El parany (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

BUIDAR EL PONT

El Pont de Comerç estava tan concorregut com havia dit CR-8R. Milo estava dempeus al centre, intentant que no li entrés el pànic. Els alienígenes arribaven de tots els racons, suant a causa de la calor. El vell pont era ampli i les paradetes s'estenien al llarg de l'estructura. Les llambordes s'esmicolaven sota els seus peus, desgastades pels milers d'éssers que les havien trepitjat al llarg de segles. Al costat d’en Milo, CR-8R movia els braços manipuladors mentre es queixava.

—Això és una mala idea. Molt mala idea.

—Venir a aquest planeta va ser una mala idea, però no et vaig sentir protestar sobre aquest tema! —va contestar Milo bruscament. Morq estava assegut sobre les seves espatlles, tremolant, però no va dubtar en allunyar-se quan va veure una parada de venda de grans rakmelons taronges.

Milo va donar voltes en cercle, buscant entre la multitud algun senyal de la Lina. Llavors els seus ulls es van trobar. Ella estava dempeus, mirant-lo fixament amb el cos rígid a causa de la por.

—Allà està —va dir Milo, apartant als alienígenes que s'interposaven entre els dos—. Lina!

—Senyor Milo, esperi!

CR-8R el va intentar detenir, però no ho va aconseguir. El droide va quedar bloquejat per un gran monstre pelut que semblava un encreuament entre una hutt i una wookiee amb un mal dia.

—Permeti'm, senyora —va implorar, però l'alienígena ni tan sols s’adonà de la seva presència.

Davant, la multitud es va apartar, deixant a Dil Pexton a la vista. Estava dempeus, entristit al costat de la Lina. L'agent subjectava el braç d’ella amb força. Però, si Dil estava aquí, on estava Korda?

Dil portava la Lina cap a Milo, però ella es pairà i va arrencar a córrer. Va agafar al seu germà i es va acostar a ell, murmurant:

—No confiïs en ell —li va confiar a cau d'orella.

—Milo —va dir Dil, intentant semblar jovial—. M'alegro de veure't, noi.

Milo va agafar la mà de la seva germana i va fulminar amb la mirada al sullustà.

—Què has fet?

Les orelles de Dil es van tornar roses; va aixecar les mans.

—Mira, no vaig tenir elecció.

—Clar que la vas tenir —li va retreure Lina, agafant la mà de Milo amb més força—. Ets el millor amic dels pares.

—I estic intentant ajudar-los —va insistir Dil.

—Traint-nos?

Dil va arrufar el gest i va agreujar el to.

—No teniu ni idea del que està passant aquí. Això és la vida real, no un passeig amb la mama i el papa per viure petites aventures. Aquestes persones parlen molt de debò. Si no fas el que ordenen, et maten, o alguna cosa pitjor.

—Què pot ser pitjor? —va preguntar Milo.

—No vulguis saber-ho. Korda podria tancar-me per sempre, però no vaig a deixar que això passi, així que sigueu intel·ligents: doneu-me els arxius i us deixaran anar.

Lina rigué feblement.

—De debò t'ho creus?

—No importa el que cregui, només importen els arxius. Els teniu, veritat?

Milo va aixecar la barbeta, esperant que l'agent que els havia traït no s'adonés de com estava d'espantat.

—No, no els tinc.

—Petit estúpid... —va començar a dir Dil, abans d'agafar a Milo del braç i atreure’l cap a si—. No t'adones del que has fet?

—Deixa'm anar —va cridar Milo, intentant alliberar-se de Dil. Al voltant d'ells, els transeünts ignoraven la baralla, evitant ficar-se en problemes.

—M'he jugat el coll per vosaltres. Korda volia venir amb blàsters, però li vaig dir que no, que em deixés venir sol. Milo és un noi llest, li he dit; no farà cap estupidesa.

—Sento haver-te decebut.

Dil va estrènyer amb més força.

—On estan? Qui els té?

—Deixi anar al noi immediatament —va dir una veu des d'enrere. Milo es va retorçar en les urpes de Dil i va veure a CR-8R corrent cap a ells, buidant el camí amb els seus braços manipuladors.

Dil va sospirar.

—O què? M'avorriràs fins a la mort?

—O jo... —El droide va dubtar, abans de repetir—. O, jo... D’acord, no sé exactament el que faré, però no serà molt agradable, l'hi puc assegurar.

Dil va negar amb el cap.

—Patètic.

Però abans que pogués pronunciar una altra paraula, una veu es va alçar per sobre del soroll de la multitud.

—S’ha acabat el temps, Pexton.

Dil va donar un grunyit i va mirar al seu voltant.

—Oh, no!

—Buideu el pont —va ordenar la veu.

De sobte es va sentir el soroll dels blàsters i els rajos d'energia solcant l'aire. Va haver-hi crits i crides d'auxili mentre la multitud fugia a la recerca de refugi. Les compres queien al terra, mentre els alienígenes pràcticament es pujaven uns damunt dels altres per escapar; la femella peluda va estar a punt d'atropellar a CR-8R en la seva aterrida fugida. Milo es va girar cap a la seva germana.

—Anem, ara!

—Ni se t'ocorri —va dir burlant-se Dil, mentre treia un petit blàster del seu cinturó. Va apuntar directament a Milo.

—No pots disparar-nos —va respondre Milo, encara que no estava tan segur que això fos veritat.

—No m'obliguis a comprovar-ho —va advertir Dil.

El pont ja estava pràcticament desert, i Milo, Lina i CR-8R es trobaven al centre, amb Pexton. Morq estava assegut en un lloc proper, amb la boca plena de polpa de rakmeló i escopint llavors. Només quan va alçar la mirada i es va adonar que tothom s'havia anat, va saltar sobre les llambordes i va córrer cap als nens.

En l'altre extrem del pont, flanquejat per una fila de soldats d'assalt armats, es trobava el Capità Korda. Una altra fila similar de soldats bloquejava una altra sortida. No hi havia escapatòria.

Per si fos poc, els tres caces TIE rugien sobre els seus caps, controlant la ciutat.

Korda va començar a caminar cap als nens, amb les mans darrere de l'esquena. Les dues files de soldats d'assalt també van començar a seguir-li, en formació i amb els blàsters preparats.

Dil es va acostar a Milo arrossegant les cames.

—No discuteixis amb ell —va murmurar—. Sigui el que sigui el que et demani, dóna-li-ho, pel que més vulguis.

—Milo Graf —va dir mentre s'aproximava—. El noi intel·ligent i la seva valenta germana. Oh, en l'Acadèmia estaran encantats amb vosaltres. Escola de soldats d'assalt, potser? Potser teniu potencial per ser oficials. Us agradaria? Amb un uniforme com el meu?

Milo no va contestar, sinó que es va limitar a seguir subjectant la mà de la seva germana.

—Tal vegada conegueu a l'Emperador en persona, potser arribeu ben amunt. Un noi intel·ligent com tu. No hi ha res que no puguis fer. La teva germana també. Tan segura de si mateixa. Tan tenaç. Poques persones mantenen el componiment quan les interrogo.

Es va detenir enfront d'ells, amb els soldats en posició, col·locats a banda i banda.

Milo va intentar actuar com si no li importés. Tenia una pregunta per al capità:

—Què has fet amb els nostres pares?

Korda va somriure.

—Què has fet tu amb els meus arxius?

—Per què us els hauríem de lliurar?

El seu somriure es va esvair.

—Perquè si no ho fas, els meus homes començaran a disparar. Podríem començar amb el vostre droide.

El soldat d'assalt més proper va alçar el seu fusell, apuntant a CR-8R. El robot va produir un gemec electrònic i va aixecar els seus sis braços.

—Espera —va dir Dil, avançant—. Conec bé a Auric i a Rhyssa, i diria que han amagat els arxius en aquest droide. No sembla gran cosa, però a ells els encanta aquest vell trasto.

—Vell? —va protestar CR-8R, malgrat la seva evident por.

—És això cert? —va preguntar Korda, dirigint-se a Milo i Lina—. Els arxius estan en el droide?

Cap va respondre, però això no va pertorbar al capità imperial.

—Molt bé —va dir—. Desmantellarem la seva memòria, per si de cas. Gràcies, Pexton. Ho has fet molt bé. —Es va tornar cap al soldat d'assalt—. Arresta-li.

—Què? —va cridar Dil—. No pots! He fet el que em vas dir! Tot!

—Jo puc fer el que vulgui —va rugir Korda—. Pel teu bé, deixa anar l'arma!

Dil va sospirar i, per un moment, Milo va pensar que anava a llançar el seu blàster al terra. Llavors, a la desesperada, va aixecar de nou l'arma i va apuntar directament a Korda.

No va arribar a prémer el gallet: un anell d'energia blava, procedent del rifle del soldat, va impactar en els peus de Dil, que va caure al terra totalment paralitzat.

Milo no va poder evitar deixar anar un gemec. Per molt que ho dissimulés, estava aterrit.

—L'alienígena està atordit —els va informar Korda—. Res més. Li espera tota una vida en una mina. I a vosaltres? —Korda els va observar amb una mirada insuportable—. És la vostra última oportunitat. Doneu-me els arxius! Ara!

Milo va empassar saliva.

—D'acord —va dir.

—Milo! —va replicar Lina, aferrant-li la mà—. No pots donar-los-hi.

—Estic d'acord —va afegir CR-8R—. Sobretot, tenint en compte que estan en el meu cap!

—Tu ets més important, germaneta —va dir Milo, somrient amb tristesa a Lina abans de tornar-se cap al Capità Korda—. Si tant desitges aquests arxius, te'ls donarem. Cràter, transmet-los ja!

 Següent