El robatori (i X)

Anterior

CAPÍTOL 10

LA FUGIDA

En els Magatzems Banyes Bessones, Cikatro Vizago s'estava cansant que li cridessin.

—On estan? —va vociferar Rask Odai, que semblava estar a punt de posar-se a saltar d'un costat per a un altre—. Quant es triga a trobar a dos nens?

—Estic en això, val? —va dir Vizago, i es va col·locar un comunicador en els llavis—. Rom? IG-70? Veniu, si us plau. El cap vol tenir una xerrada amb vosaltres!

—Una xerrada? L'única cosa que vull és que recuperin el meu cap!

—Sembla que estàs perdent el teu —va murmurar Vizago.

—Com has dit?

—Res, cap —va dir el devaronià, tornant a dirigir-se al comunicador—. Rom! IG-70! On esteu?

—Cikatro Vizago —va dir una veu de dona.

L'alienígena banyut es va tornar per veure a Shalla Mondatha passejar pel magatzem.

Just quan pensava que la nit no podia anar a pitjor. Es va acostar a ella amb la intenció de fer-la fora d'allà.

—Ara no, d'acord? Les seves bestioles estan bé, però ara ja hem tancat.

Vizago li va donar l'esquena a la dona i va cridar per última vegada a Rom i IG-70.

—No crec que puguin sentir-te —va dir Shalla.

Vizago va saltar al moment en què alguna cosa pesada li colpejava el peu. Un llarg cilindre va rodar pel terra fins a detenir-se davant d'ell.

Era el cap metàl·lic d’IG-70, amb els cables socarrimats penjant del coll.

Vizago es va donar la volta cap a la Shalla, que li apuntava amb un arc làser.

—On estan els nens? —es va limitar a dir.

—Què creus que estàs fent? —va dir Odai, que havia aparegut enfuriat al costat de Vizago.

No estava acostumat al fet que amenacessin als seus sequaços en el seu propi establiment.

—Estic fent una pregunta —va respondre Shalla amb fredor—. Una pregunta que els vaig fer al teu rodià i al droide assassí fa uns minuts. No van respondre correctament. Et suggereixo que em diguis el que vull saber.

—I què és el que vols saber? —va preguntar Vizago, calculant quant podria trigar a treure la Venjança de Vilmarh.

—L'home de la moto speeder, el que es va emportar als nens, qui era?

—No tenim ni idea de què ens estàs parlant! —grunyí Odai.

—Resposta incorrecta —va dir Shalla, mentre apuntava i disparava cap a un dels droides daurats darrere del mostrador.

El robot va esclatar en una pluja d'espurnes. En menys d'un segon, la seva arma tornava a apuntar cap a Vizago.

—De debò —va dir el devaronià—, desitgem tant com tu trobar a aquests nois. —Va entretancar els ulls abans de continuar—. Tret que... tu sàpigues alguna cosa sobre el robatori!

—Vas ser tu —va dir Odai quequejant—. Tu estaves ficada en tot això!

Shalla va posar els ulls en blanc.

—Oh, això ens està portant massa temps.

Es va donar la volta de nou i va acabar amb el segon droide. Vizago va aprofitar l'ocasió. Va agafar la Venjança de Vilmarh, però, abans que pogués treure el blàster de la seva funda, Shalla ja li havia disparat.

Vizago va cridar quan el projectil el va enviar d'esquena al terra. La Venjança de Vilmarh va relliscar pel vestíbul. Es va tocar la banya esquerra amb la mà. Li havia arrencat la punta! La dona la hi havia socarrat!

Ara Shalla apuntava a Odai. El mon calamari estava mostrant la seva veritable personalitat, ploriquejant darrere del mostrador com el covard perdonavides que era.

—No disparis —va pregar—. Et diré tot el que vulguis saber, però no disparis.

—Això està millor —va somriure Shalla—. Ara, t'ho preguntaré una vegada més: Qui es va emportar als nens?

* *

—El coneixeu? —va preguntar Ephraim—. Coneixeu a Shade?

—No el coneixem —va dir Lina—. La coneixem. És la Capitana Shalla Mondatha. Dirigeix una espècie de cantina en la pista d'aterratge.

—Una cantina?

—Deu ser una tapadora —va dir Lina.

Ephraim es va acariciar la barba amb la mà.

—I una bona. Quina millor forma de fer parlar a la gent que donant-los de menjar? Després de tot, no hi ha res millor que menjar gratis.

Lina va ajupir el cap per mirar el seu vestit.

—Per això tenia tot l'equip necessari per al robatori. Va dir que era perquè havia estat contrabandista.

—Però en realitat és una caça-recompenses —va dir Milo—. Enviada per trobar-nos!

—Bé, això és el que creiem —els va interrompre Ephraim—. Però per què no us va capturar quan va tenir l'oportunitat? Per què dur a terme el robatori?

—Perquè no som nosaltres el que vol —va revelar Milo.

—Els arxius en el cap de Cràter! —va dir Lina—. Per això ens estava ajudant. Oh, què ximples hem estat!

Va ficar una mà en la seva butxaca i va treure el visor que li havia agafat a Milo en l'embornal.

—Això pot transmetre —va dir Lina—. És amb el que ens va enviar la foto del teclat.

—I si també ens pot rastrejar? —va preguntar Milo.

Ephraim li va agafar el visor i el va examinar de prop. Va sospirar.

—Tens raó. Té un rastrejador instal·lat.

—Llavors sap que estem aquí! —va exclamar Milo.

Ephraim va negar amb el cap.

—No necessàriament. —Mirà al seu voltant—. Aquest lloc està blindat.

—Per protegir els teus missatges?

—Aquesta és la idea. El nostre senyal és rebotat per una emissora local per no haver de retransmetre des de la nostra pròpia casa.

—Així l'Imperi no pot seguir el rastre fins a la font —va dir Lina, completant l'explicació d’Ephraim—. És intel·ligent.

—I aquest truc burlarà el rastrejador de la Shade? —va preguntar Milo.

Ephraim ja no semblava tan segur.

—Ara com ara, almenys. Però no és perfecte. Com més temps passeu aquí...

—Més fàcilment ens trobarà.

Lina va deixar anar un sospir.

—Llavors ens hem d'anar.

—No he dit això —va insistir Ephraim.

—No —va respondre Lina—. Però és cert. No podem posar-vos en perill. El que feu és massa important.

—A més també està Ezra —li va recordar Milo.

Lina va prendre una decisió.

—Necessitem tornar a l'Au Murmuri i desenganxar al més aviat possible.

—Sempre que tinguem el combustible suficient —va dir Milo—. És més, si Shalla està rastrejant el visor...

—Llavors deixeu-la que el segueixi —va dir Ephraim, aconseguint una eina de la taula. Mentre els nens observaven, va pressionar en el lateral de les ulleres i el transmissor va emetre una xiuletada—. Sí, el que pensava.

Va ajustar un dels mecanismes del transmissor, i un mapa hologràfic de Ciutat Capital va aparèixer en l'aire, amb un punt pampalluguejant.

—Les transmissions funcionen en dues direccions —explicà—. Aquesta és Shade, buscant-vos. Ara si porto aquest visor a l'altre costat de la ciutat, vindrà corrent, seguint-me a mi, no a vosaltres.

—Mentre nosaltres tornem a l'Au Murmuri —va comentar Lina—. Però això no et posarà en la seva línia de foc?

—No us preocupeu per Ephraim! —va cridar Mira des del cim de l'escala—. Era un boig de la velocitat quan era més jove. No el podrà atrapar.

Ephraim els va conduir de tornada a la sala.

—Sento que no puguem fer més. Quan us hàgiu marxat, començarem a buscar als vostres pares, i estarem en contacte.

—També hauries d'agafar això —va dir Mira, col·locant una bossa a les mans de la Lina—. Per comprar combustible. Sento que no sigui més.

Lina va mirar l'interior. Estava plena de crèdits.

—No podem acceptar-ho.

—Podeu i heu. Sabeu com tornar a la pista d'aterratge des d'aquí?

Lina va assentir mentre Milo recollia el cap de CR-8R.

—Crec que sí.

—Llavors posem-nos en marxa —va dir Ephraim, dirigint-se cap a la porta—. Ja és de nit, però les llunes haurien de donar-vos suficient llum. Heu de sortir de Lothal al més aviat possible!

* *

Ni Lina ni Milo van pronunciar una paraula mentre corrien pels carrers de Lothal. Intentaven mantenir-se sota les ombres allargades dels gratacels, encara que aquests ja no els hi semblaven tan bonics.

Paraven cada vegada que passava un vehicle, i s'amagaven darrere d'alguna paradeta o entraven en un portal, tement que en qualsevol moment Shalla s'abalancés sobre ells.

No, Shalla no. Shade. Ni tan sols sabien si Shalla era el seu nom real.

L'Au Murmuri els estava esperant quan van arribar a la pista d'aterratge. El Festí Mòbil es trobava al costat, però estava tancat i no s'apreciava cap llum a través de les seves finestres.

Agafant amb força el cap de CR-8R, Milo va córrer en direcció a l'Au, però es va detenir en sentir un crit d'alegria. Es va tornar cap a Morq, que estava ajupit darrere d'una moto speeder.

—Aquí estàs —va dir Milo, corrent cap a la seva mascota—. Tenia por que t'haguessin ferit. Anem, hem d'entrar en l'Au.

