37 / Una natura diferent
En
Trace va creuar un llarg tram desolat entre dos murs alts sense res que els
distingís dels altres, amb la tempesta assotant-lo com un dimoni que tingués
algun deute que cobrar. Per davant -potser un centenar de metres-, hi havia la
torre. Gairebé hi havia arribat.
Malgrat
les presses, sabia que havia de moure's amb més sigil. Des de la mort del
mestre d'espases Sith no havia vist més criatures com la de l'interior de la
paret, però sabia que hi eren. La percepció extrasensorial, l'habilitat
telemètrica, ja no era necessària. Podia sentir els crits perfectament. I els
crits s'anaven fent més forts a mesura que s'acostava a la torre... més
intensos. I semblaven més famolencs.
Mai
havia vist res com l'abominació que havia estripat al mestre d'espases: un
cadàver vivent, una criatura morta en la qual la carn i músculs encara es
movien, mentre es descomponien davant dels seus nassos. Sentia la seva
presencia al seu voltant, per sota i per darrere dels temples invisibles i
edificis de pedra. Podria una espasa de llum acabar amb una criatura així, o
simplement la desmembraria en trossos que, al seu torn, seguirien perseguint la
seva presa?
I què
passava amb Hestizo? Aquelles criatures també l'haurien trobat?
Es va
aturar de nou i va agusar tots els sentits, amb la Força com una àmplia xarxa
psíquica a la recerca de qualsevol rastre de la seva germana, però no va captar
res. Seguia pensant que estava allà -potser a la torre, potser no-, però el
silenci que sentia per dins era molt més inquietant que els crits que sentia de
lluny.
«Segueix
endavant. Vas a trobar-la. Segur que sí.»
Durant
deu minuts més seguir avançant. Va donar un pas més i va tornar a titubejar; va
aixecar el cap lleugerament i ensumà l'aire.
Feia
olor de fum.
Es va
enfilar a dalt d'una columna trencada i va mirar en totes direccions fins que
una espurna de llum de foc li va cridar l'atenció al lluny, una lluentor
taronja intermitent dins d'una gran estructura de pedra mig enfonsada, potser a
un quilòmetre de distància. En Trace la va mirar durant uns segons. Volia estar
segur. Per si mateix, un foc no hauria significat res, i menys en un planeta en
ruïnes governat pels Sith on els morts havien ressuscitat.
Però
de sobte també va sentir la presència de la seva germana allà dins.
«Està
allà. Està allà.»
En
Roig Trace va saltar des de la columna trencada i va arrencar a córrer.
Vint
segons: el temps que va trigar a arribar a l'entrada, obrint-se pas a empentes,
aliè a la foscor, la neu i altres coses disseminades sense ordre ni concert, i
la pudor cada vegada més gran de fum. Hi havia coses tirades a l'atzar per
terra: llibres, rotllos de pergamí i restes sense identificar. Hi havia fileres
i més fileres de taules de pedra baixes, com lloses de marbre. Era una mena de
biblioteca immensa. En Roig va seguir caminant.
«Hestizo,
sóc jo, estàs aquí? Sóc Roig. Ja vaig, estic...»
Un
braç el va agafar per darrere i va tirar d'ell.
-Vés amb
compte, Jedi. -Una veu antiga que va sonar com un grall davant d'ell. Cada
paraula va sortir deliberadament, com una reverberació gutural amb la qualitat
de les serradures, i va semblar que les molècules d'aire es movien soles-.
Sembla que has entrat sense permís en el meu sancta sanctorum. Potser no et
vindria malament una mica de moderació.
En
Trace va sentir que es balancejava en l'aire, i va comprendre que estava
penjant de les branques d'un arbre immens. Va mirar cap avall, molt avall, i va
veure els artells berrugosos de les seves arrels enfonsant-se profundament a
terra, on les bigarrades rajoles es torçaven i corbaven. El tronc d'aquella
criatura s'alçava i s'estenia en desenes de sinuoses extremitats grises per
tota la sala cavernosa i ombrívola. Les seves branques superiores li agafaven
del canell amb una força com mai abans li havien agafat i el sacsejaven. En Trace
va observar que les parets que l'envoltaven estaven folrades des del terra fins
al sostre amb prestatges d'holollibres, rotllos de pergamí, grimoris i una
varietat d'objectes arcans ficats a pressió en cada ranura disponible.
-Aquesta
és la meva morada. -La veu de la criatura arbòria va sortir bombollejant des
d'algun lloc de l'interior del seu tronc-. I has entrat sense permís.
En Trace
va tirar la mà cap enrere a la recerca de la seva espasa de llum. Es va sentir
un espetec de fuet agut i el Jedi va notar una punxada quan una de les
branques el va apartar d'un cop. En Trace va veure l'espasa de llum allunyar-se
donant voltes. Va caure a sota dels prestatges, a un racó, al costat de la vora
exterior d'una xemeneia brillant on parpellejaven les brases ataronjades d'un
foc.
-Aquí no
necessites la teva arma -va dir la veu-. Aquest és un lloc d'aprenentatge. Tots
dos som éssers savis, oi? Il·lustrats i informats per la paraula escrita. No hi
ha necessitat de recórrer a la violència física. -Va emetre un altre riure ofegat-.
Mira'm, si així ho desitges. Cerca el meu rostre.
A
Trace li va arribar una olor forta i penetrant i es va tornar per veure
l'enorme cap de fusta del bibliotecari estirant cap a ell entre les seves
branques sense fulles. Era un neti, i estava malalt. Fora com fos la malaltia
que havia infectat aquell planeta, també li havia infectat a ell. Al llarg de
la seva esquena, la forma de la criatura vegetal, que en algun moment havia
estat majestuosa, havia adquirit un aspecte totalment diferent. Les seves branques
formidables penjaven com raïms de músculs atrofiats. Les ferides obertes havien
devorat la seva escorça i el duramen al descobert traspuava constantment un
líquid fosc que s'havia acumulat a terra al voltant de les seves arrels. Bancs
sencers d'holollibres i textos Sith suraven com esquifs al bassal de líquid
cada vegada més gran. Allò que els hi havia passat als alumnes Sith havia
saltat d'una espècie a una altra sense perdre res de la seva virulència.
-Estic
buscant a una Jedi anomenada Hestizo Trace.
El
neti no va respondre immediatament i es va limitar a moure les branques. En Trace
va veure que les branques de la criatura estaven carregades de centenars d'holollibres,
alguns en piles tan altes que anaven caient en una direcció o en una altra cada
vegada que es movia.
-Per descomptat
que la conec -va respondre el neti-. Tu ets el seu germà, no? -Les branques es
van estremir i van caure més llibres-. Per desgràcia, ella ja està perduda.
En
Trace va sentir que li envaïa un calfred sobtat, com si l'haguessin enverinat i
només ara comencés a adonar-se'n.
-Com ho
saps?
-Això què
importa? Pel vincle de la fulla i l'enfiladissa. -Va fer una lleu pausa. -L'he
fet venir fins aquí a petició d'en lord Scabrous, i ell l'ha matat.
-Menteixes.
-No em
diguis? -La cara marcida no semblava massa ofesa per l'acusació; en tot cas,
semblava intrigada-. No sembles molt segur de tu mateix, Jedi. Gens segur. He
viscut més de mil anys, i ara m'ha tocat entreveure les meves últimes hores.
Potser abans que passi a la següent etapa del meu desenvolupament evolutiu
t'agradaria fer una ullada a l'interior de la meva ment i veure si dic la
veritat.
En
Trace va començar a dir alguna cosa, però se li va trencar la veu. La branca
que li envoltava el canell li va estrènyer encara més i el va sacsejar fins a
clavar-se-li en l'os. Unes extremitats arcaiques van cruixir darrere seu i li
va arribar una olor diferent, procedent d'elles, una cosa molt pitjor que l'alè
d'aquella criatura. Era la pudor fangosa de la malaltia, una cosa profundament
errònia.
-Vinga
-Va dir el neti. La seva veu sonava gairebé vertiginosa ara-. Mira al meu cap,
Jedi. Mira el que t'espera allà. Cerca el meu rostre.
En
Trace va sentir que alguna cosa li envoltava la cama dreta pel turmell i tirava
amb força mentre la branca tirava al seu torn encara amb més força del canell,
exercint una tensió cada vegada més gran.
«Busca
el meu rostre.»
El
neti va repetir la frase, renunciant per complet a parlar, cridant-li les
paraules mentalment a Trace.
«Busca
el meu rostre!»
Indefens,
en Trace es va sentir aspirat cap al fang dels pensaments d'aquella criatura.
Era com ficar la mà en una bóta plena de pus negra i calenta. Va buscar a les palpentes
durant uns segons de ceguesa total, intentant trobar sentit a les formes i a
les imatges que s'embolicaven en la immensa memòria del neti.
I el
va veure.
Era
una part diferent de la biblioteca Sith, amb els holollibres i arxius
acuradament ordenats. En Trace es va adonar que l'estava veient a través dels
ulls del neti abans d'emmalaltir, i va comprendre la veritable dimensió de la
col·lecció del bibliotecari: no solament ocupava aquella sala, sinó moltes
sales que s'estenien en múltiples direccions. Durant el mil·lenni, o més, que
el neti havia morat allà en qualitat de bibliotecari de l'acadèmia, havia anat
acumulant holollibres i cartes de navegació, registres i objectes variats.
En
Trace va recórrer aquell paisatge interior a la recerca de qualsevol rastre de
Hestizo, i la seva visió interior va lliscar per una d'aquelles sales,
movent-se com s'havien mogut els membres del neti, girant una cantonada, per
sota de racons foscos i a través d'arcs de ferradura gegants. L'arquitectura
havia canviat i s'havia tornat menys monàstica i més ornamentada, més semblant
a uns merlets que a una biblioteca. Les branques retorçades i incorpòries de la
ment del neti van fer que en Trace fos internant-se cada vegada més en aquell
lloc, més enllà d'una galeria oculta, per sobre d'un parapet, detenint-se aquí
o allà al costat de l'acumulació infinitat de textos i escrits. «Aquesta és la
meva fortalesa», va dir una veu dins del seu cap, «el meu bastió dels
coneixements adquirits durant milers i milers d'anys, però ara és el meu
COMBUSTIBLE.» I va seguir sentint aquella crida mecànica que retrunyia a la
recerca de reconeixement: « Ho veus, Jedi? Comprens el que és el COMBUSTIBLE?»
I en Trace
va sentir que assentia amb el cap, comprenent-lo perfectament. És clar que el
veia. La Força l'ajudava. No estava segur de si en aquell moment s'havia
convertit en el neti... però les seves consciències s'havien fos i els dos
compartien una cosa que transcendia el pensament i l'expressió. Va sentir
sorolls estranys al seu cap, oclusius i sibilants, que formaven un nom que li
resultava familiar.
«Dail'Liss.»
En
Trace va comprendre que era el nom del bibliotecari, el seu patronímic, i va
saber que en el seu planeta de procedència significava «amant del coneixement»,
una elecció perfecta per...
De
sobte va canviar el caràcter de la llum.
La
memòria es va tornar trencadissa, més dura, més greu: una obertura a terra, un
abisme d'incalculable profunditat que descendia en silenci a través del fred
espai subterrani. Allà, al fons, en Trace va veure una silueta encaputxada sota
un raig de llum on ballava la pols, envoltat d'un munt de runes. Una part de la
paret s'havia ensorrat, o algú l'havia arrencat, i deixava a la vista una
càmera oculta en el seu interior: un temple ocult. La figura encaputxada es va
agenollar amb la cara oculta, electritzat pel que havia vist.
En
Trace va veure que l'home agafava amb les dues mans una gran caixa grisa per
emportar-se-la, decorada amb jeroglífics que brillaven sota l'escassa llum.
Aquell moment de quietud va passar. Tot seguit, la figura va posar la caixa de
costat amb les seves mans suaus i rosades. Les va passar per sobre de la caixa
i va trobar un interruptor.
I el
va prémer.
La
caixa es va obrir, i en aquell moment en Trace va veure una forma negra
piramidal amb una superfície sense fons que no reflectia la llum, tan sols la
cara pàl·lida de l'home que la mirava absort.
«Un
holocró Sith», va pensar en Trace. «En aquesta biblioteca, aquí és on Darth
Scabrous va trobar...».
La
piràmide vibrava lleugerament, i en Trace va veure que el reflex de l'home
canviava a mesura que es movien els seus llavis, murmurant paraules que no
arribava a sentir. La piràmide va començar a vibrar a un ritme constant,
gairebé roncant amb l'abraçada d'aquell home.
La
imatge li va colpejar de ple, el va treure dels pensaments del neti com un
bòlid i el va tornar al moment present amb tot l'impacte d'una col·lisió
incontrolada. Els ulls li van tremolar en les òrbites. El dolor li va torturar
el pit, les costelles i la pelvis fins que va sentir que les estaven obrint amb
ganxos. Entre les branques moribundes va sentir un riure, el riure mecànic del
neti, lliurant-se a la bogeria.
«Fum,
fa olor de fum...»
En
Trace va intentar aclarir-se. «Calor.» La pell li cremava. El fum va atacar els
bronquis i li va arrasar les fosses nasals. Encara tenia adherit a la
consciència el que havia vist en el pou del temple, i va comprendre que aquell
era el lloc des d'on s'havia propagat la malaltia. L'origen havia estat la
biblioteca, en les laberíntiques profunditats en Darth Scabrous havia descobert
un holocró Sith, potser oblidat durant més de mil anys, i havia desencadenat
una cosa que ni tan sols ell era capaç de controlar.
En
Trace va sentir que els vasos sanguinis del seu cap s'inflaven amb la inversió
sobtada de la pressió hidrostàtica. Un dolor punyent es va apoderar de la seva
columna vertebral i els seus malucs. Va mirar cap avall i va veure que les
branques del neti li estrenyien amb més força fins que els seus músculs van
udolar demanant que els alliberessin. Per darrere de la criatura arbòria i per
sota d'ella les flamarades havien començat a llepar-la a través dels munts d'holollibres
caiguts i dels textos sagrats Sith, amenaçant amb embolicar tota la biblioteca.
-Hauries
d'haver fugit quan vas tenir ocasió, Jedi. -Les branques del neti, ara en
flames, recorrien els prestatges i tiraven al foc centenars d'holollibres-. No
hauries d'haver buscat el meu rostre. Ja t'he dit que estava en els meus últims
dies aquí. Ara morirem junts... no?
-Espera...
-Aquí ja
no em queda res. Ni a tu. Ens anirem els dos i ens unirem a la teva germana.
-No -Va
dir, però les seves extremitats semblaven fetes de plom i estava increïblement
feble, com si el fum se li hagués solidificat en els pulmons i hagués penjat un
llast enorme dels seus braços i cames. Tenia la sospita que si no començava a
moure's aviat, no seria capaç de moure's de nou.
Per
sobre d'ell, el neti estava experimentant la reacció oposada.
La
mort imminent l'havia transformat en una versió frenètica i esmolada de si
mateix. Agitava les branques violentament d'un costat a un altre, retorçant-se
com si estigués atrapat en un huracà de foc, i arrencant les seves arrels del
sòl.
En
algun lloc de la seva pròpia ment, en Trace va sentir que la criatura ja havia
perdut el contacte amb la realitat mentre s'arrencava a si mateixa del sòl. A
banda i banda, els prestatges tremolaven i s'enfonsaven a una velocitat
esfereïdora i abocaven el seu contingut com esquadrons d'àngels de foc caient a
l'abisme. Els holollibres cruixien i xiulaven amb una pluja d'espurnes mentre
explotaven els seus circuits al foc cada vegada més intens. Quant de temps
tenia fins que el foc provoqués que el sostre s'esfondrés sobre els seus caps?
Cinc minuts? Menys?
«AJUDA'M
SI US PLAU, AJUDA'MAJUDA'MAJUDA'M...»
En
Roig Trace va retrocedir com si li haguessin donat una bufetada. Era la veu de la
Zo cridant-li mentalment. El pensament li va envair i el va fer tornar a un
estat de consciència total.
En
Trace va respirar fondo, lúcid de nou i agraït. Aquell ajornament no duraria
eternament, ni tan sols molt de temps, això ja ho sabia, però podria ser
suficient per fer el que havia de fer.
Va
tancar els ulls i va deixar que el seu cos quedés immòbil en poder de les
branques del neti, lliurant-se sense resistència. Respirà profundament per
última vegada i va contenir la respiració. Aquesta única alenada d'aire hauria
de durar-li... o la seva última esperança d'ajudar la Zo no es diferenciaria
d'un suïcidi.
Va
crear una petita bombolla, no gaire més gran que el seu propi cos, i la va
segellar completament. En fer-ho, la va deixar sense aire. Les flames de la
seva roba, privades d'oxigen, van agonitzar i morir.
«Primer
pas completat. Ara, som-hi.»
Amb
una sacsejada es va alliberar de les branques del neti, es va tirar cap
endavant dins de la bombolla tot el que va poder, el seu impuls va fer que es
deixés anar i va caure sobre el sòl de la biblioteca.
La
bombolla va donar diverses voltes, es va estavellar contra els munts d'holollibres
en flames i li va fer caure de costat en el seu interior mentre seguia girant.
La biblioteca va trontollar al seu voltant.
A
continuació va veure la seva espasa de llum al costat del tronc del neti.
Estava
entre les arrels serpentejants de la criatura, davant d'un gran nus de fusta
que ja havia començat a carbonitzar-se. En Trace va recobrar l'equilibri dins
de la bombolla, va posar les dues mans a la curvatura interna de la seva
superfície, va estendre els dits i va esperar. Una branca cremant de la mida
del seu cos va caure des de dalt i es va estavellar contra la part superior de
la bombolla. El neti va estrènyer els dits en forma de branca mentre es
retorçaven i cremaven davant seu. En Trace va estar a punt de prendre aire,
però es va contenir. El seu cos demanava oxigen a crits, una mica d'aire fresc,
però sabia que si dissolia la barrera i intentava respirar, la calor que
l'envoltava el faria cremar en qüestió de segons, començant pels pulmons.
Mirà
l'espasa de llum i va intentar expulsar tots els altres pensaments del seu
cervell. En el temple Jedi li havien ensenyat que allò no consistia a manipular
l'objecte, sinó a eliminar l'espai que el separava d'ell. No obstant això, en
aquell moment, l'objecte en qüestió semblava més lluny que mai.
«Vine
a mi. Vine a mi.»
L'espasa
de llum no es va moure del lloc.
Va
tancar els ulls i va sentir que la bombolla es movia cap endavant com un animal
poc inclinat a despertar de la hibernació. Començà a rodar per sobre de les
muntanyes de llibres cremats cap al tronc socarrimat del neti. Quan va obrir
els ulls, tenia l'espasa de llum just davant, molt a prop de la superfície
nuosa, a menys d'un metre de distància. En Trace es va concentrar i va recobrar
la compostura. La sincronització del que havia de succeir immediatament després
era fonamental. En Trace va desactivar la bombolla, va obrir la mà i l'espasa
de llum va volar fins a ella. El mànec estava gairebé massa calent per
sostenir-lo, però sentir la seva solidesa a la mà li va fer sentir millor que
mai.
No va
trigar a trobar el que estava buscant. Va seguir amb la mirada el tronc d'aquella
criatura fins al lloc on s'enfonsava a terra. Hi havia arrencat les seves
arrels gairebé per complet dels fonaments de l'edifici, i el seu equilibri
penjava ara d'un fil molt fi.
En
Trace va esperar fins que la criatura va estar a punt d'inclinar-se de nou cap
endavant. Llavors va brandar l'espasa de llum en un sol moviment transversal i
tallà les arrels restants ràpidament.
El
neti va caure cap endavant, perquè ja no estava ancorat al terra de la
biblioteca. Es va deixar anar i va seguir caient, pel seu propi impuls. Es va
estavellar contra el terra amb tanta força que va fer vibrar tot l'edifici fins
als fonaments i va aixecar núvols encegadors d'espurnes i cendres.
En
Trace va avançar trontollant, intentant que el fum no li entrés als ulls. Des
d'allà va veure un gran forat que l'arbre havia fet a la paret exterior de la
biblioteca i, a través d'ell, la superfície gelada del paisatge cobert de neu
d'Odacer-Faustin. Va sentir el xiulet del vapor quan l'estructura en flames va
entrar en contacte amb l'aire de l'exterior, a molts graus sota zero.
«Socors...»
En
Trace va sentir el crit de la seva germana cremant-li per tot el cos. No era
només una impressió, ni una fogonada emocional a l'atzar; va sentir de veritat
el dolor de la seva germana travessant-li el braç dret, tenallant-li l'espatlla
i el pit i arribant-li a les arrels de les dents. En els ulls li van bullir les
llàgrimes i el vent les hi va arrencar amb el seu flagell. Les cames se li van entumir
i va ensopegar, i gairebé va caure a la neu.
Va menysprear
aquella sensació. No podia explicar el que acabava d'experimentar. Era com si
tot el que sabia de la seva germana i de la pròpia Força s'hagués invertit de
sobte i s'hagués corromput a un nivell fonamental. Tot el que li quedava era
una sensació de maldat tan íntima, tan profundament personal, que li van donar
ganes d'abandonar la seva pròpia pell i deixar-la allà tirada com un munt de
roba bruta.
La
seva germana era a prop... molt a prop...
Va
fer un pas cap a la sala cremada de la biblioteca. El vent bufava amb força i
feia que la neu es colés i fes remolins amb el fum i la cendra, mentre ell
avançava trontollant a través de les ruïnes. Si havia de tornar a entrar al foc
a per ella, ho faria. Si havia de donar la seva vida...
Un
braç tacat de sang va sortir disparat de les runes que hi havia als seus peus,
el va agafar del turmell i va tirar d'ell.
Després
van sortir un segon i un tercer. Un se li va enganxar al canell dret, i els
altres al voltant de la cintura. Van sortir dos més i el van subjectar cadascun
d'una cama. Uns dits com urpes li van tirar d'una de les comissures de la boca
fins a fer-li formar un somriure horrible, gairebé involuntari. La runa que hi
havia al seu voltant eren un formiguer d'activitat, de siluetes mig enterrades
que s'enfilaven agafant-lo amb els dits.
Estaven
coberts d'enfiladisses.
La
força de la gravetat va poder més que ell i va caure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada