Catalyst (XX)

Anterior

20

VERITAT PROFUNDA

La recerca en Alpinn havia conclòs.

A Lyra i a Nari els havia pres gairebé dotze setmanes estàndard descobrir la veta. Estava tres-cents metres sota la superfície, en un passatge estret. Van baixar a un pou amb ajuda de jetpacks, i d'aquí es van arrossegar de genolls fins a un corredor inclinat cap avall. Les seves màscares de respiració i els llums que portaven en el front projectaven ombres estranyes en les aspres parets. Lyra usava una petita eina punxatallant per extreure fragments de la veta, però, al final, el kit d'anàlisi de camp que Galen li hi havia donat va confirmar les seves sospites.

—És ranita, no kyberita —li va dir a Nari quan van tornar a la superfície i l'anàlisi estava completa—. Són molt semblants, però la ranita és més densa i resistent. I només hi ha cristalls kyber en vetes de kyberita pura.

Era decebedor, però no es donarien per vençudes. Usant com a referència alguns estudis realitzats segles abans, li van demanar a Has que les portés a àrees d'activitat tectònica en altres parts del terreny. Algunes àrees es veien prometedores, però les esquerdes no es devien a falles de lliscament lateral. Així mateix, la presència d'unes altres vetes de ranita assegurava que no trobarien kyberita; mai apareixien al mateix temps.

Per llavors, el camp era la seva llar i els membres de l'equip arqueològic van tirar la casa per la finestra amb una festa de comiat. Van donar regalets a la Jyn i van deixar molt en clar que estranyarien molt les creacions culinàries d'en Has.

Lyra no els va dir res als arqueòlegs sobre els cristalls kyber falsos; no sabien que aquest era el propòsit de la seva expedició amb la Nari. Els va ensenyar mapes que indicaven llocs antics, possiblement sense estudiar. Jyn no sabia que, malgrat el propers que s'havien fet tots, era poc probable que es tornessin a veure algun dia.

Mentre Has feia un prevol en l'espaiosa cabina del vaixell de càrrega, Lyra per fi va dir el que havia estat pensant des de fa dies.

—Gairebé desitjaria mentir sobre els kyber falsos, o almenys dir-li a Krennic que necessitem més temps per explorar i avaluar.

Nari i Has li van llançar mirades inquisitives des dels seus seients d'acceleració.

—És la nostra obligació cap a la Força protegir mons com aquest de l'explotació —va continuar—, igual que van fer els Jedi amb tants altres llocs. Hauríem d'assumir la responsabilitat ara que no estan.

—Desafortunadament, no és la nostra decisió —va dir Nari, amb un somriure trist i irònic al mateix temps.

Lyra va assentir amb el cap i va inhalar entretalladament, a la vora de les llàgrimes. Després, li va llevar importància al seu estat emocional amb una riallada.

—Honestament, no em vull anar.

—Llavors digues-li adéu a Coruscant d'una vegada per sempre —va dir Nari—. Convenç a Galen de no renovar el seu contracte i tornin al que estimen fer.

—El seu únic contracte és amb si mateix —va dir Lyra amb un riure burleta—. A més, està fent un treball important. I encara si no fos així, no crec que a l'Imperi li encanti que ens marxem, no després del que han invertit en les instal·lacions.

—Què pot fer l'Imperi? Demandar-los?

—Ningú sap del que són capaços. —Mirà cap a Alpinn per última vegada—. Haurien d'atorgar-li l'estatut del Llegat.

—No servirà de res —va murmurar Has, gairebé a pesar seu—. L'estatut del Llegat no el protegirà —va agregar quan Lyra i Nari es van girar per mirar-li.

—Des de quan? —va preguntar Nari.

—Des que va arribar l'Imperi —va dir, jugant amb els seus instruments per evitar mirar-les als ulls.

—Se suposa que els estatuts del Llegat són inviolables —va dir Nari.

Lyra va reflexionar un moment.

—Sí, però també ho eren els estatuts que protegien al Refugi B’ankor...

—Preparin-se per saber exactament del que és capaç l'Imperi —va dir Has, mirant-les per fi.

***

—Això no pot ser Samovar —va dir Nari quan Has va portar la nau de tornada a l’hiperespai i van aconseguir veure el planeta. Mirà cap a Lyra, que tenia a Jyn sobre les cames. Ambdues miraven aquell món despullat de tot—. El continent del nord estava cobert de boscos l'última vegada que vaig estar aquí. Ara sembla un desert.

