3
L'Acadèmia
de l'Ombra va deixar caure el seu dispositiu de camuflatge, dissolent el seu
escut d'invisibilitat. A mesura que l'estació apareixia sobre Yavin IV, dos
caces TIE especials es van enlairar de l'hangar. Silenciosament i un darrere
l'altre, es van capbussar a la boirosa atmosfera.
Els caces
havien estat recoberts amb un casc que eliminaven les seves signatures
sensores, i la sortida dels seus motors iònics bessons d'alta potència havien
estat esmorteïdes. La seva missió era per a un atac secret, no com a
demostració de força. El comandant Orvak es va llançar en picat, mentre el
segon caça TIE, pilotat pel seu subordinat Dareb, el flanquejava. Conjuntament,
van descendir al voltant de la petita lluna i van passar fregant les capes
inferiors de l'atmosfera, pujant vertiginosament al voltant de l'equador de
tornada a les coordenades de les ruïnes de l'antic temple on l’Skywalker havia
establert la seva Acadèmia Jedi.
L’Orvak
volava amb els controls fermament agafats per les seves mans enguantades de
negre. Sentia la calma tamborinant en els motors del caça Imperial com si
estigués cavalcant una bèstia de càrrega sense domar. Pilotava amb meticulosa
concentració, ballant en els corrents d'aire bufetejat per estrebades termals
ascendents procedents de la selva de sota.
- Mantingues-te
estable -va remugar per a si mateix.
Aquell
vol precisava d'una habilitat i precisió extremes de pilotatge. Juntament amb
una nova fornada de pilots de caces TIE seleccionats de les joves tropes
d'assalt, l’Orvak havia completat les simulacions repetides vegades de camí cap
al sistema Yavin. Però això era real. Ara, l'Emperador depenia d'ell.
Els
arbres Massassi formaven una caòtica catifa verda sota. Les nuoses branques
empenyien el gruixut dosser com si fossin les urpes d'un monstre. L’Orvak va
planejar a baixa altura, observant l'estela del seu pas espantant les criatures
de les copes dels arbres que escapaven del ressò del seu calent eductor. El seu
company Dareb va parlar per un canal preparat per a la visió directa entre dues
naus. Les paraules de l'altre pilot eren encriptades i descodificades per un
sistema especial de codificació a la cabina de l’Orvak.
- Els
sensors de llarg abast recullen l'energia d'un camp de protecció -va dir en Dareb
-. Els generadors d'escut estan on la nostra informació secreta diu que
estarien.
- Blanc
verificat -va respondre l’Orvak, parlant pel micròfon del seu casc -. Lord
Brakiss, qui va residir algun temps aquí, coneix molt bé el traçat de
l'Acadèmia Jedi, si els Rebels no han mogut molt les coses.
- Per què
ho farien? -Va dir en Dareb -. Estan lluny d'estar satisfets, i estem a punt de
demostrar la seva bogeria.
- Només
no em demostris la teva bogeria -va dir l’Orvak -. Prou de xerrada. Anem cap al
blanc.
Els
escuts invisibles planaven com un paraigua protector sobre una secció de la
selva on un riu tallat pels arbres i una antiga piràmide de pedra s'elevava
majestuosament. L’Orvak esperava que per al final del dia, el Gran Temple de l’Skywalker
deixés d'existir. Però abans que l'Acadèmia de l'Ombra pogués començar l'assalt
principal, l’Orvak i en Dareb havien de completar la seva missió preliminar:
enderrocar aquest generador d'escuts i obrir les portes de bat a bat per a
l'atac devastador.
L’Orvak
comprovà els seus sensors. Pels infrarojos i altres espectres electromagnètics,
podia veure les ondulacions mortals del dom del camp de força que planava i
protegia l'Acadèmia Jedi. Però pels alts arbres Massassi, l'escut no arribava
al nivell del sòl, detenint-se en lloc d'això, a uns cinc metres per sobre de
les copes dels arbres. Cinc metres d'obertura superficial entre el fullatge i
l'energia espeternegant, però prou ampla perquè un expert pilot pogués passar.
Aquí i allà, algunes branques excel·lents havien estat socarrimades i ennegrides
on s'havien interposat al cruixent dom d'energia.
- Serà una
estreta encaixada -va dir l’Orvak -. Estàs preparat?
-Sento
que podria acabar amb tota l'Aliança Rebel jo mi mateix -va dir en Dareb.
L’Orvak
no es va donar per assabentat d'aquest desplegament d'excés de confiança.
-
Aproximant-nos -va dir.
Va
descendir el sigil·lós caça TIE més encara, fregant les copes dels arbres. Les
branques van passar murmurant sota ell, raspant i fregant contra les ales de la
seva nau. L'aire, va semblar onejar davant del caça, una lleu indicació de
l'escut d'energia, i va esperar que els sensors estiguessin en el correcte.
- Mantingues-te
sobre el blanc -va dir -. Un cop sota els escuts, començarà el nostre veritable
treball.
Un cop
van passar per sota de la demarcació invisible, en Dareb va donar un viratge
cap a un costat per evitar una branca molsosa que s'elevava un metre per sobre
del dosser arbori. El jove pilot es va sobrecompensar, va colpejar la cantonada
d'un dels panells de les seves ales contra una altra branca que li va fer donar
voltes.
- No puc
mantenir-me! -Va cridar pel sistema de comunicació -. Estic fora de control!
El caça
TIE d’en Dareb va girar elevant-se cap al mortífer camp de força i va explotar
quan va colpejar la disgregant paret. Amb determinació envers la seva missió,
l’Orvak es va moure a gran velocitat, mirant a través de les càmeres darrere
les runes flamejants del seu company caient del cel. Va estrènyer les dents i
va inspirar profundament a través de la màscara d'oxigen en el seu casc.
- Tots
som prescindibles -va dir l’Orvak, tractant de convèncer-se a si mateix -.
Prescindible. La missió és molt important. En Dareb era el meu suport. Ara,
depèn de mi. Sol.
Va
empassar saliva, amb la seguretat que ara, els Rebels s’havien d'haver adonat
de la seva missió encoberta. Sense pausa, l’Orvak es va dirigir cap a l’aïllada
estació que generava l'escut. La maquinària semblava un conjunt de discos alts
mig sepultat en la mala herba de la selva, envoltat per una àrea aclarida per
al manteniment que proveïa del suficient espai perquè ell aterrés el seu petit
caça Imperial. Visible en la distància, hi havia la gran piràmide que allotjava
l'Acadèmia Jedi de l’Skywalker. Va tancar els motors bessons d’ions i va obrir
la cabina del pilot, alçant-se i sortint del caça. Ficant la mà al compartiment
d'emmagatzematge darrere del seu seient de pilot, va recuperar el paquet de
subministraments que contenia tots els explosius que necessitaria per a tota
una jornada de treball. L’Orvak va fer un pas sobre les aixafades plantes que
cobrien la terra. La selva planava sobre ell, confosa i amenaçadora. A la part
alta, podia sentir el brunzit cruixent de l'escut d'energia que havia destruït
al seu company. Comparat amb la neta i estèril Acadèmia de l'Ombra, Yavin IV se
sentia repugnantment viva. Estava plena de feristeles, plantes que creixent a
tot arreu, petits rosegadors, insectes, i estranyes criatures que es movien en
totes direccions i s'amagaven en cada esquerda. Anhelava els preciosos i
immaculats corredors de l'Acadèmia de l'Ombra, on les seves botes podien sonar
fortes i clares en les fredes planxes de blindatge, dures i metàl·liques, i on
podria olorar l'aire reciclat fluint a través dels ventiladors, on tot era
regimentat i era al seu lloc constitucional... tal com l'Imperi perseguia una
altra vegada la victòria sobre els rebels. L’Orvak es va acomodar els seus
sòlids guants de cuir i el casc que li protegien de la infestació per les
criatures paràsites d'aquell món incivilitzat.
Agafant
el paquet que contenia el seu equip de demolició, va córrer a tota velocitat
fora del seu caça TIE cap a la brunzent estació del generador de l'escut. Creat
sobre ell, poderós però indefens. Condemnat.
Encara
que els generadors d'escuts eren òbviament nous, les enfiladisses, plantes
enfiladisses i les falgueres, creixien en enredada profusió prop de la
maquinària calenta. L’Orvak va poder veure els finals tallats de branques on
algú havia aclarit el fullatge en un intent de conservar una via d'accés. La
irresistible selva, però, mantenia una pressió avantatjosa. L’Orvak va negar
amb el cap pensant en la bogeria d'aquells Rebels.
Quan hi va
arribar a la palpitant estació, l’Orvak es va encorbar sobre ella, recorrent-la
amb la mirada de costat a costat, esperant els defensors Rebels d'un moment a
un altre. Obrint el seu paquet, va treure dos dels seus sis detonadors termals
d'alta potència, i va configurar les càrregues que col·locaria contra les
cèl·lules d'energia del generador. Aquells dos explosius, serien més que
suficients per fer caure els escuts de l'Acadèmia Jedi. Guardaria la resta
d'explosius per a la segona part de la seva missió.
L’Orvak va
sincronitzar els cronòmetres. Després, agafant la seva brúixola recalibrada i
recorrent amb la mirada les coordenades programades en ella, es va internar i
va obrir pas per la mala herba cap al seu següent blanc, que estava a certa
distància a través de la selva i d'un riu. El Gran Temple.
Va fer
una pausa només un moment per observar l'explosió, veient com els cronòmetres
corrien cap a zero i els explosius detonaven. L'estrèpit va ser ensordidor, i
un pilar de foc es va elevar fins a l'altura del cel, socarrimant els arbres
Massassi circumdants. L’Orvak satisfet, es va felicitar a si mateix per una
excel·lent explosió. Espectacular.
Però la
següent, seria millor encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada