CAPÍTOL 37
La majoria dels consellers ja havia sortit de la sala de
conferències. Alguns s'havien anat a ventilar la seva fúria a causa de la
decisió del consell. Uns altres estaven empaquetant les seves coses per
anar-se’n a casa i donar-li a la seva gent la mala notícia. Bail Organa seguia
assegut aquí, sense saber què fer. Què podia fer. Havia fet tot el possible per
dissuadir al consell, per forçar-los a raonar, però no havia servit de res.
Va creure que la notícia que Jyn Erso i Cassian Andor havien
portat de Jedha provocaria que els altres s'embravissin. En lloc d'això, només
va generar disputes, divisions entre els qui dubtaven si havien de confiar en
una jove amb un passat tan accidentat.
No importava que el Capità Andor, un dels millors agents en
la Rebel·lió, li hagués donat el seu vot de confiança. No importava que tot el
que ella va revelar sonés cert. Hi havia alguns que simplement no volien
admetre que ella pogués tenir raó.
Encara que el pitjor era que els que creien la seva història
pensaven que el millor era rendir-se. Bail comprenia l'escepticisme d'alguns
companys consellers pel que fa a la història de la Jyn, però no tenia l'estómac
per suportar la covardia dels altres.
Es va quedar assegut, pensatiu, fins que la Mon Mothma se li
va acostar. Com a líder del consell, havia de bregar amb moltes coses a causa
d'aquesta dispersió del consell, però pel que sembla havia acabat amb els seus
deures. Ara podien parlar en privat, de forma oberta i sincera.
—Diguin el que diguin, la guerra és inevitable —va dir.
Bail va arrufar les celles. Quina manera tan depriment
d'iniciar una conversa. Encara que, havia d'admetre que ell també havia arribat
en aquesta conclusió molt abans.
—Coincideixo —va dir ell—. Haig de tornar a Alderaan per
informar a la gent que no hi haurà pau.
Ell va sacsejar el cap. Havien treballat tan àrduament per
evitar això, per trobar la forma de destituir a l'Emperador sense causar una
devastació en la República que ell va conservar. Ara tot indicava que havien
fallat. I de la pitjor manera.
—Necessitarem el major avantatge possible —va dir ell.
La Mon Mothma va entendre a què es referia. Si l'alt consell
no es posava d'acord per recolzar-los, haurien de fer el més possible sense el
suport oficial.
Naturalment, això implicava un major risc, però quina altra
opció tenien?
La Mon Mothma va fer un cop d'ull al voltant per assegurar-se
que ningú els estava escoltant.
—El teu amic —va murmurar—. El Jedi.
Estava en la mateixa sintonia que ell. Obi-Wan Kenobi havia
estat un amic fidel abans de convertir-se en un dels fugitius més buscats de la
galàxia. Bail no volia molestar en aquest home, però la situació ja s'havia
tornat desesperant fins aquest grau.
—Va ser molt eficient durant les Guerres dels Clons i des
que l'Emperador va fer les seves purgues ha estat vivint amagat. Sí, enviaré a
buscar-lo.
Kenobi respondria a la crida? Després de tants anys, potser
dècades, de viure sol, li importaria el destí de la República prou?
Tal vegada. Si finalment hi hagués una oportunitat de
detenir a l'Imperi. Tal vegada sí.
—Has de recórrer a algú de confiança —va dir la Mon Mothma.
Com sempre, tenia raó. Bail no podia enviar a qualsevol a
treure a Kenobi del seu exili. Hauria de ser algú fort, capaç, fermament
compromès amb la Rebel·lió.
Només podia pensar en una persona. Si fos possible,
escolliria a algú més, però havia de ser ella. Bail es va aixecar i li va
assentir una altra vegada.
—A ella li confiaria la meva pròpia vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada