Catalyst (i XXVIII)

Anterior

28

CANVI D'AIRES

Per fi de tornada al seu vell territori, Has es va asseure tranquil·lament a gaudir la seva beguda, va pensar que fins i tot la música sonava bé.

Hi havia rumors que havia mort a Salient, així que quan va entrar al Wanton Wellspring el van rebre com si fos un heroi. Els seus antics amics i companys de tripulació van insistir a convidar-li a uns glops; la bella dresseliana dels seus somnis li va sorprendre amb un petó que la seva pell no va oblidar aviat.

Fins i tot ara, després de mesos de viatjar pertot arreu, no sabia a qui li devia la seva bona sort; potser als Erso o a Wilhuff Tarkin. En certs aspectes, també Krennic tenia a veure, però segur era per Tarkin. Si ell no hagués confiat que Has acceptaria amb gust ser el seu espia, mai hauria aconseguit contactar amb la Lyra, ni demanar-li a Saw que els rescatés. Has estava segur que el perill provenia de l'evident rivalitat entre Tarkin i Orson Krennic.

No obstant això, Krennic no li havia fet fàcil la sortida de Coruscant després de la seva reunió en l'hangar del port espacial. Havia mantingut a Has tancat fins que poguessin confirmar el que va dir sobre la seva fugida de Salient; Tarkin havia estat molt content de poder ajudar; ja pensava en Has com el seu infiltrat. En poques paraules, Has tornava a ser empleat del comandant i el seu treball era trobar als Erso. Els hi va demostrar un progrés en la tasca tant a Krennic com a Tarkin, confiat que no tindrien ocasió de comparar notes.

Unes càmeres havien identificat als Erso en un port espacial prop de l'antic Refugi B’ankor, però no hi havia registres que haguessin passat per seguretat. Un informe detallat mostrava que una nau s’havia enlairat poc després que les càmeres prenguessin imatges dels Erso, però la signatura de la nau estava encriptada i no es podia rastrejar. Evidentment, Krennic no sabia que les forces de Tarkin havien identificat la nau diverses vegades a Salient, potser perquè Tarkin no compartia informació d'aquest tipus amb el seu rival en el Cos d'Enginyers, o amb la branca militar en la qual estigués enllistat Krennic en realitat.

Havien extret diversos missatges de la suite de comunicacions d'Energia Celestial, però els més temptadors de tots, els que van intercanviar Has i Lyra, havien passat per tants transceptors d’HoloNet, que ja no es podia determinar la font original. No obstant això, Krennic va identificar a l'amiga de la Lyra, Nari Sable, com la persona que segurament havia ajudat als Erso a perfeccionar la seva fugida.

Com a part de la seva recerca dels Erso, Has havia localitzat a Nari, però ella els hi va donar una coartada als investigadors imperials, per la qual cosa la van alliberar poc temps després d'interrogar-la. Has va passar els següents mesos estàndard buscant pistes del parador dels Erso. La seva missió consistia a dedicar-se per complet a no trobar-los, al punt d'evitar qualsevol contacte amb Saw Gerrera, l’ex-guerrer de la llibertat onderonià; tenia por que Krennic o Tarkin estiguessin monitorant la seva comunicació.

En Has xarrupava la seva beguda i pensava; no estava convençut d'haver aconseguit alguna cosa important, encara que sí ho sentia així. A més, estava prop de ser independent després d'anys de seguir ordres. Malgrat estar aturat i sense tripulació, seria tan lliure com ho permetés el creixent Imperi, encara que hagués d’informar-los de la seva falta de progrés a Tarkin i a Krennic.

Lyra havia tingut raó en la seva última trucada, quan li va dir que la Força treballa de maneres misterioses.

En acabar la beguda, Has es va posar dempeus i va caminar cap al bar, on la cambrera dresseliana que li havia fet un petó estava intentant seduir a un client. Es va lliscar furtivament al costat d'ella i li va dir:

—Què dius si t'agafo ara mateix i et trec d'aquí?

A ella se li va oblidar la seva presa i va contestar:

—Diria que ja era hora, Obitt. —El seu somriure va dir tota la resta. Es van agafar del braç i es van anar del Wanton Wellspring, a la recerca de nous horitzons.

***

Tarkin i un contingent de stormtroopers van arribar a la Base Sentinella a bord de la seva nau personal, l’Agulla Carronya[1]. Sota una lluna grisa, aquí i a les bases properes es preparava l'enviament de recursos cap a Geonosis, on encara s'estava construint l'estació de combat. Alguns en la cort imperial es preguntaven per què l'Emperador havia enviat a un dels seus moffs més importants a controlar el trànsit espacial, però Tarkin no estava aquí per cuidar l'estació de combat. Més aviat, volia vigilar a Orson Krennic, qui seguia a càrrec del Grup d'Armes Especials malgrat els últims obstacles.

