Catalyst (VI)

Anterior

6

VINCLES

Jyn es va quedar dormida havent dinat. Lyra escoltava a Galen i als altres parlar en la cabina principal i es va alegrar de no participar en la conversa. Ella creia que els governs de tota índole només servien per fer creure als seus seguidors que estaven arreglant el caos de la galàxia, perfeccionant l'univers..., però només la Força era perfecta. Per als éssers comuns i corrents, la vida no és més que un equilibri entre ordre i caos, dia i nit, llum i foscor.

La seva admiració per la Força es va originar en el seu profund amor a la naturalesa. Es considerava forta i intuïtiva, i entenia que els seus atributs no eren extraordinaris com els d’un Jedi; no obstant això, seguia els ensenyaments de l'Orde sobre la generositat, la compassió i la resolució pacífica de qualsevol conflicte. A diversos planetes havia experimentat una connexió amb l'univers que només podia ser descrita com a transcendental. Sí, era possible que aquests moments derivessin de meres creences i sensacions, però això no li importava: si no podia usar la Força, podria almenys sentir-la, i això li semblava suficient. Havia arribat el moment de comprovar si la Força era capaç de triomfar sobre el poder del mal que havia convertit a la República en un conflicte irresoluble. Prevaldrien els Jedi, o s'establiria la foscor fins i tot en el més brillant dels planetes?

Potser Orson va tenir raó a mostrar-li Grange a Erso. Durant el a temps a Vallt, havien aconseguit ignorar la guerra, concentrar-se en la recerca mentre el seu bebè creixia com si fos un cristall brillant. Però era impossible ocultar el cap en la neu per sempre. Ara que tornarien al Nucli, el més important era entendre tot el que succeïa i com succeïa..., la «veritat», segons Krennic.

Grange mai va ser un planeta pròsper, però fa només quaranta anys era encara menys que això: era un camp despoblat. Galen va ser fill únic en un veïnat pobre d'una de les ciutats principals. El seu pare era comerciant de subministraments de la seva pròpia collita; la seva mare, mestra de preescolar. D'orígens humils, es podria dir. Així i tot, quan la seva mare va reconèixer que Galen tenia talent, va ajuntar tots els crèdits que va poder estalviar per mantenir el seu cervell ocupat quan no estava a l'escola. Primer li va donar un sintetitzador musical que Galen va dominar immediatament, després, un joc de química, i després, tots els datacrons que podia comprar. Quan tenien un parell de crèdits de sobres, se subscrivien a un servei d’HoloNet perquè el seu fill tingués un enteniment més ampli de la immensa galàxia, perquè sabés que la vida anava molt més allà de Grange.

Els seus esforços van donar fruits. Per quan va entrar a la secundària, Galen ja era excel·lent en matemàtiques i ciències, i els seus mestres el descrivien com un prodigi. Aprenia idiomes i trucs de màgia només per passar l'estona, i va acabar per construir el seu propi transceptor primitiu d’HoloNet. Però el més impressionant és que postulava teories i fórmules abans que les hi ensenyessin, i de vegades resolia problemes matemàtics de formes excèntriques que depassaven el seu enteniment acadèmic. En diverses ocasions, les seves respostes impactaven als professors, i va ser un d'ells qui el va postular al Programa de Promeses del sector de Grange, i després de Coruscant.

Per a algunes dones era traumàtic que un fill se'ls anés al Nucli, però la mare de Galen no hi cabia a la pell de goig. Va considerar que era la destinació de tots dos que el seu fill s'alternés amb la crema i nata dels intel·lectuals de la galàxia. Després de tot, va néixer sota un arc de Sant Martí; Grange no li oferia res més que fer-ho comerciant com el seu pare. El senyor Erso no va aprovar la invitació de Coruscant, i al principi Galen tampoc; sentia que no tenia per què presumir de la seva intel·ligència o rebre educació de científic. Tenia la galàxia sencera en el cap. No tenia res en contra de ser comerciant, podria explorar la vida i el món material com volgués, i les seves idees no tindrien límits per arribar on volguessin, sense rendir-li comptes a ningú.

Era bon conversador, i si ho era poc només ho era per timidesa de què la gent li preguntés coses. Temia més l'atenció que el fracàs, i no li agradava celebrar el seu aniversari, molt menys rebre lloances o regals. Estava perdut en el tema del romanç; fingia no estar interessat, quan en realitat li confonia que el seu cos pensés més en això que en les seves coses profundes.

Ja estava inscrit al Programa de Brentaal quan li van arribar les notícies que la seva mare havia mort després d'una malaltia breu. La seva mort i la del seu pare, anys després en un accident vehicular, van ser un cop sever al seu sentit de continuïtat i permanència.

Va conèixer a Orson Krennic no gaire després.

Va començar a freqüentar l'Institut de Ciències Aplicades mesos abans que esclatés la guerra, i semblava estar en bons termes amb diversos dels professors i companys de Galen. A la Lyra mai li va semblar així, però Galen insistia que Orson era tan brillant i talentós com qualsevol al programa. Així i tot, mai aconseguia imaginar-se’ls d'amics: a un calia arrossegar-lo a les festes i a l'un altre calia treure’l de les festes a ròssec; a més, la seva reputació li precedia.

Orson va ingressar al servei del govern (Lyra mai va saber si es va graduar o si ho van fer fora), i va escalar ràpidament fins al cim en el Cos d'Enginyers. Supervisava projectes enormes en planetes i a l'espai. Galen va seguir estudiant després de graduar-se, va tenir passanties de recerca i va fer classes. Als vint-i-cinc ja havia publicat copiosament i s'havia guanyat la reputació d'acadèmic destinat a la grandesa. Anys enrere, Orson li havia ajudat a aconseguir una càtedra honoraria en l'Institut de Ciències Aplicades, juntament amb un gran estipendi i un apartament que no havia de pagar. Per llavors, ja havia determinat tots els seus camps d'interès; els va reduir a cristal·lografia i fonts d'energia, encara que sempre deia que els cristalls el van triar a ell i no a l'inrevés. Va començar a viatjar pertot arreu a la recerca de cristalls rars; va conèixer la Lyra durant una d'aquestes expedicions. Ella estava en Espinar, guiant un equip d'exploració que havia recorregut recentment un sistema extens de coves amb cristalls únics, producte de la filtració d'aigua de pluges a través de capes i capes de terra i pedra. De vegades emergien com llàgrimes radiants en la punta de les estalactites. No eren kyber, però tenien suficients característiques en comú amb el cristall viu com per atreure a la comunitat científica. Per sort o destí, Lyra estava a càrrec de la logística de l'equip de Galen. No podia dir que va ser amor a primera vista, però sí li va semblar atractiu des d'un principi.

En Espinar, dormia fins que li despertaven, o es quedava despert fins que li enviaven a dormir. No li importava tenir gana fins que algú li donés una mica de menjar, o li demanés que si us plau busqués una mica d'aliment. De vegades no hi havia manera de fer-lo callar, i altres vegades no hi havia manera de treure-li ni una paraula durant dies sencers, que es passava tancat escrivint o dibuixant. Organitzava i reorganitzava els seus materials freqüentment, i li costava treball mantenir l'equilibri en piles pronunciades. Quan xerraven, Lyra sentia de sobte que conversava amb un droide, encara que sabia apreciar l'extensió de la seva cultura i la seva facilitat per parar esment durant lapses perllongats. També va entendre que el que va interpretar com a hostilitat de la seva part, era només una barrera per mantenir la seva distància mentre desxifrava què volia ella d'ell i resolia la logística i les equacions de la seva prerrelació.

L'expedició va durar sis mesos locals i, per quan va acabar, ja eren parella. Ella va donar el primer pas, però ell s’hi va acostumar fàcilment. Per quan va aconseguir racionalitzar-ho, Lyra era el centre del seu univers. Es va obrir camí al seu cor de la forma més violenta i inesperada i, per primera vegada, Galen va estrenar sentiments que no sabia que tenia.

En els anys previs a la guerra, a Lyra li preocupava que Galen canviés d'enfocament cap a la recerca militar. Però en retrospectiva, no hi havia res de què preocupar-se. Diversos dels seus col·legues van començar a acceptar càrrecs al govern, però ell va acceptar l'oferta de Zerpen per seguir investigant cristalls i energia. L'última vegada que van veure a Orson havia estat poc abans de partir cap a Vallt. Aquell dia, li parlaren sobre l'embaràs. I avui, el seu petit company de classes reapareixia per rescatar-los.

Com no agrair-li això? Com podrien sospitar si més no de les seves intencions? Sí, va portar a Galen a veure Grange per alguna raó torta, però havia arriscat molt per ells, i de no haver aparegut... bé, ni tan sols un Jedi podia veure el futur per saber què hauria estat de la seva família.

Va escoltar la conversa de l'altra habitació. Galen estava fet un manoll de confusió, però Lyra va resistir els seus instints materns i no va intervenir. Era la seva parella, no la seva mare. A més, era cert que Orson entenia el món real molt millor que ells.

Els esdeveniments de l'any estàndard que deixaven enrere es cristal·litzaven en memòries, mentre Lyra es quedava dormida amb la respiració petitona i tíbia de la Jyn en la galta. Va pensar que si Coruscant de debò havia canviat, potser necessitarien l'ajuda d’Orson més que mai.

 Següent