Estrella a Estrella 2 (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

Els coralites s'apilaven com les pedres d'un mur ancestral Massassi. Cada nau surava en l'espai que hi havia entre les dues de sota, i cada espai estava cobert pel foc creuat procedent d'un anell interior de corbetes. Darrere esperaven les fragates, i en algun lloc més enllà de les fragates havia el creuer amb el yammosk. En Luke i els seus companys d'escut van llançar una altra descàrrega de bombes ombra i les van veure girar contra les singularitats-escut. Els tres Jedi van mantenir la trajectòria el temps suficient com per enganyar els pilots yuuzhan vong amb una descàrrega tancada de foc de canó làser, trencant després la formació enmig d'una tempesta d'ardent plasma i enfurismats grutchins. Encara que els tres procuraven oferir angles de tret atractius, cap dels coralites enemics va abandonar la formació per perseguir-los. El Mestre Bèl·lic havia après per fi a protegir el seu yammosk, i pobre del guerrer que trenqués la formació.

En Luke va obrir un canal amb l'Oficina Central Orbital de Defensa, que s'havia anat ocupant del comandament a mesura que la batalla s'acostava a Coruscant.

-Ningú ens persegueix, Jugador. El yammosk estarà tota la batalla.

-Rebut, Granger. No hi ha per què decebre's -Va contestar en Lando-. Els heu forçat a deixar mitja flota al marge del combat.

-Ja és una cosa -En Luke no tenia ni idea de com s'havia convertit en Lando en el comandant d'operacions especials del general Ba'tra, però s'alegrava de tenir algú de la seva talla com a coordinador de combat. A jutjar pels nivells d'estàtica i repunts al canal, la mateixa Oficina Central Orbital de Defensa estava sota un atac continu-. Intentem un atac d'ones, potser puguem travessar...

-Negatiu -Va dir en Lando-. Us passo una comunicació planetària.

En Luke va percebre que la Mara es tornava aprensiva a l'instant. En Han i la Leia devien portar ja una hora fora de Coruscant, però no podia ser ningú més.

La veu d'en Han sonà pel canal de comunicació:

-Podeu prendre-us un respir allà dalt?

-Saps que podem -Va respondre la Mara.

-Has d'assolir el ferri estel·lar Byrt -Mentre en Han parlava, la pantalla tàctica canviava d'escales. Un requadre de localització d'objectius va aparèixer a un quart de l'òrbita del planeta, centrant-se en un transport de dos-cents metres d'eslora que es dirigia a l'espai-. C-3PO va a bord amb el teu paquet.

-És culpa meva -La veu de la Leia era tan fràgil com una xarxa de brillastimulant-. La Viqi Shesh ens va tendir una emboscada a la zona d'embarcament i jo estava tan furiosa que...

-No et preocupis, Leia -va dir la Mara. Només hi havia resolució en la seva veu, ni culpa ni preocupació-. El recuperarem.

-D'acord -En Han va semblar alleugerit-. Estem atrapats al planeta fins que aconseguim fluid de contenció. La senadora va fer un treballet en les nostres línies de proveïment.

En Luke va sentir que ara la Mara sí que estava preocupada. Recarregar una unitat de contenció podria portar hores. Coruscant no tenia hores. Donat el nombre de coralites i d'aeroesquifs que ja descendien de l'òrbita, no li quedava ni una hora.

En Luke va estar a punt d'enviar la Saba Sebatyne en el seu bombarder quan Lando va intervenir pel canal:

-Vell company, els caratallades rebentaran aquest munt de cargols en qualsevol moment. Podria baixar amb el Dama Afortunada i recollir-vos.

-I deixar enrere l'ocell? Mai! -comunicà en Han-. Vosaltres ocupeu-vos d'allò de dalt.

-Ho farem -Va dir en Luke-, i que la Força t'acompanyi.

-Sí noi, i a tu també -Va dir en Han-. Canvi i fora.

Els seus pensaments es van centrar en el seu fill. La Mara ja havia disposat una trajectòria que passaria fregant l'atmosfera i que interceptaria al Byrt i a mil naus més que estaven sortint de les zones de Portest i de Ciutat Imperial. Però haurien de donar-se pressa. La pantalla tàctica mostrava un grup de fragates yuuzhan vong camí d'interceptar les naus que fugien.

-Jugador.

-Endavant -comunicà en Lando-. Una sola parella de Jedi no canviaria les coses aquí.

En Luke va sortir de la formació darrere de la Mara, que ja descendia en la distància. Notant que en Tam els seguia, li va parlar pel comunicador:

-Silenciós, queda't amb l'esquadró. Murmuris, estàs al càrrec. Fes-nos quedar bé fins que tot se'n vagi a passeig, i després comunica't amb nosaltres per organitzar una cita.

-No vol ajuda, Meztre Granger?

-La vull -En Luke va empènyer la palanca de comandament cap endavant i va seguir a la Mara sota el flamejant ventre d'un quilòmetre de longitud del creuer Kuat de la Nova República-. Cada minut que retinguis aquí a les forces dels yuuzhan vong salva deu mil vides de la Nova República.

-Rebut -Va dir la Saba-, compta amb què salvarem un milió.

L'altaveu del sistema de comunicació va cruixir agudament, i en Luke va ascendir a l'altra banda del creuer i va descobrir una bola de foc allà on la pantalla tàctica indicava que estava l'Ala-X de la Mara.

-Vas esquivar l'explosió, Mara?

No hi va haver resposta, però ella va contactar amb ell a través de la Força, instant-lo a no preocupar-se i anar a per Ben.

L'R2-D2 va xiular un advertiment. En Luke es va inclinar a l'esquerra i va evitar per poc una andanada de foc procedent de la nau enemiga, també un creuer, que havia acabat amb el creuer Kuat. La va designar perquè l'R2-D2 la tingués vigilada amb màxima prioritat i va realitzar una maniobra evasiva.

Va descobrir la silueta de la Mara retallada contra la llum de l'hemisferi nocturn de Coruscant, amb el seu motor nombre tres deixant un rastre de foc groc, el droide astromecànic sense la cúpula de la carlinga i els alerons-S encallats a mig recorregut, cosa que no era bo ni per disparar ni per a la adquirir velocitat.

D'haver estat qualsevol altra persona, o la seva missió altra que no fos recuperar en Ben, en Luke li hauria ordenat tornar a una base segura. Sent la Mara, no hi havia res a discutir mentre el seu fill no estigués fora de perill. Va alinear el seu Ala-X amb el d'ella i va assenyalar al generador d'escuts.

La Mara va negar amb el cap. Anava sense escuts.

Per fi espantat, en Luke va contactar amb ella en la Força, reforçant constantment la seva unió. La Mara li va tornar el toc i va maniobrar fins a col·locar-se sota del seu Ala-X, abans que ell pogués fer-li algun gest.

Van fregar l'atmosfera superior, envoltant àmpliament una petita batalla que es desenvolupava al voltant de l'aerogrua d'una plataforma residencial en òrbita baixa, i van esquivar trets incidentals provinents de la zona d'inserció d'un aeroesquif. A mesura que s'acostaven al Byrt, l'R2-D2 va anar canviant la pantalla tàctica a escales que proporcionaven un major detall. Aviat es va fer palès que la fragata yuuzhan vong pretenia interceptar el mateix ferri estel·lar que ells.

Van tornar a allunyar-se de l'atmosfera i es van trobar envoltats per una dotzena de petites batalles entre els grups d'assalt yuuzhan vong i el foc creuat de les plataformes de defensa orbital de Coruscant. Els invasors estaven guanyant, però molt a poc a poc i només per superioritat numèrica. A simple vista, hi havia una dotzena de creuers enemics escampant des de les seves entranyes centenars de petites naus que suraven a la deriva, en òrbita descendent.

En Luke es va desviar envoltant els combats i va rebre una xiulada d'advertència de l'R2-D2. A la pantalla principal va aparèixer les estimacions de temps que indicaven que la fragata arribaria al Byrt abans que ells. En Luke va ajustar les alarmes d'amenaça, en la graduació més sensible i posicionà l'Ala-X en una trajectòria recta.

Una cosa va xocar amb el ventre del seu caça. El primer pensament que va tenir va ser per la Mara, que podien haver tornat a encertar-li, però va sentir l'aprehensió d'ella i va saber que seguia allà. El seu Ala-X va tornar a saltar. Va mirar cap a ella per a veure-la baixar escorada. Va tirar amb força de la palanca i va colpejar amb força l'intercanviador de les ales.

Per quan ella es va allunyar, les tenia tancades. Una nova estimació de temps va aparèixer a la pantalla d'en Luke. Interceptarien al Byrt pocs segons abans que els yuuzhan vong.

-R2, Mara ha vist això?

El droide va xiular amb impaciència i una explicació va aparèixer a la pantalla principal. L'R2-D2 estava utilitzant un transceptor per enviar les dades directament a les pantalles de la Mara.

-Hauries d'haver-m'ho dit -Va dir en Luke-. Pregunta-li de quantes bombes ombra disposa.

La Mara va aixecar tres dits.

En Luke va assentir, després va mostrar tres dits dues vegades i va tancar els intercanviadors.

-Danys un compte de dos segons.

El compte va aparèixer i dos segons més tard entraven a la zona de combat a dos terços de la velocitat màxima de l'Ala-X, la més gran que podia aconseguir la Mara amb només tres motors sense oscil·lar a nivells de sobrecàrrega. En Luke va perdre els seus propis escuts quan una corbeta enemiga va utilitzar mitja dotzena de dovin basal per arrencar-l'hi en ràpida successió, reduint la seguretat i sobrecarregant-li el generador en intentar crear una nova protecció massa ràpidament. Però ja estaven sobre les plataformes de defensa i lluny d'aquelles batalles, dirigint-se al Byrt.

En Luke va obrir un canal amb el transbordador.

-Ferri Estel·lar Byrt, canviï la trajectòria cap als Ala-X que estan arribant. Eliminarem al seu perseguidor.

Hi va haver una curta pausa, després una profunda veu es va sentir pel canal:

-Se'ls ha buidat el cervell? Només són dos! -Una segona nau de la Nova República, un esvelt iot Kuat amb el transponedor apagat va aparèixer a la pantalla tàctica darrere del Byrt-. Ens arriscarem, no hi ha cap raó perquè ens segueixin.

-La hi ha -Va dir en Luke. A la pantalla, l'anàleg de la fragata i dues corbetes ja arribaven al ferri estel·lar-. Aquí en Luke Skywalker. Tenen el meu fill a bord.

-Què? -Va cridar el capità-. No és moment de bromes.

-No és cap broma -Va dir en Luke-. Ara canviïn la ruta.

En Luke va posar tot el pes de la Força en les seves paraules, encara que dubtava que pogués transmetre'l a través de les ones.

La trajectòria del Byrt va començar a corbar-se.

L'alleujament de la Mara va aflorar des de l'interior. En Luke va comprovar la pantalla tàctica i va veure que el iot Kuat no es desviava de la seva trajectòria original; una cosa menys del que preocupar-se. El Byrt es va fer visible, un deixant de flux iònic d'un dit de longitud il·luminava el morro de corall Yorik de les tres naus perseguidores.

En Luke va tocar el símbol corresponent a l'última corbeta.

-R2, designa aquesta per a la Mara i digues-li que vagi amb compte.

L'R2-D2 va reconèixer l'ordre amb una sèrie de bips. El Jedi va maniobrar i es va llançar contra els seus objectius fent salvatges tirabuixons. La fragata va alliberar als coralites. En mancar d'escuts, en Luke i la Mara van recórrer a la velocitat i van lliurar els comandaments a la Força. Les naus enemigues van augmentar en les pantalles fins a ser monòlits de roca negres i escabroses mig ocultes rere d'arremolinades cortines de foc. La Mara es va dirigir cap a la seva corbeta, va esquivar a mitja dotzena de coralites i llançà les bombes ombra.

En Luke ranquejà darrera d'ella. Els coralites es van empassar l'ham i van anar a interceptar-lo. Va tornar bruscament cap a la fragata i va esquivar un projectil de magma, va tallar a un grutchin amb l'aleró-S tancat i va fer una única passada pel flanc de la nau.

Els encarregats dels escuts van atrapar la primera bomba ombra a vint metres que toqués el seu objectiu, les altres dues van explosionar contra el casc. Una va obrir una bretxa al mig de la nau, l'altra rere del pont de comandament. La fragata va quedar en silenci i va començar a vessar restes. En Luke va passar sobre ella i va iniciar un viratge pronunciat cap a l'última corbeta.

El seu primer objectiu estava reduït a runes, la Mara es dirigia també cap a la fragata. En Luke va percebre la seva resolució amb tanta claredat com la seva pròpia, però això era l'únic que li quedava després d'haver-se quedat sense bombes i tenir embussats els alerons-S.

-R2, digues-li que atraqui al Byrt.

El droide va xiular negativament. Estaven massa separats per projectar les dades en les pantalles de la Mara.

-Fantàstic.

En Luke va acabar el seu gir i va trobar un eixam de coralites que pretenia tallar-li el camí. Els dos canons làser del Byrt van disparar raigs vermells contra el morro de la nau. La corbeta va aguantar el foc i va estendre els tentacles de captura.

En Luke va desplegar els seus alerons-S de dos a quatre ales i va començar a intercanviar trets amb els coralites. Amb el nou sistema de localització d'objectius d'en Corran, va destrossar ràpidament als primers dos i va obligar a la resta a dispersar-se. Una alarma va sonar a la pantalla tàctica. El iot estel·lar no identificat havia canviat de trajectòria i ara anava darrere de la Mara.

-I ara què? -Va grunyir en Luke-. Envia això a la pantalla de la Mara.

L'R2-D2 xiulà dubitatiu.

-Intenta-ho -En Luke esquivà una esfera de plasma i vessà el seu foc de canó contra el coralita que li havia disparat-. I obre un canal de comunicació amb aquest iot.

Mitja dotzena de coralites trontollaven en direcció de la Mara. Va anar darrera d'ells i va sentir la veu mental de la seva dona.

No!

La imatge d'una corbeta va aparèixer fugaçment en la ment d'en Luke i va saber que la Mara volia que es concentrés en salvar al Ben.

En Luke va contestar i li va advertir que estava darrere seu. Va enviar una ràfega de raigs contra els coralites i rodà de tornada cap a la corbeta.

-Com va aquest canal, R2?

A la pantalla principal va aparèixer una explicació.

-No contesten?

La raó per la qual el iot estel·lar es mantenia en silenci va ser evident quan va disparar contra la Mara. En Luke va canviar de direcció i va veure que un torrent de trets làser plovia sobre el caça d'ella, i el brillant centelleig d'un impacte. Una part de l'ala es va desprendre cremant.

Vés-te'n!, va insistir la Mara. El pànic que sentia era pel Ben no per ella.

Una altra paraula més, ejecció, va acudir al pensament d'en Luke. La Mara va baixar cap al planeta utilitzant la Força per mantenir l'altitud de l'Ala-X i no entrar en caiguda lliure en tocar l'atmosfera.

En Luke la va aconseguir amb la Força i la va embolicar amb el seu amor, després va mirar a la seva pantalla tàctica i va descobrir que la nau d'ella estava marcada per ser atrapada. I ja tenia un senyal de microxip per al iot estel·lar: el Plaer Malvat, registrat a nom de la senadora Viqi Shesh. En Luke va respirar fondo i va deixar anar aire, i la seva fúria es va anar amb l'aire. Després va marcar la nau com a possible objectiu.

Una esfera de plasma fregà el morro de la seva nau i la pantalla tàctica va morir sota els seus dits. L'R2-D2 grinyolà amb electricitat estàtica, abans de sumir-se en un balboteig electrònic quan els components fosos del sistema de comunicació i els sensors cremats es van vessar en l'espai.

En Luke va pujar entre els coralites, esquivant, girant, pivotant i apuntant només amb ajuda de la Força i, tot i així, encertant els seus trets. Va fer trossos a un coralita i de sobte va trobar un camí lliure fins a la corbeta. Va tancar les ales i va accelerar, els coralites van girar darrere seu, disparant des del darrere. L'Ala-X resistia. Les alarmes van omplir la cabina. Els motors van perdre potència i van desaccelerar.

En Luke va llançar de totes maneres les bombes ombra. La primera va girar la singularitat-escut del coralita i explotà a centenars de metres de distància. Les altres dues es van esvair contra la silueta negra de la corbeta. Les va mantenir en camí fins que els seus detectors de proximitat van detectar l'empenta d'un dovin basal i van obrir un parell de profunds forats al casc de la nau.

Gairebé, però no li van obrir una bretxa.

L'R2-D2 gemegà per captar l'atenció d'en Luke. Va mirar cap enrere i va veure dos motors, possiblement els quatre, cremant. Va accionar la desconnexió d'emergència, va girar cap a Coruscant i es va unir a la Força, empenyent cap a Mara i el seu Ala-X que queia cap al planeta.

No vaig poder arribar-hi -Va dir a la Mara-. No ho he aconseguit.

La Jaina va despertar en sentir un riure, i ho va fer amb una brillant llum als ulls i una pesta semblant a la d'una latrina gamorreana al nas. El riure era una d'aquelles rialles embogides que un podia esperar sentir en un antre de consumidors de ryll de Kala'uun, però sabia que el cap adolorit i les espatlles adolorides no eren conseqüència d'un somni d'espècia. Aquest malson era real. La fragata d'en Nom Anor havia enderrocat la llançadora robada, en Jacen i els altres estaven atrapats en una mónnau enemiga. L'Ànakin havia mort.

La carabina va rugir, i una altra esbojarrada rialla va sonar en algun lloc davant d'ella.

-Has vist això? -Va somriure l'Alema Rar-. L'he partit en dos.

-Bé -Es gargamellejà la Jaina. L'esforç li va inundar el cap amb dolor, però ho va agrair, treia fortalesa d'ella-. Mata alguns més.

-Guarda silenci, Jaina -Va dir en Zekk amb un to de condemna a la veu. La llum va canviar cap al seu altre ull-. No saps el que dius.

-I tu sí? -La Jaina apartà el cilindre brillant i les pudents sals-. Ni tan sols tens germans.

-Però conec el Costat Fosc -Va dir-. No és la resposta.

-Qui ha dit que m'estigui passant al Costat Fosc? -Va preguntar la Jaina.

-Has fet servir la Força per matar.

I no va dir res més.

La Jaina va apartar la mirada dels foscos ulls d'en Zekk.

-S'ho mereixia -La seva indiferència havia estat substituïda per una fúria desfermada, i s'alegrava-. Ja vas veure el que li va fer a l'Ànakin.

-L'Ànakin està més enllà dels insults -Va dir en Zekk-. I què passa amb la Vergere? També la vas atacar.

-Estava furiosa.

La Jaina serrà les dents per contenir el dolor, es va aixecar i va mirar al seu voltant. L'interior de la llançadora era una massa desordenada, amb una llarga esquerda recorrent tot el casc i un embull amarat de fluids de caputxes de cognició i víllips cremats dispersos per la coberta principal.

La Jaina va tenir un confús record d'haver lluitat amb els controls per mantenir el morro enlaire, de fregar la vora d'un cràter i caure com la pedra que era la llançadora, de rebotar pel terra del cràter i rodar de costat, frenant bruscament quan el morro va xocar amb... i després res, només la vaga sensació de caure cap endavant i el so de veus que cridaven i una foscor sobtada.

Al costat de la Jaina estava la Tahiri, reposant en una llitera al costat de l'Ànakin, amb un braç clarament trencat recolzat en la beina que contenia el cos d'ell. Tot just estava lúcida i seguia parlant amb ell, explicant-li com l'havien localitzat en el dipòsit de cadàvers dels yuuzhan vong.

En Lowbacca, a la part posterior de la nau, proferia un gemec greu mentre posava una cosa pesada al seu lloc. Balbucejava dintre seu amb la veu maldestre d'un wookiee amb commoció cerebral.

Llavors es va sentir alguna cosa semblant a una roca caient en un recipient de líquid viscós, seguit d'un cop humit i del distant cruixit d'una bola de plasma en ser disparada.

-Una mica curt -Va dir l'Alema des de la porta-. Un grau més amunt i els deixaràs fregits i cruixents.

-Suposo que estem sent atacats -Va dir la Jaina a Zekk.

-No exactament, però estan de camí -Va confirmar en Zekk-. En Nom Anor vol capturar-nos vius.

Un gest de menyspreu va apuntar als llavis de la Jaina.

-Que ho intenti -balancejà les cames fora del llit improvisat i va agafar la seva pistola làser-. Gaudiré amb això.

En totes les dècades que en Han portava recorrent la galàxia, mai havia sentit res tan sinistre com l'udol d'una femella noghri angoixada. Li recordava el so del duracer arrugant-se, o els grinyols del sistema de comunicació quan un estel emet radiació abans d'esdevenir una nova. Fins i tot protegit del so per la coberta de vol i la meitat de la longitud del Falcó, seguia provocant-li un calfred i li arrencava llàgrimes dels ulls. Portava divuit anys amb els noghri i encara no podia dir que els entengués, però sabia el molt que els hi devia i sempre fa mal quan algú cau defensant la seva família.

En Han es va eixugar els ulls, va apartar la vista de la pluja de naus cremant que queia a l'altra banda de la cabina del Falcó i comprovà la temperatura de la unitat de fusió.

-Tenim noranta segons abans que ens convertim en una altra bola de foc estavellant-se contra una torre. Creus que tenim prou per recarregar a Ciutat Imperial? O millor provar a Cims Calocour? -Esperà un segon, cinc, després deu-. Leia?

Com seguia sense respondre-li, la va mirar. S'asseia molt rígida en l'ampli seient del copilot, amb les mans enllaçades a la falda i mirant-se fixament els peus. En Han es va adonar per primera vegada que el vell assentament d'en Chewbacca eren tan gran que els peus d'ella penjaven a deu centímetres del sòl.

En Han li va sacsejar el braç.

-Leia, desperta, et necessito aquí.

La Leia va aixecar la mirada, però va seguir mirant fora de la cabina, al distant núvol de fum d'un destructor estel·lar que s'estavellava.

-Per què anaves a necessitar-me? Només et decebré.

-Decebre'm? -Va repetir en Han-. Això és una bogeria, mai m'has decebut.

Finalment, la Leia el va mirar.

-Sí, Han, ho he fet, quan vaig anar a per la Viqi.

-Jo també ho vaig fer.

-Però tu no vas perdre al Ben, ni vas fer que matessin l'Adarakh.

-De debò? -En Han va donar un cop d'ull a la temperatura de la unitat de fusió, i va mirar al seu voltant amb gest teatral-. Quines coses, no els veig aquí.

-Han -La Leia va dir la paraula amb un sospir i després va mirar cap a fora, sobre la línia del cel destrossada i fumejant-. Saps a què em refereixo.

-Suposo que sí -Va dir en Han- només que pensava que tu no et distanciaries de tot com vaig fer jo. Et creia més forta.

La Leia el va encarar i, per primer cop, el va mirar realment.

-Com pots dir això? -La seva veu sonava tan tranquil·la que va trair la profunditat de la seva ira-. Això també deu fer-te mal a tu, o és que només t'importen els wookiees?

-Em fa mal -En Han va aconseguir deixar en suspens la seva ira recordant que l'amargor de la Leia era bon senyal; era una reacció emocional-. I per això no penso rendir-me aquesta vegada, no tornaré a fer-ho. L'Ànakin i en Chewbacca hauran mort, i potser l'Adarakh, potser fins i tot en Ben, i en Luke i la Mara, però encara ens tenim l'un a l'altre.

-D'això es tracta -La Leia va tornar a mirar cap a fora.

-I tenim esperança -Va insistir en Han-. Mentre ens tinguem l'un a l'altre, hi haurà esperança per a nosaltres, per al Jacen i per a la Jaina, siguin on siguin, fins i tot per a la Nova República.

-La Nova República? -La veu de Leia es va fer tan aguda que va rivalitzar amb l'udol de la Meewalh-. Estàs cec? La Nova República no existeix. Va morir abans que arribessin els yuuzhan vong.

-No va morir! -Va respondre en Han cridant, incapaç de contenir més la seva ira-. Perquè de ser així, l'Ànakin haurà mort per res!

Va donar un cop d'ull a la temperatura de la unitat de fusió i va veure que només els hi quedaven trenta segons per convertir-se en un cràter. En Han no va dir res; si la seva dona s'havia rendit de veritat, ell no volia seguir lluitant sol.

La Leia va obrir la boca com si anés a tornar-li el crit, i llavors va veure el que mirava ell i l'emoció va abandonar el seu rostre. En Han va notar que el mirava mentre ell observava el mesurador. No va dir res. El mesurador pujà una altra barra.

-Vas de farol -Va dir la Leia.

-Estic apostant -Va dir en Han.

La Jaina i en Jacen encara vivien i la Leia no havia de deixar que la pena li fes renunciar-hi.

-Ciutat Imperial -Va dir ella, mirant com la temperatura augmentava una altra barra.

En Han exhalà un sospir.

-Cims Calocour està més a prop.

-Han!

En Han va fer girar el Falcó i va iniciar el compte enrere en silenci.

-A la plataforma d'aterratge del Cap d'Estat -va dir la Leia-. Necessitem veure a Borsk.

-Creus que en Borsk segueix a Coruscant? -Va dir en Han amb un sobresalt.

-On si no? Per descomptat no anirà a Bothawui -La Leia va treure el datapad de la guantera del seu seient i, amb la soltesa d'una estadista consumada, va començar a prendre notes de veu-. Hi ha alguna cosa que he de fer per ell.

Següent