CAPÍTOL 9
EL PLA DE MILO
Milo va avançar pel camí fins a reunir-se amb Meggin al
costat de la pista d'aterratge. La criatura s'havia detingut i ensumava l'aire;
se li sentia grunyir mentre agitava els seus letals braços.
Dos rajos de llum van il·luminar la penombra i la veu va
ressonar de nou:
—Per l'autoritat que m'ha estat concedida, ordeno que cessi
i desisteixi de tota persecució il·legal i torni al forat del que va sortir!
Milo va sentir com ploriquejava la criatura, indecisa i
incapaç d'identificar per la vista o l'olfacte aquesta nova amenaça. Va
retrocedir un pas i va tancar la mandíbula, a la defensiva.
Llavors va bufar un vent suau i la boira es va esvair,
mostrant a l'amo de la veu: era CR-8R, que surava a pocs metres sobre la pista
d'aterratge, amb els braços estesos i els focus apuntant a la bèstia.
S'hauria sentit gairebé impressionat de no ser pel gran
monstre que planava sobre ell. A la seva ombra, el droide era poc més que una
joguina.
—Escolti'm! —li va cridar el droide amb el seu vocalitzador
plenament operatiu—. Li ordeno que es detingui!
Milo va distingir l'Au
Murmuri una mica més endavant; si corrien podrien aconseguir-ho. Però què
seria de CR-8R? No podien deixar-lo allà.
Només hi havia una sortida, hauria de posar el seu pla en
marxa.
—Ràpid, tothom —va dir, traient de la seva motxilla un
flascó que contenia una mostra enganxifosa—. Hem de posar-nos això.
Va descargolar la tapa abans de lliurar el pot a la Lina.
Ella, fent una ganyota, va agafar un grapat d'aquella bava.
—Estàs segur? —va preguntar.
—No —va admetre Milo—. Però és l'únic pla que tenim. Els sis
braços, la llengua... Tot encaixa: aquesta cosa d'aquí no és més que un stinker
gegant. Passen per diferents fases i aquest és el resultat final.
—Això és ridícul —va dir Meggin—. Si fos cert, per què no hi
ha més d'aquestes... bèsties?
—Perquè no vol rivals —va argumentar Milo—. Quan són petits
es conformen amb ajudar a recol·lectar el menjar sempre que tinguin ossos que rosegar. Però aposto al fet que, quan són bastant grans com per representar
una amenaça, els mata. Encara que l'important és que no mata als petits. I si
fem una olor com ells...
Sata es va untar la potinga grisa per tota la cara i els
braços abans de passar-li el pot a Meggin. Aquest va mirar a Milo amb
desconfiança però, quan va sentir un rugit darrere d'ells, es va apressar a fer
el que li suggerien.
La criatura caminava en cercles al voltant de CR-8R,
fascinada, però encara sense intenció d'atacar. El droide movia els braços i
apagava i encenia els seus focus mentre girava amb els seus repulsors,
intentant semblar més gran, més rar i més perillós del que en realitat era.
—Marxi's! —cridava—. Torni a la seva cova! Es comença a
sentir molt cansat! Té molta son!
El droide es va apartar per esquivar un peu del monstre, que
va caure a pocs centímetres d'ell.
—Ei, això no és necessari! —li va advertir—. Li ordeno
que...
L'altre peu va descendir i CR-8R es va apartar just a temps,
encara que la bèstia li va fregar el braç.
—Està sent molt irracional! —va aconseguir dir, just abans
que les pinces el colpegessin i l’enviessin rodant al llot. La criatura va
arremetre contra ell.
—Ja prou! —va cridar CR-8R, però el peu del monstre el va
aixafar en el fang i va fer saltar una de les seves extremitats per l'aire.
Milo va sentir a Lina emetre un crit ofegat mentre li
aferrava el braç.
Llavors la criatura es va tornar cap a ells i la resta de
les seves preocupacions van desaparèixer. Els seus ulls brillaven com dues
flames idèntiques mentre s'aproximava, aguaitant pas a pas.
Es van quedar gelats.
Pum, pum. El
monstre s'acostava pesadament, baixant el seu gran musell. Milo va estrènyer la
mà de la Lina. Desitjava amb totes la seva forces tancar els ulls, però sabia
que no podria. Va intentar mantenir la seva respiració calmada mentre l'ombra
planava sobre ells i els ensordidors passos cessaven.
La cua de la criatura va donar un cop contra el fang. Milo
va sentir en el seu rostre l'alè calorós i humit de l'animal.
Alguna cosa va tocar a Milo en la part superior del cap i aquest
es va encongir. Allò va començar a baixar per la seva cara, empestant a carn
podrida, i es va adonar que el monstre li havia bavejat damunt. Va contenir la
necessitat de netejar-se, i es va mantenir perfectament quiet mentre el musell
es col·locava davant la seva vista.
Notava la tremolor de la mà de la Lina i amb prou feines era
conscient que Sata estava al seu costat.
Meggin havia començat a ploriquejar.
—Vés-te’n! —va xisclar, sonant més com un nen espantat que
com un home adult—. Si us plau, vés-te’n.
—Calla —va dir Lina amb la veu més baixa que podia emetre—.
Aconseguiràs que ens mati a tots.
Després va tancar la boca de seguida, quan la criatura va
baixar el cap i va col·locar un ull a l'altura de la seva cara. L'ull es va
moure cap a Milo i aquest va sentir que el monstre el mirava fixament,
escodrinyant cada centímetre del seu cos. La seva única esperança era que, com
altres criatures depredadores, es guiés per l'olor més que per la vista.
La criatura va tornar a ensumar i va emetre un petit grunyit
de decepció. I, de sobte, el seu cap havia desaparegut, alçant-se sobre el seu
llarg coll. Milo va prendre aire i va intentar calmar-se i romandre quiet. El
monstre va obrir la boca i va desenrotllar la seva llarga llengua, la punta de
la qual es va retorçar, baixant fins a quedar a pocs centímetres del cap de
Milo.
Llavors es va sentir una explosió i un rugit: alguna cosa
havia impactat contra la criatura, provocant una onada de foc. Aquesta va
deixar escapar un udol, es va tornar i es va sentir un cruixit: la dura closca
del seu llom s'havia esquerdat.
La criatura va trontollar en cercles, observant
detingudament els arbres a la recerca de l'origen del seu dolor.
Milo es va quedar sense respiració quan va veure en la
distància una figurada desmanegada que sostenia un llançacoets sobre
l'espatlla: Gozetta tenia la cara negra de sutge i tacada de sang, però es
mantenia ferma, mirant al seu enemic.
—Vinga! —va cridar, amb la veu amplificada per la màscara—.
Tu i jo, ara!
La criatura va baixar el musell i va donar un crit de ràbia.
Llavors es va llançar a gran velocitat cap a Gozetta, i cada pas provocava com
un petit terratrèmol. Ella va disparar un altre projectil, però el monstre el
va esquivar. En impactar contra el terra, el coet va esquitxar fang, vapor i
foc.
Gozetta va tornar a endinsar-se en el bosc i la criatura la
va seguir, mentre anava destruint el fullatge amb gran estrèpit i forts rugits.
I, de sobte, es va fer el silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada