CAPÍTOL 54
K-2SO sabia que estava en problemes. Ja li havien disparat
per darrere; només era qüestió de temps perquè el derroquessin altres soldats
d’assalt que ataquessin la volta d'informació.
Almenys Jyn li havia donat el blàster. Sense ell, els soldats
d’assalt l’haurien sobrepassat molt abans. Al principi, la incredulitat dels
soldats sobre que es pogués reprogramar a un droide de seguretat imperial li va
donar avantatge, però ja havien alertat als altres que hi havia un androide
fraudulent en l'entrada de la volta d'informació. Ara cap vacil·lava a
destruir-lo.
Malgrat que estava bregant amb enemics que feien tot el
possible per matar-lo, K-2SO encara havia d'ajudar a Cassian, l'home que,
després de tot, l’havia reprogramat. Cassian una altra vegada li va cridar per
l'intercomunicador.
—K-2! Necessitem l'arxiu Estrelleta!
Trets de rifle de soldat d’assalt li van ploure per tots dos
costats, l’androide va tractar de moure's com si estigués ballant entre la
pluja. Alguns trets li encertaren per aquí i per allà, però va aconseguir
esquivar la majoria.
Hagués estat tan fàcil simplement quedar-se tirat en el
terra i fingir que s'havia descompost, però no havien programat així a K-2SO.
Encara que Cassian de vegades es queixava de la franquesa de l’androide, això
era indici de l'honestedat amb la qual Cassian l'havia programat. També li
havia fet altruista. No només empatitzava amb la gent, mai pensava en les seves
pròpies necessitats. Si Cassian necessitava alguna cosa per salvar a la galàxia
sencera, K-2SO estava obligat a trobar la forma de donar-li-ho, sense importar
quantes probabilitats tingués de sobreviure.
K-2SO es va llançar a la consola i va demanar la cinta amb
l'etiqueta «Estrelleta». El braç mecànic la localitzaria aviat.
L’androide va sentir a Jyn dirigir a Cassian en moure el
braç amb les manetes.
—Això és! Ja gairebé ho tens!
En només uns moments tindrien el premi pel qual havien
vingut. A partir d'aquí, K-2SO buscaria la forma d'escapar de la ciutadella,
sense importar el que diguessin els seus càlculs de les probabilitats.
Desafortunadament, un tret li va donar a la consola frontal
del droide i la va volar. L'explosió el va tombar cap enrere i li va afluixar
tots els circuits del cos. Es va trontollar cap endavant i va notar que parts
d'ell, més que fluixes, s'havien escampat; penjaven suspeses per uns petits
cables des del tronc apallissat.
—Grimpin! —va cridar cap a l'intercomunicador.
Havia de protegir la consola. Si els soldats d’assalt
arribaven a ella, la usarien per obrir la porta de la volta i llavors podrien
capturar, o probablement matar, a Cassian i Jyn.
—Grimpin a la torre! Enviïn els plànols a la flota! Si ells
obren l'entrada a l'escut, poden transmetre'ls des de la torre!
Va ser llavors quan K-2SO es va adonar que ja no havia de
protegir la consola. De fet, ja ni tan sols podia. El millor era destruir-la.
Així, la porta mai més podria obrir-se.
—K-2! —va cridar Cassian.
L’androide podia escoltar l'angoixa en aquella veu; després
de tot, havien invertit molt esforç l'un en l'altre. Però si K-2SO no exercia
aquest últim acte, Cassian i Jyn pràcticament es quedarien sense possibilitats
de complir amb la missió. Fins i tot amb la seva ajuda, enfrontaven
probabilitats gairebé impossibles.
Gairebé.
Es va enfonsar en el tauler i va començar a arrencar cables
mentre els trets xocaven contra el seu cos. Va continuar destruint fins que li
van volar les extremitats, fins que els seus motors van deixar de funcionar,
fins que tots els seus circuits estaven morts.
La ment de K-2SO començava a dissoldre's en la foscor. Un
últim pensament va passar per allà.
Aquesta porta mai es
tornaria a obrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada