és fàcil —va dir Milo, acariciant el pèl de Morq—. Improvisarem. Veritat, germaneta?

—Així és, follet. Anem.

Lina va activar l’hiperpropulsor i l'Au Murmuri va sortir disparada cap a davant, rumb als estels.

FI

L'AVENTURA CONTINUA A

STAR WARS

AVENTURES A L'ESPAI SALVATGE

Segon llibre: EL PARANY