Un remolí de vent i grava va atacar els parabrises de la cabina quan Tarkin va aterrar la nau enmig del camp d'aterratge de la base. Malgrat com d’inhòspita que era Sentinella, era preferible a les Extensions Occidentals. Després d'anys de volar en destructors estel·lars, el més difícil de la missió era haver d'acostumar-se a una vida de desavantatges. Així i tot, en mirar el complex de cúpules i hangars, Tarkin estava segur que podia aguantar així un o dos anys estàndard, sempre que li beneficiés.

Has Obitt seguia informant-lo de les activitats de Krennic i dels nuls avanços en la recerca de la família Erso. Tarkin no es va sorprendre de saber que estaven usant com a arma la recerca kyber de l’Erso sense que ell mateix ho sabés. Tampoc sentia cap simpatia real cap al científic o la situació en què s'havia ficat. Tarkin sabia que la necessitat de servir a l'Imperi sovint reemplaçava els objectius personals d'algú i de vegades també les seves regles morals. En concret, Erso hauria d'haver vist les intencions reals de Krennic, com Tarkin ho havia fet. Lamentablement, la desaparició d’Erso retardaria la construcció del superlàser en l'estació de combat i això hauria de remeiar-se immediatament. Krennic havia quedat mutilat quan Erso va desaparèixer, però això no li importava tant a Tarkin. El testarrut comandant ja tenia massa prestigi i començava a influir en consellers com el Visir Mas Amedda; a Tarkin li donava gust veure’l perdre punts.

Afortunadament, l'Emperador estava d'acord.

Tarkin no sabia si el grup d'investigadors i enginyers de Krennic podria proveir-li una arma adequada a l'estació de combat, però pensar en això no era la seva prioritat en aquest moment. Exerciria el seu nou paper i tindria paciència. Ja havia tingut èxit en les Extensions Occidentals i a Salient; estava un pas més a prop d'assumir el comandament del projecte per complet.

***

—Em nego a ser destituït a tinent comandant —li va dir fermament Krennic a Amedda.

Tots dos estaven en l'oficina temporal del visir, en un dels pinacles originals del Temple Jedi, actualment en procés de renovació per convertir-se en seu de la cort imperial. Tindria auditoris, centres de conferències i camps d'aterratge privats. Era precisament el tipus de projecte que estaria supervisant Krennic de no ser per l'estació de combat. Durant el llarg camí a peu cap a les casernes d’Amedda havia reconegut a molts caps de tripulació i capatassos.

—No li correspon rebutjar una reducció de càrrec —li va contestar el chagrian.

Portava posat un uniforme blanc que incloïa gorra, una capa curta i guants negres; Krennic semblava a punt d'arrasar amb l'habitació com un huracà.

—Pocs dels involucrats en el projecte saben que els Erso van desaparèixer. Si em degraden semblarà que vaig ficar la pota. Això és completament fals. Jo ensinistrava a Erso; no era el seu cuidador.

—Ha trobat alguna pista? —va preguntar Amedda després de reflexionar un instant.

—Només que tota la família es va escapar sota els nostres nassos sense deixar rastre.

Els lethorns de l’Amedda es van moure.

—Què pensa fer ara, sense Galen?

Krennic es va frenar en sec. Va obrir la boca, però no va pronunciar paraula. Després, va aconseguir dir:

—No és l'únic cristal·lògraf prodigi de l'Imperi.

—Això contradiu el que em deia fa quatre anys.

—Erso no va modificar la informació en absolut. El Professor Sahali i el Doctor Gubacher asseguren que poden continuar la recerca on la va deixar.

—Almenys segueixen del nostre costat —va dir Amedda, mirant fixament a Krennic.

—Confiï en mi, visir.

—Tal vegada hem confiat massa. Hi ha els qui pensen que hauria d'estar aquí, en aquest edifici, supervisant la renovació.

A Krennic li va sorprendre sentir això; va decidir reservar-se la seva resposta.

—Definitivament necessitem un supervisor —va agregar Amedda.

—És per això que li van assignar a Tarkin el comandament de les bases sentinella? —va esbufegar Krennic.

—Només està aquí per impedir nous contratemps. A l'Emperador li agrada mantenir-lo a prop teu.

—Aquest és el treball de Tarkin? Vigilar-me?

—No exclusivament; quan sigui necessari.

—No ho serà.

—Això li agradarà a l'Emperador encara més. —Amedda va fer una pausa. Després va dir—: Acabi el que va començar, comandant.

Krennic va sortir marxant de l'oficina de l’Amedda, amb quatre stormtroopers formats darrere d'ell. Va sentir esgarrifances quan va passar al costat de grups de droides que treballaven en l'ampli vestíbul emmarcat per columnes.

Esperava que Amedda per fi veiés que el Grup d'Armes Especials sí donava l'ample; la veritat és que la construcció del superlàser estava detinguda i necessitaven els coneixements de Galen més que mai. Després de tot el que havia fet per Galen! Mai arribaria a saber el que era la fama. Grandesa. Patrimoni. Sense la seva ciència, Galen era una nul·litat.

I Lyra...

Vermell de ràbia, es va arrencar els guants mentre caminava i els va assotar violentament contra el sòl polit.

Buscaria sota totes les pedres per tal de trobar-los.

***

Jyn mirava pel parabrisa de la nau espacial de Saw Gerrera. Hi havia massa llums. No podia comptar-les, però sabia que algunes eren boles de foc, estrelles, i que en unes altres hi havia cases, edificis, habitants. Planetes.

—Quin és?

—No s'aconsegueix veure —va dir Saw.

—Però podem anar?

—Si la teva mare i el teu pare volen.

—Pel’huperespai.

—Hiperespai —li va somriure a la nena.

—Hiperespai —es va corregir ella—. Els expliquem el que hem trobat?

—Tu explica'ls-ho.

Ella es va descordar les cintes de seguretat i va deixar les seves botes en la plataforma. Saw es va aixecar del seu seient; ella li va prendre la mà bruna amb la seva maneta rosa i van sortir junts de la cabina.

La mare i el pare estaven parats al costat d'una finestra en la cabina gran. Estaven abraçats. Van somriure en veure-la amb Saw; el pare es va ajupir per rebre-la amb els braços oberts.

—Vine aquí, estrelleta —va dir.

Ella va córrer i ell la va aixecar gairebé a la seva altura, però no tan alt com Saw.

—Crec que vaig trobar el lloc perfecte —li va dir Saw als seus pares—. Remot. Una miqueta desolat, però tranquil. —Va apuntar amb la barbeta cap a Jyn—. Hi ha molt espai perquè aquella corri per aquí. —Va treure el datapad de la seva butxaca dels pantalons per ensenyar-los la imatge d'un planeta verd, negre i blau amb un anell ample—. Es diu Lah’mu.

—Es veu intacte —va dir el pare, mirant la imatge.

—Cada vegada és més difícil trobar mons que l'Imperi no hagi destruït —va dir Saw—. Més i més sistemes estel·lars estan cedint; més i més planetes s'estan assecant després del saqueig dels seus recursos. Lah’mu és una excepció.

—Què opines, estrelleta? Hauríem de mudar-nos a Lah’mu?

—Saw pot venir a viure amb nosaltres?

El pare va mirar a Saw i va somriure.

—Saw és un pilot molt ocupat, però segur vindrà a visitar-nos, veritat, Saw?

Saw va assentir amb el cap; els seus ulls van somriure.

—Algú ha de cuidar-los allà. —Mirà al pare—. T'admiro, Galen. Els admiro a tots vostès per lluitar. Són els meus herois. Persones com vostès m'inspiren a exposar les intrigues de l'Imperi. —Va fer una pausa, va mirar a Jyn—. No tots entenen els sacrificis necessaris per detenir-los. Si no aprofitem cada oportunitat, cada secret i arma disponible per detenir-los, com podem donar la cara enfront dels nostres fills? Com podem oferir-los un futur ple de tanta injustícia?

Saw va girar cap a la mare i li va donar una targeta metàl·lica com les quals el pare solia usar per al treball.

—Mentrestant, prenguin aquesta targeta comm. Els permetrà contactar-me si em necessiten algun dia.

Jyn va pensar a la seva habitació de Coruscant.

—Estranyo a Mac-Vee, mama.

La mare va estendre la mà per apartar-li el cabell de la cara.

—Jo també, preciosa. Tal vegada puguem aconseguir un nou Mac-Vee.

Jyn va assentir, encara pensant en el vell Mac-Vee.

La mare va mirar al pare sense somriure.

—Suposo que no estem fets per ser nòmades, després de tot —va dir.

—És curiós sentir-te dir-ho —va assentir el pare, també sense somriure—, però som un equip. Ho aconseguirem.

—Algun remordiment? —va preguntar la mare.

—En absolut —va dir el pare.

Jyn observava i escoltava. No sabia què o qui era l'Imperi, però no li agradava a la mama, al papa ni a Saw. D'alguna manera l'Imperi els havia obligat a abandonar totes les seves joguines, la roba de la mama i el papa i altres coses. I també a Mac-Vee, que no tindria res per fer sense ells. Però se sentia segura i abrigada en els braços del papa, i Saw era un nou amic.

La mama i el papa eren bons i també Saw. I ella també. Eren bons com Brin en La Vuitena Escala. Si s'esforçaven suficient, tal vegada trobarien la llar que tant buscaven.

Saw va tornar a la cabina; la mama, el papa i ella es van quedar al costat de la finestra.

Aviat, les llums a l'espai van canviar; es van tornar unes línies llargues, i la nau d’en Saw va saltar i desaparegué en els espirals grises de l’hiperespai.

FI

---

[1] El nom en anglès és Carrion Spike, la raó de posar-li aquest nom està explicat en el llibre de Tarkin, i una traducció que no em va fer el pes seria Pic Carronya, o Punta Carronya (el qual més aviat descriuria un final de costa). (N. Del T.)