34 / Reinici
En Tulkh
va trigar menys d'un minut a adonar-se de la magnitud del problema que tenia
entre mans.
El whíphid
mai havia cregut en la destinació ni en cap tipus de justícia galàctica
mística: si hi havia de guiar-se per la seva experiència, el que hagués de
passar, passaria. Els innocents patien mentre el mal creixia i els vencedors es
feien amb el botí. Així i tot, ara que la seva situació personal anava com més
va pitjor, no es va poder deixar de preguntar si allò seria una mena de
merescut càstig còsmic per haver abandonat a la Jedi a la biblioteca.
La
noia havia estat molt segura que la flor la cridava des d'allà. Potser estigués
en el cert, però en Tulkh no veia quin profit podia obtenir anant-hi, sobretot
quan podia tornar a la seva nau i deixar enrere aquell planeta desolat. I per
això l'havia deixat sola. Després de tot, a la jove Jedi no li devia res. Bé,
la noia l'havia salvat, però ell també l'havia salvat almenys una vegada, i
això feia que estiguessin en pau, no?
Una
nova classe de foscor s'havia elevat del paisatge com una nit dins de la nit,
de manera que les ruïnes de l'acadèmia, afectades per la neu, brillaven dèbilment amb la tènue llum que emanava del seu interior. Al lluny, en Tulkh va
sentir crits. Aquells crits no eren a l'atzar: s'alçaven i cessaven de sobte,
oscil·lant en el vent, procedents de diferents direccions.
No
obstant això, el més incòmode era el silenci entre crit i crit.
Va
pensar en les criatures que havien caigut des de la torre i en què semblava
haver-hi moltes més allà fora, cridant a la tempesta. En Tulkh agafà la seva
llança, va comprovar l'arc, va comptar les fletxes i va escoltar els crits cada
vegada més forts... i més propers. Amb tantes criatures, no va poder evitar
preguntar-se a quants es trobaria de camí a la Mirocaw.
No va haver
d'esperar molt de temps per comprovar-ho.
Estava
envoltant un edifici llarg i corb, semblant a un hangar, als afores, a l'oest
dels terrenys de l'acadèmia, quan van arribar fins a ell.
Se li
van aparèixer dues onades, una per cada costat, a dreta i esquerra. En Tulkh
els va olorar, va sentir els seus crits i les seves petjades trontollants
diversos segons abans que el destrossessin per complet.
Ja
havia obert l'escotilla a puntades de peu i s'havia colat a l'interior. S'havia
girat per veure l'alta i il·luminada estructura corba que l'envoltava. Els
estudiants havien d'haver fet servir aquell lloc, va pensar. Algun graciós
havia deixat un cartell pintat a mà sobre la porta d'entrada on podia
llegir-se:
BENVINGUTS AL TUB DEL DOLOR
En Tulkh
va mirar al seu voltant. Semblava una mena de cambra de simulació
d'entrenament, un espai ampli i ple d'instruments que sobresortien del pis i
les parets, i inclòs del sostre: pilars, pinyons, bobines retràctils i ariets.
Però aquesta ràpida impressió va ser l'únic que en Tulkh va poder endur-se del
lloc abans que l'escotilla s'obrís de cop a la seva esquena i deixés pas a una
allau de cossos que avançaven a borbolls cap a ell.
El
procés evolutiu del whíphid havia optimitzat les seves habilitats per matar. En
Tulkh es va afanyar a recórrer a tot el seu patrimoni genètic. L'escotilla
obligava en aquelles criatures a entrar una per una, i en Tulkh va abatre a les
dues primeres amb fletxes, disparant-los a boca de canó entre cella i cella amb
la força suficient per enfilar els seus cranis directament a la paret. Les
fletxes no els van detenir, però els van immobilitzar el temps suficient per carregar
contra ells i decapitar-los amb la llança. Els cadàvers sense cap van caure a
terra amb un clapoteig mentre els caps quedaven penjats de la paret, tremolant,
grinyolant les dents i posant els ulls en blanc com horribles màscares
procedents d'alguna sinistra galeria de la mort.
Llavors
va mirar al seu voltant i es va adonar quants més havien entrat.
Desenes.
Zombis
Sith adolescents, va pensar en Tulkh. Per les llunes de Bogden! Com havia
començat tot allò? De tant en tant, l'univers devia avorrir-se i decidia tallar
en sec. Igual que els cadàvers que els havien perseguit procedents de la torre,
la majoria d'aquells ja havien començat a podrir-se. A altres els hi faltaven
trossos sencers de la cara i la musculatura externa, la qual cosa els convertia
en lliçons ambulants de patologia mancats de la cortesia necessària per
estirar-se i morir. Tots avançaven trontollant, amb la velocitat pròpia d'unes
criatures en les quals la gana -per la carn o per la mort- mai podrien saciar.
En Tulkh
va ficar la llança en el buirac que portava a l'esquena, va saltar a un dels
puntals de suport que tenia a sobre, va grimpar fins a ell balancejant-se i va
avançar cap a la cabina de control que havia vist allà dalt. Qualsevol criatura
capaç de pujar a dalt de la torre i d'arrossegar-se sobre vidres no tindria cap
problema a enfilar-se per una d'aquelles bigues. Però el whíphid havia vist
alguna cosa més allà dalt i, encara que probablement no n'hi hagués prou per
inclinar la batalla al seu favor, podria donar-li un cert avantatge. I
avantatge era l'únic que necessitava.
En Tulkh
va travessar la finestreta de la cabina amb una urpa, va fer un forat prou gran
per entrar arrossegant-se i va fer mitja volta per mirar l'ampli panell de
comandaments que va suposar que controlava tota la instal·lació d'entrenament
que tenia als seus peus.
Les
criatures mortes van seguir entrant en gran nombre, atropellant-se les unes a les
altres en un intent d'avançar.
Alguns
ja havien començat a enfilar-se amb prou feines fins a la cabina. En Tulkh es
va abalançar sobre els controls del simulador, va trobar un denominat BRAÇ
MÒBIL 17-155 i va prémer el botó.
El
simulador va respondre instantàniament. Dues enormes columnes van baixar
d'ambdós costats del sostre, es van estampar contra aquell eixam de cadàvers i
els van apartar fent-los volar pels aires. En Tulkh va grunyir, no del tot
satisfet amb el resultat. Aquella no era la seva forma ideal de caçar, però
estava en inferioritat numèrica i necessitava tots els avantatges que pogués
obtenir per defensar-se. Per activar una altra seqüència, va triar una a
l'atzar. Al sostre es van obrir unes ranures que van escopir diversos rotllos
de filferro de pues des d'ambdós costats de la sala que es van tensar entre les
criatures que, en crisi, van ensopegar i van cridar veient-se atrapades.
En Tulkh
mirà els comandaments. La pantalla del monitor a la seva dreta, de color verd
intens, li mostrava tot un ventall de possibilitats en un diagrama clar, amb el
cursor a l'espera de la seva ordre. En Tulkh trià una anomenada ESTACA PONJI i va
prémer la tecla EXECUTAR.
Tota
la meitat dreta de la pista es va obrir i una fila de brillants barres
hidràuliques van sortir disparades cap amunt, on, lògicament, haurien d'haver-se
estampat contra les criatures que abans havien estat estudiants Sith, o potser podrien
haver-los empalat pels peus.
Però
el que va succeir va ser molt diferent.
Aquelles
criatures van saltar cap enrere, en bloc, una fracció de segon abans que les
barres sortissin disparades cap amunt. Era com veure un únic organisme
prescient reaccionant davant una amenaça percebuda abans d'hora. Es movien a
gran velocitat i amb una agilitat increïble, com si haguessin sabut exactament
el que anava a fer ell fins i tot abans que ell sabés que anava a fer-ho.
En Tulkh
es va quedar bocabadat, sense donar crèdit al que veia.
«Estan
utilitzant la Força? O potser una versió de la Força?»
No va
tenir temps per donar-li moltes voltes a la pregunta.
Les
criatures ja estaven pujant pels braços pendulars que en Tulkh havia deixat
anar i sortejaven els obstacles procedents de les dues direccions... com si
sabessin que ell hi era a dalt, decidits a acabar amb ell. Fins i tot aquells
als quals havia enderrocat s'havien recuperat ja i semblaven haver-ho fet a una
velocitat sense precedent. En Tulkh va arrufar les celles. Era la primera
vegada, que ell recordés, que notava flaquejar la seva confiança.
Va
donar un pas enrere per avaluar les seves possibilitats i va notar que alguna
cosa li tocava l'espatlla. Es va girar, preparat per destrossar allò que se li
havia acostat sigil·losament, però llavors va veure els brillants ulls
metàl·lics que el miraven des de la caixa cromada dels seus processadors.
L'intrús va retrocedir emetent un borbolleig electrònic de sorpresa i en Tulkh es
va adonar que el que tenia davant era el droide de protocol HK de l'Scabrous.
-Què fas
aquí?
-Resposta:
Disculpi, senyor, no era la meva intenció molestar-lo, jo tan sol...
-Calla.
-Reconeixement.
-Els fotoreceptors grocs del droide van girar reconeixent-lo-. Tulkh el whíphid?
-El vocabulador del droide va expressar una barreja de sorpresa i confusió-.
Tenia la impressió que lord Scabrous ja l'havia acomiadat fa força temps. Ha
tingut alguna dificultat per trobar la sortida?
-Podria
dir-se que si.
-Aclariment:
Està creuant la...
El whíphid
deixà anar un grunyit, va agafar al droide dels braços i va tirar d'ell cap a
la finestra amb vistes al simulador.
-Mira
-Va dir, assenyalant la sala-. Veus el que hi ha a baix?
El cap
del droide girà cap a l'espai que s'obria als seus peus, ple d'hordes d'antics
alumnes Sith, ara morts vivents. Tots intentaven escalar els puntals de suport.
Els que es trobaven més avançats estaven tan a prop que en Tulkh ja podia
olorar-los.
-Resposta:
En efecte, senyor -va dir el droide diligentment-, però no veig què és el que...
-El
teu cap és el causant d'aquest desgavell.
-Consulta:
No entenc per què...
-Jo et
diré per què. -En Tulkh no es va prendre la molèstia de seguir mirant als
fotoreceptors de l'HK; estava massa ocupat comprovant els components de la seva
cuirassa-. Ets un model HK.
-Confirmació:
Un droide sèrie HK de Czerka Corp, sí, senyor, però...
-Saps el
que signifiquen les sigles HK?
-Resposta:
És un terme industrial, senyor, però...
-Caçador-Assassí.
El
droide, escandalitzat, va emetre un grinyol.
-Correcció:
Amb tots els meus respectes, s'equivoca vostè. Sóc un droide de protocol que
domina milions d'idiomes galàctics i...
-A
Czerka et van construir d'una manera especial per saltar-se les lleis locals
que prohibien als droides assassins. -En Tulkh va estrènyer els dents. -Els
escuts giratoris que et protegeixen els ulls són una modificació de combat.
Quan l'Scabrous et va portar aquí, et va col·locar un passador de seguretat,
però si faig això...
El whíphid
va treure el passador. Es va sentir un breu espurneig quan la mordassa del
processador de l'HK es va curtcircuitar. En Tulkh va sentir que se li tensava
la pell i que se li estarrufava el pèl. Li va llançar una mirada ombrívola al
droide.
-Ja te'n
recordes?
L'HK
no es va molestar a contestar. En els seus avantbraços es van obrir unes
ranures per a armes i va quedar a la vista una desplegament de làsers en ambdós
braços. Un segon després, la cabina de control va cobrar vida amb el foc dels
desintegradors. Les criatures Sith van retrocedir, girant cap enrere davant el
que semblava una descàrrega ininterrompuda de plasma calent. A l'esquerra de
l'HK, en Tulkh es va ajupir quan el droide va completar una volta sencera i va
desplegar una línia de foc tan ràpida i densa que semblava estar creant una
sola onada balística. El whíphid va tirar el cap enrere quan un raig làser va
rebotar a la paret i després va passar al costat d'ell en la direcció
contrària.
-Aparta
-Va dir el droide, que pel que semblava havia abandonat el seu mètode habitual
d'expressió al mateix temps que la seva antiga programació.
-Què...?
La
cama esquerra del droide va girar cap a fora i va deixar a la vista una cosa
amb un canó de major calibre. Un immens raig de flames blaves va creuar la sala
i va calar foc a les diverses de les criatures Sith, que van trontollar,
cremant i cridant mentre el llança-flames vomitava foc per segona vegada.
A
través del mar de cadàvers en flames, en Tulkh va veure un passadís que s'obria
cap a la sortida, al fons del simulador.
Una de
les criatures Sith estava avançant cap a ell amb la mandíbula penjant i la cara
en flames. En Tulkh va treure la llança d'on la portava enganxada a l'esquena i
la va clavar amb totes les seves forces a la boca oberta del cadàver.
El whíphid
deixà anar la llança amb una sacsejada i va mirar en direcció contrària.
-On vas?
-va preguntar el droide.
-Em torno
a la meva nau -va dir en Tulkh a mig camí. Es va tornar i va mirar al droide-.
Penses quedar-te aquí?
-Aquí?
Amb ells? -L'HK no ho va dubtar i va començar a caminar darrere del whíphid.
Tots dos van abandonar la cambra de simulació, el tub del dolor, i van sortir a
la neu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada