CAPÍTOL 55
Krennic pensava que la pitjor setmana de la seva vida ja
havia passat. Fins i tot pitjor que la setmana en què Galen Erso havia
abandonat el seu treball en l'Estrella de
la Mort i fugit per amagar-se, deixant a Krennic sol per liderar el
projecte.
Ja havia perdut el control de l'Estrella de la Mort a les mans del Gran Moff Tarkin. Ja li havia
amenaçat Darth Vader. Sospitava que si fallava en la tasca que recentment li
van encomanar, probablement l’executarien, tal vegada a les mans del mateix
Emperador.
Però aquesta setmana seguia trobant maneres per tornar-se
cada vegada pitjor.
La flota rebel hauria d’haver sortit fugint en veure per
quant la superaven. En lloc d'això, lluitava com si fos un rancor arraconat, desesperat
per esbocinar tot el que se li acostés. No hi havia forma que els rebels
s'imposessin a dos destructors estel·lars en òrbita sobre el planeta, sense
esmentar als caces TIE i els exterminadores TIE que omplien el lloc, encara que
segurament sí podien fer sagnar el nas de l'Imperi abans de caure.
Seria aquest el seu únic objectiu? Un últim i inútil gest
desafiador abans que l'ascens de l'Estrella
de la Mort fes callar d'una vegada per sempre a l'Aliança Rebel?
Els rebels van enfocar la major part de la seva artilleria
cap als destructors estel·lars, encara que també s'estaven esforçant per atacar
l'entrada. Krennic no veia com pensaven penetrar l'escut. L’havien construït
per durar.
Així i tot, es van refusar a deixar d'intentar-ho. Fins i
tot van enviar un esquadró d'Ales-Y per llançar una ronda de bombes, com si
simplement es pogués tirar a baix l'entrada com la porta de fusta d'un antic
castell.
No podrien obrir un clot en l'escut suficientment gran
perquè les naus rebels d’Scarif s'escapessin per ell. Els rebels atrapats dins
serien eradicats, d'un en un, com la plaga que eren.
No obstant això, els Ales-Y havien aconseguit una mica més
que sacsejar als destructors estel·lars. En realitat, amb una bomba d'ions van
poder deshabilitar els electrònics en una de les naus estel·lars gegants. No
seria una situació permanent, però fins que la tripulació del destructor
estel·lar ho arreglés, la nau es quedaria surant a l'espai, com una rata womp,
exposada a l'artilleria rebel.
I després Krennic es va assabentar que les seves pitjors
sospites eren certes. El Tinent Adema li va informar:
—Accés no autoritzat en la volta d'informació.
—Què?
Krennic es va quedar rígid, per un moment incapaç de
creure’s les notícies, però després tot va tenir sentit. L'atac en terra.
L'aparició de la flota rebel. Tots estaven aquí per alguna cosa, l'últim que
Krennic voldria que trobessin.
Els plànols de l'Estrella
de la Mort.
—Acabem de rebre-ho, senyor.
Almenys ara Krennic sabia el que estava en risc. Sabia el
que havia de fer.
—Enviïn al meu esquadró de guàrdies a la batalla!
Els tropes de la mort ajudarien a fer caure el més fort de
l'agressió rebel, encara que Krennic havia d'atendre l'arrel del problema.
—Dos homes amb mi! Vostès controlin la situació en aquesta
platja!
Krennic es va obrir pas fora de la cambra de control,
deixant a la resta ocupats amb la batalla. Si volia que allò que estava
succeint en la volta fracassés, hauria de detenir-ho ell mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada