dissabte, 2 de novembre del 2019

Rogue One NJ (XXXIII)

Anterior


CAPÍTOL 33

Krennic va pensar que, de certa forma, els rebels li havien fet un favor. Ell ja havia planejat tancar les instal·lacions d’Eadú i ells havien fet un treball formidable per inhabilitar-la. De fet, havien anat i matat a tots els que haguessin pogut revelar-los qualsevol dels secrets de l'Estrella de la Mort.
Per descomptat, el que els rebels sabessin sobre Eadú no feia veure bé a Krennic, això ho sabia. Segurament Tarkin no ho veuria favorablement. Krennic va confirmar que les seves més grans pors s'havien fet realitat quan va arribar novament a l'Estrella de la Mort.
La mà dreta de l'Emperador, Darth Vader, va manar cridar-lo. Això mai era un bon senyal.
Krennic s'havia reunit amb Vader anteriorment i el Lord Sith li havia exasperat. Krennic es considerava un home de ciència, a causa d'això, de seguida descartava tot allò concernent a la religió de Vader, la qual es basava en la tan aclamada Força i altres supersticions.
Naturalment que això no complaïa a Vader, i ja que ell era l'oïda de l'Emperador, tampoc li ajudava molt a Krennic. Així que, el mínim que Krennic podia fer era tractar sempre de mostrar-se respectuós amb Vader. Això no era molt difícil, perquè, que seguís o no una ridícula religió, Lord Vader clarament era un home perillós.
Els emissaris de Vader van indicar a Krennic que fora a la residència de Mustafar, un planeta pràcticament consumit per l'activitat volcànica. Krennic mai va entendre per què Vader escolliria viure en un lloc tan horrible, especialment a causa d'un fet que Krennic va descobrir mentre ensumava entre arxius d'intel·ligència imperial buscant informació sobre el Lord Sith: Mustafar era el planeta en el qual havien ferit terriblement a Vader feia dècades.
Tals ferides li obligaven a usar un horrible aparell perquè pogués respirar. Aquest respirador feia un soroll espantós cada vegada que el que quedava d'aquell home intentava inhalar i exhalar. Juuuuu-fooo. Juuuuu-fooo.
Sonava com si estigués a la vora de la tomba i volgués tirar de tots juntament amb ell. Quan Krennic estava en presència de Vader, ignorar el soroll consumia gairebé tota la seva energia. Quan Krennic va arribar a Mustafar, li va ordenar al seu pilot que aterrés al costat del monòlit de Vader, la torre negra que el Lord Sith anomenava llar. Va deixar als seus tropes de la mort dins de la nau i va entrar sol en aquell lloc prohibit.
L'ajudant de Vader el va rebre en la porta i el va deixar passar a una sala d'espera ombrívola i sufocant, se sentia com dins d'un forn. Van deixar a Krennic esperant a Lord Vader, com si fos un oficial subaltern sense res millor que fer amb el seu temps.
Això sempre irritava a Krennic, però no podia fer res. Donada la seva situació precària amb l'Emperador, gràcies en gran part a les intromissions de Tarkin, no podia donar-se el luxe d'ignorar la crida de Vader. Seria com rebutjar al mateix Emperador i això era l'últim que Krennic volia. Així que va esperar.
Eventualment es va obrir una porta a l'extrem de la sala, la qual cosa va il·luminar aquella cambra ombrívola. Krennic va sentir a l'home abans de veure’l: Juuuuu-fooo. Juuuuu-fooo.
Llavors va arribar Darth Vader per la porta, la seva ombra es veia enorme al llarg de la cambra. A Krennic li va costar treball contenir l'impuls natural de donar-se la volta i fugir.
—Director Krennic —va dir Vader amb una veu greu i solemne, a través de la màscara negra que ocultava tots els seus trets. No s'escoltava complagut.
Krennic va recordar no quequejar.
—Lord Vader.
—Es veu inquiet.
Krennic va fer una ganyota davant el comentari. Naturalment que estava «inquiet». Pràcticament li imbuïa el pànic, però no podia dir-li-ho.
—No —va dir—, solament pressionat pel temps. Hi ha moltes coses a fer.
—Li demano disculpes. —El to de Vader exposava que en realitat no volia disculpar-se—. No obstant això, ha d’explicar moltes coses.
Krennic es va redreçar amb altivesa.
—Vaig produir l'arma que l'Emperador va sol·licitar. Mereixo una audiència per assegurar-me que entengui el seu extraordinari potencial.
Només volia que l'Emperador s'adonés de quan valuosa era l'Estrella de la Mort i, per tant, quan valuós era ell. Amb una arma de tal poder i la voluntat d'usar-la, podrien acabar amb la guerra per sempre i portar la pau eterna a la galàxia. L'Imperi seria etern.
Però Vader no estava convençut.
—El seu potencial per generar problemes ha quedat més que clar. Una ciutat destruïda. Instal·lacions imperials sent atacades obertament.
Aquesta no era la culpa de Krennic. Tot anava tan bé.
—El Governador Tarkin va ser qui va suggerir la prova.
L'intent de Krennic per culpar a Tarkin no va funcionar amb Vader.
—No el vaig convocar perquè es rebaixés, Director Krennic.
Li alegrava sentir això, però si no era per a això, per a què l'havien convocat? Per executar-lo?
—No, jo...
—No hi ha Estrella de la Mort —va pronunciar Vader—. Li hem informat al Senat que Jedha va ser destruïda a causa d'un desastre miner.
Krennic sabia que tal declaració no seria sustentable davant una inspecció més a fons, però també que l'Imperi probablement podria assegurar que ningú fes tal recerca. Quina altra opció tenia més que estar d'acord?
—Sí, senyor.
Vader es va donar la volta per anar-se’n.
—Suposo que no descansarà fins que pugui assegurar-li a l'Emperador que Erso no va posar l'arma en risc.
Krennic va parlar perquè no va trobar una altra forma d'evitar un sonor sospir d'alleujament.
—Llavors, segueixo... segueixo al càrrec.
Vader no ho va corregir, així que Krennic es va sentir amb el valor per continuar.
—Vostè li dirà a l'Emperador sobre...
La veu d’en Krennic va començar a fallar; una mà invisible semblava tenir-lo del coll i tallar-li l'aire. Va lluitar contra això, sense saber ben bé què fer, doncs no hi havia dits que treure’s del damunt.
Mirà a Vader i va veure que sostenia una mà cap a ell, estrenyent l'aire; llavors va entendre el que estava succeint. De sobte, la fe d'aquest Lord Sith en la seva antiga religió ja no semblava tan ridícula.
Krennic es preguntava si aquí acabava tot per a ell. Per ventura Vader només havia estat jugant amb ell abans d'aniquilar-lo?
—Vagi amb compte, director, no vagi a ennuegar-se amb tantes pretensions.
Després, Darth Vader va baixar la mà i la pressió en la gola de Krennic va desaparèixer tan aviat com havia començat. Va col·lapsar en el pis, respirant fatigosament, agraint que almenys encara podia respirar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada