Ahsoka (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Això encara podia manejar-se. Arreglar-se. Jenneth podia refer els seus càlculs, tenir en compte les noves variables i arribar a una solució viable. Solament havia de saber quins recursos estaven disponibles en l'actualitat. Va buscar els informes de l'incident que els oficials imperials ja havien ingressat al sistema i els va llegir ràpidament, així podria començar les seves extrapolacions.

La pèrdua dels caminants era dura. Eren més nous que els tancs, construïts després del sorgiment de l'Imperi i molt més adequats per patrullar, perquè necessitaven menys tripulants i cobrien més terreny. Sense ells, els soldats d'assalt haurien de buscar a peu mentre els tancs es reparaven. Almenys les torretes encara estaven operacionals. El complex imperial no estava indefens.

El que realment necessitava eren més unitats de soldats d'assalt. Encara que no eren adequats per fer cap treball d'agricultura, serien més que capaços de supervisar el treball local. El pla inicial s'havia implementat bé, però era hora de prendre mesures més severes. El toc de queda, que s'havia complert de forma laxa, seria estrictament monitorat, i aquells que el desobeïssin serien castigats. A plena llum del dia. Preferiblement al centre de la ciutat. També hauria d'assegurar-se que els capitosts fossin detinguts. No serien executats —això solament faria enutjar més als grangers— però la tortura publicitada i el sofriment visible feien meravelles per trencar la moral.

Podria treballar amb això.

Amb el que ell no podia treballar, era també el seu major problema. Ell no havia vist l'atac, de fet havia estat dormint durant la seva totalitat, però simplement hi havia massa informes que ho corroboraven perquè pogués descomptar-ho. Hi havia hagut una usuària de la Força en l'aixecament. Havia sortit del no-res, i d'acord a tots els informes era molt bona. Tenia edat suficient per haver rebut entrenament Jedi. Semblava ridícul, Jenneth volia desestimar la idea. Tots els Jedi estaven morts. I encara que algun hagués escapat, per què apareixeria una en un lloc apartat com Raada?

Va donar voltes al càlcul en el seu cap i va trobar la resposta. La Jedi estava aquí perquè era apartat. Pensava que l'Imperi no vindria a Raada, i ell, Jenneth Pilar, la hi havia sorprès. Això li va fer sentir-se molt millor sobre tota la situació.

No tenia idea com tractar a una presumpta Jedi. Deixaria que el comandant imperial s'ocupés. Solament havia de presentar el seu nou informe i anàlisi, i fer els seus suggeriments tan aviat com fos possible per mantenir la seva bona reputació.

Jenneth va fer aparèixer una pantalla en blanc en el seu datapad i va començar a entrar les seves noves tabulacions.

***

Al final, havien hagut de calmar a Neera per evitar que es fes mal a si mateixa. Ahsoka la va cobrir amb una manta, va ficar les mans de Neera per sota i va controlar la seva respiració. Neera inhalava i exhalava tranquil·lament, a la velocitat adequada. No seria una solució a llarg termini, però ara com ara, necessitaven tranquil·litat i temps per pensar. I Ahsoka havia de donar algunes explicacions.

Es va asseure en la taula on Kaeden i Miara estaven construint més explosius. Cap de les germanes la va mirar, ni tan sols amb desaprovació. Ahsoka va sospirar. Això no anava a ser fàcil.

—El meu veritable nom és Ahsoka Tano —va dir—. Lamento no haver pogut explicar-vos-ho.

Ahsoka trobava que sempre era millor començar amb la disculpa i després tornar cap enrere a l'explicació. Era una cosa que Anakin mai havia dominat.

—No és molt segur ser com jo —va continuar—. L'Imperi paga generosament pels Jedi, i no mostra misericòrdia.

—Ho hem notat —va dir secament Miara. Encara no la mirava, però les seves mans tremolaven d'ira i probablement por.