—T'asseguro que és Samovar —va dir Has—. L'Imperi treballa ràpid quan vol.

El salt des d’Alpinn havia estat tortuós, però Lyra per fi estava en les Extensions Occidentals. Has va mantenir la nau lluny de Samovar, però els escàners mostraven centenars de vaixells de càrrega massius en òrbita i un nombre encara major de bucs més petits, que els anaven passant allò que estiguessin extraient de la superfície. Lluny dels vaixells de càrrega, els turbolàsers d'un destructor estel·lar estaven destruint una porció de territori. L'atmosfera i els oceans de l'hemisferi nord estaven tan contaminats que havien adoptat un color marró.

—Alguns conglomerats tenien concessions per extreure quantitats limitades de mineral —va dir Has—, però ara l'Imperi està traient tot el que troba; té a antics separatistes d'aquest sector treballant com a empleats imperials.

—Empleats o esclaus? —va preguntar Lyra.

—Hi ha una línia prima entre tots dos. Vénen a treballar, però acaben amb deutes i no es poden anar. El mateix passa a Wadi Raffa. Desforestació, excavacions a cel obert, extracció desenfrenada.

—Per què? —va preguntar Lyra—. Amb tants mons per escollir...

—Destructors estel·lars més grans? —va suggerir Nari—, millors instal·lacions militars?

Lyra va mirar a Nari i després a Has, qui de sobte semblava menys innocent que abans.

—Què et va fer decidir portar-nos aquí, Has? Per ventura Samovar i Wadi Raffa són dos dels llocs on Orson et va usar?

L'expressió facial del dresselià era impassible, no confirmava ni negava res.

—No ets l'única que no volia anar-se’n d’Alpinn —va dir—. Suposo que estic intentant acostumar-me al nou programa.

***

El rostre de Galen estava inundat per la llum de les pantalles i holoprojeccions a la cambra de computació. Tot tipus d'informació brillava al seu voltant: càlculs, els resultats d'experiments recents amb difracció d'electrons, vistes ampliades de cristalls kyber i textos extrets dels arxius Jedi.

Galen havia fet i signat tots els juraments de seguretat que Orson li havia imposat; per això, parlar amb algú del projecte somiat de l'Emperador, fins i tot amb Lyra, era un crim que atemptava contra la seguretat de tots dos. Però tot seria en va si no trobava la manera d'ampliar la recerca en què portava un any estàndard, però que li havia fascinat la meitat de la seva vida. Fins i tot si podia extreure més poder dels kyber, podria l'equip d’Orson contenir-ho i usar-ho? Més enllà del seu llegat personal, com podria quedar-se creuat de braços sabent que l'anarquia i la violència podien condemnar el projecte fins i tot abans d'implementar-ho?

La seva ment es va omplir de pensaments sobre Lyra i Jyn, i la necessitat de protegir el seu futur. Com va poder permetre que sortissin de Coruscant? Com va poder permetre-ho Orson, estant al corrent de la creixent insurrecció i les batudes aleatòries en mons innocents? Els malsons li van atacar per mesos després de l'atac de caces droide a Lokori. Com podria permetre que Lyra i Jyn tornessin a passar per això? Aconseguiria perdonar-se a si mateix algun dia, o a Orson, si els passés l'impensable?

Vallt, Grange, Lokori, ara Malpaz, i tants altres mons...

Havia d'aconseguir un canvi; era la seva obligació millorar les circumstàncies.

Va buscar el kyber petitó que portava a tot arreu. Cada cristall era tan únic com un floc de neu o com un iris humà. Es va escalfar a la seva mà, però, per recerques anteriors, sabia que el cristall no mostraria cap canvi de temperatura. També sabia que no serviria per escalfar tovalloles, ni qualsevol altre objecte inanimat. Responia només a éssers vius, fins i tot a plantes; això feia més irònic i misteriós el fet que els Jedi l’usessin per als seus sabres de llum.

Va sostenir el cristall contra la llum de les pantalles i es meravellà davant la seva barreja de transparència i opacitat. Els antics Jedi es referien a aquesta qualitat com «l'aigua del kyber».

El potencial quant a energia era innegable; el seu equip ho havia demostrat des dels primers experiments piezoelèctrics. No obstant això, unes instal·lacions d'encès o una planta d'energia haurien de ser més que un sabre de llum gegant, el qual, a més de tenir un cristall dins, semblava tenir una matriu d'emissió, circuits moduladors, plasma i un superconductor que canalitzava l'energia de tornada al mànec. Per definició, els sabres de llum no haurien de poder travessar duracer d'un metre de grossor, però sí podien. Això feia més creïble la idea que la Força mateixa augmentava el seu poder.

Per actuar a través del kyber?

Si la resposta estava en algun lloc dels arxius en l'antic temple, algú hauria de descobrir-ho, i tal vegada mai podria; gran part dels secrets de fabricació de sabres de llum havia estat transmesa per mitjà de la tradició oral. Potser les respostes estaven en algun holocró Jedi, però no li havien donat permís per veure això.

Segurament havien tallat i escapçat alguns dels cristalls que van portar a les instal·lacions, potser per eliminar oclusions i així intensificar el rendiment del seu poder. Llavors, tal vegada podrien tallar els exemplars més grans, igual que com es feia amb les pedres precioses per maximitzar la refracció de llum. Fins llavors, l'equip no havia aconseguit injectar-li energia al cristall sense afeblir la seva estructura, gairebé de la mateixa forma que la radiació afectava a cèl·lules vives. Un problema més urgent era el de com controlar l'impuls innat que tenien els cristalls de difractar erràticament i perillosament l'energia.

Es va quedar mirant el cristall.

Per ventura tenia algun tipus de resistència cap a ell? Quins sacrificis hauria de fer per descobrir els seus secrets?

Els seus pensaments es van tornar a desviar cap a la Lyra. Quant temps suportaria Galen viure en la mentida pel bé comú? Estava encegant-lo la seva fascinació per la ciència? Els cristalls estaven empresonant-lo d'alguna forma?

Sòlids, immutables, inescrutables... Tal vegada les supersticions eren certes i només es podien desvelar els secrets del kyber si es mirava en certa direcció en clarejar, o si s'observava la boirina a certs mons remots. Una vegada, un comentarista Jedi va anomenar al kyber una pedra somnolenta que necessita despertar per complir el seu propòsit, però aquest mateix comentarista va advertir que també és molt fàcil insultar al cristall i que els Jedi havien d'anar amb compte.

Galen sabia que mai podria interactuar amb el kyber com els Jedi, per mitjà de la Força, però, com li havia dit a Lyra, ell tenia la ciència del seu costat, juntament amb màquines poderoses que podrien ocupar-se del cristall àtom per àtom i forçar-ho a actuar segons les seves ordres.

***

Al principi de la seva relació, quan Lyra feia treballs d'exploració com freelance, ella i Galen passaven mesos sense veure's cada vegada que se separaven. Cada vegada que es reunien després d'aquestes absències se sentien una mica incòmodes; els prenia uns dies trobar-se com a parella de nou. Era una cosa que havien après a acceptar i cap dels dos li donava molta importància. A partir de què Lyra va decidir aturar la seva carrera per començar una família amb Galen, ja no hi havia absències en la seva relació.

La separació obligatòria de Vallt havia estat completament diferent.

Lyra no sabia què esperar després d'estar lluny gairebé quatre mesos amb Jyn, Has i Nari, sobretot després del que havia vist a Samovar i Wadi Raffa. La devastació desmesurada que havia presenciat va afectar la seva postura sobre el que deia l'Emperador i el que realment succeïa lluny del Nucli. Hi havia estat temptada a explicar-li immediatament el que havia descobert, però va decidir esperar una mica fins que els tres se sentissin propers de nou per compartir les seves preocupacions; així, almenys la informació no sortiria en cascada.

Gairebé quan va aterrar a Coruscant, va sentir que alguna cosa no estava bé. L'abisme de sempre amenaçava amb aparèixer, no només entre ella i Galen, sinó també entre Galen i Jyn. Ell semblava preocupat i ella volia pensar que era per les exigències de la recerca, però, mentre més observava el seu comportament, més li semblava que hi havia motius per inquietar-se. Mai abans havia pensat que si Galen no volia parlar de la recerca era perquè era massa difícil per a ella; al contrari, no li parava la boca i no li molestava usar termes tècnics, encara que sabia que ella entendria la meitat. Després, li ho explicava amb paraules més i més simples, fins que començava a tenir sentit. Això també era part de la seva dinàmica i la raó per la qual ell li confiava les seves notes personals perquè ella les transcrivís.

Ara, de sobte, Galen no podia explicar el que feia. Podria haver-hi decidit passar-ho per alt perquè ella tenia notes de camp pròpies que compilar per a Orson i, més aviat, perquè no necessitava saber-ho tot en profunditat. Però Galen la va encoratjar a quedar-se a l’apartament del Centre en lloc de tornar a les instal·lacions. «Ell viatjaria d'anada i tornada», li va dir. Així, Jyn podria anar a una escola primària real en lloc de tenir un tutor a casa.

Ella no es va negar a quedar-se a l’apartament, i quan va tornar a les instal·lacions només va trobar que l'ambient havia canviat molt; tenien una vibració diferent. Galen li va explicar vagament que va haver-hi una infracció al sistema mentre ella no estava, i que havien reforçat la seguretat. Les noves mesures dictaven que només el personal autoritzat podia accedir a algunes àrees comunes del complex. Informació que abans enviaven al consell de supervisió per HoloNet, ara era enviada per un servidor d'intranet imperial.

El secret era ubic.

Però ella no podia reprimir les seves preocupacions.

Galen estava mantenint la seva distància i volia saber per què.

—Et penedeixes d'haver-me animat a acceptar la tasca d’Orson? —li va preguntar, mentre netejaven la taula havent dinat i Jyn mirava un holovídeo. Havia inserit la pregunta on ell no ho esperava, així que a ell li va prendre un moment formular la resposta.

—Només perquè havia de preocupar-me per tu —va contestar.

—Lamento que haguessis de preocupar-te. T'estranyàvem moltíssim, Galen.

Ella esperava que ell digués el mateix, però en lloc d'això va preguntar:

—Per què? Tu lamentes haver-hi anat? Sona com que Jyn s’ho va passar increïble.

—M'alegra que hàgim anat, però sento que tu i jo no ens hem reconnectat. —Va examinar el seu rostre abans d'afegir—: Sembles estar extremadament lluny. Encara t'estranyo.

—No és perquè has estat lluny —va dir amb més energia del necessari—. És el treball; he estat sota una pressió tremenda.

Ella va tractar de prendre-li la mà, però ell va creuar els braços.

—Això és el que no entenc —va dir ella—. Per què de sobte estàs sota tanta pressió? No era així quan me’n vaig anar. És per l'intent d'espionatge?

Es va adonar molt tard que li havia regalat un pretext.

—Sí. No. Sí i no. El consell espera resultats. Tenen problemes financers.

—Però tu i el teu equip estàveu progressant —va dir ella, intentant amagar qualsevol to d'insistència—. Què ha canviat això?

Va pretendre estar revisant a Jyn per guanyar temps.

—La recerca va arribar a una nova fase i estic lluitant amb les dades —va dir per fi.

—Et distreu tant que estiguem aquí?

—És clar que no.

Les seves respostes assajades començaven a exasperar-la; ja no ho podia amagar del tot.

—Si us plau, Galen. T’estan exigint massa? És això?

—Què et va ficar aquesta idea en el cap? —La va mirar fixament.

Lyra va respirar profund, decidida a tornar a començar. Barallar-se era l'últim que desitjava. Una càlida abraçada i un petó ho podrien fer desaparèixer.

—Podem retrocedir una mica? Em vas preguntar si lamentava el viatge. De nou, no ho lamento. Però sí va passar alguna cosa que he volgut explicar-te des de fa setmanes. —Va continuar amb determinació—. Després d’Alpinn, Has ens va portar a Nari i a mi a les Extensions Occidentals, a un parell de mons que l'Imperi està explotant sense pietat. L'extracció desenfrenada els ha devastat íntegrament.

Ell va escoltar amb atenció, gairebé sorprès; després, va forçar una mirada d'indiferència.

—Entenc com això pot ofendre el teu sentit de la justícia ambiental, però la República és culpable del mateix. On hi ha expansió es necessiten recursos. L'Imperi pot estar explotant alguns mons, però només per salvar molts, molts més. —Gairebé va arrufar les celles—. Ets l'última persona que necessita recordar quants mons hi ha allà fora.

