El planeta dels hoojibs (I)

El planeta dels hoojibs

David Michelinie

Adaptat a partir d'una història de Còmics Marvel escrita per David Michelinie

En Chewbacca va dirigir amb perícia la nau de vigilància rebel cap a l'òrbita d'un misteriós planeta. La princesa Leia va estudiar la terra verda i exuberant sota ells.

- Es diu Arbra, Chewie. Si els nostres informes són correctes, podria ser el lloc perfecte per a una base rebel secreta.

El wookiee va deixar anar un rugit d'advertència.

La Leia va assentir.

-És clar, podria ser perillós. Però no és la primera vegada que hem estat en llocs que posen els pèls de punta. Bé, no volia ofendre't, Chewie.

Després d'aterrar, l'equip de vigilància rebel va muntar en les seves motos aèries i va començar l'exploració d’Arbra. El droide daurat, C3PO, s'encarregava de recopilar i processar la informació.

- Tant de bo l’R2 fos aquí per veure tot això. És molt més bonic que aquest planeta de gel, Hoth.

La princesa Leia se sentia animada pel que estava veient.

- Bon clima. Quantitat de recursos naturals. La gruixuda espessor dels arbres ens donarà perfecta cobertura aèria. I, pel que sembla, no hi ha animals perillosos. Potser acabem de trobar el que estàvem buscant. D'acord, equip, acamparem aquí per passar la nit.

El lloc semblava prou segur. Però mentre els rebels estableixen el camp, estaven sent acuradament observats.

L'exhaust equip rebel es va establir en el seu acollidor campament. Aviat es van trobar envoltats per centenars de les criatures peludes de grans orelles que la Leia havia vist abans. C3PO va presentar als seus petits convidats.

- Són hoojibs, Altesa: nadius d'aquest planeta. No molt intel·ligents, em temo.

- Jo crec que són adorables.

Un hoojib especialment juganer va semblar encapritxar-se d’en Chewbacca, per al seu disgust. La petita criatura s'enfilava al voltant del coll del gegant wookiee. La Leia no va poder evitar fer broma.

- Vaja, sembla que t'ha adoptat, Chewie. I tu que pensaves que estaves en perill aquí! Estaves equivocat o no?

No obstant això, els instints d’en Chewie eren correctes... hi havia perill al planeta! I ni tan sols la patrulla nocturna podia protegir el dorment campament d'ell.

Però no era cap horrible terror a la foscor. El perill estava en els micos i adorables hoojibs amb els quals els desprevinguts rebels havien travat amistat.

C3PO estava assegut en una soca d'arbre en la manera "desactivat" quan els seus sensors d'emergència es van activar. Es va despertar per trobar-se amb uns hoojibs famolencs donant-se un festí amb els circuits electrònics de la cama.

- Au! M’estan devorant viu! Auxili! Oh, que algú m'ajudi! Fora! Fora!

En Gemmer, cap dels guàrdies rebels, va córrer al rescat.

- Codi vermell! Activeu els focus! Assegureu la zona!

Però quan es va prémer els interruptors, les grans llums del campament van fallar.

- Són els hoojibs. Es nodreixen d'energia! Traieu-me’ls de sobre! -va exclamar C3PO. Però per quan en Gemmer va arribar al droide, els hoojibs ja s'estaven escapant.

La princesa Leia observava les criatures fugitives.

- No podem deixar que s'escapin. Detingues-los, Chewie!

L'immens wookiee es va ajupir amb calma i va atrapar un dels animals que escapaven. Però va quedar sorprès quan el petit hoojib va parlar!

- Deixa’m anar, gran bèstia peluda!

El petit captiu va ser lliurat a una sorpresa princesa Leia.

- Ei, aquest petitó parla. Però els informes del nostre equip deien que Arbra no contenia vida intel·ligent.

El petit hoojib va deixar anar un petit esbufec ​.

- Sóc Plif, bona criatura, i m'atreviria a dir que sóc més intel·ligent que aquesta bèstia desmanegada que em va atrapar.

- Llavors digues-me per què us heu berenat en plena nit les nostres reserves d'energia.

- Sí, crec que us devem una explicació. Molt temps enrere, els nostres ancestres hoojibs van construir la seva llar en una cova de vidre a prop d'aquí. A dins hi ha immensos vidres que extreuen energia del centre del planeta i la transformen en energia pura. D'això obtenim el nostre suport.

 - Però si teniu tant aliment a casa, per què atacar-nos per sopar?

- Ens hem vist obligats a abandonar la nostra llar per una b-b-bèstia!

La Leia va agitar el cap.

- Vinga, Plif. Quina bèstia?

- A-aquesta!

Una ràfega de vent va colpejar el campament quan una immensa bèstia alada va passar rugint per sobre! Una massa de tentacles retorçats a la part inferior del cos del monstre va atrapar a un soldat indefens.

La Leia va extreure la seva arma làser i va prémer el gallet. No va passar res!

- Els hoojibs han buidat fins i tot les bateries dels nostres blàsters!

En Gemmer va córrer al seu costat.

- Jo estava de guàrdia quan van atacar. Prengui, el meu blàster encara està carregat.

La Leia va atrapar l'arma i va disparar! La bèstia atordida va deixar caure al soldat i va fugir volant.

En Plif es va estremir.

-És l’slivilith. Després de surar a la deriva per l'espai durant diversos anys, va aconseguir arribar a la nostra llar. Ens vam veure obligats a fugir, sobrevivint amb cada mica d'energia que puguem trobar.

La princesa va sospirar.

- Ara estem tots al mateix vaixell! Us ajudarem a alliberar-vos del vostre hoste indesitjat perquè puguem recarregar les nostres reserves d'energia.

Mentre la Leia i en Plif planejaven la seva estratègia, la resta de l'equip rebel va preparar llances improvisades. Després d'una marxa forçada a través de la nit, van arribar a l'exterior de la cavernosa llar dels hoojibs.

-D'acord, esquadró, això serà perillós. Espera, Plif, on penses que vas?

- No deixis que la nostra mida t’enganyi. Anem a ajudar-vos a recuperar la nostra llar!

Els valerosos hoojibs van saltar a la boca de la caverna. Un cop en posició, les petites criatures van atreure a la bèstia amb els seus aguts xiscles. Una cosa va retrunyir en les profunditats de la caverna. En Plif i els seus amics van córrer com bojos a la recerca de refugi. De sobte l’slivilith va sortir de la cova, fent fugir espaordits als hoojibs! La Leia va esperar fins que la bèstia va estar just sobre ells.

-D'acord... ARA!

Una andanada de llances casolanes va enxampar la cridanera criatura per sorpresa!

Mentre l’slivilith estava distret, la Leia va agafar els blàsters descarregats.

- Chewie, Gemmer, vinga! Hem d'arribar a la caverna i recarregar aquestes coses abans que se'ns acabin totes aquestes llances!

Els tres van córrer cap a l'obertura de la cova mentre els altres rebels continuaven enfrontant-se valentament a la bèstia.

De sobte es va sentir un agut xiscle! La Leia es va girar. Era en Plif atrapat en un dels ondulants tentacles del monstre!

La Leia va apuntar l'únic blàster que funcionava.

- Solta en aquest hoojib! - El tret va colpejar netament a l’slivilith. En Plif va caure il·lès.

-Gràcies, Leia. Et dec una.

L’irat slivilith es va girar i va sortir disparat cap a la Leia. La princesa va entrar corrent a la caverna.

- Espero que en Chewie segueixi aquí o estic perduda!

Es dirigia cap a un sortint de roca quan l'horrible monstre va rugir a la cova darrere d'ella. Llavors la Leia va ensopegar i va caure indefensa davant la bèstia.

Tot d'una, des de darrere d'una roca, en Chewbacca va saltar. El gegantí wookiee va atrapar la bèstia, detenint-la a la meitat del vol. Usant la gran grandària del slivilith contra ell, en Chewie el va estavellar contra un mur d’esmoladíssims vidres d'energia.

Un so inquietant, com de vidres trencats, va retrunyir per la caverna quan l’slivilith va caure sense remei pel túnel que conduïa al ferotge nucli del planeta.

Alegres rebels i hoojibs es van afanyar a entrar a la cova quan Chewbacca va llançar un rugit de victòria!

Llavors els rebels es van quedar en silenci quan van fer el primer cop d'ull a l’esglaiador poder i bellesa de la caverna. Els cristalls d'energia brillaven amb llum sobrenatural. En Gemmer va llançar un suau xiulet.

- Això és perfecte. L'Imperi no ens trobarà aquí.

En Plif es va aclarir la gola.

- Voldria recordar-li, senyor, que això és la NOSTRA llar.

La Leia va somriure amb tristesa.

- En Plif té raó. L'Imperi ens va arrabassar les nostres llars. No farem el mateix amb els hoojibs.

Les desil·lusionades tropes rebels van assentir amb el cap.

- Té raó, princesa. Anem, equip. Continuem amb la nostra missió. Ho sento Plif. Suposo que ens vàrem deixar portar.

Els hoojibs van veure amb tristesa com els rebels es giraven per marxar. Finalment, en Plif va parlar.

- L’amistat és el que veritablement fa que una llar sigui una llar. I sou benvinguts a compartir la nostra llar amb nosaltres.

La Leia estava radiant d'alegria.

- Plif, crec que t'estimo.

Després de recarregar la ràdio, la Leia va enviar les notícies a la flota rebel que esperava.

- Els nostres informes de reconeixement eren correctes: ubicació perfecta, subministrament d'energia il·limitat, i ocultació total. Però hem trobat una cosa molt important que no estava en els informes... hem trobat amics!

FI