La fugida (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

TRAÏTS

L'holograma va desaparèixer, capbussant de nou als nens en la foscor.

—Què ha passat? —va cridar Milo—. On s'han anat?

CR-8R ja estava extraient una cantonada del projector.

—Un dels cristalls de memòria s'ha deixat anar. Només haig d'ajustar-ho de nou i... —Es va sentir un espetec en el dispositiu—. Ja està.

L'holograma va tornar, però l'escena no era la mateixa: el seu pare estava agenollat, amb les mans darrere del cap i amb un blàster apuntant-li.

Milo va córrer cap a la imatge del seu pare. La cara de l’Auric estava inflada.

—Li han copejat.

—Vegem; comencem de nou? —va dir Korda.

L'holograma de la Rhyssa va sospirar.

—Vostè guanya, capità. Només necessito... —La seva veu es va apagar mentre treballava en el portàtil, que produïa una petita llum intermitent en la vora. Va haver-hi una xiuletada final i l'hi va lliurar a Korda—. Tingui. És tot el que tenim.

—Han pres la decisió correcta —va dir l'oficial; va agafar el dispositiu i va estudiar el seu contingut—. L'Imperi els ho agraeix.

—Ja té el que volia —va dir la seva mare, intentant conservar una mica de dignitat—. Li suggereixo que marxi.

El capità va esbufegar.

—No ho crec. Per enfortir-se, l'Imperi necessita expandir-se. Lord Vader en persona m'ha demanat que asseguri certs recursos.

—Com els nostres mapes.

—Com vostès. Durant massa temps el talent d'exploradors com vostès ha estat malgastat en guanys personals.

—Esperi un moment —va dir Auric.

—Ja és hora que serveixin a l'Imperi.

—No anem a fer tal cosa!

—No tenen elecció. Agafeu-los!

El comandant de les tropes d'assalt va posar la seva mà enguantada sota l'espatlla del pare i va tirar d'ell fins a posar-lo dret.

—No pot fer això —va cridar Auric.

—Ah, no? —es mofà Korda, abans de fixar la seva atenció en el soldat d'assalt—. Comandant, no vull que quedin proves de l'ocorregut aquí. Netegeu tot això i després encarregueu-vos de la nau dels Graf. Els sensors indiquen que està amagada en un sistema de coves a dos quilòmetres d'aquí. No podem derrocar-la des de l'aire, així que encarregueu-vos personalment.

—Sí, senyor —va contestar el comandant, lliurant a Auric a un altre soldat d'assalt. Més soldats havien aferrat a Rhyssa i l'estaven portant al transport. Quan va intentar pairar-se, el collaret se li va desprendre del coll i va anar a caure en el fang.

—Korda —va implorar—. No ho entén! Els nostres fills estan aquí fora, en algun lloc!

Korda es va tornar cap a ella.

—Nens? En aquest planeta?

Milo va sentir que la sang se li gelava en les venes.

El capità es va dirigir al comandant.

—Quan hàgiu acabat amb la nau, trobeu aquests nanos i encarregueu-vos d'ells. Entesos?

—No! —va protestar Rhyssa mentre els soldats d'assalt l'arrossegaven cap a l'interior del transport. El seu pare va tractar de resistir-se, però va ser reduït ràpidament. Oblidant que era un holograma, Milo es va llançar per ajudar, però quan va intentar apartar als soldats dels seus pares, tan sols es va topar amb l'aire buit.

—Fiqueu-ho tot en el transport —va ordenar el comandant, avançant fins a detenir-se en el lloc exacte en el qual havien trobat el projector. La imatge es va esvair en un esclat.

Milo es va donar la volta.

—No! —va cridar—. Cràter, fes alguna cosa.

El droide va negar amb el cap.

—És el final de l'enregistrament.

Els nens van romandre en la cúpula buida, atordits.

—És una broma, veritat? —va dir Milo—. Una de les bromes del papa...

Lina mirava el collaret de la seva mare, que sostenia a la mà.

—A mi m'ha semblat molt real.

—Però quant fa que ha passat tot això?

CR-8R va consultar el projector.

—No hi ha cap marca de temps: s'ha danyat en trepitjar-ho el soldat.

Lina va aixecar la mirada.

—No, espera. Recordes quan la mama ha usat el portàtil, abans de donar-li-ho a Korda?

Milo va saber en què estava pensant la seva germana.

—La llum estava parpellejant, com quan està enviant informació

—Les dades que ha rebut Cràter!

—No fa molt d'això —va dir CR-8R—. Encara tenim temps d'informar a les autoritats.

—L'Imperi és l'autoritat —li va recordar Milo—. Anirem a la nau.

—A l'Au Murmuri? —va preguntar CR-8R—. Però els soldats es dirigeixen cap allà!

—Podrem arribar abans que ells si usem l’speeder terrestre. Què dius tu, Lina?

Lina es va encongir d'espatlles.

—No se m'ocorre res millor.

—A mi sí —va dir CR-8R—: fem alguna cosa amb el que no acabem destrossats en mil trossos.

—Entra en l’speeder —li va ordenar Lina, corrent cap al vehicle mentre la seguia CR-8R, encara queixant-se.

Milo es va quedar quiet un moment, donant-li voltes al que havia succeït. Tot el que creia saber sobre l'Imperi era una mentida, i ara els seus pares estaven en les seves urpes. Mai s'havia sentit tan desemparat.

Es va sentir un xiscle a l'interior de la cúpula: Morq estava encongit en una cantonada, tremolant visiblement.

—Escolta —va dir Milo, agenollant-se al seu costat—. No passa res, no passa res... —El mico-llangardaix va deixar anar un gemec incert i es va abalançar sobre Milo, el coll del qual va envoltar amb els seus llargs braços.

—Sí, ja ho sé. Jo també estic espantat. Però podem fer-ho, si romanem units. Hem d'arribar a l'Au abans que els soldats d'assalt. És probable que allà hi hagi alguna cosa que ens serveixi. Només hem de ser valents, d’acord?

Morq va vacil·lar abans d'assentir, encara que semblava més temorós que mai.

L’speeder terrestre va aparèixer davant la cúpula, conduït per la Lina.

—Veniu o què?

—Sí —va dir Milo, portant a Morq al transport—. Som-hi.

        Següent