—Però aquests no són només mons. Són mons del Llegat, tenen estatuts de protecció atorgats fa generacions. Igual que aquí. El refugi, de sobte absorbit per una cosa més.

—També pel bé comú —va dir ell.

—Així t'ho ven Orson —va dir ella sense poder reprimir un esbufec.

Galen la va mirar una llarga estona. Després va preguntar:

—Quins mons?

—Samovar. Wadi Raffa —li va dir més animada. Podia gairebé sentir-ho prenent nota.

—Què té a veure això amb nosaltres?

—Si l'Imperi està saquejant mons en secret, com sabem que no t'estan mentint sobre el propòsit de la teva recerca?

—No m'estan mentint.

—Perquè confies en ells? O tens proves?

Galen es va allunyar uns passos, després es va voltejar.

—He vist proves.

—Quan? —Lyra no esperava això.

—Quan no estaves. Li vaig plantejar els mateixos dubtes a Orson; vam tenir una llarga xerrada. Va acceptar mostrar-me en persona que la meva recerca està sent replicada i posada en pràctica. Així que vam anar a Malpaz.

Ella va passar de sorpresa a atònita.

—Tu i Orson vau anar a Malpaz mentre Jyn i jo estàvem en Alpinn.

—Només van ser uns dies.

—No m'importa si van ser unes hores, Galen. Amb prou feines et va semblar important explicar-me això? —Va fer una pausa per ordenar els seus pensaments i controlar el seu enuig. Després va dir—: Per això em va demanar Orson que supervisés la missió? Només per arribar a tu en la meva absència?

—Deixa d'acusar-lo de manipular-ho tot —va dir ell—. Jo el vaig buscar per parlar dels meus... dels nostres dubtes. Vaig exigir respostes; ell va dir que podia veure-ho jo mateix, així que li vaig prendre la paraula.

—I vau saltar a Malpaz.

Galen volia apartar la mirada, però la va sostenir.

—T’ho hauria d'haver explicat abans.

Ella ho va considerar.

—Va dir Orson alguna cosa de Dagio? —va preguntar.

—Per què hauria d'esmentar a Dagio?

—Perquè Reeva va dir que Dagio havia estat investigant a Malpaz i que no havia pogut contactar-hi. Segueix aquí?

—No —va contestar Galen, i es va quedar callat una estona, caminant d'un costat a un altre i negant amb el cap—. Les instal·lacions on es va replicar la meva recerca van ser destruïdes abans de poder subministrar-li energia a la capital.

A Lyra se li va sortir de lloc la mandíbula de la impressió.

—Destruïdes per qui? Separatistes?

—Orson prefereix anomenar-los anarquistes. Va trencar el seu jurament de seguretat per dir-m’ho.

—Llavors Dagio pot estar mort?

—Pot estar-ho. —Galen va tornar a negar amb el cap—. No hauria d'estar parlant d'això.

Lyra se sentia dividida. Encara que tal vegada li devia una disculpa, necessitava saber més.

—Em vas ocultar això perquè no tinc autorització per saber-ho?

—Vaig fer un jurament —va assentir ell.

—Llavors hi ha més coses que no pots dir-me?

—Sí.

Lyra es va pressionar el front.

—No m'importa el jurament —va dir Galen—. Però, per la destrucció, he hagut d'esforçar-me el doble per trobar la manera, qualsevol manera... —La va mirar—. T’ho volia dir.

Ella ho va intentar, però no va aconseguir armar el trencaclosques; es va sentir perduda.

—Com hem arribat al punt d'amagar-nos coses, Galen? —va preguntar, contenint les llàgrimes.

—Aquesta és una època crítica —va dir, acostant-se a ella, per fi—. Hem de confiar que l'Imperi fa el millor per a la galàxia en general. Hi ha forces tractant de sembrar el caos i de mantenir-nos en un conflicte perpetu. L'Emperador està decidit a trobar la manera de detenir-ho. Vol unir-nos a tots i prevenir una altra guerra a tota la galàxia.

Lyra va parar esment a cada paraula.

—No estic acostumada a sentir-te parlar així —va dir, però es va deixar reconfortar en els seus braços—. Sona al fet que et van convertir.

—L'única manera d'avançar és atorgant poder.

No la convencia del tot, però li quedava clar que sí s'havia convençut a si mateix.

Següent