El parany (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

UN MISSATGE NO DESITJAT

Lina li havia dit a Milo que no sortís de la nau, així que, per descomptat, ell va fer exactament el que ella li havia prohibit: no anava a permetre que li donés ordres. Sí, ella era major, però només un any. No era la mama o el papa.

Sentir-se tan inútil no ajudava. Abans, quan el generador va fallar, Lina havia sortit a l'espai exterior fins a fer funcionar el motor de nou. Ni tan sols li havia deixat pilotar la nau.

Sempre el mateix: Milo es ficarà en un embolic, Milo es farà mal...

Bé, doncs Milo no estava disposat a seguir fent cas!

Assegut al costat del canal, va tirar de la corda que havia tirat per la vora. Al final d'aquesta corda, Milo havia col·locat un parany per a insectes: un flascó amb una molla en la tapa. Una estranya criatura s'arrossegava pel coll. Tenia ales multicolors com una libèl·lula gorsiana, però el cos inflat d'un rèptil viscós.

—Això és —va murmurar Milo, convencent a la bèstia—. Entra en el flascó. Troba la teva dolça recompensa.

Havia estès pasta de sucre pel fons del flascó per veure què podia atrapar, i aquest era el millor exemplar de moment. De tots els insectes que pul·lulaven per l'espès aire de Thune, aquests eren els més fascinants, amb berrugues palpitants en el llom que emetien una resplendor blau-verdosa mentre volaven al voltant de l'aigua tèrbola.

La curiosa bestiola va vacil·lar i, finalment, es va precipitar cap a l'interior, arrossegant-se pel coll del flascó. Milo va sacsejar el canell, i la tapa es va tancar i va atrapar aquella espècie de gripau volador. El nen va alçar el seu trofeu, subjectant-lo amb ambdues mans, i va mirar a través del cristall transpirable.

—Oh, ets preciós —va comentar amb un somriure mentre la criatura voleiava a la seva presó temporal. Les seves berrugues es van enfosquir per la ira fins a tornar-se d'un morat fosc.

Lina podia quedar-se amb els seus motors i les seves màquines; sens dubte, ell preferia les criatures vives als cascos d'acer i els conductes d'energia defectuosos.

Es va aixecar d'un salt i va arrencar a córrer de nou cap al port espacial, esquivant un altre gran insecte que va passar molt a prop del seu cap. No, no era un altre tipus d'insecte: era una altra mosca-gripau.

Llavors va arribar una altra, i una altra, i van caure en picat sobre ell mentre intentava arribar a la nau. En el flascó, la criatura atrapada raucà, mentre colpejava el cristall amb la seva llarga llengua.

—Els teus amics? —va preguntar Milo, alhora que arribava a l'Au Murmuri i la rampa d'accés, que baixava automàticament.

Una vegada a l'interior, Milo va col·locar el flascó en l'escàner de mostres del celler principal. El seu pare l’usava per analitzar els nous descobriments durant les expedicions. Milo va sentir una punxada de tristesa en imaginar el molt que li hauria agradat a Auric Graf veure l'insecte.

Així i tot, es va dir mentre treballava en els controls, tindria alguna cosa que explicar als seus pares quan l'Au Murmuri finalment donés amb ells. L'escàner brunzí, banyant el flascó amb una llum verda.

—No et preocupis, petitó —va dir Milo a l'insecte—. Et deixaré anar aviat.

Una còpia hologràfica de la mosca-gripau va aparèixer al costat del flascó, traçant cada part del cos de la criatura des del seu esquelet fins als sacs de verí que emmagatzemava en les seves galtes.

Darrere d'ell, Cràter va descendir de la sala de màquines.

—Aquí està, senyor Milo. Vaig creure que la senyoreta Lina li havia dit que no es marxés!

—La senyoreta Lina diu moltes coses —va dir Milo, entusiasmat per ensenyar a CR-8R el que hi havia trobat—. Mira.

El droide es va inclinar per escodrinyar l'interior del flascó.

—Què bon exemplar! —va exclamar—. Una berruga-vespa xana thuniana.

Milo es va desanimar de sobte.

—Saps alguna cosa sobre elles?

—Oh si —va respondre el droide—. Són bastant comuns per aquests llocs, i molt feroces també. Té vostè sort que no li hagi llepat.

—Llepat?

—La seva llengua està coberta de verí. Un simple toc i s'hagués inflat com un globus. Molt desagradable.

Milo va sospirar.

—Pensava que havia capturat un exemplar rar.

—Li explicaré tot sobre elles més tard —li va prometre el droide—. El seu pare va realitzar un estudi fa tres anys. Però, abans, sap alguna cosa de la seva germana? He recalibrat el generador principal i he fet un diagnòstic complet dels sistemes de l'Au Murmuri. Tot està en ordre.

—Així que podem enlairar-nos de nou?

—Quan tinguem notícies de Dil Pexton, sí!

Es van sentir sorolls en el passadís i, de sobte, Morq va aparèixer corrent i xisclant quant podia.

—Però, bé, què et passa?

—Què ha fet ara aquesta repulsiva bestiola nana? —va preguntar CR-8R. El droide i el mico-llangardaix no es tenien massa afecte.

—Està tremolant —va dir Milo, tractant d'apartar a l’aterrida mascota del seu pit—. Què ha passat? On està la Lina?

Una llum va començar a parpellejar sobre la taula d'hologrames.

