Catalyst (XVII)

Anterior

17

IMPLICACIONS MATERIALS

En Has va descendir la rampa del vaixell de càrrega i va caminar cap al banc alt de l'estuari. Es va protegir els ulls de la llum i va mirar cap al mar. La brisa era tèbia i constant, i les aigües cristal·lines es movien mandroses amb la marea. A la distància, on la caleta s'unia amb el mar, l'aigua era d'un blau profund, i encara més lluny, una fila de muntanyes còniques sorgia des de l'horitzó, com si surés sobre la boira. El cim del volcà més alt estava ocult entre un núvol lenticular. En la vasta extensió de l'oceà, hi havia illes de roca que planaven per onsevulla, amb vegetació groga i verda penjant d'esquerdes, amb parets empinades tallades per l'erosió, i coves sorrenques aïllades.

En Has es va girar cap a la cap de personal de terra que el va rebre. Era una humana baixeta, de pèl molt curt, i li llançava la mirada a la qual ja s'havia acostumat des que es va involucrar amb Matese. Estava en forma, lluïa furtiva i capaç. Darrere d'ella, cinc membres del seu equip ajudaven a la tripulació d'en Has a descarregar contenidors d'enviament de la part frontal del vaixell de càrrega. El personal de terra havia arribat en un parell d’speeders, amb un tren de càrrega de repulsoelevació darrere.

Hi havia vegetació esclarissada brollant del terra d'argila vermella a banda i banda de l'estuari. En Has mai havia vist un cel tan clar des de baix. Quan va aterrar en aquest planeta, va saber que no hi havia una zona urbana a milers de quilòmetres en qualsevol direcció.

—El treball no se sent com a treball en aquest lloc —li va dir a la cap de personal.

—Sí, però hauries de ser un ermità per voler quedar-te aquí durant un temps perllongat.

—No hi ha molta vida nocturna...

—La hi ha, si ets un insecte llanterna. —Es va netejar la suor del front i va assenyalar vagament cap al mar—. Extracció Turlin/Benthic té un petit assentament en la costa nord. Són alguns centenars d'espècies barrejades. No hi ha molt d'on triar si de companyia es tracta, però els xarrups són barats i el menjar és tolerable.

—Això és tot?

—No es permeten habitatges des que un grup d’ambientalistes ens va fer el gran favor de fer que Wadi fos declarat «Planeta del Llegat».

«Per descomptat..., va pensar.

—Turlin/Benthic... —va repetir—. No els conec.

—Consorci miner. Tenen concessions per extreure del fons del mar.

—Ah, sí, vaig aconseguir veure les seves plataformes quan aterràvem.

—En la seva majoria ho operen droides, encara que tenen un parell de pilots vius.

—Què estan excavant?

—Quan em van contractar, em vaig assabentar que l'oceà té àrees molt vastes de nòduls polimetàl·lics en els respiradors hidrotermals actius. Els respiradors creen dipòsits de minerals: doonium, meleenium, dolovita, kammris... T/B usa bombes hidràuliques per treure'ls a la superfície i processar-los. Després recullen els residus i els envien a centres de neteja en altres mons.

—Tant així els importa la contaminació, eh?

—Com vaig dir, no els queda d'una altra perquè Wadi és del Llegat.

—Així que Turlin/Benthic és l'usuari del nostre carregament?

Va deixar el que estava fent per somriure com si sabés alguna cosa que ell no.

—Els accessoris de canonada mai sobren.

—Excepte que no són accessoris de canonada.

—Sí ho són —va dir amb serietat elaborada—. Ho diu aquí en el manifest.

Has va forçar una riallada perquè semblés que entenia l'acudit.

Wadi Raffa era un altre Samovar. Un comandant en el punt d'inserció li va donar coordenades per aterrar i li va instruir que entrés tan delicadament com li fos possible, amb els retroturbos del vaixell de càrrega i no amb els propulsors de posicionament.

Es va prendre un moment per observar la descàrrega. Tothom semblava estar relaxat en comptes de nerviós, com sempre quan es tractava d'armes o espècia o altres béns prohibits. Ja estava dins, per què no podia estar tranquil també? No era el seu problema preocupar-se pel futur de planetes com Samovar i Wadi Raffa, això era el treball de l'Emperador. Tot el que ell havia de fer era seguir el procediment, agafar els crèdits i fotre el camp, com sempre.

Llavors, per què se sentia brut? Per què sentia com si tingués un nus a l'estómac?

Sabia bé la resposta. També sabia que no tenia per què pensar de més en les mentides de Matese ni en les raons de l'Emperador per usar un subterfugi en lloc de turbolàsers per apropiar-se de les coses.

—Van a portar els contenidors a l'oceà? —va dir, intentant sonar innocent. Ella va negar amb el cap.

—Les plataformes estan massa lluny, en mar obert. Van a recollir el carregament.

—Com? —Has va buscar alguna cosa en el cel. La cap va agafar un parell de macrobinoculars d'un estoig en el seu cinturó i els hi va oferir. Mirà cap a l'horitzó, va trobar alguna cosa i, quan ho va enfocar, va exhalar de sorpresa.

—Aquesta nau està surant en l'aigua?

Ella va deixar anar una riallada.

—Sortit d'un holodrama històric, no? Això és el que passa als mons del Llegat. És el més primitiu possible.

Has li va retornar els macros.

—I com van a justificar que una companyia minant sobre el mar en un planeta del Llegat tingui canons iònics?

Ella va entretancar els ulls i va mirar al voltant com si hi hagués algú escoltant.

—Protecció.

Has no estava segur que ella sabés què passava en realitat. Potser sí treballava per a la companyia minera i no tenia idea que tot això era un parany. O potser no volia que Has sabés que sabia.

—I esperen dissuadir a algú que s'interessi del no-res en aquest món amb una barqueta i un parell de canons iònics de l'era separatista?

—Bé —es va encongir d'espatlles—, potser els preocupen les criatures del fons del mar, monstres de l'oceà.

Aquesta humana no pensava cooperar.

—Et saps aquell que diu que un paio porta una vibrodaga a una baralla de blàsters?

—No, és un acudit?

—Per al de la daga no.

***

Lyra es va desvetllar transcrivint les notes personals de Galen, amb cura de respectar les seves instruccions complexes però precises. Les notes de l'equip de recerca eren recopilades per tercers i transmeses a altres instal·lacions de Coruscant o fora d'ell. Com a supervisor del projecte, Orson tenia accés a tot, excepte a aquestes.

Jyn estava jugant a pocs metres, en una àrea de jocs que van crear especialment per a ella, acordonada perquè no es hi anés massa lluny. La majoria dels nens de la seva edat s'haurien anat a dormir feia hores, però Jyn va heretar els hàbits nocturns del seu pare i Lyra s'havia donat per vençuda d'intentar interferir amb el seu ritme natural. Per sort per a tots, Jyn era una nena independent i capaç d'entretenir-se sola, de vegades fins i tot durant hores, cantant, jugant i imaginant, com feia ara.

La llum de les superestructures al voltant es colava a través de la finestra de l'oficina, però la vista no era gens estimulant. Només es veia la paret de plastiacer que envoltava el refugi, a més dels edificis alts que s'elevaven per sobre de tot. Ja havien plantat enfiladisses a la base de la paret, però encara no havien grimpat més de dos metres. Així que Lyra es va fer l'hàbit de passejar amb Jyn pel terreny, usualment de nit, quan l'àrea al voltant de les instal·lacions estava lleugerament il·luminada, malgrat les arcologies i mònades, i de la sensació d'estar caminant en el fons d'una piscina gegantina sense aigua. Podia sentir les instal·lacions bategar i respirar al voltant seu, encara que amb un cor gelat.

Segurament Galen també estaria despert, fent alguna cosa per alguna part. Quan no dirigia experiments, estava en la seva oficina, escrivint en l'aire o en un teclat. De vegades recorria a ingressar càlculs o notes en el seu diari, amb cursiva en tintes de colors, que mostraven que el seu pensament botava d'un problema a un altre. Al final de les seves sessions de registre, Lyra acomodava les notes per color; després les hi retornava perquè les refinés.

Obligat a posar-se en la posició de diverses persones al mateix temps, alternava entre científic abstret i pare i espòs ocupat, però d'alguna manera, semblava estar més content del que havia estat en anys. Podia demanar el que volgués: làsers, metalls, químics, assessors, datacrons Jedi... Les seves comandes arribaven en qüestió d'hores, sense preguntar res. Seguien arribant cristalls de totes grandàries, alguns d'ells clarament robats de temples, amb traces diminutes d'adhesiu, com de gemmes arrencades del seu encast.

Lyra s'havia acostumat a temps així, on la ment de Galen semblava estar en flames, present físicament, però distant emocionalment. No podia evitar sentir que cada vegada que li parlava, interrompia algun diàleg o discurs intern. Estar en les instal·lacions ho feia encara pitjor. De vegades semblava que, en un intent de desxifrar els secrets del cristall kyber, també intentava desxifrar una mica de si mateix.

Estava disposada a acceptar que els Jedi no havien arribat ni tan sols a la superfície del coneixement del poder dels cristalls, però seguia aferrada a la seva creença que l'Orde sabia que aquest poder no havia de ser comprès. No obstant això, quina millor manera d'honrar les contribucions de l'Orde a la galàxia que usar els seus sacrosants kyber per donar-li energia barata i segura a incomptables planetes? Després de tot, no es podia negar que la galàxia estava en pau, excepte en les poques àrees on encara s'atrinxeraven els separatistes que potser no sabien que la guerra havia acabat. L’HoloNet gairebé no rebia notícies d'aquests llocs distants, però Lyra va escoltar dir que alguns mons seguien intentant adquirir armes i que l'Imperi es movia de pressa per reduir aquests intents.

«Farem tot el necessari per assegurar una reconciliació duradora», havia dit l'Emperador, en un recent i infreqüent missatge al públic.

Només podia esperar que la mà de ferro es relaxés una vegada que l'amenaça es dissipés. No era optimista ni pessimista, només volia que Jyn creixés en temps més estables.

Mirà les notes multicolors d’en Galen i es va allunyar una mica d'elles, a veure si així descobria la font de la seva incomoditat. De sobte, va sonar el comm. Era molt estrany rebre trucades a aquestes hores de la nit. La pantalla mostrava que la comunicació provenia d'un lloc i persona desconeguts. Va recordar el missatge que havia arribat al seu comlink durant la guerra i s’ho va pensar dues vegades, però, quan finalment va acceptar el comm, li va alegrar veure el rostre de l'amiga i mentora de Galen, Reeva Demesne.

—Lyra estimada, quin gust em dóna veure't —va dir Reeva, emocionada.

—Igualment, Reeva, igualment. —A Lyra sempre li havia atret la complexió fosca de la mirialana, igual que els seus exòtics tatuatges facials.

—Em disculpo per l'hora, però vaig decidir atrevir-me.

—No passa res, estem desperts. Estic transcrivint les notes de Galen, però ell no està... vols que li demani que et retorni el comm?

—Sí, gràcies. Però primer, digues-me com has estat.

—Molt bé. Tot bé per aquí.

—I Jyn? Com li va?

—Te la mostraré. —Lyra va enfocar una de les càmeres en Jyn, que usava les seves joguines per representar una espècie d'aventura.

—Està bella, han d'estar molt orgullosos d'ella.

—Sí, ho estem.

—Em dóna gust saber que Galen va trobar un treball ideal.

—Ha estat molt emocionant, encara que... una mica descoratjador.

—Sé just el que se sent. Galen i jo..., bé, diversos de nosaltres, servim al mateix amo.

—Tu també estàs en Energia Celestial? —Lyra decantà el cap, sorpresa.

—Sí —va contestar Reeva, sense entusiasme—. Digues-me, Lyra, han sabut alguna cosa de Dagio Belcoze?

—Dagio? No, res..., dic, es van acontentar després de la seva trobada de boxa, però mai van ser propers. Segons sé, Galen no ha sabut res dels seus amics. Ets la primera a contactar-nos.

Reeva es veia consternada.

—Què estrany. He intentat contactar amb els nostres col·legues mutus, però no he tingut èxit. Dagio treballa a Malpaz. Sincerament, estic una mica preocupada.

—Sí, entenc per què. Tu on estàs, Reeva?

—Estic a Hypori. Tu ets una gran viatgera intergalàctica, has estat aquí? —Abans que Lyra pogués contestar que no, Reeva va dir—: Escolta, Galen està content amb el treball?

—Ja saps com és. Quan la recerca va bé, sí. —Lyra va contenir un gest de dubte.

—Segueix treballant amb Orson Krennic?

Lyra es va prendre un moment per contestar.

—Sí, però per què ho preguntes?

—És que el veig de tant en tant...

Lyra va esperar al fet que acabés l'oració, però Reeva es va quedar en silenci.

—Li diré a Galen que es posi en contacte amb tu.

—No, no et preocupis. Només digues-li que vaig parlar per saludar i que espero que puguem posar-nos al corrent en persona. Estic a Hypori, no ho oblidis, Hypori.

La trucada va acabar abruptament.

Lyra va passar una estona asseguda, amb la mirada fixa en l’holocamp buit. Reeva s'havia guardat coses. L'estarien vigilant de prop en el seu treball?

Va recordar la conversa sencera en la seva ment.

«Vol que sapiguem on està.

***

Krennic es va sentir com un guia de turistes glorificat en ordenar-li al pilot del transbordador que acostés la nau d'ales amples cap al reflector parabòlic. Ja li havien donat la volta a l'equador i a un pol, aturant-se aquí i allà per examinar àrees específiques del paisatge corb dissenyat per albergar generadors d'escut i torretes d'armes. Krennic parlava sense parar, però ni el Gran Visir Amedda ni cap dels seus regidors de vestidura excèntrica li havien fet una sola pregunta.

La nau estava gairebé completament revestida; en la trinxera es construïen alguns emplaçaments d'armes. L'espai local estava ple de naus i droides de tots tipus, i les àrees més extenses del casc estaven il·luminades per bancs de llums immensos.

—Algú vol passar a visitar els mòduls interiors? —va preguntar Krennic.

—No, tret que tingui una arma per mostrar-nos... —va dir Amedda, per fi.

—Just ara, el reactor és la nostra prioritat.

Amedda li va mirar fixament.

—Quin és l'estatus de l'arma, tinent comandant?

—Estem progressant, lent però segur.

El chagrian va mostrar el seu menyspreu.

—Podem acceptar això de segur, però no això de lent. Li recordo que no estem fent obres públiques per als descendents de Poggle, per si ho va oblidar. L'arma és l'única prioritat, l'estació és només una esfera inútil sense ella.

—Aplicar la recerca a les armes està trigant més del que vam anticipar —va dir Krennic amb veu ferma.

—Doncs exigeixi-li més als seus científics.

Krennic va fer un gest per aplacar els ànims.

—Ja hem depurat molt pes mort. Estic reduint-los a un grup selecte.

—No em refereixo a això. La seguretat ens importa menys que el progrés, del qual hem vist molt poc. Vam escoltar que gairebé perd al seu equip a Malpaz.

Krennic va fer un esforç per no fer ganyotes. No sabia que ja s'havien assabentat de l'incident.

—Un contratemps breu. Estem analitzant les dades de nou.

—Vull que em digui amb les seves paraules el que va passar.

—Els locals van operar malament el seu reactor nuclear.

—Aquesta és la seva versió?

—És una versió, sí —va contestar Krennic, poc inclinat a cedir.

Amedda tenia foc en els ulls.

—O està fent que el seu equip es fiqui en coses que no entenen o les dades d’Erso depassen els seus coneixements.

Krennic va forçar un somriure fals.

—Té un do per a la contradicció, visir. Li exigeixo més al meu equip o els demano que vagin amb més cura? Triï una.

Amedda va mostrar la seva llengua bífida.

—Li vam donar a Galen Erso un edifici sencer. Li donem recursos i materials de tota la galàxia. Som pràcticament els seus assistents i ni tan sols està reclutat. —El visir va baixar les seves banyes—. L'Emperador està furiós amb la tardança. D'altra banda, a vostè qui li va donar l'autoritat per involucrar a les forces imperials en l'apropiació de les companyies mineres?

Krennic va inflar el pit i va aixecar el cap.

—Em va semblar la forma més ràpida d'obtenir el que volem.

Amedda va deixar escapar un grunyit greu.

—És vostè molt enginyós, ningú l'hi negarà. No obstant això, una vegada més va ignorar per complet a l'autoritat.

—En honor de la senzillesa —va dir Krennic—. L'última vegada que vam tenir aquesta discussió, em va dir que em permetria fer el meu treball.

—No recordo haver-li dit res semblant. Ja no pot passar-se per alt la cadena de comandament, m'entén? Ja no té aquest privilegi.

Krennic li va mirar, esperant major explicació.

—Sentim que li vam donar massa responsabilitat. —Amedda va continuar, amb un to fals d'amabilitat—. Hauria d'estar atenent només assumptes de l'arma, deixi-li la producció a algú més.

«A Tarkin, per exemple, va pensar Krennic, preguntant-se què pensaria Amedda si li digués que el moff va autoritzar les adquisicions il·legals. Encara que no podia trencar l'etiqueta imperial de lleialtat i discreció en revelar-li això. No podia dir-ho obertament, almenys.

—Fins a un altre avís, se suspenen les operacions d'apropiació. Haurà de fer el possible amb els materials que tingui a la mà, o veure com procurar-los legítimament. Haurem de trobar a algú que assumeixi la responsabilitat pel que va fer.

—Se m'ocorren un parell d'idees.

—Segurament.

Krennic va esperar un segon, després es va atrevir a dir:

—Crec que la solució seria ascendir-me.

—Per ventura la seva insolència no coneix límits? Regalar-li un ascens per quins assoliments? —Amedda estava furiós.

—Ascendir-me enviaria un missatge molt clar als científics i a tots els involucrats en el projecte; sabrien que han de fer el que els hi demani, quan els ho demani. Contraalmirall seria suficient.

Amedda va forçar una exhalació de fatiga, encara que ho va considerar uns segons.

—Comandant complet, potser. Però només si l'Emperador ho aprova.

Krennic va inclinar el cap en submissió.

Havia arribat el moment de deixar anar l'as sota la màniga.

Següent