Crisi de fe (i IV)

Anterior

IV

Els Soldats quesoth eren un dels grups de combatents més primitius als quals en Lhagva s'havia enfrontat mai. No portaven armadures, no usaven blàsters, ni tan sols armes de projectils, i les seves tàctiques semblaven limitar-se a envoltar als seus enemics com un eixam en un intent de derrotar-los per pura superioritat numèrica.

Però la naturalesa quitinosa dels seus cossos era bastant resistent per aguantar fins i tot un o dos trets de blàster sempre que no impactés directament en un òrgan vital, i brandaven les seves dagues i maces amb una força increïble. I per descomptat comptaven amb els números suficients per dur a terme la seva estratègia escollida.

També va quedar clar ràpidament que no anaven a abandonar els emplaçaments dels canons làser que se'ls havia ordenat defensar. No mentre algun d'ells encara fos capaç de lluitar.

-Flanc Esquerre -va exclamar en Sanjin sobre el clam dels trets blàster dels soldats d'assalt-. Lhagva, Shrinks... endavant.

-D'acord.

En Lhagva va llançar un últim tret des de la finestra del dormitori de la casa on s'havien refugiat, després es va girar i va sortir corrent per la porta, creuant el passadís fins a la sala de reunions, amb un dels altres soldats d'assalt just darrere d'ell.

Van arribar just a temps. El flux de quesoth havia sobrepassat als tres soldats d'assalt que guardaven l'accés, i un petit conjunt de Soldats havia aconseguit enfilar-se fins a la finestra. Mentre en Lhagva frenava bruscament per obrir foc amb cura sobre les espatlles dels seus camarades, un dels Soldats es va inclinar cap a l'interior i va colpejar amb força la seva maça contra el braç d'en Bragger. El soldat d'assalt va caure a terra proferint entre dents una maledicció, i el soldat va començar a creuar l'obertura.

I va caure d'esquena perdent de vista quan l'Shrinks va obrir foc des d'un costat d'en Lhagva amb l'E-Web/M de la seva carcassa-A. Entre els dos, van fer retrocedir als atacants.

En Bragger tornava a estar dret per quan els dos nouvinguts van arribar-hi.

-Estàs bé? -va preguntar en Lhagva.

-Probablement tingui el braç trencat -va dir en Bragger amb calma mentre passava el seu E-11 a la seva mà esquerra i recolzava el canó a l'ampit de la finestra-. Estaré bé.

A l'exterior, l'altaveu tornava a ressonar amb el Llenguatge dels Soldats.

-Lhagva? -va preguntar en Sanjin.

-Soldats del Sol Ponent i Soldats de la defensa: ataqueu i captureu els vehicles cuirassats -traduí en Lhagva-. Deuen haver aconseguit detenir el Juggernaut al capdavant.

-Això sembla -va dir en Sanjin-. Espero que els agradi el que...

-Esperi -el va interrompre en Lhagva mentre el Llenguatge dels Soldats continuava-. Mateu les tripulacions i a tots els invasors d'armadura blanca que hi hagi dins.

-Sí, bona sort amb això -va dir en Sanjin amb un grunyit-. S'ha acabat el descans, soldats. De tornada a la feina.

-Flanc Dret! -va advertir algú.

En Lhagva va realitzar un últim tret per la finestra a l'eixam de Soldats i després es va tornar cap a la porta.

-Estic en això -va exclamar.

-Allà van -va dir amb veu tensa el general Tasse, assenyalant una de les pantalles-. Sortint dels seus amagatalls: han de ser gairebé dos mil.

-La línia defensiva també està avançant -va dir un dels altres-. Altres 1500 com a mínim. Sembla que part de les tropes personals d'en Nuso Esva hi són amb ells.

En Tasse va grunyir.

-Sembla que en Nuso Esva ha decidit que no ens queda res en els transports que puguem utilitzar contra ell, així que ha redirigit la seva línia de defensa -va dir-. S'imagina que com més cossos llanci contra els Juggernauts, abans podrà obrir-se pas a cops.

En Parck va fer una ganyota. En Nuso Esva tenia realment raó en aquest aspecte. Ni tan sols l'escotilla cuirassada d'un Juggernaut podria aguantar molt contra dos mil Soldats amb maces.

-Almirall, dos dels paraigües d'escut han caigut -va dir un tinent des del tauler tècnic-. Sector sud-oest.

Així que el contingent de tropes d'assalt del tinent Sanjin havia aconseguit passar.

-Els TIEs poden travessar la bretxa? -va preguntar en Parck.

-No, senyor -va dir el tinent-. Els escuts adjacents estan orientats cap avall com els de les vores externes de la ciutat. Estan massa baixos per permetre l'entrada de qualsevol vehicle.

-Com era d'esperar -va dir en Thrawn amb calma-. Si alguna cosa és Nuso Esva, és conscienciós. Quin és l'estat d'en Sanjin?

-Comunica dues baixes -va informar el comandant Balkin-. La resta s'aguanta moment.

-Ordeni'ls que continuïn pressionant l'emplaçament del canó làser -va dir en Thrawn-. Com més temps pensi en Nuso Esva que estem seguint el seu guió, més trigarà a reaccionar davant l'autèntica bretxa.

En Parck va arrufar les celles.

-Seguint el seu guió?

-És clar -va dir en Thrawn, alçant una cella com si fos obvi-. Per què si no creu que li vaig permetre que disposés les obres d'art a l'Estatge dels Hostes i després vaig fer que semblés que necessitava veure-les? Volia que ell pensés que havia manipulat la nostra operació i que la tenia sota el seu control.

En Parck va sentir que un somriure apuntava als seus llavis. Hauria d'haver sabut que es tractava d'una cosa així. Tal com en Thrawn havia dit, en Nuso Esva l'entenia. O pensava que ho feia.

-Quan planeja abandonar el seu guió?

-Just ara. -En Thrawn va assenyalar el panell tàctic-. Acaba de ser localitzat el catorzè altaveu. -Polsà el seu comunicador-. Comandant Fel, pot començar el seu avanç. Bona sort.

***

-Rebut -va dir en Fel, mostrant les seves dents en un somriure fi. Per fi-. Esquadró Gris, a les seves posicions. Stent, segueix-me.

Va fer donar la volta al seu TIE, escoltant de fons el cor de confirmacions dels seus pilots mentre observava la silueta de la ciutat sota ell. Tenint en compte algunes de les trampes que en Nuso Esva havia estès en el passat, va pensar, aquesta gairebé era simple. Una única obertura a la cobertura dels paraigües d'escut, que es trobava allà de forma aparentment accidental, prou gran perquè un caça TIE pogués lliscar per ella si entrava just en el vector adequat. I en el mateix vector, un potent canó làser doble aguaitant en el seu amagatall, a punt per volar en trossos a un pilot incaut.

Però, com també era típic en Nuso Esva, el canó làser no era l'únic que hi havia per tancar el parany. Els pilots de TIE havien tingut temps de sobres per mapejar les ubicacions d'escuts i armes de la zona, i en Fel havia localitzat almenys vuit obertures més petites a la barrera pròxima per les que podien disparar els làsers. Fins i tot si un pilot que s'acostés sortís del camí del parany a temps per sobreviure al primer tret dels artillers, tindrien moltes altres oportunitats d'acabar el treball mentre aquest fugia. Suposant, és clar, que els artillers fossin prou ràpids i prou bons.

Era hora d'esbrinar com de ràpids i bons que eren.

Per quan en Fel havia portat el seu TIE al vector del parany, l'Stent estava en posició, formant a cinquanta metres d'en Fel, lleugerament a estribord. Stent era un txiss, un membre de l'espècie d'en Thrawn, que havia tallat els seus llaços amb el seu planeta natal per anar-hi i servir al gran almirall. També era un dels millors pilots d'en Fel, motiu pel qual en Fel l'havia triat per a aquest treball.

I tots dos dos només tindrien un intent per fer-ho. Llançant el seu TIE a plena potència, oscil·lant d'un costat a un altre tant com va poder mentre seguia mantenint el seu vector d'inserció, en Fel va començar l'avanç.

Es trobava a menys d'un centenar de metres de l'obertura del parany quan va advertir la tremolor delatora dels canons làser quan van quedar finalment immòbils apuntant al seu objectiu. Instantàniament, realitzà per la seva part una última sacsejada, fent virar el seu caça bruscament a estribord. Els làsers van brillar, i els trets bessons van passar xiulant al costat de la seva cabina.

Amb un esclat de foc i metall destrossat, la seva ala de babord va esclatar en flames.

Tirant amb força de la palanca, en Fel va tornar a girar a estribord. La inèrcia l'estava portant directament cap el ferm entramat dels paraigües d'escut que hi havia sota ell; tornant a girar la nau, va remuntar maldestrament el rumb sortint de la seva caiguda en picat.

I en fer-ho, va volar directament cap a una de les altres obertures de tret del canó làser.

Els seus músculs es van tensar amb expectació. Però en Thrawn havia estat en la veritat. L'ala trucada i el foc dels seus falsos danys van fer que en Fel semblés ferit de mort, i els artillers d'en Nuso Esva no anaven a molestar-se per un caça que en qualsevol cas anava a estavellar-se en qüestió de segons. Certament no quan tenien un objectiu molt més interessant acostant-se cap a ells.

Perquè mentre en Fel havia estat lluitant amb la seva nau en flames, l'Stent s'havia alineat amb el vector del parany i estava dirigint-se a l'entrada.

En Fel va continuar amb el seu gir, perdent altitud i lluitant per evitar que el seu balanceig quedés fora de control, alhora que traçava un recargolat rumb cap a l'obertura del parany. Finalment es va redreçar en un rumb més o menys anivellat sobre la ciutat i perpendicular al vector actual del propi Stent. Des del nou angle d'en Fel, podia veure que l'Stent estava avançant a plena potència, amb la mateixa maniobra evasiva que en Fel havia estat intentant quan els canons van obrir foc sobre ell. Alternant la seva atenció entre l'Stent, l'obertura del parany, i la superfície, en Fel va aixecar la coberta protectora en la secció afegida al seu panell de control i es va agafar amb força.

Per un instant va creure que l'Stent s'apartaria massa tard, i que els artillers d'en Nuso Esva anaven a fregir-lo de veritat. Però en l'ultimíssim segon el txiss es va elevar, apartant-se del seu vector d'aproximació just quan el canó làser va disparar. Els trets van passar socarrimant la panxa del seu TIE mentre es retorçava allunyant-se cap amunt, buscant altitud mentre passava al costat d'un dels altres buits de tret del canó. El canó va girar, disparant pel forat, fallant un cop més per qüestió de mil·lèsimes de segon, i llavors va girar buscant un altre angle mentre l'Stent passava de llarg l'emplaçament i creuava davant d'un altre dels buits de tret.

I durant els tres o quatre segons següents, mentre els artillers seguien amb feresa la retirada aparentment aleatòria de l'Stent, disparant un cop rere altre a través d'un buit darrere l'altre, l'obertura del parany va quedar completament desprotegida.

Com de costum, en Nuso Esva havia estat astut. La mida del parany havia estat dissenyat acuradament perquè només permetés entrar des d'una direcció.

Però, també com de costum, no havia estat prou astut: perquè havia suposat que l'intrús seria un caça TIE complet, cabina equipada amb la parella estàndard de grans ales solars hexagonals sobresortint a banda i banda.

Amb un somriure sinistre, en Fel va prémer el botó sota la coberta de seguretat oberta.

I mentre els perns explosius esclataven en els connectors de les ales, expulsant les dues ales que van caure cap a la seva destrucció contra els paraigües d'escut sota ell, en Fel destrament va fer que la secció de la cabina del seu TIE es llisqués de costat a través de l'obertura del parany.

Els artillers d'en Nuso Esva sens dubte van advertir instantàniament el seu error fatal. Però ja era massa tard. Mentre intentaven fer girar de nou el canó, en Fel girà amb els seus elevadors de repulsió i va disparar una doble andanada a boca de canó amb els seus propis canons làser. Els trets van sacsejar la plataforma giratòria de l'emplaçament, deixant les armes immòbils on eren, apuntant inútilment al cel.

Després, volant baix sobre les cases, descendint i esquivant quan era necessari per evitar les vores dels paraigües d'escut, en Fel va obrir foc contra les cases on es trobaven els generadors d'aquests escuts. La resta de l'Esquadró Gris estava just darrere seu, entrant a través del forat que cada vegada es feia més gran i unint-se a ell en la tasca d'escorxar sistemàticament el bonic cau segur que en Nuso Esva s'havia construït.

I mentre la resta del seu esquadró continuava amb la destrucció dels generadors d'escut, en Fel passà a la seva pròpia tasca especial assignada. Volant per la vora de la ciutat, va començar a eliminar els altaveus de comunicació de la Reina.

Tots ells, és clar, excepte un. Perquè el gran almirall Thrawn tenia planejat alguna cosa especial per aquest.

-Hi ha problemes -va dir la Reina.

Per uns instants en Nuso Esva la va ignorar mentre continuava balbucejant en el seu parlalluny privat en el seu incomprensible llenguatge extraterrestre. En Trevik es va posar tens, preguntant-se què diria o faria la Reina en aquest últim insult a la seva persona.

Però va romandre recolzada silenciosament en la seva llitera, esperant amb esgarrifosa paciència que Nuso Esva acabés la seva altra conversa. La xerrada alienígena va acabar, i en Nuso Esva va tornar a enganxar-se el parlalluny en el seu cinturó.

-Hi ha problemes -va repetir la Reina.

-Res del que no puguem ocupar-nos -va grunyir en Nuso Esva, amb un to de veu que limitava amb la manca d'educació-. Tan aviat com els seus Soldats accedeixin als Juggernauts...

-Hi ha problemes -va tornar a dir la Reina, amb molt més èmfasi-. Naus enemigues volen lliures sobre la meva ciutat, destruint les llars de Cerculis i Midlis. Vostè va dir que no passaria. Va dir que no podria passar.

En Nuso Esva va semblar recobrar les maneres.

-Calmi's, oh, Reina -va dir, una mica més educadament aquesta vegada-. Potser els caces hagin aconseguit entrar a les zones exteriors de la ciutat, però hi ha una altra vora en el conjunt d'escuts més cap a l'interior. Aquesta vora els mantindrà fora dels terrenys del palau i lluny de nosaltres.

-Però han entrat a la meva ciutat -va insistir la Reina-. Vostè va dir que no ho farien. Va mentir.

-No hi seran molt de temps -va dir en Nuso Esva-. A diferència dels primitius canons amb els que s'han vist obligats a treballar els meus Escollits, l'armament dels Juggernauts està equipat amb sensors d'objectiu computeritzats. Quan ens fem amb ells...

Un dels cabells tempestuosos que vigilava les pantalles va dir alguna cosa en l'idioma alienígena.

-Les escotilles han estat forçades -va anunciar en Nuso Esva-. Ara observi com destrueixo els caces enemics.

En Trevik mirà les pantalles. Una d'elles mostrava una imatge que se sacsejava de forma marejadora mentre el cabell tempestuós que portava l'holocàmera corria darrera d'un grup de Soldats a través de la vora de metall dentada on abans hi havia hagut una escotilla. Els Soldats es van afanyar a l'interior, obrint-se als costats fora del camp de visió de la càmera.

De sobte la imatge va quedar immòbil. Molt immòbil. Durant un parell de segons va mostrar una vista d'una càmera de metall compacta, buida excepte per llums parpellejants, pantalles que brillaven dèbilment i, al fons, alguna mena d'objecte metàl·lic petit i amb la part superior arrodonida. Bruscament, la imatge va girar, es va aturar, va tornar a girar, es va aturar de nou... En Nuso Esva va deixar anar un exabrupte que va sonar especialment desagradable.

-No -va dir entre dents mentre agafava el seu parlalluny-. No!

-Què passa? -va preguntar la Reina-. Què ha passat?

En Nuso Esva la va ignorar, rugint en el seu idioma alienígena pel seu parlalluny. La imatge del monitor va començar a oscil·lar de nou mentre el cabell tempestuós de la càmera corria cap al fons de la cambra metàl·lica i s'aturava al costat de l'objecte metàl·lic amb la part superior arrodonida. Va mostrar una vista en primer pla de les llums i les pantalles...

-Què ha passat? -va bramar la Reina.

En Trevik va arronsar-se i va retrocedir aterrit. Mai en la seva vida havia escoltat la Reina cridar d'aquesta manera. Mai havia pensat que pogués cridar d'aquesta manera.

En Nuso Esva amb prou feines es va adonar. Va continuar cridant pel seu parlalluny, amb la seva mà lliure subjectant l'arma que penjava del cinturó en el seu costat. Per tota l'habitació, els altres cabells platejats també tenien les mans en les seves armes. En Trevik es va posar tens, esperant que la Reina cridés de nou.

Però va romandre en silenci. Un instant després, en Nuso Esva va baixar el seu parlalluny, amb els seus ulls grocs brillant de fúria.

-Els Juggernauts no tenien tripulacions -va exclamar-. Ni tripulacions, ni soldats. Els seus conductors són simples droides. Obrers mecànics. -Va xiuxiuejar alguna cosa que va sonar feroç-. I no hi ha armes. Totes han estat retirades.

Durant un llarg instant la sala de reunió va quedar en silenci. En Trevik va mantenir els seus ulls fixos en Nuso Esva, temorós de mirar la Reina.

-Llavors vostè ha fracassat -va dir la Reina finalment.

-No he fracassat -va dir en Nuso Esva, tornant el cap cap als monitors-. Els Juggernauts no ens serveixen de res? Molt bé. Hi ha altres objectius que sí ens serviran. -Va tornar a mirar la Reina i va fer un senyal de comandament-. Ordeni als seus Soldats que ataquin els transports que esperen en els terrenys fora de la ciutat. Que capturin els vehicles i matin a tots a bord.

-Aquests transports alberguen les armes que assegura que li portaran la victòria? -va replicar la Reina-. O simplement està buscant una manera de fugir de Quethold i escapar de tornada a les estrelles?

-No perdem un temps preciós amb xerrameca estúpida -va etzibar en Nuso Esva-. Doni l'ordre.

-No puc. -La Reina va assenyalar les pantalles-. Els altaveus han estat silenciats. No hi ha manera que la meva veu arribi als meus Soldats.

-Què? -Una vegada més, en Nuso Esva girà el cap cap a les pantalles-. Vaja -va murmurar agrament-. Ara veiem l'autèntica estratègia d'en Thrawn. Atreu la majoria dels Soldats cap als Juggernauts, on em resultaran inútils, i després destrueix el mitjà pel qual se'ls podria ordenar anar a un altre lloc. -Es va tornar de nou cap a la Reina-. Però, com sempre, la seva estratègia té un error. Si la seva veu no pot arribar fins als Soldats, oh, Reina, llavors ha de ser vostè qui viatgi fins a ells. -Va assenyalar als Obrers ajupits al costat de la llitera. Ordeni als seus Obrers que ocupin els seus llocs. Anem immediatament als Juggernauts.

En Trevik va sentir que els ulls se li obrien com plats.

-No pot ordenar a la Reina que entri en batalla -va objectar.

-Silenci, traïdor -va dir en Nuso Esva, sense molestar-se tan sols a mirar-lo.

-Potser en Trevik dels Midli dels Setens dels Vermells no sigui el veritable traïdor aquí -va dir lúgubrement la Reina-. Potser el traïdor sigui vostè, Nuso Esva dels Primers dels Cabells Tempestuosos. Vostè ens va prometre la victòria. Em va prometre la vida eterna. M'ha fet perdre la fe en les dues coses.

-Desitja la vida eterna? -va replicar en Nuso Esva-. Llavors vagi als Juggernauts i ordeni als seus Soldats que ataquin els transports.

La Reina va fer un gest de negació.

-No.

I llavors, de sobte, l'arma d'en Nuso Esva es va trobar fora de la seva funda i apuntant directament a la Reina.

-Doni l'ordre als seus Obrers -va dir, amb veu mortalment tranquil·la. -O mori.

L'únic altaveu restant estava a menys de dos-cents metres dels Juggernauts detinguts i els dos mil Soldats que es trobaven rígids al seu costat. En Fel els va observar amb cautela mentre mantenia el seu TIE surant a la defensiva sobre la plataforma de suport, preguntant-se si decidirien que havien de prendre algun tipus d'acció contra la llançadora, des de la que en aquest moment un parell de tècnics descendien a la plataforma al costat del conjunt d'altaveus.

Però no van fer res. Se'ls havia ordenat atacar als Juggernauts, havien fet això, i ara estaven esperant més instruccions.

-Paciència -va murmurar en Fel.

Hi va haver moviment al costat de l'escotilla destrossada d'un dels Juggernauts, i dos dels Escollits d'en Nuso Esva van sortir a l'exterior, amb els seus ulls grocs brillant sota la llum del sol. Un d'ells va assenyalar-lo, i van alçar els seus blàsters.

En Fel va acabar amb els dos d'un sol tret. Una vegada més, els Soldats quesoth no van fer res.

En Fel va fer un ràpid cop d'ull a les escotilles de la resta dels Juggernauts, i després va realitzar un altre escaneig de la zona per assegurar-se que no hi havia més dels Escollits supervivents llançant-se a l'atac. Tal i com en Thrawn havia ordenat, havia deixat intacte aquest altaveu en concret, limitant-se a tallar els cables de control, energia i comunicacions que arribaven a ell. Això significava que els tècnics no només haurien d'instal·lar el missatge especial en el Llenguatge dels Soldats que en Thrawn havia preparat, sinó que també haurien de derivar energia des dels generadors de la llançadora.

Amb les tropes d'assalt d'en Sanjin lluitant encara per sobreviure contra la seva pròpia massa de Soldats, en Fel va esperar que els tècnics es donessin pressa.

A dos carrers de distància, dos Escollits més s'acostaven amb cautela. En Fel va fer girar el seu TIE uns graus en aquesta direcció i va esperar que sortissin al descobert.

I llavors, de cop i volta, els altaveus van cobrar vida darrera d'ell, omplint l'aire amb un volum i intensitat que podia sentir-se a través de la part inferior del casc del seu TIE mentre el missatge d'en Thrawn sonava eixordador per aquesta part de la ciutat. El missatge va acabar i va començar a repetir-se.

Per un moment no va passar res. En Fel va contenir l'alè...

I llavors, tots a una, els Soldats al costat dels Juggernauts van començar a moure's. Fluint sobre el terreny, més semblants a un fluid fosc que a un conjunt d'éssers individuals, van ascendir pel turó cap al palau.

***

Una vegada més, els Soldats s'havien obert pas cap a les finestres de la casa, i en Sanjin i els soldats d'assalt restants s'havien retirat a una de les habitacions interiors per realitzar la seva última resistència, quan en Lhagva va escoltar el feble so dels altaveus per sobre del soroll dels trets blàster i els cops de maces i espases. Va arrufar les celles, sorprès davant l'estrany missatge... I llavors, sense una sola paraula, els Soldats van baixar les armes. Donant-se la volta, van marxar ràpidament a través de les portes i els forats que havien obert a cops en els murs, dirigint-se cap a la ciutat.

Deixant als soldats d'assalt panteixant enmig d'una habitació buida.

En Sanjin va ser el primer a trobar la seva veu.

-Què dimonis ha estat això? -va preguntar.

Amb un esforç, en Lhagva va aconseguir portar una mica d'humitat a la seva boca seca pel combat.

-No ha escoltat l'altaveu, oi?

-No, crec que una maça m'estava martellejant en aquest moment -va dir en Sanjin, fregant-se amb cura i en va el costat del seu casc-. Aquestes coses no bloquegen aquest tipus de cop ni la meitat de bé del que m'agradaria. Què ha passat? S'ha rendit la Reina?

-No ho crec -va dir en Lhagva-. Semblava una cosa preparada per en Thrawn.

-Em pensava que no es podia falsificar el Llenguatge dels Soldats -va dir un dels altres mentre s'agenollava al costat d'un soldat d'assalt caigut, amb la seva farmaciola de campanya a la mà.

-No ho ha fet -va dir en Lhagva-. Semblava ser simplement un enregistrament sense editar, obtinguda directament de boca de la Reina.

-I què deia? -va preguntar en Sanjin.

-Creueu les portes de l'Estatge -va traduir en Lhagva -. Rodegeu i protegiu als Hostes.

-Però això no és una ordre perquè els Soldats protegeixin en Nuso Esva? -va protestar un dels soldats d'assalt-. Com ens ajudarà això?

-Perquè -va dir en Sanjin, i en Lhagva poder imaginar el somriure ocult pel seu casc- en Nuso Esva ho ignora.

***

En Nuso Esva encara estava apuntant amb la seva arma a la Reina quan un dels altres cabell tempestuosos va dir alguna cosa en el seu estrany llenguatge. En Nuso Esva bordà alguna cosa en resposta i va fer un pas endavant.

-Què els ha dit? -preguntà-. Quines ordres ha donat als seus Soldats?

-No he donat cap ordre -va dir la Reina-. No puc donar cap...

-No em menteixi! -va bramar en Nuso Esva, donant un altre pas endavant-. S'ha donat una ordre. Vostè és l'única que pot donar aquestes ordres. -Va donar un altre pas cap a ella-. I ara tots estan venint cap aquí -va continuar, baixant sobtadament el to de la seva veu-. Per què estan venint, Reina dels Vermells?

-No ho sé -va dir la Reina-. Quan arribin, els ho preguntaré.

En Nuso Esva va deixar anar un esbufec.

-No. No ho farà.

Abruptament, la seva arma va escopir una espurna de foc, i la Reina es va desplomar cap endavant sense emetre cap so.

Morta.

En Trevik es va quedar bocabadat, amb el cos tens mentre mirava incrèdul i horroritzat la figura sense vida de la Reina. Aquesta no era la manera en què morien les Reines de Quethold. Aquesta no havia estat la manera en què morien les Reines. Tènuement, a través del brunzit de la sang que creuava rugint les seves orelles i el seu cervell, va escoltar el so de més foc blàster.

-Tu. Traïdor.

En Trevik girà la cara. En Nuso Esva l'estava mirant, amb la seva arma apuntant-li directament a la cara.

I només llavors es va adonar que hi havia cossos de quesoth morts per tot el seu voltant. Els Obrers, Borosiv dels Cerculis dels Primers dels Vermells... tots ells estaven morts.

Tots ells havien estat assassinats.

-Vas a portar a Thrawn un missatge de la meva part -va dir en Nuso Esva, amb veu lúgubre i desafiant.

I malgrat tot, sota la determinació del senyor de la guerra alienígena, d'alguna manera en Trevik podia sentir un punt d'amarga malenconia. Hi havia quatre mil Soldats avançant cap al palau, i sabia que la seva pròpia mort avançava amb ells.

-Digues a Thrawn que potser pensi que ha guanyat -va dir en Nuso Esva-. Però amb la meva mort, la seva no estarà lluny. Els meus seguidors segueixen estant allà fora, i són molt més nombrosos del que mai podria imaginar. No importa on vagi, no importa on tracti d'ocultar-se, el trobaran. Li diràs això.

Amb un esforç suprem, en Trevik va fer que les paraules sortissin de la seva boca.

-Li ho diré -va prometre.

Per un instant, en Nuso Esva es va quedar immòbil. Després, finalment, va baixar la seva arma.

-Vés -va ordenar.

En Trevik era al límit dels terrenys de palau, obrint-se pas entre les línies dels Soldats que arribaven, quan els cabells tempestuosos van obrir foc darrere d'ell.

Havia arribat al costat del grup d'humans amb armadures blanques que esperava, quan els trets dels cabells tempestuosos van arribar a un abrupte final.

***

En Parck va aixecar la mirada de l'informe.

-Així que es va acabar -va dir.

-Es va acabar -va confirmar en Thrawn-. Un dels cossos de l'Estatge dels Hostes ha estat definitivament identificat com el seu.

En Parck va assentir, sentint que un estrany cansament li envaïa. Després de deu anys de combat esporàdic, fugides pels pèls, i victòries improbables per les Regions Desconegudes, el senyor de la guerra finalment estava mort per fi.

-I ara què? -va preguntar, deixant de banda la tauleta de dades.

En Thrawn va arronsar lleugerament les espatlles.

-Hi ha poc que puguem fer pels quesoth excepte ajudar a la reparació dels danys a la Ciutat Roja -va dir-. Però segurament els hi anirà bé. Històricament, hi ha hagut diversos casos en què les Reines han mort prematurament. A vegades això indueix que la següent Reina es desperti abans del previst; de vegades la ciutat afectada ha d'arreglar-se-les per si sola fins que arriba el moment habitual de l'alçament. Però siguin quins siguin els esforços que la Ciutat Roja hagi de suportar des d'ara, el poble de Quethold sobreviurà. Això és l'important.

-Sí -va dir en Parck amb un calfred. Especialment tenint en compte el que aquest Midli, en Trevik els havia explicat sobre els plans d'en Nuso Esva per al planeta. Podia haver-ho destruït tot, i fins i tot haver quedat lliure per expandir més del seu verí per les Regions Desconegudes.

Però no ho havia fet. Estava mort, i realment s'havia acabat.

-En realitat, Almirall, estava preguntant-me a on anàvem a anar ara -va dir.

-Vostè i l'Amonestador es dirigiran de tornada al Triangle del Caos per començar a netejar el llegat que en Nuso Esva ha deixat enrere -va dir en Thrawn-. Pel que fa a mi, ara finalment puc dirigir la meva atenció a un problema encara més urgent que en Nuso Esva. Com per exemple la restauració de l'Imperi.

En Parck va fer una ganyota. En Thrawn només havia tornat ocasionalment a l'espai imperial des de la mort d'en Palpatine. Aquests viatges habitualment havien estat breus, sempre embolicats en secretisme, i invariablement havien deixat al gran almirall frustrat pel creixent desordre que hi regnava. Entre la incompetència dels seus propis líders i la ferma pressió militar de la Nova República, l'Imperi havia encongit a tot just una quarta part de la mida que havia aconseguit sota el govern d'en Palpatine.

-Potser tingui problemes per convèncer-los que acceptin la seva ajuda -va advertir-. Algunes de les seves experiències recents amb grans almiralls no han estat gaire positives.

-Hi ha una persona amb la qual puc contactar -li va assegurar en Thrawn-. El capità Gilad Pellaeon, actualment al comandament del SDI Quimera. Ja he treballat amb ell abans, quan Nuso Esva va realitzar la seva única incursió en espai imperial.

-Sí, ho recordo -va dir en Parck seriós-. Sector Candoras. També recordo que va ser poc després d'això quan Nuso Esva va llançar la campanya de Braccio i gairebé va acabar destruint mitja dotzena d'espècies.

-Els seus records són correctes -va dir en Thrawn, arrufant lleugerament el gest-. Què vol dir amb això?

-Que en Nuso Esva era un fill de cuc espacial venjatiu -va dir en Parck-. No espero que els seus seguidors ho siguin menys. Potser no és un bon moment perquè vostè torni a la política imperial.

En Thrawn va moure el cap.

-No es preocupi, capità. Els possibles seguidors que en Nuso Esva hagi deixat són pocs i dispersos. Sense el seu lideratge, es escapoliran de tornada a les ombres a les que pertanyen.

-Potser -va dir en Parck-. Malgrat tot, potser no sigui mala idea que prengui algunes precaucions addicionals allà fora.

-La seva preocupació és commovedora -va dir en Thrawn-. Però li repeteixo que no té per què preocupar-se. El capità Pellaeon és un comandant competent, i ha fet del Quimera una de les millors naus de guerra de la flota.

-El que volia dir...

-I també he pres mesures per fer que un guardaespatlles m'acompanyi quan torni a l'Imperi -va dir en Thrawn-. Sigui quina sigui la venjança que en Nuso Esva hagués planejat, o que pensés haver planejat, mai no arribarà.

-Espero que no. -En Parck respirà profundament. No li agradava la idea, però era massa llest com per discutir amb Thrawn quan aquest havia pres una decisió-. Amb el seu permís, almirall, aniré a començar els preparatius per contactar amb el capità Pellaeon i tornar a l'Imperi. -Va somriure lleugerament-. Al seu Imperi.

-Gràcies, Capità -va dir en Thrawn en veu baixa-. I no mostri aquest aspecte tan abatut. Això no és només la fi d'en Nuso Esva. -Va somriure lleugerament-. També és el principi. El principi de la victòria.

FI