10
El fosc
bosc prop del Gran Temple era terra familiar per al Luke Skywalker i la major
part dels seus aprenents de Jedi. I fins i tot amb una batalla entre la llum i
la foscor al seu voltant trobava tranquil·litzador estar a la selva. La selva
era rica en vida, i per tant rica en la Força que vinculava totes les coses
vives.
Mirant
cap avall per confirmar que la seva espasa estava segura i lligada al seu
cinturó al costat del comunicador, en Luke es va endinsar en la Força. Va
deixar que fluís a través seu i li mostrés les escaramusses al seu voltant.
Alertat
per les emocions dels seus estudiants, en Luke va estendre la mà per donar alè a
la confiança d'un dels seus aprenents, per avisar a un altre contra un atac
inesperat, i enviar ànims a altres que se sentien cansats.
Un raig
d'energia d'un caça TIE va partir els arbres a curta distància i va calar foc a
la mala herba, obligant al Luke a retirar-se darrere d'un matoll per evitar el
fum asfixiant de la vegetació cremant.
Amb la
seva ment, va buscar el centre de la batalla, el lloc on podria fer el major
bé. Dècades enrere, quan l'Estrella de la Mort havia vingut sobre la lluna
selvàtica, la seva missió havia estat clara. El súper làser de l'estació de
combat podia convertir un planeta sencer en runes. En Luke no havia dubtat en
la seva ment que l'arma més poderosa de l'Imperi havia de ser destruïda. I amb
la Força per guiar-lo, havia tingut èxit.
Però la
batalla d'avui era diferent. Aquesta vegada no hi havia cap superarma a
destruir. Les transmissions de llarg abast de l'Acadèmia Jedi havia estat
interferides i els escuts defensius sabotejats. Amb l’R2-D2 i la Caçadora d'Ombres atrapats a la badia de
l'hangar del Gran Temple, en Luke no tenia forma d'aconseguir pujar a l'òrbita
per oposar-se directament a l'Acadèmia de l'Ombra.
L'assalt
de terra era dirigit des d'una gegantina plataforma de batalla que sobrevolava
les copes dels arbres a uns pocs quilòmetres de distància, però en Luke
sospitava que el component militar d'atac era una mera fustigació.
Els caces
TIE havien fet atacs directes al Gran Temple i fins i tot les forces de terra i
els Jedi Foscos havien estat enviats per lluitar en un combat directe contra
els estudiants d’en Luke. Amb una estratègia diferent, la victòria de
l'Acadèmia de l'Ombra hauria estat més fàcil, semblava com si en Brakiss
volgués enganyar-lo de la manera més complicada. En Luke sabia que aquesta havia
de ser la resposta.
Un senyal
de missatge entrant en el seu comunicador li va sobresaltar. Els estudiants de
l'Acadèmia de Yavin rarament portaven comunicadors, però el Mestre Jedi tenia
un amb si durant els moments de confusió pel que podria ser localitzat més
fàcilment. Encara amb l'Acadèmia de l'Ombra interferint les transmissions de
llarg abast, els senyals locals de l’R2 encara podien ser rebuts.
En Luke
va connectar el comunicador.
- No et
moguis R2. Et traurem quan la batalla acabi.
Abans que
pogués dir alguna cosa més, la veu d'un home va sonar amb gran estrèpit a
través del petit aparell.
-... satge
per al Luke Skywalker. Repeteixo: aquest és un missatge per al Luke Skywalker.
Si algú pot escoltar-me, responguin-me immediatament.
En Luke
va clavar els ulls en el petit dispositiu abans de contestar.
- Qui és?
Però
abans d'escoltar la resposta, els seus sentits Jedi li van dir la identitat de
l'home.
-Pot dir-me
Mestre Brakiss -va dir la veu -. Digui-li al seu Mestre que estic transmetent
en tots els canals. Voldrà parlar amb mi.
-Sóc en
Luke Skywalker -va dir -. Si tens un missatge, Brakiss, pots donar-me'l
directament. - El cor d’en Luke va colpejar contra el seu pit per la sorpresa
més que per la por.
Un riure
educat es va escoltar del comunicador.
- Bé, el
meu vell professor... L'home que una vegada vaig anomenar Mestre. És un plaer.
- Què
vols Brakiss? -Va preguntar en Luke.
- Una
reunió -va contestar la suau veu -. Només nosaltres dos. En terreny neutral.
Com iguals. No vam tenir la possibilitat d'acabar la nostra... conversa quan
vas venir a la meva Acadèmia de l'Ombra per a rescatar als teus mocosos Jedi.
En Luke
va fer una pausa per considerar-ho. Una reunió amb en Brakiss? Potser aquesta
sigui la resposta al problema que havia estat tractant de resoldre. Després de
tot, qui havia de ser més central en aquella batalla que el mateix líder de
l'Acadèmia de l'Ombra?
Si podia
raonar amb en Brakiss, desviar-lo del Costat Fosc, llavors aquella batalla
podia ser guanyada abans que es perdessin massa vides.
- On
Brakiss? Quin territori neutral proposes?
- Crec
que la teva Acadèmia i la meva estan fora de consideració ara mateix.
- Estic
d'acord.
- Fora de
la lluita, llavors. A través del riu, al Temple de la Constel·lació de la Fulla
Blava. Però has de venir sol.
- I tu?
-Va preguntar en Luke.
En
Brakiss va fer una substanciós riure ofegat.
- Per
descomptat. No tinc necessitat de reforços, i sé que tu ets un home de paraula.
En Luke
va fer una pausa per reconfortar-se a si mateix de què la Força certament
guiava les seves accions. Tots dos, ell i en Brakiss eren prou forts en la
Força com per sentir qualsevol traïció procedent de l'altre.
- Molt
bé, Brakiss. Ens trobarem allà.
- Sol.
Hem de resoldre aquest assumpte d'una vegada per totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada