El parany (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

CIUTAT THUNE

—Encara empesto —es va lamentar Milo, assecant-se el pèl mentre entrava en la cabina de l'Au Murmuri.

—Sense comentaris —va contestar la seva germana, que tenia el cap ficat en el mecanisme d'una petita taula d'hologrames.

—Què fas?

—Uns petits ajustos. Cràter no deixa que m'acosti de nou al generador. Diu que és massa perillós per a un simple humà.

—Cert —va dir l'apagada veu de CR-8R des de la sala de màquines.

Milo va ignorar al droide.

—Així que has decidit pagar les teves frustracions amb la taula d'hologrames.

Lina va tornar a col·locar el panell d'accés de la taula.

—Vaig a contactar amb Dil i no vull que ningú ho escolti. He modificat el transmissor perquè el senyal no pugui ser rastrejat.

—Enginyós.

Lina va somriure amb suficiència.

—Ho sé.

Milo va tirar la seva tovallola mullada sobre una cadira propera i aquesta va caure sobre el dormit Morq. El mico-llangardaix es va despertar amb un xiscle.

Feia molts anys que els nens no veien a Dil Pexton. L'alienígena era l'agent de la mare i el pare a Thune, un sullustà que ajudava als Graf a vendre els holomapes i dades que recopilaven durant les seves exploracions per l'Espai Salvatge. Era amic de la família des d'abans que Lina i Milo naixessin. Si algú podia ajudar-los a localitzar als seus pares, era Dil.

—A què estàs esperant, geni? —va dir Milo—. Truca-li.

Lina va teclejar un codi, el va enviar i va esperar la resposta de Dil. Sorprenentment, el sullustà va contestar a l'instant, i un brillant holograma de la seva cara va aparèixer surant sobre la taula.

—Lina, Milo! —va dir l'alienígena, obrint els seus grans ulls negres. Com tots els de la seva raça, Dil Pexton tenia el cap d’ou, orelles enormes i gruixudes galtes a banda i banda de la boca que es tentinejaven quan parlava—. Gràcies a la Mare Cau que esteu vius. Estava molt preocupat. El vostre pare no respon els meus missatges.

—La mare i el pare han estat capturats, Dil —va dir Lina a l'holograma—. Per l'Imperi.

—Que han estat què?

Lina li va explicar tot l'ocorregut, des que havien trobat el campament buit i descobert l'enregistrament dels seus pares sent capturats.

Quan va haver acabat, Dil va arrufar el nas.

—Aquest oficial imperial, era el Capità Korda?

El nom va provocar una esgarrifança en Milo. Korda havia irromput al planeta pantanós que ells estaven explorant, per exigir als seus pares que li lliuressin totes les dades. Era aterridor, un monstre amb una horrible mandíbula metàl·lica.

Lina va assentir.

—Però creiem que la mare no li va donar tot el que ell volia: abans de ser arrestada ens va enviar arxius encriptats.

—Quina classe d'arxius?

—No ho sabem encara, estem treballant en la seva descodificació.

—No! —va etzibar Dil—. Podria ser perillós. Doneu-me'ls a mi. Els faré un cop d'ull i veuré què són.

—El que en realitat volem és trobar a la mare i al pare. Creiem que els han portat als Mons Centrals. Creus que pots esbrinar-ho?

—No deuria ser massa difícil —va sospesar Dil—. Conec a unes quantes persones de l'exèrcit Imperial. Podria demanar algun favor. On esteu?

—A Thune —va contestar Lina.

Dil va obrir la boca sorprès.

—Esteu aquí? Oh, això és una molt bona notícia. Veniu a veure'm i veuré què puc fer. Mireu, us envio la meva localització.

La taula d'hologrames va produir una xiuletada i un mapa va aparèixer en la petita pantalla sobre la superfície.

—La tenim —li va dir Lina.

—Bona noia. Segueix el punt vermell. —El sullustà va sospirar—. Sento molt tot això, nens.

—No és culpa teva, Dil.

—Sí ho és, Lina: jo vaig enviar als Imperials a veure als teus pares. Vaig creure que seria un bon tracte per a ells, per a tots nosaltres. Hauria d'haver-m'ho imaginat. Hi havia alguna cosa en Korda que no em va agradar des del primer moment.

—Tampoc es pot dir que a mi em caigui molt bé —va admetre Milo.

Dil va oferir un somriure reconfortant.

—Els trobarem, Milo: ho prometo. Tu recorda...

L'holograma va parpellejar i la cara de Dil es va quedar estàtica.

Lina va revisar els controls, tractant de buidar les interferències.

—Dil? Dil, m'escoltes?

La imatge del seu amic va romandre congelada un segon abans d'esvair-se. L’holoprojector s'havia apagat.

—Què ha passat? —va preguntar Milo.

Lina va revisar de nou els controls.

—Hem perdut el senyal. Li trucaré de nou.

Aquesta vegada no va haver-hi resposta.

—Li passa alguna cosa al transmissor?

—Probablement. Cràter, li has fet alguna cosa al transmissor de comunicacions?

El droide va baixar surant de la sala de màquines.

—Crec que no. Hi ha un veritable desastre aquí a dalt. Podré tornar a fer funcionar l'Au Murmuri, però necessitaré temps.

—En aquest cas, aniré a veure a Dil —va dir Milo mentre Morq saltava sobre la seva espatlla.

—Tu? —va dir Lina.

—Doncs sí. Tu pots ajudar a Cràter.

—Estic bastant capacitat per reparar la nau jo sol, moltes gràcies —va respondre el droide.

—Milo, no pots anar sol —va advertir Lina—. No és segur.

—Tot anirà bé. Morq vindrà amb mi; al fet que sí, noi?

El mico-llangardaix va treure pit, intentant semblar valent, i va assentir.

—No, aniré jo —va insistir Lina.

—Lina!

—Sense discussions, follet. Fins que trobem a la mama i al papa, haig de cuidar de tu. Mai em perdonarien si et passés alguna cosa.

—No em passarà res —va protestar Milo—. Anirem directes a l'oficina de Dil, ho prometo.

—Sempre t'estàs perdent —va apuntar Lina—. Aniré jo i punt. Cràter, encarrega't de les reparacions. Parlaré amb Dil i t'explicaré el que digui.

Milo es va creuar de braços, malhumorat.

—I què passa amb els arxius?

—Cràter pot enviar-los més tard.

—No crec que sigui una bona idea —va advertir el droide—: podrien interceptar-los els espies de l'Imperi.

—Llavors t'enviaré a tu. Sigui com sigui, tu et quedes aquí, Milo.

Es va girar per marxar-se i Morq va saltar de l'espatlla de Milo per aterrar sobre l'esquena de la Lina. Ella rigué.

—Tu també et véns, noi?

El mico-llangardaix va donar un crit d'excitació.

—Traïdor —va murmurar Milo.

—Probablement té a veure amb què Dil sempre li dóna un munt de llaminadures. —L'animal va tancar la boca i va piular de felicitat—. Bé, tothom sap el que ha de fer?

—Sí —es va queixar Milo—. Absolutament res!

—No es preocupi, senyor Milo —va dir el droide—. Pot veure'm treballar, si es queda quiet i en silenci. Potser aprengui algunes coses.

—Ho dubto —grunyí Milo en veure a la seva germana sortir de la cabina.

 Següent