Estrella a Estrella 2 (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Fins i tot abans que la Jaina mirés dins del complex enfonsat, va témer que haguessin arribat massa tard. Una columna d'oliós fum s'elevava des de la fossa, acumulant-se sota una vàlvula ennegrida que s'obria periòdicament per expulsar els vapors al buit. L'aire feia pudor de carn carbonitzada, os cremat i d'olors procedents de descomposicions més lentes, el que explicava per què aquell lloc estava tan apartat de tota la resta. Fos el que fos el que fessin els yuuzhan el vong amb els seus morts, no implicava conservar-los.

Malgrat guiar-se pel senyalitzador del seu comunicador, la Jaina no va veure a Lowbacca fins que un braç polsós es va elevar d'entre les cendres i els hi va fer senyals des del balcó d'observació situat al costat de la boca del túnel. Es va estirar a terra i va intentar no pensar que s'estava arrossegant sobre les restes incinerades de milers de yuuzhan vong. Va avançar fins a la vora de la fossa.

El que hi havia avall li va semblar més un centre de processament que un dipòsit de cadàvers. Era una instal·lació de cinc costats de la desena part de l'espaiport, situada al centre d'una dotzena d'àmplies rutes de desplaçament, la majoria de les quals arribava al fosc interior de la mónnau. Molts d'aquests passos subterranis s'havien segellat de forma permanent amb coral Yorik. Els altres estaven plens per apesarats familiars dels morts yuuzhan vong, el nombre devia haver augmentat molt gràcies a l'eficàcia del grup d'assalt, un pensament en el qual la Jaina trobar algun consol. Els yuuzhan vong per fi havien esquerdat la cuirassa emocional que s'havia estat formant al seu voltant des de la mort a Ithor de l'Anni Capstan, la seva primera companya de vol en l'Esquadró Murri. Havien aconseguit que la guerra tornés a fer-li mal, i volia tornar aquest dolor.

Igual que a l'espaiport, les grans columnates disposades a la part inferior de cadascuna de les cinc parets donaven a una xarxa de caus de serveis, la seva utilitat la Jaina només podia endevinar i que li importava ben poc. Les cinc grutes que es trobaven a cada cantonada de la instal·lació eren més interessants. L'efígie d'un Déu yuuzhan vong s'asseia en cada racó, mirant a una profunda fossa situada just davant ell o ella. Al costat de cada fossa hi havia un sacerdot i diversos ajudants entonant oracions als Déus i convidant als familiars, un grup cada vegada, a fer un pas endavant i llançar a la fossa un tros del seu ésser estimat. Les parts que llançaven semblaven dependre de cada efígie en particular. En una fossa llançaven la pell, en una altra els ossos grans del cos, en la de Yun-Yammka, únic Déu que va reconèixer la Jaina, abocaven la sang.

La preparació dels cadàvers es feia en una de les estacions de variada opulència disperses per l'interior del complex. L'elecció d'un preparador semblava involucrar una bona quantitat de regateig, ja que podia veure a alguns familiars discutir, de vegades violentament, amb els amortalladors vestits amb davantals que feien la feina. Un cop feta aquesta tasca, la primera parada sempre era una pira ardent al centre del lloc on es llançaven crani i mans.

La Jaina va sentir fred.

-Si li fan això a l'Ànakin...

En Lowbacca gemegà suaument i va assenyalar més enllà de la vora. Tenint cura de no llençar cendra pel forat, la Jaina es va inclinar cap endavant i va veure, vint metres més avall, un grapat de guerrers yuuzhan vong que jugaven a alguna cosa que consistia a donar puntades a una criatura amb espines que grunyia i llançar-la contra el pit nu d'un oponent amb força suficient com perquè se li clavés. A un costat hi havia la Vergere, usant el sabre de l'Ànakin en un exercici d'esgrima sorprenentment fluid.

-Llavors, on és L'Ànakin? -Va murmurar la Tahiri.

En Lowbacca va assenyalar amb gestos al cau situat al costat dels guerrers i després a una resclosa d'aire propera, explicant amb un lleuger estrèpit que el tancament donava a una petita fossa d'aterratge on la Vergere i els altres tenien una llançadora esperant. La Jaina i els altres es van posar els vestits de buit, es van camuflar amb una capa de cendra i van dedicar la següent hora a contemplar els espantosos ritus que tenien lloc a sota. L'espera hauria estat interminable de no ser perquè van veure dos yuuzhan vong sortir del cau amb el cos d'un camarada i partir en un dels petits transports de corall Yorik que es veien de vegades en la mónnau. Això va proporcionar a la Jaina l'oportunitat de contemplar aquest horrorós espectacle amb l'esperança que els guerrers que havien matat a l'Ànakin estiguessin entre aquells que oferien als Déus.

Per fi, un subaltern yuuzhan vong va sortir del cau i va cridar a dos de l'equip perquè entressin. Els altres es van vestir ràpidament, posant-se primes túniques sobre el cap i obligant a les seves armadures vivents a obrir-se per poder-se-les tornar a col·locar-. Cautelosament, la Jaina va aixecar la seva pistola làser de la cendra. Li va tirar l'alè en el canó emissor i els sensors d'objectius per poder netejar-los i es va treure la túnica.

-Dispareu quan l'Ànakin estigui fora, on puguem veure'l -Va dir la Jaina pel comunicador. Trobava a faltar la intimitat amb els altres que proporcionava la fusió de combat però potser fos bo que en Jacen no hi fos per unir-los. Estava tan furiosa que no volia obrir les seves emocions als altres-. Saltarem abaix i ens farem amb ell, després segrestem la llançadora, busquem al Jacen i acabem amb això.

-Entesos - Va dir en Zekk reconeixent l'ordre.

Per quan els altres van estar llestos, el subaltern va aparèixer on podien veure'l. Darrere d'ell venien dos tripulants carregant entre tots dos amb una beina de pell de la mida de l'Ànakin.

-Puc ocupar-me de l'oficial? -Va preguntar l'Alema, apuntant amb la mira de la seva carrabina al subaltern.

-Abat-lo -Va dir la Jaina.

Els altres també van triar el seu objectiu. La Tahiri s'encarregaria del primer portador i en Zekk del segon. En Lowbacca va centrar la seva mira en el pilot i la Jaina apuntar a la Vergere amb la seva pistola làser.

-Tinc a tir a Sac de Plomes -Va dir la Jaina-. Foc a...

Quatre trets làser van caure sobre la fossa de cadàvers, però la mà d'en Zekk colpejà el canó de la Jaina i el tir es va desviar, cremant el sòl que trepitjava la Vergere. La criatura ja s'estava posant a cobert, movent el sabre de l'Ànakin com si realment sabés manejar-lo, cosa que es va desmentir quan li va caure de les mans i va caure estrepitosament a terra.

La Jaina es va girar cap a Zekk.

-Per què has fet això? Ja la tenia!

-No sé per què has de disparar -Va replicar en Zekk gairebé amb passió-. No ens ha fet mal i va tenir oportunitat de fer-nos-en.

-N'hi ha prou amb què estigui amb ells! -la Jaina mirà la fossa amb deteniment, però el seu objectiu havia recuperat el sabre de l'Ànakin i s'havia posat a cobert, igual que l'altre portador de la beina, portant el cos del seu germà-. No tornis a fer-ho Zekk, no t'atreveixis a interposar-te en el meu camí.

Un murmuri de sorpresa va recórrer el complex quan la multitud va comprendre que estaven sent atacats. La Jaina es va posar a l'espatlla la seva pistola làser, va agafar el sabre làser del cinturó i va saltar precipitadament a la fossa.

Va utilitzar la Força per reduir la velocitat del descens, i va aterrar al terra de la fossa amb una pirueta, a mig camí entre en Lowbacca i la Tahiri. L'Alema estava més enllà de la Tahiri, portant-se la carrabina a l'espatlla. El guerrer al qual en Zekk havia perdonat la vida estava contra la paret, utilitzant el cos de l'Ànakin per protegir-se de l'arma de la twi'lek i esgrimint el coufee.

-Vosaltres dos assegureu la llançadora! -Va ordenar la Jaina a Lowie i la Tahiri-. L'Alema i jo anirem a per l'Ànakin.

Quan es van posar en acció, el yuuzhan vong enfonsà el coufee a la beina i la va obrir a l'altura del cap.

-Voleu al vostre Jeedai? -Va passar la fulla per una capa de clar fang gelatinós i posà la punta a la galta de l'Ànakin.

-No us apropeu o us el torno a trossos!

La carabina va rugir sense arribar a encertar al yuuzhan vong però destrossant la pedra angular de l'arc que tenia al darrere. El yuuzhan vong es va sobresaltar i va veure per sobre de la seva espatlla totes les tones de runa que anaven a caure sobre ell, per la qual cosa es va tornar cap a la Jaina i va acostar el ganivet a l'ull de l'Ànakin.

La ira bullia com el magma a l'interior de la Jaina quan va recórrer a la Força i va apartar el cos de l'Ànakin. El yuuzhan vong cridà sorprès i va retrocedir cap a l'arcada que s'estava esfondrant, apartant el coufee de l'ull. La Jaina va arrencar al seu germà de mans del guerrer amb una sacsejada i el va enviar levitant cap a l'Alema.

-Agafa'l!

Mentre parlava s'anava obrint a la còlera, utilitzant el poder de les seves emocions per fer que la Força entrés en ella com havien intentat obligar-la a fer els mestres Foscos Brakiss i Tamith Kai tant de temps enrere, quan va ser empresonada juntament amb Jacen i Lowbacca a la Acadèmia Fosca. El poder va acudir a ella en fredes onades, alimentant-se del seu odi cap als yuuzhan vong i duplicant-se.

Amb un moviment tan ràpid que la Jaina amb prou feines va poder veure-ho, el guerrer es va aixecar i li va llançar el coufee a la gola amb un cop de canell. Podria haver-ho esquivat o detingut amb el seu sabre, però no ho va fer. En canvi, va utilitzar la mà lliure per apartar-lo d'un cop, mentre la ferotge energia s'agitava dins d'ella. Llavors va aixecar la mà cap al seu atacant i va alliberar tot el poder fosc del seu interior. Un llampec va brollar a pocs centímetres de la punta dels seus enguantats dits per obrir després un esvoranc al pit del yuuzhan vong i llançar-lo contra la runa, inert i fumejant.

La Jaina va notar que algú la mirava i es va girar per sorprendre a la Vergere mirant-la fixament des del refugi d'una arcada propera. El sabre de l'Ànakin penjava de les seves mans i els seus petits ulls es van entornar en el que semblava una estranya mostra de pena. La Jaina es va riure de la criatura, va alçar la mà i va llançar un altre llampec de Força.

El sabre de l'Ànakin va cobrar vida en mans de la Vergere, que el va aixecar per interceptar l'atac.

Després va obrir molt els ulls, va donar mitja volta i va fugir pel cau agitant la fulla encesa darrere com si fos una cua.

L'Alema va arribar al costat de la Jaina i li va agafar pel braç amb poca decisió.

-Serà millor que marxem.

La Jaina es va adonar del rugit procedent de l'altre costat de la fossa i es va adonar que els sacerdots enfurits exhortaven als familiars a atacar-los.

-La llançadora?

-És la nostra -Va dir l'Alema-. Tothom està bord menys nosaltres.

-Bé -La Jaina li va prendre el cos de l'Ànakin i va entrar a la resclosa. Quan la vàlvula externa es va obrir, va preparar l'últim detonador tèrmic que li quedava perquè explotés en deu segons i el va llançar al centre de la resclosa.

-La bretxa que s'obrirà al buit li rebentarà els pulmons d'uns quants caratallada.

 Següent