L’Heroi de Cartao (i VI)

Anterior

VI

-Mestre Torles? -va dir suaument la veu d'en Corf. -És l'hora.

En Torles va parpellejar, deixant que el tràngol de la meditació Jedi es dissipés en la seva ment. En Corf estava dret al costat del seu llit, amb una mirada apurada a la cara.

-Gràcies, Corf, -va dir en Torles mentre badallava i s'estirava. -On és el teu pare?

-Va marxar amb el conseller Doriana i aquell tinent de la República fa una hora més o menys, -va dir en Corf. -El papa va dir que se suposava que us havíeu de trobar a l'Outlink Quatre.

-Ho sé, -va dir en Torles mirant al seu crono. Encara era aviat. Hi havia temps de sobres per a un petit passeig pels boscos a l'oest de Creacions Spaarti.

-Com ho portes?

El noi va arronsar les espatlles.

-Bé, suposo, -va dir ell. -Una mica preocupat.

-No has d'estar-ho,- li va assegurar en Torles. -M'asseguraré que el teu pare es quedi fora de la lluita.

-Ho sé, -va dir en Corf. -El papa també m'ho va prometre. Estic preocupat per tu.

-Estaré bé, -va dir-li en Torles somrient. -Sóc un Jedi, recordes?

-Ei, és veritat, -va dir en Corf. Va intentar tornar-li el somriure, però no estava d'humor. -A vegades m'ho oblido.

-Bé, doncs no ho facis,- li va reprendre lleugerament mentre guardava el seu sabre de llum a la capa. -Queda't amagat i et veuré més tard.

-D'acord, -va dir en Corf; i per a sorpresa d'en Torles, va donar un pas endavant i va abraçar ràpidament al Jedi. -Vés amb compte.

En Torles havia passat part del dia pensant en l'elecció aparentment casual d'en Laytron per a l'operació. Va ser quan es va escapolir de la finca Binalie i es va dirigir cap a l'oest pel marge de Ciutat Foulahn quan es va adonar que l'elecció no era tan aleatòria com havia pensat en un principi. Amb la posta de sol, la majoria de les forces enemigues que envoltaven Spaarti haurien de mirar directament al sol per poder veure la silenciosa sortida d'en Roshton des de l'Outlink Quatre.

Fins i tot els sensors òptics droides tindrien problemes amb la llum directa del sol, i l'opinió d'en Torles sobre el jove tinent va millorar quan es va adonar que el jove havia tingut en compte aquesta debilitat.

Dues vegades al llarg del camí va haver d'amagar-se, al moment de creuar-se amb droides que marxaven per allà. Però hi havia planejat els possibles retards quan va preparar la seva hora de despertar-se, i va arribar a la teulada coberta de gespa de l'Outlink Quatre amb temps de sobres.

En Binalie estava esperant-lo rere d'un grup d'arbres al costat d'un parell de soldats clon.

-Mestre Torles, -va dir en Binalie saludant al Jedi amb la veu tensa per l'anticipació. -Li ha vist algú?

-Si ha estat així, ningú m'ha disparat,- li va dir en Torles mirant la teulada camuflada. -No haurem d'aixecar la teulada per entrar, oi?

En Binalie negà amb el cap.

-Hi ha una escala de servei en un lateral.

-Llavors anem-hi, -va dir en Torles mirant al cel. Una dotzena de TAPUs feien cercles a l'est, patrullant el cel sobre la planta i la nau d'aterratge al costat d'ella.

-No hauríem d'esperar que comenci la distracció? -va preguntar en Binalie.

-No ens ho podem permetre-, va dir en Torles. -Ens caldrà tota la distracció possible per treure a aquesta gent de la planta.

-Té raó.- En Binalie va respirar fondo i es va disposar a creuar l'espai obert. -Seguiu-me.

La secció de sostre sobre l'escala de servei es va obrir amb gratificant velocitat i silenci. En Binalie anava al capdavant baixant els graons, i va esperar a baix a què els altres hi arribessin abans d'usar un petit panell de control per segellar el sostre de nou.

-Tot el cablejat està a punt, -va dir mentre encenia un parell de vares lluminoses i li passava una a Torles. -Però he pensat que encendre res aquí, ni que fos per tenir llum, seria arriscat.

-Ben vist, -va reconèixer en Torles girant-se cap als soldats clon. -Vostès dos quedin-se aquí i vigilin la sortida, -va ordenar.

-Entesos, -va dir un d'ells.

En Torles va assentir i ell i Binalie van sortir trotant pel túnel buit. Deu minuts més tard, van arribar a l'altre extrem.

-Hi hauria d'haver un grup de bombes d'aire aquí, i l'entrada del ventilador del túnel hauria d'estar per allà, -va dir en Binalie assenyalant uns punts a l'esquerra i a la dreta del mur. -Aquesta operació seria molt més barata si aconseguís evitar-les totes dues.

-Faré el que pugui, -va dir en Torles encenent el seu sabre de llum. Empenyent la punta de la fulla amb cura a través del centre de la zona de seguretat indicada per Binalie, va començar a tallar.

Un minut més tard havia cavat un triangle de la mida d'un home.

Apagant el sabre de llum, va usar la Força per empènyer la secció de mig metre de gruix de la paret.

Per trobar-se mirant els canons de mitja dotzena de rifles blàster.

-Comandant Roshton? -va preguntar.

Els canons es van aixecar a l'instant.

 -Ja era hora-, va dir en Roshton apareixent davant dels seus soldats amb expressió ombrívola. Estava equipat per a l'acció, segons va veure en Torles, portant el Comlink de soldat clon i dos blàsters a les cartutxeres del seu cinturó. -Començava a pensar que li havien capturat.

-Què diu? -va preguntar en Binalie. -Vam arribar a temps.

-Arriben dos minuts tard, -va corregir-li en Roshton agrament. -Si el Tinent Laytron va segons l'horari previst, la distracció començarà en catorze minuts. Volem estar traient a la gent per l'altre extrem del túnel per llavors.

-Llavors serà millor que comencem, -va dir en Torles. -La seva gent està llesta per moure's?

En Roshton va respondre aixecant una mà. Els soldats clon que havien estat apuntant a Torles amb els seus rifles van aixecar les armes fins al seu pit i van passar en fila índia a través de la nova obertura. Formant de nou en files de tres, es van allunyar pel túnel al trot. Van ser seguits per una altra esquadra de sis, i una altra, i una altra.

-Què hi ha dels tècnics? -va preguntar en Torles mentre el cinquè grup de soldats passava corrent davant seu. -Quan passaran?

-Quan tinguem suficient potència de foc en l'altre extrem per protegir-los,- va grunyir en Roshton, travessant la porta i donant un cop de colze a Binalie. -Anem, tots dos. El nostre torn per moure'ns.

Els soldats clon que havien anat al capdavant estaven esperant a l'extrem del túnel quan Torles, Binalie i Roshton van arribar.

-Queden dos minuts, -va dir el comandant consultant el seu crono. -Com està la cobertura allà dalt?

En Binalie va obrir la boca per respondre...

 -Espai obert tres metres al nord i vint metres al sud, -va dir un dels soldats clon que havien deixat fent guàrdia. -La cobertura dels arbres comença a cinc metres a l'est i és intermitent.

-No és perfecta, però servirà, -va decidir en Roshton. -Alinéense a l'escala. Lord Binalie, hi ha algun mecanisme per obrir la porta de sortida?

-Els controls estan just allà, -va dir en Binalie assenyalant el panell, amb un to sobtadament estrany. -Però...

-Però què? -va exigir en Roshton mirant-lo.

En Binalie va fer una ràpida i ambigua mirada a Torles.

-Res, -va murmurar. -Funcionaran.

-Bé.- En Roshton va mirar cap amunt per l'escala mentre els seus soldats pujaven.

-Col·loquin-se en posició, -va dir suaument. -Trencarem la cobertura quan soni el primer tret.

-Falten dos minuts, -va dir el Tinent Laytron consultant el seu crono. -Totes les esquadres, informin per nombre.

Es va quedar callat, escoltant atentament els informes que arribaven als seus auriculars. En Doriana es va trobar mirant cap al nord, a través de la franja d'herba i la línia de droides de combat que feien guàrdia allà. La força era gairebé testimonial, ja que no hi havia portes o finestres al costat sud de la planta. L'exèrcit droide principal, amb els tancs de batalla AAT restants, estava concentrat al voltant dels costats vulnerables a l'est, oest i nord.

Però fins i tot una persona o màquina en aquesta franja prohibida d'herba era un pecat per als teixidors Cranscoc, els qui eren el veritable cor de l'operació Spaarti. Probablement estarien nerviosos i indignats per tots els droides que romanien allà. Però, és clar, això no importava als comandants Separatistes.

D'altra banda, ja que les eines de la planta estaven configurades per als cilindres de clonació que les forces de la República havien enviat a Cartao per fabricar, a Roshton tampoc li importaria gaire que els teixidors estiguessin molestos. Dos enormes sistemes polítics, enfrontats en una batalla de voluntats, armes i mort, completament aliens a com afectaven les seves accions a aquells que els envoltaven.

Però aquestes accions solien comportar molts danys col·laterals inesperats. Aquesta era una lliçó que algú anava a aprendre avui.

-Un minut, -va dir en Laytron. -Estigueu llestos.

En Doriana va respirar fondo, tractant de calmar-se. Sabia que havia dut a terme la seva part del pla, dur a tots dos bàndols de forma precisa al lloc adequat en el moment correcte. La resta no estava a les seves mans, i podia sentir la incòmoda sensació de frustració que acompanyava moments com aquest.

-I... ara.

Amb el rugit de múltiples nivells d'una dotzena de models de motor diferents, una dotzena d'speeders civils pilotats van sortir a la vista des dels turons que esquitxaven el paisatge, cadascun amb una càrrega de quatre a vuit soldats clon. Van maniobrar ràpidament al voltant dels turons per formar una línia d'atac al marge sud de la zona d'herba. Llavors, quan els piquets enemics i les TAPUs que volaven amunt van  semblar adonar-se'n, el so dels motors va canviar i els vehicles es van dirigir a tota velocitat cap a la planta.

-A l'espera, foc de cobertura, -va ordenar Laytron.

Les TAPUs van entrar a l'atac, amb els seus blàsters dobles escopint foc contra els speeders.

Enfront dels speeders que avançaven, les forces estaven formant una sòlida línia de defensa entre els soldats clon i la planta. Els seus blàsters també han obert foc, buscant rang

-Foc, -va dir en Laytron.

Els cims d'una dotzena de pujols propers es van difuminar quan es van destapar les cobertes de camuflatge i es van elevar les armes pesades, rapinyades de les canoneres i els AATs danyats, per apuntar a l'enemic. Els trets de canó làser van xiular cap a les TAPUs que s'aproximaven, destruint mitja dotzena amb la primera salva i enviant a la resta donant tombs en maniobres evasives. Un parell de míssils van sorgir d'un dels turons per impactar contra el centre de la línia defensiva droide. Quan el fum, la pols i la brillantor porpra de l'explosió es van dissipar de la vista d'en Doriana, només quedava un cràter i centenars de peces fumejants dels droides de combat.

-Aquí vénen, -va murmurar en Roshton assenyalant a l'est.

En Doriana va moure els ulls en aquella direcció. Tres tancs de batalla AAT van aparèixer des del costat de l'edifici, obrint foc mentre s'obrien pas cap als speeders.

-Arriben massa tard, -va dir en Doriana fent una estimació de distàncies i velocitats.

-Completament, -va concedir en Roshton mentre el foc de cobertura del turó canviava d'objectiu i començava a bastonejar als AAT. -El pitjor error dels exèrcits droides, Conseller Doriana: els soldats no poden pensar o anticipar-se.

En Doriana va somriure.

-I per això la República guanyarà.

Els tancs de batalla encara estaven disparant inútilment quan els speeders van arribar a la planta. Fins i tot abans que els vehicles paressin del tot, els soldats clon estaven saltant d'ells, penjant-se els rifles pesats en les seves espatlles mentre formaven al costat de la paret.

Les primeres dues dotzenes que van arribar a la posició van aixecar pistoles de cable i van disparar cap amunt. Els ganxos es van agafar a la vora de la teulada i, un moment després, els soldats van començar a ser estirats cap amunt mentre els seus camarades els cobrien.

Les TAPUs restants es van dirigir cap a aquesta nova amenaça i van aconseguir matar dos dels soldats clon que escalaven abans que els trets dels soldats que hi havia per sota eliminessin aquesta amenaça.

La primera onada va arribar a la teulada i es va obrir pas, despenjat-se els seus rifles i creant un perímetre defensiu. La segona onada ja estava a mig camí pel lateral de l'edifici quan aquests estaven en posició, amb l'última onada elevant-se ja des del terra.

-I això és tot, -va dir en Laytron amb satisfacció ombrívola mentre els soldats clon es reagrupaven i començaven a creuar la teulada amb les armes a punt.

-Els Separatistes no poden disparar sense arriscar-se a danyar la planta, però ells podran disparar a la nau d'aterratge tan aviat la tinguin a l'abast.

-És la classe de distracció que tenia pensada, Conseller Doriana?

En Doriana va somriure.

-Sí, Tinent, -va dir suaument. -Hauria de funcionar.

