El parany (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

ENLAIRAMENT!

—Detingueu-vos ara mateix! —va bramar Korda.

—Em sembla que no —va respondre Milo.

—Què vas a fer? —va preguntar Lina.

—Això —va dir Milo, girant el timó—. Dóna'ns una última empenta, Cràter!

El bot es va impulsar cap endavant i va pujar per una fila de graons de pedra que sortien de l'aigua. Van sortir disparats per l'aire, planejant sobre el pont, just damunt de Korda. El capità es va donar la volta i va començar a disparar el seu blàster. Els rajos làser van impactar contra la part inferior del bot i van travessar la coberta, però sense encertar a Lina ni a Milo. El bot va aterrar sobre la riba del canal, xocant contra el sòl de rajoles, i va lliscar pel carrer, fins a xocar amb una parada de mercat.

Korda va sortir corrent del pont, però quan va arribar a la parada en ruïnes, els nens ja no estaven allà.

—Ràpid —va constrènyer Lina, corrent entre les naus estacionades.

—No em diguis —va respondre Milo, que portava a Morq en braços. CR-8R els seguia a prop, amb els seus motors de repulsió traient fum a causa de l'esforç.

L'Au Murmuri estava just davant. Lina va treure la seva tauleta i, prement diversos botons, va obrir la rampa d'accés. Darrere d'ells, Korda intentava atrapar-los, corrent sorprenentment ràpid per ser un home tan gran.

—No ho aconseguirem —va panteixar Milo. Ja gairebé tenien a Korda damunt. Davant, la rampa va acabar de descendir, i els motors recentment reparats es van encendre automàticament.

De sobte, una figura va aparèixer enfront d'ells, surant sobre el seu petit platet volant.

—Eh! —va dir Nazgorigan—. Aquesta és la sargantana que em va robar l'esprai.

—Ho sento, no ens podem parar! —va cridar Lina mentre esquivava a l'enfadat estafador. Per darrere, Korda no va tenir temps de reaccionar, i es va estavellar contra Nazgorigan i el va llançar fora del platet. L'oficial imperial i el jablogià van rodar pel terra com una massa de braços i cames furioses.

Era l'oportunitat que els nens necessitaven. Van pujar per la rampa, que CR-8R va tancar al seu pas, mentre Korda intentava separar-se del rodanxó alienígena.

—Quant trigarem a enlairar-nos? —va preguntar Milo quan van entrar en la cabina. Lina es va abalançar sobre el seient del pilot i va començar a tocar els interruptors.

—Desacoblant el tren d'aterratge.

CR-8R es va col·locar en la posició de copilot, vinculant-se a l'ordinador de navegació i, alhora, intentant arreglar els seus altaveus.

—Agafeu-vos! —va dir Lina, tirant amb força de la palanca de control.

***

—Aparta't de mi —grunyí Korda, mentre donava puntades a Nazgorigan.

L'alienígena va rodar cap a un costat, però era massa tard: el terra va vibrar quan els motors de l'Au Murmuri van accelerar i la nau es va enlairar cap al cel.

—No! —Korda es va posar a peu dret rugint—. Vader em tallarà el cap!

No podia permetre que escapessin. El capità va arrencar el comunicador del seu cinturó.

—Korda al Control portuari. Nau enemiga en vector de fugida. Bloquegeu-la!

—No t'has oblidat d'alguna cosa? —va preguntar Milo. Morq tremolava gairebé tant com els motors.

—Què?

—Aquella estació espacial d'allà dalt, i totes aquelles naus. Segur que ja no es creuen que som Tempesta Estel·lar I.

Lina va sortir disparada del seient de pilot.

—Doncs esbrinarem si saben que anem cap allà. Pren els controls!

Milo va parpellejar:

—Jo? De debò?

Lina es va traslladar a l'estació de control posterior.

—Has pilotat un vaixell, follet. L'Au hauria de ser bufar i fer ampolles.

Milo, aclaparat, va romandre immòbil. Lina li va agafar la mà.

—Pots fer-ho. M'has salvat. Ens has salvat a tots.

—Més aviat m'has ajudat tu al fet que et salvés.

—Això vol dir que formem un gran equip, no?

Milo va dibuixar un somriure i va prendre el lloc de la seva germana darrere dels controls de comandament.

—I quin és el seu pla? —va clacar CR-8R.

—El teu vocalitzador funciona —va dir Lina, accedint a la matriu de comunicació de la nau—. Llàstima.

—Perdoni'm per preguntar com se les hi apanyarà per evitar que ens converteixin en pols espacial! —es va queixar el droide.

Lina toquerejava els controls mentre Milo els elevava cada vegada més en l'atmosfera.

—El papa solia escoltar els canals oficials per assabentar-se de nous planetes per explorar. Si pogués trobar la freqüència imperial...

L'ordinador emetia un so clarament inútil.

—No ho aconsegueixo —es va lamentar Lina, abans d'intentar-ho de nou—. Vaig creure que seria fàcil, però...

—Ho és, si sap com fer-ho —va insistir CR-8R—. Permeti'm.

El droide va estendre una altra sonda en l'ordinador de navegació.

—Accedint als canals de comunicació.

Unes veus van començar a balbotejar a través dels altaveus: eren les forces imperials, que intentaven comunicar-se per l'espai.

—Nau enemiga aproximant-se.

—Inicieu la xarxa gamma de defensa.

—Màxima alerta. Desplegueu els caces.

—Què anem a fer? —va preguntar Milo, mirant a la seva germana. Per una vegada, aquesta no va tenir cap resposta.

—Tinc una idea —va dir Cràter—: si rastrejo el senyal, puc triangular les seves posicions.

—No tinc ni idea del que acabes de dir —va admetre Milo—, però sona impressionant.

—Ho és —va dir Lina, que havia entès el que suggeria CR-8R—: Cràter pot descobrir on estan les naus per les seves transmissions, i trobar una bretxa prou gran com perquè passem per ella. És brillant!

—Tinc els meus moments —va dir CR-8R, fent els seus càlculs mentre els altaveus seguien emetent.

—Moment d'interceptar. Un minut quaranta-set segons.

—Els tens? Repeteixo: els tens?

—... recorda, podeu enfrontar-vos a l'Imperi. Per les vostres famílies, la vostra llibertat, pel vostre futur...

—Espera —va dir Milo—. Què ha estat això?

—Això no semblava l'Imperi. —Lina va revisar les transmissions—. Ni tan sols és una freqüència oficial de l'Imperi.

—Què vols dir?

—És..., no sé, com si estigués al marge dels canals oficials.

—Com un missatge secret?

—Sí, exactament això. Des d'algun lloc de l'Espai Salvatge.

—Però si estan parlant de resistir-se a l'Imperi...

—Potser ens ajudin. Cràter, pots localitzar l'origen del missatge secret?

—Ho estic intentant —va contestar el droide.

—No necessitarem l'ajuda de ningú si no podem lliurar-nos d'aquestes naus —els va recordar Milo—. Teniu totes les seves posicions?

Lina va prémer un botó.

—Transferint-les a l'ordinador de navegació.

L'Au Murmuri va deixar els núvols enrere i va sortir disparada cap a l'espai obert. Milo va fer un cop d'ull a les lectures que li oferia l'ordinador. Sobre el radar van anar apareixent petits punts, cadascun dels quals representava una nau diferent.

—Hi ha un munt —es va queixar.

—Però ja no hi ha volta enrere —va dir Lina—. Estem en el punt de mira de dos caces.

—On?

—Just darrere de nosaltres! Mira!

Milo va mirar la pantalla que assenyalava la seva germana i que mostrava els sensors posteriors de l'Au. Dos caces TIE també havien sortit dels núvols i s'acostaven una mica més a cada segon.

Milo va empassar saliva.

—Van molt de pressa, no?

—Crec que he localitzat l'origen de la transmissió —va informar CR-8R—: el planeta Xirl, prop del Sistema Kalidorn.

—Genial, però com anem a escapar?

Enfront d'ells, en els confins de l'espai, les naus imperials els hi bloquejaven el pas. Darrere, els caces TIE apuntaven les seves armes a l'Au.

Aquesta vegada hi havia realment poques possibilitats d'escapar.

Següent