—Mai vaig voler posar a cap de vosaltres en perill —va continuar Ahsoka—. No vaig creure que ningú ho descobriria, i esperava que això els mantingués fora de perill.

—Fora de perill? —va dir Kaeden. Va renunciar a tota pretensió de seguir treballant i va mirar a Ahsoka als ulls—. No estem enutjades perquè la teva existència ens posa en perill, Ash... Ahsoka. Estem enutjades perquè no vas fer tot el que podies per ajudar-nos abans.

Es va sentir com si Kaeden l'hagués colpejat en la cara. Ahsoka havia fet tot en el que va poder pensar. Havia preparat un lloc per amagar-se. Havia emmagatzemat aliments, aigua i subministraments mèdics. Els havia ajudat a organitzar-se.

Però no havia usat la Força per salvar a Hoban.

—Kaeden —va dir tan suaument com va poder—, hi ha límits al que fins i tot un Jedi pot fer. I t'asseguro que vaig fer el meu millor esforç per ajudar als teus amics i la teva família.

—I què saps tu sobre família? —va dir Kaeden—. Mai vas tenir una. I probablement tampoc vas tenir amics. Solament als clons que havien de fer tot el que deies, perquè eres el seu oficial superior.

Es va aixecar i es va anar abans que Ahsoka pogués pensar en una resposta. Miara va ajuntar intencionadament totes les peces en les quals estava treballant i es va moure a una altra taula, deixant sola a Ahsoka. Ningú la mirava ni li parlava, encara que a part de les noies, els grangers semblaven més esgotats i espantats que enfadats. Ahsoka es va aixecar i va sortir de la cova principal. Es va arrossegar a través del túnel que conduïa a un dels altres compartiments, el que tenia l'entrada que mirava cap a la ciutat, i es va quedar allà sola, mirant les llums.

—Nosaltres prenem una peça, vosaltres preneu una peça —va dir silenciosament. No estava segura per què un tauler de crokin l'ajudava a pensar. Sempre havia estat capaç de visualitzar les tàctiques en termes directes. Va decidir que la diferència estava en els seus camarades. Els clons coneixien el combat. Estava en la seva sang. Els grangers coneixien el crokin. Era la forma més senzilla que podia pensar per explicar-los-les, i ara s'havia tornat un hàbit.

Ella hauria d'anar-se’n ràpid i confirmar totes les pitjors sospites que Kaeden tenia sobre ella. Si l'Imperi estava interessat en la lluna abans, saber que hi havia una Jedi en ella augmentaria la presència imperial deu vegades. Serien lents sense els seus caminants, però estarien fora buscant. I ni tan sols les persones que es van quedar a la ciutat estarien segures, especialment una vegada que els oficials s'adonessin que els agricultors havien utilitzat els seus equips de camp per organitzar la revolta.

Ahsoka va tancar els ulls i va respirar profundament. Va voler meditar, però en comptes de la serenitat que solia trobar, el primer que va veure va ser el rostre solemne i de quatre anys d'edat de Hedala Fardi. Això era gairebé pitjor que l'espai en blanc on Anakin solia estar. Almenys el seu mestre podia cuidar de si mateix. La petita nena Fardi mereixia alguna cosa molt millor que l'oblit.

Parpellejant per recuperar el seu enfocament, Ahsoka va prendre una decisió. No podia tornar per Hedala, no ara, però podia quedar-se per Kaeden, Miara i els altre tant temps com fos possible. La seva nau encara estava amagada i fora de perill, i ara que el seu secret s'havia revelat, no havia de ser subtil en un intent de fuita sobtada. Romandria en Raada i continuaria ajudant a resistir als grangers, suposant que la deixessin, per descomptat. Després d'aquesta nit, hi havia una probabilitat bastant decent que la tiressin de la ciutat ells mateixos. Es quedaria almenys el temps suficient per demanar disculpes i veure si hi havia alguna cosa que podia fer per Neera.

—Ahsoka! —El crit va venir per darrere d'ella. Era Miara, la seva veu afeblida per la preocupació, les llàgrimes i més que una mica de ressentiment per haver de parlar amb Ahsoka en primer lloc.

—Què succeeix? —va preguntar.

—És Kaeden —va panteixar Miara, agitada mentre sortia arrossegant-se del túnel. El deuria d'haver recorregut a tot córrer—. Es va anar després de cridar-te, i vaig pensar que havia tornat a l'àrea mèdica amb Neera, però no. El guàrdia de la porta va dir que la va deixar sortir, i no ha tornat.

Ahsoka es va donar la volta, va mirar cap a fora als pujols entre les coves i la ciutat. Estava massa fosc per veure res, i també hi havia massa gent concentrada perquè Ahsoka pogués obtenir una lectura a través de la Força.

—Si va a la ciutat, la capturaran? —va preguntar Miara.

—No estava usant una màscara, i té una lesió visible en el rostre —va dir Ahsoka—. Saben quin aspecte té. Segur que l'atrapen.

No va agregar que els imperials també torturarien a Kaeden. Suposarien que sabia on estaven amagats la resta dels insurgents; suposarien que sabia on estava Ahsoka, i realment, realment volien atrapar a Ahsoka.

—Què anem a fer? —va preguntar Miara.

—El que vas a fer tu és quedar-te aquí amb Neera —va dir Ahsoka—. Ella necessitarà molt a una amiga quan desperti, i ets l'única que té ara mateix.

Miara va empassar saliva, però va assentir amb el cap.

—Aniràs a buscar-la? —va preguntar—. Encara que Kaeden estava tan enutjada amb tu?

—Sí —va dir Ahsoka—. Hi aniré.

No va mirar però va suposar que Miara la va seguir a través del túnel a la cova principal. Es va detenir només el temps suficient per recollir el conjunt de peces de tecnologia d'on les ocultava, en cas que no fos capaç de tornar per elles, i per recuperar el blàster imperial que havia robat durant la batalla. Ningú va intentar detenir-la i va desaparèixer en la foscor.

***

Kaeden es va adonar del seu error gairebé tan aviat com va arribar a la ciutat. Per descomptat que hi hauria més patrulles, degudes a l'atac de dos fronts d'aquesta nit. Per descomptat que ara realment estarien buscant, no solament mostrant la seva presència per deixar que la por fes la resta. Per descomptat que coneixien el seu aspecte. Almenys ella havia robat la caputxa de Miara per cobrir-se la ferida en el front. Li bategava, però havia deixat de sagnar, i l'insurgent amb formació mèdica que l'havia cosit va dir que no era probable que tingués una commoció cerebral. De totes maneres, ja era massa tard per fer marxa enrere ara.

No va anar a casa. Va anar a la de Vartan, però ell no estava allà. S’hauria d'haver quedat amb Selda, esperant novetats. No volia intentar arribar a ells fins a la llum del dia. Almenys una vegada que acabés el toc de queda seria més fàcil moure's. Acabava de desarmar el pany de la porta de Vartan quan vuit soldats d'assalt van girar la cantonada al trot. Clarament anaven en camí a la casa de Vartan, i estaven igual de clarament sorpresos de trobar-la a ella en lloc d'ell, però no anaven a deixar passar l'oportunitat.

—Atrapin-la —va dir el que tenia una musclera.

Kaeden va pensar de lluitar, però vuit contra una no eren bones probabilitats. Va posar una mica de resistència, però no prou com perquè fessin més que deixar-la sense alè d'un cop.

—Vigila amb aquesta —va dir el líder dels soldats—. Tindran algunes preguntes per a ella a la base.

Per com ho va dir va fer que a Kaeden se li gelés la sang en les venes. Ahsoka, va pensar, preguntant-se si els Jedi realment podien llegir les ments, Ahsoka, ho sento. Llavors el comandant la va atonyinar una altra vegada i tot es va posar negre.

 Següent