CAPÍTOL 28
Krennic va estar furiós durant tot el viatge fina a Eadú.
Tarkin l’havia despullat del control de l'Estrella
de la Mort; pitjor encara, descaradament li va fumut la culpa per haver de
fer-ho!
La idea que havia estat culpa seva li corcava.
Cert, el pilot traïdor que havia desertat en favor de la
Rebel·lió (un home anomenat Rook, va pensar) es va sortir amb la seva sota la
seva supervisió, però no podia esperar-se que ell estigués a l'aguait de tots
els qui treballaven en l'Estrella de la
Mort. Però no, per a Tarkin el problema no es quedava en la traïció de
Rook, anava molt més enllà.
Encara que Krennic havia descartat la idea, mentre més ho
pensava, més sabia que havia de ser cert. Després de tot, com era possible que
la traïció d'un sol pilot pogués danyar potencialment a l'Estrella de la Mort?
Però pel que sembla aquest Rook tenia informació que podia
usar-se en contra de l'Estrella de la
Mort. Krennic ignorava què podria ser, però sospitava que Tarkin tenia raó
sobre la font de tal informació. Tots els problemes havien de sortir de la base
a Eadú.
Això li feia estar encara més furiós amb Tarkin. Aquest home
li estava robant el seu triomf, però a més va aconseguir trobar raons vàlides
per enfonsar-lo!
Krennic no sabia de quina manera això el beneficiaria a
nivell personal, però planejava trobar als traïdors i extirpar-los d'arrel.
Permanentment.
Per a quan la nau va aterrar a Eadú, la base sencera ja
estava al corrent de la seva arribada. Un escamot dels millors soldats d’assalt
de les instal·lacions de recerca ja estava a l'espera per rebre’l. També
estaven els oficials imperials més importants de la base.
Krennic els va deixar sota la pluja una mica més del
necessari, només per establir qui estava a càrrec.
No estava present cap Tarkin, ni Emperador, ni Darth Vader.
Tractant-se de la seva instal·lació, ell manava.
Va emergir de la seva nau cap a la freda i plujosa nit, els
seus soldats d’assalt escortant-lo. Galen Erso estava dempeus al capdavant del
grup d'oficials i va fer un pas al capdavant per donar-li la benvinguda a
Krennic com el vell amic que era. Ningú més tenia el tremp per fer-ho.
—Vaja, Galen —va dir Krennic—, ja està completa l'estació de
combat. Has d'estar molt orgullós.
—Certament, estic molt orgullós, Krennic.
Galen no semblava tan feliç, però, és clar, mai havia estat
algú somrient. Menys després que Krennic el va forçar a tornar de Lah’mu.
Krennic va suposar que perdre a la seva esposa i filla tindria aquest efecte en
un home, però Galen s'havia adaptat com millor havia pogut, deixant-se absorbir
pel repte del seu treball i esforçant-se per treure’l endavant fins aconseguir
l'èxit.
—Reuneix als teus enginyers —Krennic li va dir a Galen—.
Haig d’anunciar-los una cosa.
Que pensin que els esperen elogis gràcies a l'efectivitat de
l'arma demostrada en la prova sobre Jedha. Així s'apressarien.
Galen va anar a buscar als seus subordinats. En tan sols un
moment, l'equip sencer estava amb ell en la plataforma. Alguns entretancaven
els ulls a causa del vent i la pluja, com si hagués passat molt temps des que
van prendre aire fresc.
—Són tots? —va preguntar Krennic.
—Sí —va respondre Galen, assenyalant a la gent que estava
enfront d'ells, vestint els seus micos blanc-i-blaus.
Krennic es va col·locar just enfront dels enginyers, que van
quedar aglomerats sota la seva fera mirada d'acer. Només hi havia una forma de
bregar amb una traïció com la qual havia descobert: autèntica i absoluta
crueltat.
—Senyors, un de vostès va trair a l'Imperi. Un de vostès va
conspirar amb un pilot per enviar missatges a la Rebel·lió. Ara exhorto en
aquest traïdor al fet que faci un pas al capdavant.
Aquells nyicris es miraven entre ells, ploriquejant. Cap
d'ells volia fer-se responsable. Ni tan sols sabien a qui d'entre ells calia
adjudicar-li-ho.
Krennic va esperar més del que va sentir necessari. Encara
amb tota la seva set de justícia, podia ser benèvol, va pensar.
—Molt bé. Llavors, ho consideraré un esforç grupal.
Al seu senyal, els seus tropes de la mort van pujar les
armes. Almenys, entre ells no hi havia traïdors. Van apuntar els seus rifles
directe a la línia d'enginyers. Krennic va suposar que si això no era suficient
perquè confessessin, res més ho faria i llavors es veuria forçat a executar-los
a tots. Abans, hauria vacil·lat a donar una ordre així per por de destruir un
equip que en veritat necessitava, però ara que l'Estrella de la Mort estava operant (i que, de qualsevol forma,
Tarkin ja la hi havia robat), no veia per què no.
Krennic va aixecar la mà com a senyal als seus tropes de la
mort perquè es preparessin.
—Llestos... apuntin...
Abans que Krennic baixés el braç i cridés «foc», Galen va
saltar entre ell i el seu equip per intercedir.
—Alto, alto, atura’t! —va dir Galen—. Krennic, atura’t!
Krennic li va fer cas, encara que els seus tropes de la mort
no van baixar les seves armes. De seguida, Galen va començar a explicar-se.
—Vaig ser jo! Vaig ser jo. Ells no van tenir res a veure. No
els facis mal.
Galen es va desplomar, se li havia anat tota l'energia.
Aquest home ni tan sols havia estat a la vora de l'execució, però estava
disposat a deixar que tota la ira de Krennic es desplegués de ple en ell si
això salvava a la seva gent.
Galen sempre va ser un ingenu.
Krennic va atreure a Galen amb un gest perquè s'acostés a
ell, lluny de la línia de foc. Galen es va acostar, llest per enfrontar
qualsevol càstig que se li imposés.
Krennic va veure als enginyers de nou. Estaven completament
alleujats que Galen es fes responsable i ho enfrontés en lloc d'ells. Estaven
massa sorpresos, massa incerts sobre el que estava passant, per agrair-li a
Galen el seu sacrifici.
Krennic se'ls va quedar mirant, ple de menyspreu cap a tots.
Va dir una sola paraula.
—Foc!
Els tropes de la mort van il·luminar la nit amb els seus
rifles. Cadascun dels enginyers va col·lapsar, mort abans de si més no tocar el
pis de la plataforma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada