Collita Roja (VIII)

Anterior

8 / Polipell

El planeta rocós i desèrtic de Geonosis havia patit, al llarg de la seva història, un bon nombre de catàstrofes i d'extincions massives, com la que es va produir quan un cometa solitari va impactar contra la més gran de les seves llunes i va acabar amb la pràctica totalitat de la població del planeta. Tenint en compte que els camps van quedar coberts de deixalles i que sovint es produïen sobtades inundacions i esporàdiques tempestes de radiació solar, no era difícil entendre per què els antics geonosians, els pocs que van sobreviure, van decidir traslladar-se al subsòl.

Les coses no havien canviat molt des de llavors.

Allà dempeus, enmig de les cavernes i de les agulles de roca que seguien dempeus, en Roig Trace es va adonar que l'oficial de la República que tenia davant havia acabat de parlar, o que havia fet almenys una pausa per agafar una mica d'aire. L'oficial en qüestió era el tinent Norch, i tot i que estava mirant-li directament als ulls i que no deixava de cridar perquè pogués sentir-lo malgrat el vent, les seves paraules no sortien del clàssic to fals i oficial. Era un producte típic de la burocràcia a la qual havia prestat jurament.

-És més -va prosseguir en Norch-, en nom de les divisions militars i de seguretat de la República, he d'agrair l'oportuna resposta de l'Orde. -El Tinent va assenyalar la immensa tenda de campanya feta de pell sintètica que tenien davant, formada per mig quilòmetre de microporus platejats sacsejats pel vent, arrissant-se i onejant com si es tractés de la vela d'un vaixell embarrancat-. Donada la naturalesa de la troballa, estic segur que entendrà la urgència de la nostra petició.

En Trace va assentir mentre aclucava els ulls a causa de la pols que el vent llançava contra la seva cara. Tenia una constitució molt corrent: era alt, tenia els cabells foscos i una bellesa imprecisa que feia que la barba al voltant de la mandíbula, els ulls verds o el rictus lleugerament somrient passessin fàcilment inadvertits. Malgrat tot, hi havia alguna cosa en ell, allà dempeus al costat de la tenda, escoltant o fent com què escoltava al seu interlocutor, que traspuava intensitat, com si fos conscient en tot moment de l'enrarit ambient que els hi envoltava.

-Ahir a la nit vam rebre el primer informe -va dir en Norch, aixecant encara més la veu per sobre del vent sec i abrasador-. Un transbordador de llarga distància que anava en direcció a la Vora Exterior va detectar un senyal tèrmic que li va resultar estrany. Van pensar que es tractava d'un senyal d'auxili, però quan van aterrar es van trobar amb això.

Amb un gest no exempt de teatralitat es va girar en direcció a la tenda i va tirar d'una de les portelles perquè en Trace pogués entrar.

En Roig es va ajupir sota la pell sintètica, content d'estar fora de perill del vent, i es va quedar quiet, mirant el que hi havia als seus peus. Encara sortia fum del cràter, però es podien veure, a uns cent metros per sota, les restes de l'aeronau i el lloc fins on havia arribat el forat que alteraria per sempre el paisatge. Mentre mirava detingudament la nau, es va adonar que el tinent tenia els ulls clavats en ell, com si estigués a punt de pronunciar-se sobre alguna cosa, fins que finalment no va poder contenir-se per més temps.

-I bé? -va preguntar en Norch-. Què li sembla?

-Òbviament es tracta d'una nau de guerra Sith. Els cinc motors en góndola, el disseny en forma de caixa...

El tinent va negar amb el cap.

-Disculpi -Va dir interrompent-lo-, però em temo que no m'ha comprès. Estem al corrent que es tracta d'una nau de guerra Sith. Vam veure unes quantes al Saqueig de Coruscant. -Després, agafant aire, va afegir-: La pregunta és quina ha estat la causa que s'estavellés aquí a Geonosis, i si la seva arribada podria ser considerada un acte deliberat d'agressió.

-Què li fa pensar això? -va preguntar en Trace.

En Norch arrufà les celles, com si s'estigués replantejant si podia confiar en el cavaller Jedi.

-La República ha estat avaluant la possibilitat d'establir una fortalesa defensiva del sector Arkanis en aquest planeta; aquesta informació, evidentment, és estrictament confidencial.

-I?

-Quan em vaig posar en contacte amb el Consell Jedi, em van informar que vostè estava en possessió de certes habilitats de caràcter telemètric que podrien aclarir les intencions ocultes de l'enemic.

-És cert.

-Bé, deixem-ho. -En Norch el mirava amb cara de pocs amics i en Trace no estava segur de si allò era fruit de la impaciència o de l'esforç per haver estat cridant fora de la tenda. El tinent va escurar la gola i va trobar algun punt en l'horitzó al qual quedar-se mirant-. Segons tenia entès, en arribar aquí faria vostè ús d'aquestes habilitats... especials per ajudar-nos en la investigació.

-I segons tenia jo entès -va contestar en Trace-, tindria independència total per poder dur a terme la meva investigació sense cap tipus d'interferència externa. -Seguia amb la vista fixa en l'immens forat fumejant, a la nau de guerra i en la descomunal ferida de bala que el seu impacte havia provocat al planeta. Era més profunda encara del que havia sospitat en un principi, i al fons ja començava a sentir-se el suau i mortífer murmuri de la fugida de pressió.

-Què és el que vol de mi exactament?

En Trace va aixecar el cap i el va mirar.

-Que reuneixi als seus homes i que se'n vagin.

-De la tenda?

-Del planeta.

El tinent va aixecar una cella, una basa que s'havia estat guardant fins llavors.

-Com diu?

-No és segur.

-Hem traçat un perímetre de seguretat a un kilòmetre de distància al llarg de tota la superfície...

-El problema no està en la superfície. -En Trace va permetre que el seu to de veu es tornés més agressiu-. Escolta aquest xiulet? La nau de guerra ha arribat a un dipòsit de gas subterrani, i per com sona deu ser un de ben gran. Els gasos subterranis aquí a Geonosis són famosos per la seva inestabilitat. Si se sublima mentre els seus homes estan per aquí, ja pot anar acomiadant-se de tots ells.

-Miri, jo estic al comandament aquí i...

-Llavors, el millor que pot fer és escoltar aquest home -li va interrompre una veu.

En Trace es va girar i va veure a una oficial de la República que li somreia: era bruna, atractiva i devia tenir poc més de trenta anys. Per la forma en què en Norch la va saludar, era evident que la dona tenia un rang superior: ni tan sols es va molestar a respondre a la salutació.

-Roig Trace? Sóc la capitana Telda Ansgar. Benvingut. -Els ulls de la dona van resplendir en mirar-lo; la seva mirada era directa i confiada-. És un plaer conèixer-lo. Confio que una conversa poc agradable no faci malbé la seva estada aquí.

-Francament -Contestà en Trace-, la meva estada aquí és el de menys. He vingut a fer una feina.

-Bé, estic segura que hi haurà temps també per a altres coses. -Avançà un pas i va fregar el seu braç amb el seu-. He de confessar que sempre he admirat a l'Orde Jedi, però mai he tingut l'oportunitat de conèixer a un cavaller Jedi personalment.

-Doncs em temo que avui tampoc serà el dia -contestà en Trace.

-Però... -va dir ella arrufant lleugerament les celles.

Abans que li donés temps a continuar, en Trace passà pel seu costat i va saltar directament a l'interior del cràter.

La caiguda va durar una mica menys de trenta segons, però per a Trace va ser només un instant i, al mateix temps, en un altre pla de la realitat, un període de temps molt més llarg. Mentre travessava l'abisme invocà l'ajuda de la Força i va anar generant als seus peus un matalàs de resistència fins que va notar que la caiguda lliure s'anava frenant i les parets del cràter disminuïen la seva velocitat mentre les molècules, una per una, es combinaven per esmorteir el descens. Si es concentrava una mica, fins i tot podia distingir cadascuna de les esquerdes a la roca que anava deixant enrere.

Quan es va adonar que la resta de la nau era al fons del forat, la velocitat a la qual descendia era prou reduïda com per poder estendre el braç i agafar-se al fuselatge. El duracer estava massa fred per poder-se aferrar a ell amb les mans. En Trace girà les cames i es va obrir pas per una esquerda irregular que hi havia al casc, i les seves botes van colpejar un estret i retorçat tros de metall que havia format part d'una passarel·la.

Va respirar fondo i va donar un cop d'ull al voltant.

Fins i tot des d'on estava es notava que la nau era d'una tremenda lletjor, quelcom fabricat sense elegància i pensant només en el seu ús; l'obra d'una cultura incapaç d'apreciar cap signe de bellesa en la galàxia. De fet, estèticament parlant, la nau havia millorat amb l'accident: l'impacte li havia fet guanyar cert grau d'originalitat.

Per sota de tot allò, seguia sentint el sigil·lós buf de l'omnipresent i mortífer gas. No comptava amb molt de temps.

Un cop va haver penetrat més a l'interior la nau després de deixar enrere diverses mampares, en Trace es va aturar i va intentar percebre algun senyal que li indiqués que hi havia vida a bord.

No en va percebre cap.

A dalt, a la tenda, l'oficial li havia explicat que el bioescàner inicial havia donat un resultat negatiu... però ell temia que un grapat de supervivents Sith poguessin haver esquivat el radar i estar preparant una emboscada.

En Trace podia dir-li ja que això no anava a succeir, però un cop allà, la curiositat li va fer continuar una mica més. Va seguir descendint sense pressa, va travessar la coberta principal amb un gran estrèpit i va avançar a les palpentes en la foscor fins què amb els dits va donar amb alguna cosa suau, humida i que encara conservava una mica de calor. Tenia un tacte lleument carnós. No li va fer falta encendre cap llum per saber que acabava de trobar el primer cadàver.

A poc a poc, els seus ulls es van anar acostumant a la foscor. La resta de membres de la tripulació Sith estaven destrossats per terra, sagnant encara, cremats, amb la pell plena de butllofes i fosa al teixit dels uniformes, que cobria només en part alguns dels ossos. L'impacte i l'incendi havien fos diversos dels cossos en un sol munt de cares i membres trencats clavats en els mateixos seients on havien perdut la vida.

Va percebre l'olor de gas, l'aroma sulfurós d'ous podrits que se li començava a ficar a l'interior dels pulmons i que era la prova evident que no li quedava gaire temps. Va tornar a tancar els ulls, però no va apartar la mà de la regalimant massa de carn i ossos. La proximitat era molt important; si és possible, l'ideal era establir un contacte físic directe. Per sota de la geometria interior dels seus propis pensaments, va començar a sentir les malediccions de la tripulació en el moment en què el sistema de navegació havia fallat, a sentir l'esglai cada vegada més profund en adonar-se que els motors anaven a fer que acabessin enterrats per sota de l'escorça del planeta. Finalment, la imminència i inevitabilitat de la mort els havia convertit en criatures inquietes i incapaces de pensar, com les puces de lava del planeta Mustafar. Tota la seva fe en el costat fosc, tots els juraments prestats als lords Sith i als seus antics símbols i encanteris s'havien esvaït en un espasme final de por animal.

I després el silenci.

Sempre el silenci.

En Trace va respirar profundament recordant les formes amb què havia sentit referir-se al paper dels enviats de la República en llocs on s'havien produït sinistres com aquell. És possible que els oficials els anomenessin investigadors, però els soldats tenien altres noms, com «comptecadàvers» o «turistes de les escombraries».

Aquells sobrenoms tant se li'n donaven. Aquell era la seva feina; tota la resta, incloses les oficials que volien conèixer-lo millor personalment, no eren més que distraccions. Era conscient de la seva fama de fred i de distant i no li importava gens ni mica.

Va retirar la mà, disposat ja per tornar a pujar a la superfície...

Però de sobte alguna cosa li va fer prendre aire, sobresaltat. L'esmolat tall de la por incontenible que havia sentit de cop i volta no tenia res a veure amb la nau de guerra ni amb les restes de la seva tripulació.

Una cosa estava succeint a molta distància d'allà.

Una cosa molt pitjor.

Va veure la cara de la seva germana.

No hi havia dubte, la que cridava frenèticament de dolor i d'impotència era la Zo i, encara que en Trace no podia veure clarament el seu agressor, els pensaments descontrolats i extrems de la seva germana li van fer veure que no tenia possibilitat de defensar-se d'aquella cosa que s'alçava davant seu i se l'emportava arrossegant de les instal·lacions del Cos Agrícola Jedi en direcció a... què?

En Trace es va aturar, paralitzat, gairebé oblidant on era, desprevingut davant l'allau d'imatges inconnexes: l'asta d'una llança coberta de sang, una fogonada de color verd, una olor rància i salvatge. La pudor que desprenia d'aquell altre lloc li va cremar les fosses nasals: un lloc de mort i solitud i d'últims i agònics sospirs. Va percebre que la confusió i aprensió que ella sentia inundaven ara el seu propi sistema circulatori, com si els dos compartissin un mateix cor. Durant un segon va poder també sentir la presència del seu segrestador.

«Escolta bé», va dir en Trace dirigint-se en aquest últim. «No sé qui ets, però compto amb una sèrie d'habilitats de caràcter especial. Si deixes ara mateix a la meva germana, sense fer-li cap mal, et deixaré marxar. En cas contrari, juro que seguiré el teu rastre allà on vagis. I et trobaré. I me les pagaràs.»

Com era d'esperar, no hi va haver cap resposta.

De sobte va sentir una brusca i grinyolant sacsejada; acte seguit es va sentir un soroll ensordidor mentre el fuselatge de la nau de guerra Sith es balancejava sota els seus peus i cedia abruptament enmig d'una cataracta d'espurnes. Tot d'una es va sentir una mena de brunzit, la combustió d'una enorme flamarada: s'havia produït una fuita de gas procedent de la paret de roca.

L'explosió va fer trontollar el cràter sencer. En Trace reaccionà ràpidament en sentir com alguns enormes blocs de pedra s'estaven desprenent cap al lloc en el qual es trobava. Instintivament, va llançar cap amunt una bombolla sòlida d'aire, prou voluminosa com per assegurar-se que tindria suficient oxigen, ja que en cas contrari acabaria asfixiat igual que un insecte en un flascó.

La bombolla va complir la seva funció. Les pedres van caure sobre la part superior, i els fragments de pissarra van rebotar o van lliscar sobre la superfície de la cúpula. En Trace gairebé ni se'n va adonar. Amb la intenció de descobrir qualsevol pista del lloc on estava la seva germana o del lloc al qual el seu segrestador se l'estava emportant, va tornar a projectar els seus pensaments cap a la Zo i cap al lloc dins de si mateix on havia vist i sentit aquell moment culminant de l'angoixa de la seva germana.

Però no va trobar res, tan sols un aire de mort tan profund com el que seguia l'accident de la nau de guerra en què es trobava.

I un silenci atroç.

En Trace es va dirigir cap a la superfície del cràter, elevant-se en l'interior de la bombolla, mentre als seus peus la resplendor augmentava fins a il·luminar el frunziment de celles que portava gravat a la cara.

Següent