Jedi sota setge (VIII)

Anterior

8

El riu verd-i-marró que fluïa mandrosament a través del primitiu bosc, era ample i poderós, però externament calmat. El corrent no demostrava el menor senyal de disturbi de la titànica lluita entre el bé i el mal que s'estava desenvolupant a Yavin IV.

El riu allotjava nombroses formes de vida: plàncton invisible, protozous carnívors, plantes aquàtiques, arbres que deixaven les seves arrels penjant al flux, i depredadors camuflats disfressats com parts innòcues del paisatge. Però quan els trets de blàster i el brunzit de les espases de llum cantussejaven a través de la selva, altres criatures eren les que es movien entre les gruixudes branques sobre el riu i dins la mateixa aigua... criatures entrenades per utilitzar la Força. Els arrodonits musells de tres rèptils trencaven la superfície del llòbrec riu. Obertures en ells s'elevaven, deixant veure les seves fosses nasals rebent l'oxigen. Les tres escamoses criatures, es van moure tant lentament que només unes lleus ones van murmurar a través de l'aigua. Col·locant-se en posició en el profund fang, van inhalar pel nas i van esperar a l'aguait pel camí de la vora del riu. Els seus enemics vindrien aviat.

Caminant amb molt sigil, però radiant un poder sobrenaturalment confiat, tres dels aprenents de Jedi Fosc de l'Acadèmia de l'Ombra, van caminar a grans passos a través de la mala herba, tallant branques i les denses enfiladisses amb les fulles de les seves espases de llum. Van aconseguir arribar a la ribera i van fer una pausa per consultar-se els uns als altres encara buscant els seus oponents.

- Els aprenents Jedi de l’Skywalker són uns covards -va dir un -. Per què no vénen i barallen? S'amaguen a la selva com rosegadors aterrits.

- Com no ens tindran por? - Va dir un altre -. Reconeixen el poder del Costat Fosc.

Consultant-se silenciosament, amb un tènue corrent de bombolles com a comunicació, tres dels rèptils cha'a, aprenents Jedi d’en Luke Skywalker es van abalançar des del riu, llançat un corrent d'aigua als seus enemics. Van utilitzar la Força per crear una ona que els va martellejar des del riu, una columna torrencial que es va aixecar com una serp i va caure de nou. Les fulles de les espases de llum dels Jedi Foscos, van guspirejar i fumejar. Els tres cha'a van xiuxiuejar i van fer petar les dents rient-se a mesura que convocaven més i més aigua.

Els xops Jedi Foscos es van moure agitadament d'un costat a un altre alhora que tractaven de convocar els poders del Costat Fosc per contraatacar als seus adversaris rèptils.

Just llavors, del dens refugi dels arbres de dalt, un trio d’avians emplomallats va deixar la seva seguretat i va baixar. Van donar un alt i aflautat crit de batalla.

Els Jedi Foscos estaven pertorbats momentàniament, dividits entre dos enemics. Llavors, els avians van caure sobre ells, llençant-los a terra i deixant-los inconscients. Els avians van trinar i xisclar per la seva victòria a la vegada que els cha'a sortien gotejant fora del fang fluvial i avançaven amb dificultat cap als seus tres nous captius. Treballant junts, els aprenents Jedi de l’Skywalker no-humans van agafar gruixudes enfiladisses de la mala herba i van lligar les mans i les cames dels seus presoners conjuntament. Un dels cha'a va recollir les espases de llum de l'Acadèmia de l'Ombra, estudiant la pobra construcció i la poca imaginativa artesania que contenien. Una per una, van llançar les contaminades armes dins l'aigua. Van esquitxar i es van enfonsar sense deixar cap senyal.

Mentrestant, els avians s'encorbaven sobre els seus captius inconscients i utilitzaven els seus poders Jedi per sondejar les ments dels estudiants d’en Brakiss. Van afegir fortes suggestions a través de la Força per assegurar-se que els seus enemics continuarien dormint per molt temps...

La Tionne va llançar el seu llarg pèl platejat cap enrere fora del seu camí. Necessitava la seva vista neta, sense distraccions.

Mirant als altres estudiants Jedi amb els seus brillants ulls color mareperla. El Mestre Skywalker freqüentment li confiava l'entrenament d'aquests estudiants, i ara, la Tionne lliuraria la batalla. L'Acadèmia de Yavin IV sovint, havia estat el blanc de les Forces Armades del mal, però els veritables Cavallers Jedi havien guanyat abans, i ella, no tenia dubtes que guanyarien una altra vegada.

Ella i els seus estudiants, romanien al voltant del marbre rectangular i les columnes destruïdes del que una vegada havia estat un Temple Massassi abans d'haver estat empassat per la selva. Aquell era el lloc que havien escollit per resistir.

- Esteu tots preparats? -Va dir la Tionne -. Recordeu que hem estat ensinistrats. No ho intentarem. Hem de tenir èxit derrotant als guerrers del Costat Fosc.

Els seus estudiants van cridar el seu consentiment, mirant als seus ulls plens de confiança, habilitats i el seu pla. Una de les joves dones va assentir amb el cap cap la Tionne, va prendre una respiració profunda, i després es va anar corrent cap a la selva a la recerca dels Jedi Foscos invasors. En uns moments la jove va cridar, alçant la veu i desafiant als aprenents de l'Acadèmia de l'Ombra.

La Tionne va escoltar una espasa de llum xiuxiuejar. Les branques van caure... i després, va escoltar el so de passos a través de la selva a mesura que la seva estudiant tornava ràpidament cap a la trampa que havien preparat. La Tionne gesticulà silenciosament perquè els altres es preparessin.

- Vine aquí, bestiola Jedi! -Va dir un dels enemics, amagat en uns matolls.

Quatre Jedi Foscos van venir a través de la selva, irrompent en l'espai buidat del Temple on l'estudianta panteixant estava a l'altra banda d'una gran placa de marbre que penjava sobre els seus caps. L'estudiant de la Tionne els va mirar derrotada.

Els invasors van fer un pas endavant.

-Aixafarem la teva ment amb el Costat Fosc! -va dir un d'ells.

- Ara! -Va cridar la Tionne. Des dels seus amagatalls foscos, quatre dels seus estudiants especials van estendre la mà amb la Força: en un moviment inesperat, irresistible, van arrabassar les quatre espases de llum de les mans dels seus enemics. Els Jedi Foscos van cridar alarmats i sorpresos per perdre les seves armes. Llavors, la Tionne i els seus estudiants van emergir de la mala herba i els van envoltar.

- No necessitem les nostres espases de llum per derrotar-vos. Encara podem aixafar-vos amb el nostre poder! -Va dir el primer adversari massa confiat -. El poder del Costat Fosc!

Els quatre Jedi enemics es van col·locar en un grup atapeït, esquena contra esquena, aixecant les mans.

-Jo no m’enganyaria si fos tu -va dir la Tionne serenament, deixant els seus pàl·lids llavis i exterioritzant un breu somriure -. No voldràs distreure’ns, una breu fluctuació en la nostra concentració, podria convertir-se en una aclaparadora derrota per a tu. -Ella va aixecar la mirada. Els seus quatre estudiants, estaven immòbils amb els seus ulls tancats, enfocats en la seva tasca.

Els Jedi Foscos van mirar cap amunt i van veure que la llosa de marbre que havien pensat que era el sostre del Temple ensorrat, estava completament sense suport, un rectangle de roca que voletejava aguantant moltes tones, balancejant-se sobre els seus caps. Surava aquí, fermament subjecte tant sols pel poder de la Força. Els estudiants de la Tionne mantenien la seva concentració.

Els Jedi Foscos, van empassar saliva.

- Podeu tractar d'escapar si voleu -va dir la Tionne -. Potser tingueu suficient poder com per doblegar-nos a tots nosaltres a més d'atrapar aquest bloc de pedra abans que caigui sobre les vostres caps. Potser. - Va arronsar les espatlles -. És la vostra elecció, és clar. Però jo no m'aventuraria.

Els quatre Jedi Foscos, van intercanviar mirades incapaços de trobar paraules. Finalment, un per un van baixar les seves mans i es van rendir.

La Tionne va llançar un calmat però sincer sospir d'alleujament.

Un altre arbre s'aixecava a la selva, abruptament i va fer acrobàcies amb el seu gruixut tronc. Les branques s'estenien de tal manera que, si el miraves des de cert angle, tenia un aspecte gairebé humanoide: un dels Jedi del Mestre Skywalker, una planta que es movia a poc a poc i longeva. Sovint solia passar dies a la llum del sol, realitzant la fotosíntesi per a la seva nutrició, absorbint minerals del terreny, l'aigua del riu i el diòxid de carboni de l'aire. Estava dies, de vegades molts, simplement contemplant la Força i el seu lloc en l'Univers. Els arbres estaven vius per molt temps, i no es precipitaven en accions imprudents, no obstant això, en moments com aquell, aconseguia moure’s prou ràpid. Entenia la importància de protegir l'Acadèmia Jedi.

Ell havia rebut l'entrenament per entendre la Força, i havia jurat defensar el costat de la llum, trobant-se ara en una batalla definida contra l'Acadèmia de l'Ombra.

Els Jedi Foscos enemics, recorrien la selva a la recerca de víctimes, però el Mestre Skywalker havia ensinistrat bé als seus aprenents. Els estudiants del costat de la llum es defensarien bé.

L'arbre Jedi es va quedar immòbil, observant, detectant la selva... i va saber que els seus enemics vindrien a ell. Només havia d'esperar. Les seves arrels van cavar més profund en el terreny, estenent-se per aconseguir una major energia. Va sentir la saba prement-se a través d'ell, bullint-li a les venes, fet que li permetria guanyar velocitat per la indestructible acció que necessitaria aquesta vegada... Esperava.

Va triar bé el seu lloc, prop d'un arbre Massassi malalt i alt amb les seves branques esteses. El seu tronc estava niat d’enfiladisses i fongs parasitaris que s'havia introduït al cor de l'arbre, començant a devorar-lo des de l'interior.

El Jedi podia comptar que el seu gran besavi havia viscut durant segles i segles... Era la forma de les coses, el cicle del bosc. Les plantes creixien, sembraven als seus joves, i després desapareixien i es descomponien convertint-se en brou i fertilitzant per al bosc i les seves subsegüents generacions.

Semblava un vell arbre Massassi recolzat, observant la selva circumdant... Esperant.

Va estendre una mà amb la Força subtilment, amb delicadesa, per tal que els experts del Costat Fosc no sabessin que estaven sent manipulats.

Veniu aquí, va pensar, difonent repetides vegades. Almenys un d'ells va percebre la crida. Ells pensarien que havien detectat a un dels seus enemics del costat de la llum, però era tot el que la planta estava fent. Després d'un període indeterminat (ell no mesurava el temps en petits intervals), va sentir una maldestra pertorbació: dos atacants de l'Acadèmia de l'Ombra, van aparèixer a través de la selva, com si el delicat ecosistema no fos res més que una molèstia que eradicar completament, donant-li l'oportunitat.

El Jedi va esperar. Havia de concentrar-se. Havia d'actuar en el moment oportú i no podia perdre el temps pensant, o si no, passaria la seva oportunitat.

Enrotllat dins d'una de les branques nuoses, un apèndix com una mà, es trobava una espasa de llum construïda per acomodar-la a la seva adherència de fusta. Els dos Jedi Foscos van venir a espai obert i es van aturar.

- No veig cap per aquí -va dir un.

- Lord Brakiss estaria decebut de tu i Lord Zekk et trauria l'espasa de llum. Els poders del Costat Fosc es malgasten en tu.

- T'ho he dit, l’he sentit -va dir l'altre. Va fer un pas endavant, mirant de costat a costat i estudiant la tranquil·la selva. El seu company es mantenia al seu costat, amb el nas arrufat.

En aquell moment, el Jedi va usar totes les seves reserves emmagatzemades i va actuar. Va encendre l'espasa de llum i va tallar lateralment amb el seu braç de branca, com un jove arbre, es va doblar sobtadament.

- Ho sento, Besavi -va dir i la seva fulla va tallar a través del vell tronc de l'arbre Massassi, esbiaixant-lo per la soca i permetent que la gravetat l’abracés. La part superior de les seves amples branques es va inclinar i l'arbre va xocar sobre els dos Jedi Foscos intrusos.

Només van tenir temps de mirar cap amunt i amb una exclamació esmorteïda de sorpresa, un meteor de branques i enfiladisses es van fer trossos sobre ells.

El Jedi va desactivar la seva espasa de llum, després, va sentir una esgarrifança a través de tot el seu cos de fusta. En una acció, havia reduït dràsticament els mesos i mesos d'acumulació d'energia. Va estirar les seves branques cap a la llum del sol i va cavar les seves arrels més profundament. Li portaria molt temps recuperar-se d'aquell dia.

Següent