El robatori (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

ESCARABATS

Més tard aquest mateix dia, quan el sol de Lothal començava a descendir, Shalla Mondatha es va acostar a l'entrada dels Magatzems Banyes Bessones en una platejada i brillant moto speeder. Encara portava posat el seu vell xal, però s'havia llevat el davantal i els seus ulls estaven coberts per unes ulleres amb visor. Darrere del seu speeder portava un contenidor subjectat als repulsors. Va fer un cop d'ull per les portes obertes i va observar als pinxos de Cikatro Vizago portant caixes de dalt a baix. Va aguditzar la vista darrere de les ulleres quan va veure a un rodià caminant pel carrer i entrant per les portes.

«Aquest deu ser Rom», va pensar, recordant el que li havien dit els nens. Era ara o mai.

Va saltar de l’speeder, va desacoblar la caixa i la va introduir en el magatzem.

—Escolta —va dir Vizago, tallant-li el pas—. On vas amb això?

Shalla va arrufar les celles.

—A què et refereixes?

El devaronià va copejar la caixa.

—El que has sentit! On vas amb aquest contenidor?

Shalla es va encongir d'espatlles.

—És per guardar la meva caixa. —Mirà al seu voltant, fingint ignorància—. Aquests són els Magatzems Bols Bessons, no?

—Banyes Bessones —la va corregir Vizago—. Un negoci privat.

Ella li va oferir el seu més ampli somriure.

—Llavors estic en el lloc correcte. El meu droide va obrir un compte aquest mateix matí. Necessito un lloc on guardar els meus ingredients quan estic fora del planeta. —Davant el silenci de l'alienígena, va afegir el seu nom—: Capitana Shalla Mondatha.

Vizago va mirar a un dels dos droides daurats que hi havia darrere del mostrador. Ja havien començat a revisar la llista de clients de Banyes Bessones. Després de trobar un nom en la pantalla, el droide va emetre una resposta a Vizago.

El devaronià es va tornar de nou cap a Shalla, amb un fals somriure en els seus llavis.

—Culpa meva. Entenc que ha pagat pel nostre servei de luxe.

Shalla va assentir amb entusiasme.

—Oh, sí. Només vull el millor per al meu menjar.

—Anem a escanejar la seva caixa —va dir Vizago—. No és res personal, entengui-ho. És el procediment habitual.

—Per descomptat. Per això he escollit el vostre establiment. «La seguretat és el nostre negoci» és el vostre lema, no?

Vizago va assentir amb un altre somriure abans de dirigir-se al rodià.

—Rom, escaneja la caixa.

El rodià semblava confós.

—Però Rom veure cap?

—Podràs anar a veure al cap després d'haver escanejat la caixa —va insistir Vizago.

Rondinant, Rom va agafar un escàner de mà i el va passar per tot el contenidor. Immediatament, l'escàner va començar a xiular violentament.

—Signes de vida detectats! —va informar Rom.

El somriure de Vizago va desaparèixer.

—Obri-la.

Shalla va negar amb el cap.

—No... no puc fer-ho.

—Llavors no pot quedar-se aquí.

—No ho entén!

—Llavors ensenyi-m'ho.

Shalla va sospirar i va deixar caure les seves espatlles.

—Molt bé. Sembla que no tinc cap altra opció.

—No —va corroborar Vizago—. No la té.

Shalla va passar la mà pel lateral del contenidor fins que va trobar un botó. El va prémer i la tapa es va separar en dues, obrint-se amb el molest soroll de les frontisses.

Escarabats dels colors de l'arc de Sant Martí van començar a sortir de la caixa i a caure al terra. El devaronià va retrocedir d'un salt.

—Puf! Què són?

—Escarabats wakizans —va dir Shalla, observant als insectes fugint pertot arreu—. Als planetes del nucli són una exquisidesa. Es fregeixen en oli troogani. —Va treure una bossa de paper de la seva butxaca, oferint-li un al disgustat devaronià—. Vol provar-ho?

—No! —va exclamar Vizago, així que Shalla ho va intentar amb Rom. El rodià va agafar un escarabat amb molt de gust i el va fer cruixir amb força en la boca.

—A Rom agrada! —va dir.

Shalla li va donar un altre més. El primer pas del pla estava en marxa.

El segon pas va tenir lloc quan una criatura pèl-roja va entrar en el vestíbul, corretejant entre els escarabats. Era Morq, xerrotejant feliç a la recerca de menjar gratis.

—I ara torna el mico —va cridar Vizago—. Avui només pot anar a millor. Tanca la tapa. Tanca la tapa!

—Sí, per descomptat —va dir Shalla, grapejant el botó i fingint que no funcionava—. Oh, crec que està embussada.

Morq saltava sense parar d'un costat cap a un altre, i els insectes s'escapaven en totes direccions.

—Pot Rom veure cap? —va preguntar Rom.

—Sí —li va respondre Vizago—. Vés-te’n! Una feristela menys!

Rom es va inclinar per passar per l'arc de seguretat i va prémer amb els seus dits enganxosos la pantalla de control del magatzem. Shalla va observar com la caixa començava a surar cap a ell, presumiblement per portar al rodià fins a Odai.

Per fi, Shalla va tancar la tapa, tallant el flux d'escarabats.

—Ho sento molt —va dir Shalla, mentre Morq, emocionat, saltava sobre el cap de Vizago per gronxar-se en les banyes de l'alienígena—. Però si no haguéssim obert el contenidor...

—Sí, sí! —va cridar Vizago, intentant agafar al mico-llangardaix.

Shalla va aprofitar la distracció per mirar de nou cap al magatzem. Rom havia desaparegut a l'interior de la caixa, però ella estava concentrada en el teclat que havia usat, i havia pres una foto amb una càmera amagada en el visor de les seves ulleres.

Va treure una petita llauna metàl·lica i va començar a escampar boletes per tot el terra. Morq va saltar al terra, es va ficar una en la boca, però la va escopir disgustat, i va tornar al carrer.

—I ara què està fent? —es va queixar Vizago.

—És menjar per a escarabats. No podran resistir-se, veu? —Els insectes van començar a acudir cap a ella, seguint el rastre de les boletes—. Ja no puc cuinar-los, però puc desfer-me d'ells. Podrà ficar el meu contenidor en el magatzem?

—Sí, sí. Si es desfà d'ells, el deixaré on vulgui.

Shalla va somriure.

—Gràcies! Estic desitjant seguir fent negocis amb vostès.

Abans que Vizago pogués llevar-li aquesta idea del cap, Shalla es va apressar a sortir de l'edifici, seguida pels escarabats. Quan es van allunyar prou de les portes, va llançar la llauna contra una paret. El menjar es va vessar per tots costats, i els escarabats es van precipitar sobre ella.

Les portes dels Magatzems Banyes Bessones es van tancar. Shalla va tornar a la seva moto speeder i es va trobar a Morq esperant-la en el seient. Va acariciar la barbeta del mico-llangardaix.

—Bon treball, amic. Ha anat millor del que esperava.

Va pressionar un botó ocult en el costat del visor i va veure la foto que havia fet del teclat.

—Molt millor.

Va prémer un altre botó i va enviar la imatge a altres dues ulleres que es trobaven a l'interior de l'edifici. Va passar la cama sobre l’speeder, apartant a Morq i va encendre el motor.

El robatori estava en marxa!

 Següent