11
- Escolta,
no ha estat tan difícil -va dir en Jacen, inclinant-se cap endavant en el lloc
del copilot del Vara del Raig. La
butaca grinyolava, el seu coixinet tenia incomptables esquinçalls petits al coixí.
Els motors retrunyien, tossien i ploriquejaven a mesura que la llançadora de
carregament finalment va quedar lliure de l'atmosfera.
- Havies
de dir-ho, veritat, noi? -Va dir en Peckhum a mesura que les alarmes sensores
sonaven sobre els taulers de comandaments. Naus enemigues s'acostaven. Un altre
cop.
- Tenim
quatre caces TIE acostant-se. Sembla que han estat llançats directament des de
l'Acadèmia de l'Ombra.
En Jacen va
empassar, estudiant el patró i va negar amb el cap.
- Au,
raigs desintegradors! Serà millor que transmetem el nostre missatge abans que
ens donin. Altrament, l'ajuda per l'Acadèmia Jedi pot arribar massa tard.
En Peckhum
mirà cap a ell, amb els seus ulls vorejats de vermell i la seva cara seriosa.
- Hauràs
d’encarregar-te d'aquest missatge tu mateix, Jacen. Vaig a estar una mica
ocupat fent-la volar (si és que es manté sencera). –Va donar un cop de dits als
controls del pilot -. Sento fer-te això petita, però no et vaig anomenar Vara del Raig per res. Demostrem a
aquests Imperials de què estem fets.
En Jacen
va tocar nerviosament el sistema de comunicacions poc familiar, les freqüències
de sintonització i es va sentir completament limitat. Va desitjar que la seva
germana hagués estat allà, ella era l'experta en aquells sistemes. Ella sabria
com parlar, la xerrameca i obviar el bloqueig de transmissions Imperial.
Va enviar
un missatge subespacial fent una passada per totes les freqüències en els
nivells màxims de volum i capacitat del Vara
del Raig, mantenint l'energia dels escuts.
-Sóc en
Jacen Solo -va dir. Després es va aclarir la veu. No sabia que dir, però va
suposar que els detalls exactes no tenien importància -. Atenció, Nova
República. Tenim una emergència! Sóc en Jacen Solo de Yavin IV, sol·licitant
assistència immediata. Estem sota atac de l'Acadèmia de l'Ombra! Repeteixo.
Caces Imperials estan atacant l'Acadèmia Jedi. Necessitem ajuda immediatament.
Els nostres escuts han caigut. Hi ha tropes prenent posicions per atacar per
terra i caces TIE per aire. Necessitem assistència immediata. - Va tallar la
transmissió i després va mirar a Peckhum -. Escolta, que tal ho he fet?
-D’allò
més bé, noi -va dir en Peckhum, i girà la nau cap a un costat per entrar en un
gir a mesura que els quatre caces TIE van passar a tota velocitat, vomitant foc
dels seus canons làser.
Un dels
trets va colpejar l'escut inferior del Vara
del Raig, però els altres rajos van passar sense possibilitat de danyar-los
perdent-se en l'espai, intersecant el buit on la llançadora de càrrega havia
estat un moment abans.
- Solia
ser un pilot bastant bo en el seu dia -va dir en Peckhum -. I ho segueixo
sent... crec.
Un dels
caces TIE es va separar dels altres i girant, va disparar sense apuntar,
ruixant l'espai amb el seu mortífer foc. En Peckhum va baixar, passant fregant
l'atmosfera, de manera que la part baixa del casc del Vara del Raig es va escalfar. Després, va tornar a sortir a
l'espai, donant la volta en un ajustat ris dirigint-se cap amunt per sobre del
decidit caça TIE que va disparar una vegada i una altra. Les espurnes van
saltar dels panells de control del vell transport de subministraments. Els
llums vermells parpellejaven en la diagnosi de sistemes.
- Uh,
Peckhum? Què signifiquen totes aquestes alarmes? -Va preguntar en Jacen.
- Volen
dir que els nostres escuts han caigut.
- No tens
cap arma en aquesta nau? -En Jacen escodrinyà els panells, buscant algun
sistema de punteria o controls de foc.
En Peckhum
va tossir i va ficar la nau en una capbussada ben definida cap a Yavin IV.
- Aquesta
és una nau de càrrega noi, i ha vist millors dies. No esperava portar-la a una
batalla, saps? Carai, si sóc afortunat que els dispensadors de menjar encara
funcionin.
La resta
de l'esquadró Imperial va descendir per mantenir l'atac sobre l'Acadèmia Jedi,
però el persistent caça TIE va tornar novament sol. Aquesta vegada els tenia
localitzats en l'objectiu, de manera que la major part de les seves explosions
làser van colpejar el Vara del Raig.
- Aquest
tipus realment vol esborrar-nos de l'espai -va dir en Jacen.
En Peckhum
va estrènyer els acceleradors més enllà dels nivells màxims de seguretat. El Vara del Raig va gemegar i grinyolà quan
va caure a través de l'atmosfera, sacsejant-se per la turbulència de l'aire. En
Jacen va ser llançat de costat a costat. Va agafar novament el sistema de
comunicacions.
-Sóc en
Jacen Solo amb un missatge personal aquesta vegada. Estem en grans problemes.
Tenim a algú a la cua. Necessitem ajuda. Si us plau, pot algú ajudar-nos?
En Peckhum
el va mirar.
- Ningú
vindrà a temps.
En Jacen
recordà històries de com en Luke Skywalker havia estat en una situació similar
a la trinxera de l'Estrella de la Mort, tractant d'introduir un torpede de
protons a través d'una petita portella eductora termal. La seva ala-X era a les
mires d’en Darth Vader, incapaç de treure’s els caces TIE i els interceptors de
sobre. Les coses s'havien posat desesperades i llavors, el pare d’en Jacen, en
Han Solo, havia aparegut del no-res, salvant el dia. Però en Jacen no pensava
que el seu pare estigués prop ara, i no podia imaginar ningú que inesperadament
aparegués al cel per eliminar al seu enemic. Era d'esperar molta sort.
Amb un
esclat d'estàtica del sistema de comunicacions, una ruda i mofant veu va
parlar, però no en el seu rescat.
- Bé...
Jacen Solo! Tu ets un d'aquests mocosos Jedi que vam conduir als nivells
inferiors de Coruscant. Em recordes? Sóc en Norys. Era el líder de la banda dels
Perduts. Tu ens vas robar aquell ou de falcó-ratpenat i crec que ara anem a
compensar els vells comptes. Hah!
En Jacen
va sentir una tremolor en la seva columna quan va recordar al pinxo ample
d'espatlles que tenia una àvida gana de destrucció.
En Norys
va continuar.
- El
petit recol·lector d'escombraries, en Zekk, es va unir a nosaltres en el Segon
Imperi, però tu has triat malament, noi. Només volia que sabessis qui anava a
bombardejar-te fins convertir-te en ferralla. -El pilot del TIE va donar per
conclòs l'assumpte i va continuar la conversa a través dels seus trets làser.
- Bé,
estic content que es prengués la molèstia de contactar -va dir en Peckhum barallant-se
amb els controls, incapaç de continuar amb el seu patró evasiu. Va treballar
amb totes les seves capacitats per mantenir el Vara del Raig en l'aire -. No crec que arribem més lluny, i estic
segur que aquest nen, en Norys, hagués odiat fer-nos esclatar abans de tenir
l'oportunitat de dir el seu petit adéu.
Els
motors del Vara del Raig van començar
a treure fum. Més alarmes van sonar amb gran estrèpit en els panells de
control. Darrere d'ells, el caça TIE d’en Norys continuava disparant
despietadament, colpejant el seu casc i intentant obrir bretxa en la malmesa
nau de càrrega. En Jacen va clavar els ulls a la unitat de comunicacions, però
va pensar que no faria cap bé el fet d’emetre un altre senyal de socors.
Les copes
dels arbres de la selva van passar de pressa sota d'ells. En Jacen va mirar amb
els ulls desorbitats de costat a costat.
-Suposo
que no és un bon moment per explicar un acudit -va dir.
En Peckhum
va negar amb el cap.
- No em
sento molt animat ara mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada