13
El caça
TIE d’en Qorl va volar baix sobre la selva, traçant un mapa de blancs per al seu
esquadró d'assalt. La resta del seu esquadró tenia les seves ordres, i volaven
amb els seus propis patrons d'atac.
Dubtava,
però, que el seu estudiant Norys es molestés a seguir ordres un cop la batalla
comencés realment i que els trets làser comencessin a volar. El pinxo faria
disbarats de blanc a blanc, com una arma trasbalsada, probablement causant
danys tant per als plans Imperials com als Rebels.
En Qorl
va sentir un fred interior, consternació líquida convertint-se en gel. Hauria
de sentir-se eufòric volant i lluitant una altra vegada, pilotant el seu caça
TIE en combat per al Segon Imperi. En comptes d'això, només sentia reserves i
dubtes. Temia que existís la possibilitat que per prendre una mala decisió, el
Segon Imperi hagués de pagar el preu.
En Norys
continuava sent una gran desil·lusió. Quan en Qorl havia seleccionat al difícil
jove, sabia que la personalitat del pinxo s'havia endurit durant els anys de
ruda vida, encara que havia tingut el domini sobre els Perduts a Coruscant. El
noi d'amples espatlles havia estat dedicat, jurant esdevenir un soldat Imperial
perquè li donava una sensació de poder i confiança, exactament el que el Segon
Imperi necessitava. No obstant això, un soldat lleial estava també obligat a
obeir ordres. Un servidor de l'Imperi no podia ser un canó solt, obeint als
seus desitjos en lloc de les ordres dels seus superiors. A mesura que s'havia
anat acostumant a la situació, en Norys s'havia tornat progressivament
irrespectuós, i fins i tot insubordinat.
El pinxo
estava veritablement assedegat de sang, volent simplement dominar i provocar
dolor per aconseguir la victòria absoluta. No lluitava per la glòria del Segon
Imperi, o per reviure el Nou Ordre o qualsevol altra meta política. Lluitava
simplement per barallar-se. I això era una actitud mortífera, no importava de
quin costat lluités.
En Qorl va
donar voltes, apuntant cap a un rugent incendi a la selva que havia començat
amb un bombarder TIE, després va creuar veloçment el riu cap a la plataforma de
batalla de la Tamith Kai que sobrevolava els arbres, quan pel canal de
comunicacions de la cabina del pilot va escoltar una forta transmissió i
desesperada en totes les bandes, i va reconèixer la veu.
-
Atenció, Nova República. Tenim una emergència! Sóc en Jacen Solo de Yavin IV,
sol·licitant assistència immediata. Estem sota atac de l'Acadèmia de les
Ombres!
En Qorl
es va posar dret, va ajustar el seu casc negre i va volar fermament. Recordava
els joves bessons que havien ajudat a arreglar el seu caça TIE, el germà i la
germana que havien estat els seus presoners al voltant del foc en el seu
campament en les profunditats de la selva. Li havien ofert la seva amistat... i
havien tractat de tornar la seva lleialtat envers el Segon Imperi. Però ell
havia estat ben adoctrinat. La rendició és traïció.
Així és
que en Qorl havia escapat i aconseguit arribar per mitjà de l'astúcia a
l'Acadèmia de l'Ombra, on havia observat com els bessons havien estat portats
per ser ensinistrats sota la tutela assassina de la Tamith Kai i en Brakiss. En
Qorl s'havia inquietat amb la violència de la seva instrucció i la poca estima per
les vides dels estudiants.
Ningú
havia descobert que en Qorl discretament havia ajudat als seus joves amics a
escapar quan van fugir de l'Acadèmia de l'Ombra. Després que en Qorl
privadament va fer tot el que va poder per expiar la seva indiscreció, fent
l'assalt al comboi Rebel per robar els nuclis d’hiperespai i les bateries
turbolàser, després va treballar durament per entrenar en Norys i els altres
nous soldats d'assalt.
Una nau
fumejant es movia a gran velocitat sobre el seu cap: un vell transport de
càrrega ple de cicatrius de foc làser. En Qorl va reconèixer el model de la
nau, una nau de transport desarmada d'un disseny vell. Els seus motors eren
lents i els seus escuts no estaven dissenyats o reforçats per al combat. I va
veure que estava sent perseguit implacablement per un caça TIE.
En Qorl
estava avergonyit de veure el pilot del TIE fallar tret rere tret, encara que
la pura sort va permetre que algun dels seus rajos d'energia copegessin el
casc. Seria qüestió de temps abans que la nau vaixell de càrrega explotés a
l'aire.
En Qorl
afinà el seu sistema de comunicació de la cabina en un canal directe amb
l'altre caça TIE.
- Pilot
TIE, identifiqueu-vos. -La brusca veu que va respondre no va ser una sorpresa
per en Qorl.
- Sóc
Norys, vell. No em molestis, tinc un blanc en les mires.
En Qorl va
voler empassar, però la seva gola va romandre seca.
- Norys
ja has inhabilitat el blanc. Aquesta nau de càrrega no és el nostre objectiu
principal. Les teves ordres són incapacitar l'Acadèmia Jedi. Aquesta nau no
causarà més problemes al Segon Imperi.
- Marxa,
vell -va dir en Norys -. Aquesta és la meva presa i vaig a apuntar-me-la.
En Qorl
va tractar de mantenir a ratlla la seva còlera.
- No
necessitem apuntar tants, Norys. Aquesta batalla és per al Segon Imperi, no per
a la teva glòria personal.
- Vés i
fica el cap en un tub eductor -va dir en Norys -. No vaig a deixar que un vell
covard em digui el que he de fer. -Llavors, el pinxo va tallar el sistema de
comunicacions i es va llançar darrere del vaixell de càrrega cremant, disparant
amb absolut abandó.
La
desil·lusió d’en Qorl s'estava convertint en ultratge. L'actitud d'aquell jove
destruïa tot allò que l'Imperi tenia d'admirable.
En Qorl
recordà el seu entrenament amb caces TIE temps enrere, de com pilotava ell i
els seus companys en grup, com si fossin peces d'una màquina: precisos, ben
compenetrats, i respectuosos, escoltant les ordres i promocionant l'estil de
vida que l'Emperador havia portat a la Galàxia. Per això sí valia la pena
lluitar. Però en Norys no representava aquesta filosofia. No li importava.
El senyal
de comunicació en banda ampla va sorgir novament a l'altaveu.
-Sóc en
Jacen Solo amb un missatge personal aquesta vegada. Estem en grans problemes.
Tenim a algú a la cua. Necessitem ajuda. Si us plau, pot algú ajudar-nos?
En Qorl va
volar per sota del combat aeri, justament per sobre de les copes dels arbres,
angoixat. En Jacen Solo va ser un adversari honorable. El nen tenia un cor
fort, encara que ell sabia que s'havia trobat amb el bàndol Rebel en lloc del
Segon Imperi. Podria ser culpa del nen? Després de tot, la seva mare era la Cap
d'Estat del Govern Rebel.
En Norys
però, tenia opcions. El noi d'amples espatlles sabia per al que s'estava
ensinistrant. Hi havia acceptat el seu uniforme i la seva nau Imperial
voluntàriament... i fins i tot ara, refusava cenyir-se al reglament. En Norys
no era millor que un pinxo cruel i assassí.
El caça
TIE perseguidor continuava volant en la cua de la lesionada nau de càrrega. El
fum negre sortia dels seus motors, i en Qorl va observar el precís moment en
què els seus escuts van deixar de funcionar. Tot i això, en Norys va tornar a
disparar, martellejant el casc de la nau i omplint-lo de butllofes negres.
En Qorl va
activar els canons làser i el sistema de punteria. El Vara del Raig explotaria en qüestió de segons sota el setge
continuat d’en Norys. Si ho fes, en Qorl no s'hagués sorprès que el pinxo
hagués seguit disparant a les restes foses per assegurar-se que no hi hauria
supervivents.
El fàstic
va fluir d'ell. Desconnectant el sistema de comunicacions, va remugar:
- Com puc
perdre el meu honor destruint a algú que no en té?
En Qorl
havia estudiat cada subsistema dels caces TIE Imperials. Coneixia els seus
punts febles. En Qorl sabia com destruir-los. Va apuntar cap als eductors del
reactor d’en Norys.
Ignorant
al seu mestre completament, en Norys va tornar a disparar. Els seus trets
s'havien contret a un ritme més lent, com si ara estigués assaborint aquests
últims moments. El Vara del Raig va
donar batzegades en un indefens intent de capejar el foc làser.
En Qorl
es va acostar a la nau d’en Norys.
I va
disparar.
El caça
TIE d’en Norys va explotar a l’aire, aniquilat tan ràpidament i completament
que el jove pinxo no va tenir temps de sorprendre’s. Avergonyit que la seva
actitud fos una traïció al Segon Imperi, en Qorl no va fer cap intent de
contactar amb el Vara del Raig.
Simplement, va canviar de curs i va girar cap al camp de batalla principal,
mentre el vacil·lant Vara del Raig
lluitava per mantenir-se amunt... o almenys per a aterrar sense col·lisionar
durament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada