CAPÍTOL 47
La flota rebel, així com estava, havia arribat de
l’hiperespai just per sobre d’Scarif. La primera ronda incloïa naus estel·lars
de tot tipus i grandària: Ales-X, Ales-Y, fins i tot el creuer de Raddus, el Profunditat. Després d'ells anaven
arribant més moment a moment.
Al General Merrick li agradava estar al capdavant, així que
va entrar a la batalla amb el seu propi Ala-X. La flota rebel era massa petita
com perquè algú amb les seves habilitats s'assegués en la nau capital que es
refugiava de la batalla. Havia d'estar en el cor de la trobada.
—Aquí Líder Blau —va dir ja que es va començar a orientar,
doncs sempre es desubicava una mica en l’hiperespai—. Tots els líders
d'esquadró, informin.
Líder Daurat, Líder Vermell i Líder Verd, tots es van
identificar i van confirmar que estaven prenent el trajecte apropiat.
Merrick va somriure lleugerament. Fins ara, almenys, tot
anava conforme al pla. Tenint en compte que els tirotejos encara no començaven.
La resta del pla involucrava travessar l'escut al voltant
d’Scarif abans que l'Imperi tingués l'oportunitat de segellar l'entrada al
planeta. D'una altra manera, passar a l'altre costat de l'escut seria
pràcticament impossible, especialment si un parell de destructors estel·lars
imperials ho vigilaven. Havien d'actuar ràpid.
En el comm podia escoltar-se una veu aspra familiar.
—Aquí l'Almirall Raddus. Esquadrons Vermell i Daurat,
deshabilitin aquests dos destructors estel·lars. Esquadró Blau, entri a la
superfície del planeta abans que tanquin l'entrada!
—Entès, almirall. —Tal com ho havien discutit, Merrick ja
estava en l'entrada—. Esquadró Blau, amb mi! —va cridar.
D'un en un els membres de l'Esquadró Blau van passar llista,
van confirmar que estaven llestos i que entenien les seves ordres.
—Entès, Líder Blau!
No obstant això, tot i que s'apressaven cap a l'entrada,
Merrick podia veure que els imperials ja els havien vist i les ribes de
l'entrada es van començar a tancar. Si volien passar, haurien d'apurar-se.
Blau Quatre i Sis anaven una mica ressagats, però estaven
determinats a escórrer-se per l'entrada.
—Vinga, vinga, vinga! —deia Blau Sis, cridant-li als seus
motors mentre anava disparat cap al planeta i l'escut gairebé invisible.
No obstant això, Blau Quatre podia adonar-se que no anaven a
aconseguir-ho, així que es va aferrar a la palanca per fer marxa enrere just a
temps per no estavellar-se contra l'escut. Li va cridar a Blau Sis perquè fes
el mateix.
—Marxa enrere!
Merrick no sabia si Blau Sis va mantenir el seu Ala-X a
velocitat màxima tot el temps. Un segon més d'acceleració hauria fet la
diferència? Mai ho sabrien.
Blau Sis es va estampar contra l'escut, que ja s'havia
tancat per complet.
L’Ala-X va explotar en una brillant bola de foc.
La resta de l'Esquadró Blau va aconseguir passar. Ara
estaven atrapats dins de l'escut, igual que les tropes rebels que ja estaven en
terra, és a dir, les que havien anat en un intent desesperat per fer-se amb els
plànols de l'Estrella de la Mort.
El General Merrick va serrar les dents i es va disposar a
liderar l'esquadró cap a aquesta gran tasca. L'Esquadró Blau ja havia decidit
quin seria el seu destí, ara era temps d'enfrontar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada