CAPÍTOL 34
Després de sobreviure al bombardeig de les forces rebels a
Eadú, Jyn no podia creure que havia de suportar a l'alt consell de l'Aliança
debatent sobre si havien o no de donar-se per vençuts i deixar que l'Imperi
prengués el control de la galàxia per sempre.
—No hi ha cap més remei que rendir-nos —va dir el Senador
Pamlo de Taris.
A partir d'aquesta declaració tots van començar a parlar al
mateix temps, uns a favor, uns altres en contra.
Jyn no els culpava per estar espantats; després de tot, havia
vist com van destruir Jedha. Sabia perfectament com de gran era l'amenaça de l'Estrella de la Mort.
Però rendir-se immediatament, sense si més no lluitar? A
ella li encantaria deixar-los amb aquesta responsabilitat. Desafortunadament,
ningú li anava a donar a ella l'oportunitat de votar en l'assumpte.
El Senador Bail Organa d’Alderaan va declarar en protesta.
—En veritat estem d'acord a dissoldre una cosa pel que hem
treballat tant?
L'Almirall Raddus se li va unir. Com a nadiu de Mon
Calamari, Raddus tenia l'aparença d'un home-peix grisenc.
—No podem rendir-nos així res més —va suplicar.
El Senador Vaspar del sector Taldot va establir un argument
en contra.
—Ens vam unir a una aliança, no a un pacte suïcida!
—Fins ara és quan hem aconseguit unir les nostres forces —va
assenyalar Organa.
—Unir les nostres forces? —es va burlar el Senador Jebel
d’Uyter. Com gosava dir que les forces no havien aconseguit la seva màxima
potència—. El General Draven acaba de volar una base imperial!
Després va parlar el mateix General Draven. Com el líder de
la intel·ligència rebel, Jyn va suposar que ell era responsable d'haver ordenat
matar a Galen Erso. Entenia per què hauria pres aquesta decisió, encara que no
creia ser capaç de perdonar-lo algun dia.
—Havia de prendre's una decisió! —va dir Draven—. Per quan
acabem de parlar, no quedarà gens per defensar!
—Si el que volen és guerra, lluitaran sols —va prometre
Pamlo.
—Si així van a ser les coses —va dir Vaspar—, per a què
tenir una aliança en primer lloc?
Amb la mateixa impaciència de Draven, Raddus va assenyalar a
Jyn.
—Si ella està dient la veritat, hem d'actuar ja!
Mon Mothma va demanar ordre.
—Consellers, si us plau!
La bullícia va cessar, però la discussió no havia acabat.
El General Merrick, un pilot de semblant amable, va saltar
enmig del relatiu silenci.
—És molt simple. L'Imperi té els mitjans per a una
destrucció massiva. La Rebel·lió, no.
Jebel va tractar de negar que aquest si més no fos el punt
de la discussió.
—L'Estrella de la Mort...?
Això no té sentit!
Això va ser tot el que Jyn va aconseguir suportar. Tal
vegada no podia votar en el consell, però això no volia dir que no tingués veu.
—Quins motius tindria el meu pare per mentir? —Es va aixecar
i es va parar enfront de tots, cridant la seva atenció—. Quin benefici
obtindria de fer-ho?
—Atreure a les nostres forces a una batalla final —va dir
Draven—. A destruir-nos d'una vegada per sempre.
Potser al líder de la intel·ligència rebel li convenia ser
paranoic, però Jyn sabia que estava exagerant.
—Arriscar-ho tot? —va dir Vaspar, igualment escèptic—.
Basant-nos en què? El testimoni d'una criminal. Les paraules del seu pare, un
científic imperial!, en agonia.
—No oblidin al pilot imperial —contra argumentà Jebel. A Jyn
li meravellà la seva habilitat per argumentar en tots dos bàndols.
Bodhi estava dempeus a un costat dels allà reunits. No
mostrava cap interès a cridar l'atenció, molt menys a argumentar que el consell
s’ho deuria prendre de debò. Jyn no podia creure el nivell de desconfiança que
li tenien. Només perquè ella havia estat una criminal no volia dir que mentiria
sobre una cosa tan important.
—El meu pare va donar la seva vida perquè tinguéssim una
oportunitat de destruir això!
—Això és el que tu dius! —va dir el General Dodonna.
—Si l'Imperi té aquesta classe de poder, amb quines
oportunitats ens deixa? —va protestar Pamlo.
Jyn havia tingut suficient.
—Amb quines oportunitats ens deixa? La pregunta és quina
elecció? Fugir? Amagar-se? Suplicar pietat? Dissoldre les seves forces?
El seu to no va deixar espai perquè ningú més discutís com
d’absurdes creia que eren aquestes opcions. Ningú la va interrompre, així que
es va anar un pas més lluny.
—Si li deixen el camp obert a un enemic tan pervers, amb
tant poder, condemnaran a la galàxia a una submissió eterna. El temps de
combatre és ara! Cada moment que malgasten és un pas més a prop de les cendres
de Jedha!
Algú en la part de darrere va cridar:
—Què és el que proposa?
Una altra veu va respondre:
—Deixin que parli!
Jyn va prendre el comentari com un permís per continuar.
Tampoc era com si l'estigués esperant.
—Enviïn a les seves millors tropes a Scarif. Enviïn a la
flota rebel si és necessari. La nostra única esperança de destruir l'Estrella de la Mort és aconseguint els
plànols.
Pamlo va negar amb el cap.
—Ens estàs demanant envair una instal·lació imperial
basant-nos tan sols en una esperança.
Vaspar no estava d'acord.
—No hi ha esperança.
—Jo dic que lluitem! —va dir Raddus. L'admiració que Jyn
sentia pel mon calamari es va multiplicar, però el seu suport seria suficient?
Aparentment, no per a Jebel.
—I jo dic que la Rebel·lió s’ha acabat!
Jyn va mirar a la Mon Mothma per demanar el seu suport,
perquè hi hagués algun tipus de resolució. En lloc d'això, va veure que
l'extraordinària dona es donava per vençuda.
—Ho sento, Jyn —va dir—. Sense el suport total del consell,
les probabilitats són massa arriscades.
Jyn se la va quedar mirant amb desconcert; després va
recórrer amb la mirada a la resta del consell, els qui estaven d'acord amb
ella, per molt decebedor que fora. Indignada amb ells i amb la Rebel·lió
sencera, va girar sobre els seus talons i va sortir bruscament de la sala,
deixant-los a tots al fet que es podrissin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada