Rogue One NJ (XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

A Bodhi no li agradava gens això. No res més era perquè Cassian l'havia tret a la pluja, després que el seu droide possiblement defectuós gairebé els mata a tots en aquesta patètica imitació d'aterratge. Si només estaven explorant el terreny per assegurar que cap imperial els havia vist, n’hi hauria prou amb fer una inspecció ràpida al voltant del lloc on es van estavellar. Però en comptes d'això, Cassian va decidir que el clima era perfecte per escalar muntanyes.

No li va prendre molt temps a Bodhi adonar-se que Cassian tenia altres propòsits per pujar la muntanya. Van seguir escalant, amunt, amunt, fins que van aconseguir el cim del pujol que els separava de la base imperial.

Una vegada que estaven en la cresta, Bodhi i Cassian podien veure clarament la base secreta, que en la seva major part jeia sota, darrere de les faldilles del cingle, de l'altre costat de la vall entre la base i aquells dos homes. No obstant això, ja que l'Imperi necessitava deixar que les naus entressin i sortissin, hi havia una plataforma d'aterratge amb focus perquè els pilots imperials (com Bodhi alguna vegada va ser) poguessin trobar-la amb més facilitat.

Cassian va tirar d’en Bodhi perquè s'ajupís juntament amb ell, com si algú a la base pogués veure'ls fins a on estaven. En la tempesta. De nit.

Així i tot, Bodhi es va ajupir; com sigui, Cassian era l'espia.

Cassian va treure els seus quadnoculars i els va enfocar en la plataforma d'aterratge. Bodhi va pensar que realment no hi hauria molt a veure allà, però va decidir deixar que l'espia fos espia, si això era el que volia.

Llavors, un esquadró de soldats d’assalt va marxar cap a la plataforma.

Bodhi sabia que això no era un procediment estàndard. En les diverses ocasions en què ell va portar càrrega aquí només li havien rebut uns pocs soldats d'armadura blanca. La majoria de les vegades, li ignoraven per complet i ell feia el mateix.

Cassian li va passar els quadnocs a Bodhi.

—Veus a Erso entre els qui estan allà fora?

Bodhi va estar a punt d'explicar-li que Erso no era un soldat d’assalt, però va suposar que Cassian ja ho sabia. Va agafar els quadnocs i va ampliar la visió per veure més a prop a les persones que estaven en la plataforma d'aterratge.

Les úniques persones allà eren els soldats d’assalt. Bodhi pensava que segurament estarien retorçant-se dins de les seves armadures, incòmodes per estar allà en aquest clima; no obstant això, tots estaven en posició de ferms, posant completa atenció, gairebé com si esperessin una inspecció. Després es va adonar per què.

Van aparèixer més soldats d’assalt; aquests escortaven cap a la plataforma als enginyers del projecte, els qui semblaven encara menys entusiasmats que els soldats d’assalt, ja que ells ni tan sols tenien armadura que els protegís del clima.

Galen Erso estava amb ells.

Això havia de ser alguna cosa important. Una cosa era que els enginyers s'alineessin fora així, en plena tempesta, però una altra que Galen estigués amb ells.

Bodhi li va tornar els quadnocs a Cassian.

—Aquí està! És ell, Galen, el de vestit fosc!

Va apuntar cap a on estava Galen; Cassian va dirigir els quadnocs cap aquell home. El seu rostre es va tornar ombrívol.

Bodhi es va sentir rar per estar espiant a l'home que li havia enviat amb un missatge per a la Jyn feia poc temps. Ara que l’havien trobat, què anaven a fer?

Darrere d'ells es va escoltar un fort soroll en augment; Bodhi ho va reconèixer a l'instant: el tub d’escapament d'una nau imperial. Va girar-se i va veure com s'acostava ràpidament cap a ells, i ni tan sols va notar quan es va aixecar.

Cassian va agafar a Bodhi i el va asseure al mateix temps que la nau els va passar per damunt, descendint cap a la plataforma. Si algú en la nau o a la base els havia vist, no ho van demostrar.

Cassian li va assenyalar el camí que havien seguit cap al cim del pujol.

—Vés cap avall i troba alguna cosa en el que puguem sortir d'aquí.

Bodhi va pensar que era lògic. L'Ala-U mai més tornaria a volar, almenys no per a ells. Si volien sortir d’Eadú, haurien de trobar una altra nau.

Bodhi sabia perfectament quina.

Però abans d'anar-se’n, va veure que Cassian preparava el seu rifle i començava a acomodar la mira.

—Què estàs fent? —va preguntar Bodhi.

—T’he donat una ordre.

Per ventura Cassian anava a començar a disparar ja? Abans que Bodhi pogués enxampar un nou transport? La situació va incomodar al pilot.

—Vas dir que vindríem només per explorar.

—Aquí estic. Estic explorant. Vés-te’n.

Bodhi va arrufar les celles. Sí, Cassian era l'espia i aquesta era la seva operació. Però alguna cosa no estava bé.

De qualsevol forma urgia trobar una nau, així que Bodhi va tornar per on havien arribat.

—Apura't! —va cridar Cassian.

Bodhi es va apressar. Sense importar el que Cassian estigués a punt de fer, volia fer-se amb una nau... i al més aviat possible.

 Següent