Els sons llunyans de foc de blàster eren clarament audibles quan Torles va sortir del túnel a la llum del sol de la tarda.

-Sembla que ja ha començat, -va murmurar a Binalie mentre els dos corrien cap als arbres on els soldats clon que els precedien s'havien posat a cobert.

-Només espero que puguin aguantar fins que tothom estigui fora.

-No importa, -va dir en Binalie quan van arribar als arbres.

-Què vol dir amb que no importa? -va preguntar en Torles mentre s'amagaven darrere d'un ampli arbust forlaline. -Aquest és el motiu de tot això.

En Binalie negà amb el cap.

-Potser aquest era el seu motiu i el meu, -va dir amb la veu tensa. -Però no el d'en Roshton. No té intenció de treure aquests tècnics.

-Però de què està parlant? -va preguntar en Torles arrufant les celles.

-No l'ha escoltat? -va contestar en Binalie. -A ell i als seus soldats? Ha preguntat sobre la cobertura i li han donat les dades del nord, sud i est. No han dit res sobre la coberta de l'oest, i ell tampoc ha preguntat.

En Torles va parpellejar quan la conversa va tornar-li a la memòria. Binalie tenia raó. Roshton no havia preguntat sobre les condicions de l'oest. Tot i que l'oest era la direcció òbvia per a algú que abandonés la planta.

Però si no s'estaven marxant...

Els seus ulls es van moure al voltant buscant a Roshton, amb la comprensió punxant-li l'estómac. Va veure al comandant dret al costat de l'entrada del túnel, mirant cap a l'escala mentre els soldats clon seguien sortint.

En Torles es va posar dret i es va dirigir cap a ell. Hauria donat uns tres passos quan en Roshton va aixecar una mà i va assenyalar a l'est.

I de sobte tot l'exèrcit es va començar a moure, amb els blàsters preparats i corrent cap a la nau d'aterratge que sobresortia per sobre dels arbres.

L'últim dels soldats estava passant per davant d'en Roshton quan Torles va arribar fins a ell.

-Què està fent? -va reclamar agafant al comandant pel braç. -Se suposava que aquesta era una missió de rescat.

-Fora del meu camí, Jedi, -va respondre en Roshton movent el braç per deixar-se anar. -Per descomptat que és una missió de rescat. És el rescat de la preciosa fàbrica de Lord Binalie.

-Però...

-Sense peròs,- li va tallar en Roshton gesticulant amb el seu blàster. -Aquesta és la nostra oportunitat d'arribar a la nau d'aterratge i destruir la matriu de control droide. Si vol ajudar, perfecte, estaré encantat de tenir-lo amb mi. Si no, aparti's del nostre camí.

En Torles mirà a Binalie, que encara estava ajupit al costat de l'arbust, amb la cara rígida per la ira, la por i la frustració.

-Torneu a la finca,- li va dir a l'altre. -Ens trobarem allà.

Els ulls d'en Binalie van mirar a la planta per darrere de les espatlles d'en Torles.

-Vagi, -va repetir en Torles.

L'expressió d'en Binalie era apurada, però va assentir.

-D'acord.

Es va esmunyir a través dels arbres i en Torles es va girar de nou cap a Roshton.

-Aniré amb vostè, -va dir traient el seu sabre de llum. -Però parlarem d'això més tard.

-És clar,- va grunyir en Roshton. -Anem.

Van seguir els soldats, esquivant arbres i arbustos. De tant en tant en Torles veia alguna armadura blanca per davant, però els soldats clon estaven anant igual de ràpids que ells i havien partit amb avantatge.

-Així, quin és el pla?- Li va preguntar a Roshton. -El nou pla revisat, vull dir.

-Laytron té a homes disparant a la teulada de la planta, -va dir en Roshton esbufegant. -Els droides al costat de la nau d'aterratge estan intentant encarregar-se d'ells sense danyar la planta. Amb una mica de sort, estaran d'esquena a nosaltres quan els ataquem.

En Torles va fer una ganyota.

I quan es trobessin amb el seu exèrcit en un foc creuat, què farien els neimoidians que controlaven els droides? Tot el que consideressin necessari per defensar-se, fins i tot destruir la planta Spaarti?

Probablement.

Depenia d'en Torles que això no passés.,

-Els primers elements han arribat a la posició de tir, -va informar en Roshton prement els auriculars contra la seva orella. -Les següents unitats estan sortint. Si tenim sort i no són descobertes...

Es va parar i en Torles es va quedar sense alè quan el volum dels trets va canviar sobtadament.

-Ho han estat,- va grunyir en Roshton. -Totes les unitats: foc a discreció.

Ell va saltar cap endavant, augmentant el pas.

-Descobertes? -va preguntar en Torles arribant fins a ell.

-Per un dels guàrdies a la rampa d'entrada, -va confirmar en Roshton mentre diferents sons d'armes sonaven per davant. -Però encara tenim avantatge.

Van córrer altres cinquanta metres a través del bosc. I llavors, de sobte, allà estaven.

Just enmig d'una batalla campal.

En Roshton es va ajupir per cobrir-se amb un arbre proper, amb el seu blàster disparant contra l'enemic.

En Torles es va amagar darrere l'altre arbre, intentant tenir una noció de la situació. Dos tancs de batalla AAT, que havien estat encarats a la porta de la planta, estaven intentant donar-se la volta per encarregar-se de la nova amenaça, maniobrant lentament i feixugament mentre lluitaven contra l'embolic d'arbustos i el foc pesat de dues direccions.

Avançat àgilment cap al grup de soldats clon d'en Roshton hi anaven tres fileres de súper droides de batalla recolzats per uns quants droides d'assalt D60. La línia estava patint un dany considerable però seguia avançant.

En Torles va decidir que els tancs eren la seva prioritat.

-Vaig a entrar,- li va dir a Roshton sobre el soroll, assenyalant als tancs. -Cobreix-me.

-D'acord, -va cridar en Roshton mentre Torles encenia el seu sabre de llum.

-Totes les unitats: Foc de cobertura a l'esquerra!

La pluja de foc blàster dels soldats clon canvià abruptament d'objectiu, concentrant tota la seva fúria en el flanc esquerre de les tropes d'avanç i convertint als droides d'aquest costat en una massa caòtica de runa, enderrocs i fum.

En Torles es va ajupir sota el foc amic i va esquivar la línia defensiva enemiga que s'estava desintegrant.

Els droides de l'AAT el van veure venir. Quan el seu canó làser principal va començar a mastegar el paisatge del flanc dret de les forces de la República, els blàsters defensius de curt abast situats a cada costat de l'entrada principal d'aire van començar a disparar-li.

El sabre de llum d'en Torles va brillar com a resposta, desviant els trets o tornant-los a l'esquena dels droides que avançaven.

Va arribar fins a l'AAT més proper i va saltar-li al cap. Col·locant-se davant de l'entrada d'aire i fora de l'abast dels blàsters defensius, va clavar el seu sabre de llum a través del blindatge i cap al disc repulsor davanter.

El vehicle va caure cap endavant, picant a terra amb el morro com un quadrúpede al qual li han colpejat les potes davanteres. En Torles va saltar cap amunt mentre aquest s'enfonsava mig metre a terra, aterrant davant de l'escotilla superior, i amb tres talls ràpids va fer miques el canó làser primari i els dos làsers laterals secundaris.

El segon AAT havia abandonat el seu atac sobre els soldats clon i s'havia girat contra aquesta nova amenaça. Per un moment, en Torles romandre on era, fent equilibris sobre l'ara inclinat sostre del tanc de batalla mentre desviava un parell de trets dels blàsters defensius del segon tanc.

Un dels trets va tornar directament a la boca del blàster, provocant una explosió similar a un rot.

Aprofitant el caos momentani a l'interior del tanc, en Torles va usar la Força per donar un enorme salt fins al segon tanc, encarregant-se dels seus làsers primaris i secundaris com havia fet amb el primer. Recolzant-se en l'escotilla, va brandar el seu sabre de llum un cop més per tallar les antenes receptores del vehicle.

Un droideka va aparèixer al costat de la rampa d'entrada, rebotant una mica mentre rodava pel terreny irregular. Usant la Força, en Torles aixecà un dels làsers secundaris que havia tallat del primer AAT i el va enviar volant al centre de la forma de roda. Hi va haver un grinyol de metall doblegant-se i el droideka es va aturar en sec. Durant un segon va mantenir la posició, amb els seus micro-repulsors lluitant per mantenir-se equilibrat. Llavors, alguna cosa al seu interior va fallar i va caure estrepitosament sobre un dels seus costats.

El tartamudeig de múltiple foc de blàsters va tallar l'aire sobre el cap d'en Torles. Ell es va ajupir per reflex, girant-se per veure un grup de súper droides de batalla desintegrant-se darrere d'ell. Va veure que el foc amic provenia de dalt i en mirar cap amunt va veure un grup de soldats clon disparant des de la vora de la teulada d'Spaarti.

Va moure les seves mans en forma d'agraïment. En resposta, un d'ells va gesticular amb la mà cap a la base de la nau d'aterratge.

En Torles va moure els ulls en aquesta direcció.

Un altre tanc descendia per la rampa, amb la clara intenció d'unir-se a la batalla. Va fer una ràpida senyal de reconeixement als franctiradors de la teulada, va saltar del vehicle destruït i va començar a dirigir-se cap a la nau d'aterratge a través del caos.

Si es pogués colar a la rampa sota el tanc, potser podria encarregar-se dels seus repulsors i desfer-se'n aquí mateix.

-Jedi!

En Torles es va parar, girant-se a mesura que s'esvaïa el crit que li havia arribat per sobre del soroll de la batalla.

Els droides d'avançada s'acostaven a les forces de la República, en un nombre menor que al principi però avançant de totes maneres.

Els soldats clon no semblaven necessitar la seva ajuda, però hi havia un to d'urgència en aquesta crida.

-Jedi!

Aquesta vegada va ser capaç de reconèixer la direcció del crit i va mirar cap a on Roshton estava dret al costat del seu arbre. El comandant li mirava, fent-li senyals frenèticament perquè s'acostés.

Arrufant les celles, en Torles va canviar de direcció, amb el sabre de llum brillant de nou mentre envoltava la línia d'atac droide per arribar a la relativa seguretat dels arbres.

-Què passa? -va cridar quan Roshton li podia escoltar.

-No m'ha sentit?- Li va cridar Roshton. -Els Jedi!

-Què passa amb mi? -va preguntar en Torles molt confós.

-No a vostè.- En Roshton apuntà cap amunt amb el dit.

-Els Jedi.

-Els Jedi han arribat.

-Els Jedi? -va preguntar en Doriana.

-Això és, -va dir el Tinent Laytron amb una barreja de sorpresa, esperança i alleujament en la seva veu mentre mirava el cel de l'est. -Un transport d'assalt ple, segons el missatge, arribant en ajuda. Tenim ordres de retirar-nos i deixar-los espai.

-Però això és impossible, -va objectar en Doriana mirant acuradament la cara de l'altre. -D'on poden haver vingut?

Però si hi havia algun dubte en la ment d'en Laytron, no es va deixar veure ni en la seva cara ni en la seva veu.

-Ni ho sé ni m'importa, -va declarar el jove.

-Totes les unitats: retireu-vos.

-On? -va aixecar el seu cap. -D'acord, -va confirmar assenyalant al cel.

En Doriana va seguir la direcció del seu dit. En la distància va poder veure una mota negra que es movia ràpidament cap a ells.

-Apressin-se amb la retirada, -va ordenar en Laytron. -Estan de camí.

Va somriure lleument a Doriana.

-Ara veurem una bona feina.

En Doriana no va contestar. En la vora més propera de la teulada, els soldats clon havien tornat a les seves línies d'ascensió i s'estaven lliscant cap avall per arribar als speeders.

El vehicle que s'aproximava anava creixent, i va poder veure que es tractava d'un transport d'assalt de la República.

I mentre anava creixent, va obrir foc.

En Laytron va inhalar violentament.

-Què estan fent? -va dir respirant. -Estan...

-No estan disparant a la nau d'aterratge? -va preguntar en Doriana.

-Estan disparant a la planta, -va saltar en Laytron, apropant el micròfon a la seva boca.

-Transport de la República, deixi de disparar a la planta!- Repeteixo, deixi de disparar a la planta!

L'única resposta va ser un foc més intens des del transport, que ara s'alternava entre la planta i les TAPUs que s'acostaven per enfrontar-se amb ell.

Durant un llarg moment, les forces Separatistes i de la República van intercanviar foc mentre el transport d'assalt continuava avançant.

Llavors, sense previ avís, el vehicle va començar a caure en picat.

En Doriana va aguantar la respiració quan l'atac de les TAPUs es va unir al foc dels blàsters de les forces terrestres Separatistes.

El transport va caure encara més en picat.

I, mentre en Laytron deixava anar un reguitzell de malediccions, en Doriana va veure com travessava la teulada de la planta.

Durant el que va semblar una petita eternitat, no va passar res.

Llavors, amb una horrible sèrie d'explosions esmorteïdes, la teulada va explotar cap al cel, escampant fragments al voltant com un petit volcà en erupció. Li van seguir les parets de l'edifici, doblegant-se i esquerdant-se i, finalment, esfondrant-se. Una altra forta explosió va ressonar a les rodalies i, a través del fum i les restes, en Doriana va poder veure una bola de foc sortint de la part oest de la planta.

-Han parat, -va dir en Laytron ombrívolament.

-Què? -va preguntar en Doriana.

El tinent va assenyalar pesadament més enllà de l'herba.

-Els droides, -va dir ell.

-Estan congelats. L'última explosió ha hagut de destruir la nau d'aterratge i la matriu de control.

-Ja veig, -va dir en Doriana lentament. -Comptem això com una victòria?

En Laytron va esbufegar.

-Pot ser que els Jedi ho facin, -va dir amargament. -Qui sap com pensen? Però la resta de nosaltres no ho farà.

-Per salvar el món, -va murmurar en Doriana citant la vella dita. -Vam haver de destruir-lo.

-S'ha acabat.- En Laytron negà amb el cap pesadament. -Vinga. Trobem al Comandant Roshton.

Lord Binalie tot just va parlar quan els tres van travessar el sòl desordenat, amb les seves botes fent cruixir les restes del que una vegada va ser Creacions Spaarti. En Corf, que anava al costat del seu pare, estava més callat encara.

-No sé què dir, -va dir suaument en Torles mentre van parar al costat d'un grup de cossos de Cranscoc i humans. -Excepte que ho sento molt.

-Per descomptat que ho sent-, va dir en Binalie controlant rígidament la seva veu -Vostè ho sent, el Comandant Roshton ho sent, el conseller Doriana ho sent. Estic segur que el Consell Jedi també ho sentiria si poguessin aturar-se un moment per buscar algú a qui donar-li la culpa d'això.

Va posar els seus ulls morts en Torles.

-Qui és el bo de tots ells?

En Torles negà amb el cap.

-Cap, -va concedir. -Suposo que no hi ha cap possibilitat.

-De què puguem reconstruir-lo? Amb gairebé tots els teixidors morts? -En Binalie va negar amb el cap.

-No. Almenys no fins d'aquí a una generació com a mínim. I això si podem fer que els Cranscoc tornin a confiar en nosaltres.

Es va donar la volta.

-Jo no ho faria si fos ells. Confiar en la paraula d'un humà és una cosa estúpida.

En Torles va fer un bot.

-Ho sento, -va ser l'únic que podia dir.

-Estic segur que el veurem més tard, Mestre Torles, -va dir en Binalie sense girar-se. Era un comiat.

-Sí, és clar, -va dir en Torles. -Adéu, Lord Binalie. Adéu, Corf.

Cap dels dos va contestar. Amb un sospir, en Torles es va donar la volta i es va dirigir al mur destruït pel qual ell i els altres havien entrat a la planta en ruïnes, sentint el seu cor com un tros de metall cremat i trencat. Així que això era tot. Malgrat tots els seus esforços, fins i tot malgrat els esforços de les forces Separatistes i de la República, Creacions Spaarti era història.

Destruïda per la falta de cura, l'estupidesa i l'arrogància.

La manca de cura, l'estupidesa i l'arrogància dels Jedi.

Va tancar els ulls contra l'onada de tristesa que anegava la seva ànima. Perdre la planta era dolent de per si, però en Torles havia perdut una cosa més valuosa. I encara que la mesura i l'educació tornessin a la seva relació, la confiança i l'amistat probablement no tornarien mai.

I en Corf, qui solia mirar al vell Guardià Jedi amb el respecte i l'admiració reservats als grans herois, ara l'odiava. I probablement l'odiaria la resta de la seva vida.

Va arribar al que quedava del mur i va sortir per sobre dels enderrocs, amb un punt d'ira removent el pou de la seva tristesa.

El Consell Jedi podia cridar tan alt com volgués que no sabia res sobre l'esdevingut aquí avui. Però hi havia robes Jedi i sabres de llum trencats entre les restes del transport d'assalt, en Torles els havia vist amb els seus propis ulls. Algú a Coruscant sabia d'on venien aquests Jedi i qui els havia enviat.

D'una manera o altra, el Guardià Jedi Jafer Torles anava a trobar a aquesta persona.

La cara encaputxada d'en Darth Sidious va parpellejar sobre l'holoprojector d'en Doriana.

-Informa.

-L'operació ha estat un èxit, senyor meu, -va dir en Doriana. -La planta de Creacions Spaarti ha estat destruïda.

-I els Jedi?

-Pel que fa a l'opinió pública, ells tenen la culpa, -va dir en Doriana.

-Excel·lent, -va dir en Sidious amb satisfacció. -Ha expressat algú el seu interès per examinar el transport d'assalt?

-El Comandant Roshton va suggerir que es fes, -va dir en Doriana. -Però va ser una mica sense convicció, per veure si podien identificar qui anava a bord pels dissenys dels sabres de llum.

-Anima'l a seguir per aquest camí, -va ordenar-li en Sidious. -Per quan descobreixi que aquest examen és un carreró sense sortida, qualsevol evidència del sistema de control remot del transport s'haurà esvaït en els recicladors d'escombraries. -va somriure lleugerament.

-Un dels petits avantatges de treballar amb els Jedi, Mestre Doriana. Amb uns pocs elements, una capa, un sabre de llum, un cos irreconeixible pots crear la il·lusió d'un heroi caigut.

-És cert, senyor meu, -va concedir en Doriana. -Suposo que l'operador remot abandonarà Cartao en breu.

-Ja s'ha marxat.- Hi va haver una pausa, i en Doriana va poder sentir aquells ulls invisibles escodrinyant la seva cara. -Encara desaprova l'operació, oi?

-No la desaprovo, senyor meu,- es va afanyar a assegurar en Doriana. -Però encara estic confós. Per què destruir deliberadament Spaarti? Podria ser d'una utilitat immensa per als Separatistes. Per què no mantenir-la intacta per a experimentació i fabricació?

-Perquè per la seva naturalesa és impossible de defensar,- li va dir en Sidious. -La República podria apoderar-se'n i utilitzar-la amb els mateixos efectes devastadors en la nostra contra.

Va negar amb el cap.

-No, Conseller Doriana. Un comodí d'aquest potencial ha de ser eliminat de la partida. -Va somriure de nou. -Sobretot quan es poden obtenir altres avantatges a llarg termini d'això.

-Aquesta part va ser un èxit total, -va dir en Doriana assentint. -No crec que els Jedi siguin ben rebuts a Cartao en molt de temps. I menys si Lord Binalie té alguna cosa a dir sobre això. Fins i tot en Torles, que s'havia convertit en una mena d'heroi per la seva gent, està pràcticament acabat.

-I quan les onades econòmiques de la destrucció d'Spaarti s'estenguin per la regió, també ho farà aquesta actitud, -va dir en Sidious. -La destrucció dels Jedi només serà una victòria a mitges si la gent de la galàxia plora la seva pèrdua. Gràcies al teu treball d'avui aquí, pocs en el Sector Prackla vessaran una llàgrima per la seva desaparició.

-Absolutament, -va dir en Doriana assentint. -Alguna ordre més, senyor meu?

-No, -va dir en Sidious. -Roman aquí el temps suficient per encarregar-te dels detalls i després informa a Coruscant.- El seu cap titil·là lleument. -D'altra banda. Els informes que he vist indicaven que els cilindres de clonatge creats durant l'estada de la República a la planta havien estat destruïts en l'atac. És això cert?

-No, senyor, -va dir en Doriana. -Estaven emmagatzemats en un dels Outlinks a diversos quilòmetres del complex principal i van quedar fora de perill. El Canceller Suprem Palpatine m'ha ordenat transportar-los en secret a una vella fortalesa subterrània a Wayland que ha reactivat recentment.

-De debò? -va dir en Sidious pensativament. -Quants hi ha?

-Diversos milers.- En Doriana va meditar. -Si ho desitja, puc fer que es perdin.

En Sidious va prémer els llavis mentre s'ho pensava, i en Doriana va aguantar la respiració.

Seria fàcil poder sabotejar el transport dels cilindres en el camí, per descomptat, o fins i tot abans que sortissin de Cartao. El problema era que poca gent coneixia el secret, i aquesta classe d'acció augmentaria el risc de ser descobert. Però si en Sidious desitjava que es fes...

Però el senyor Sith va negar amb el cap.

-No et preocupis, -va dir ell torçant la boca. -Uns pocs milers de tancs de clonació no marcaran la diferència en la guerra. Deixa que en Palpatine es quedi amb els seus petits trofeus.

Silenciosament, en Doriana va deixar escapar l'aire.

-Sí, senyor.

-Contactaré amb tu aviat, -va prosseguir en Sidious. -De nou, ben fet. El pla segueix endavant.

-I jo desitjo el seu èxit, -va dir en Doriana.

-Adéu, Lord Sidious.

En Sidious va somriure.

-Fins a la pròxima, Conseller Doriana.

FI