Morq no es va moure. Va romandre assegut, tremolant.

—Què li passa? —va preguntar Lina, acostant-se a Milo per l'esquena.

Llavors va veure el collaret que envoltava el prim coll de Morq. Tenia una cadena enganxada a la moto speeder.

—Em preguntava si tornaríeu a per ell —va dir una veu darrere d'ells.

Era Shalla, dempeus sota la proa de l'Au Murmuri. Encara portava posat el seu xal, però ara aquest cobria una armadura negra.

—Suposo que ja no el necessito —va dir, mentre l'hi llevava—. No sembleu molt contents de veure'm.

—Sabem qui ets! —va cridar Lina, mantenint-se ferm al costat del seu germà—. Ets una caça-recompenses, Shade.

—Ho sóc? —va preguntar Shalla, donant la volta al xal.

L'altre costat de la peça era fosc i llis, com un capot. Se’l va tornar a passar sobre les espatlles i el va cordar sota la seva barbeta.

—On està la teva màscara? —va preguntar Milo, intentant sonar amenaçador.

Lina no estava segura que estigués funcionant.

Shalla inclinà el cap.

—Puc posar-me-la si vols. Potser després que m'hagis donat aquest cap.

—No —va dir Lina, interposant-se entre Milo i Shalla—. No te’l donarem.

—Sabia que diríeu això. El del visor ha estat intel·ligent. Qui sigui que us hagi rescatat encara ha de creure que l’estic perseguint per tota la ciutat.

—Vam trobar el teu senyal —va insistir Lina.

—No, vau trobar el senyal d'un rastrejador enganxat a l'esquena d'un escarabat wakizà. Quan vaig descobrir que Odai no us tenia retinguts, vaig saber que anàveu a tornar a la vostra nau. Així que vaig preparar una petita sorpresa de benvinguda. —Shalla va aixecar una mà enguantada. Portava una tauleta—. Us rendiu, o premo el botó.

—I què passarà si ho fas? —va preguntar Milo.

—Oh, no gaire —va dir Shalla—. Tan sols es detonarà una granada tèrmica que he amagat a l’speeder. Ja sabeu, aquest al que està lligat la vostra mascota!

Milo es va tornar cap a Morq, que el mirava amb els ulls molt oberts i aterrits.

—No pots! No t’ha fet res!

—Puc i ho faré —va insistir Shalla—. Així que, què preferiu: rendició o adéu Morq?

* *

Ephraim Bridger es va detenir junt a la pista d'aterratge i va apagar el motor de la moto speeder. No havia trigat massa a descobrir que Shade no l’estava seguint, així que havia decidit enfrontar-se a ella rastrejant el seu senyal fins a un carreró proper als Magatzems Banyes Bessones.

Havia trobat el rastrejador en l'esquena d'un insecte amb pinta desagradable. Els havia enganyat.

Però potser els nois havien aconseguit arribar a la nau abans que els trobés, potser havien aconseguit escapar. Ho comprovaria i després tornaria amb Mira. Només hi havia un problema. No tenia ni idea de l'aspecte que tenia la seva nau.

Encara que va poder reconèixer una, el Festí Mòbil.

La nau de Shade.

Un moviment sobtat va captar la seva atenció. Algú va aparèixer darrere de la nau amb forma d'ocell que hi havia al costat del Festí.

Li va donar una bolcada el cor quan va saber de qui es tractava.

Milo i Lina Graf eren conduïts cap al Festí per una figura amb capa. Ephraim va treure un parell d’electrobinoculars per fer un cop d'ull més a prop. Sí, era una dona, amb el cap de CR-8R sota el braç. Es va centrar en la rampa del Festí, on havien deixat el cos decapitat del droide.

Va baixar els electrobinoculars. Podria detenir-los abans que desenganxessin?

Ho dubtava. Fins i tot si es mogués amb rapidesa, no podia estar segur que Shade no fes mal als nens. A més, Ephraim no era bon lluitador. Ho tenia assumit.

Però tenia amics que sí ho eren.

Va observar, amb serietat, com el grup desapareixia per la rampa. Aquesta es va elevar amb el so dels engranatges hidràulics i, un segon després, els motors del Festí van començar a rugir. Un núvol de terra es va elevar al voltant del vaixell de càrrega quan es va enlairar, i un moment més tard ja s'estava allunyant en el cel.

Ephraim va treure un comunicador de la seva túnica i va sintonitzar un canal.

—Ryde, sóc jo... Sí, em vas dir que no et truqués encara, però això és important. Necessitem preparar un rescat.

FI

L'AVENTURA CONTINUA A

STAR WARS

AVENTURES A L'ESPAI SALVATGE

Cinquè llibre: LA FOSCOR