—Senyor Milo —va dir CR-8R, assenyalant l'alerta.

—Potser sigui Dil —va dir Milo, corrent a través del celler per comprovar les dades. Sí, el senyal s'estava transmetent des de l'oficina de Dil.

—Deixi'm a mi —va insistir CR-8R, planejant cap a la taula; però Milo no estava disposat al fet que li tornessin a dir el que havia de fer. Es va asseure abans que CR-8R arribés i va prémer un botó per contestar la trucada.

L’holoprojector va cobrar vida i una imatge va aparèixer sobre la superfície, però no era Dil Pexton, ni tan sols Lina.

Era el Capità Korda.

Morq va cridar espantat i s’escapolí paret amunt per amagar-se en un racó del sostre.

—Milo Graf, suposo —grunyí l'oficial imperial, amb la seva fosca veu metàl·lica—. Benvingut a Thune.

Milo no sabia què fer. Havia d'apagar l’holoprojector? Havia de córrer a amagar-se? En lloc d'això, va optar per preguntar l'única cosa que li va venir al cap:

—Què has fet amb la meva germana?

Korda rigué irònicament.

—Un noi intel·ligent. M'agrada que vagis al gra. No tens de què preocupar-te: la teva germana està fora de perill. Em recorda a la teva mare.

Amb un crit ple de ràbia, Milo es va aixecar d'un salt, llançant-se cap al cap hologràfic. Però només el va travessar, i la imatge es va distorsionar per un segon abans que els trets burletes de Korda es reajustessin.

—Hauries de sol·licitar l'accés a l'Acadèmia Imperial. Podríem fer bon ús de tota aquesta energia.

—Mai treballaré per a l'Imperi —va etzibar Milo.

—Tothom treballa per a l'Imperi tard o d'hora. Ja parlarem del teu futur quan ens reunim. Perquè ens reunirem si vols tornar a veure la Lina.

Les llàgrimes s'amuntegaven en els ulls de Milo, però no tenia intenció de plorar davant d'aquell ser menyspreable.

—Per descomptat que sí.

El somriure de Korda va desaparèixer:

—Llavors, envia'm les teves coordenades. Haig de dir que estic impressionat: els meus homes no han estat capaços de desencriptar el vostre canal d'hologrames i Lina manté la boca tancada. Ara com ara.

—Jo aniré on estiguis —va dir Milo, intentant semblar el més serè possible.

—Senyor Milo, no... —va començar a dir CR-8R, però Milo el va silenciar aixecant la mà.

—Vols les dades, no? —va preguntar Milo.

El bust de Korda va assentir.

—Intel·ligent i perspicaç.

—Un lloc públic, llavors —va dir Milo—. Sense guàrdies. Porta la Lina i jo portaré els arxius.

L'oficial rigué de nou.

—Crec que algú ha estat veient massa holodrames, però, si és el que desitges... Què et sembla el Pont de Comerç? El coneixes?

—El trobaré.

—Tens trenta minuts. Si no estàs allà, la teva germana pagarà per això.

—No li facis mal!

—No l'hi he fet encara, però puc i ho faré. És una promesa, no una amenaça. El Pont de Comerç. Espero que estiguis allà.

El senyal es va tallar i la imatge de Korda es va esvair.

Milo va tornar a asseure's i les llàgrimes van començar a fluir. Amb un gemec planyívol, Morq va baixar de la paret i va embolicar al noi amb els seus braços, estrenyent-lo amb força.

—Hauríem de trucar a les autoritats i denunciar a aquest home horrible —va dir CR-8R, anant d'un costat a un altre del celler.

—Et recordo que Korda és l'autoritat —va esbufegar Milo, retornant l'abraçada a Morq.

—Llavors, què? No podem enfrontar-nos a ell sols!

Milo va mirar la berruga-vespa xana, que clacava furiosament en el flascó de mostres.

—Tal vegada no sigui necessari. —Es va netejar el nas amb el dors de la mà—. On està el Pont de Comerç?

CR-8R es va acostar surant i es va connectar a la taula d'hologrames. Un mapa tridimensional de Ciutat Thune va aparèixer en l'aire, i es va ampliar fins a mostrar un gran pont que creuava el canal. Estava ple de parades de mercat i comerciants.

—Aquí està —va dir el droide—. Una de les majors artèries de la ciutat.

—Quant trigaríem a arribar-hi? —va preguntar Milo.

—Deu minuts, més o menys; però creu que podem confiar en Korda? No haurà enviat ja als seus homes per capturar-nos?

—No saben que l'Au Murmuri va sobreviure a l'explosió del planeta pantanós, i òbviament Lina no els ha dit res. Segons els teus codis falsos, això és el Tempesta Estel·lar I, recordes?

—Així i tot, ara que saben que vostès estan vius...

Milo va interrompre a l'ansiós droide.

—Les berrugues-vespa: han intentat atacar-me quan he atrapat a una d'elles.

—Doncs sí —va contestar CR-8R, confós 9B pel sobtat canvi de tema—. Probablement intentaven protegir a un dels seus.

—Però com sabien que estava en perill?

—Ara no és el moment per a classes de biologia, senyor Milo. La seva germana...

Milo es va posar dempeus i Morq va saltar al seient del costat.

—Vinga, Cràter. T'encanten les lliçons. A més, si anem a rescatar la Lina, ara és exactament el moment.

 Següent