CAPÍTOL 27
La
flota en descens semblava una tempesta de meteorits nkllonians, cobrint el cel
i solcant-lo en diagonal com si fos un exèrcit de centenars de quilòmetres
d'ample, espetarregant i xiulant com l'estàtica dels comunicadors i deixant al
seu pas elevades torres de fum negre amb forma d'enclusa. La Leia, parada a la
torreta del canó al capdamunt del despatx d'en Fey'lya, es va permetre sentir-se
intimidada durant dos segons per aquell espectacle i va permetre que aquest
tronar reverberés per tot el seu cos. Hi havia alguna cosa primària i bella en
aquest descens, una cosa que va commoure-hi una determinació que, fins a la
mort de l'Ànakin, creia haver perdut amb la joventut.
En Han
es va posar al seu costat i li va lliurar un casc d'artilleria amb comunicador.
-És la
fi del món -Va dir ell-. Qui hauria suposat que viuríem per veure-ho?
-Hi haurà
altres mons, Han -es va posar el casc i es va cordar la corretja a la barbeta-.
Els hi va haver després d'Alderaan.
El
somriure d'en Han va ser tan de mig costat com de costum, però aquesta vegada
més pensativa que envanida.
-Llavors
esperem que aquest duri fins que acabin d'omplir el fluid de contenció.
Ratlles
de colors ascendien des de les teulades per apunyalar les flotes atacants i
naus gairebé invisibles a la vista mostraven els seus danys amb explosions
blanques i cercles incandescents de color taronja. Un torrent de boles de
plasma van contestar al foc dels turbolàsers. Les torres es fonien i convertien
en pilars líquids d'escòria de duracer. En alguns casos, els escuts dels
edificis van suportar el primer atac, per cedir sense remei al segon o al
tercer. Foscos eixams de coralites i naus yuuzhan vong més petites van formar
una espessa barrera davant la flota en descens, aprofitant el constant foc per
localitzar i atacar als turbolàsers. Aquests atacs van ser respostos per un
nombre molt inferior de caces atmosfèrics de la Nova República, i una pluja de
restes va caure sobre Coruscant.
La veu
del general Rieekan sonà pel comunicador del casc:
-Artilleria
lleugera, ocupin els seus llocs, no disparin.
En Han
es va asseure al seient de l'artiller, a un costat del canó làser, i la Leia va
ocupar el lloc del localitzador, a l'altre. Ella tenia la feina més difícil
dels dos: utilitzar la pantalla de l'arma per localitzar i establir un ordre de
prioritat d'objectius. En Han només havia de derrocar-los. La Leia va activar
el sensor i va començar a traçar trajectòries, assignant la prioritat en funció
de la proximitat a la seva posició.
El
nombre de turbolàsers va disminuir de forma contínua durant els següents deu
segons, però causant tantes baixes a la flota atacant que la Leia va haver d'actualitzar
dues vegades la prioritat dels seus objectius. Per quan les naus que descendien
van passar de la mida del tou d'un dit a ser brillants unitats negres amb forma
de falca, els turbolàsers ja havien obert en l'enorme flota bretxes de la
grandària de llacs.
-Obrin
foc! -Va ordenar en Rieekan.
En Han
va prémer el gallet i l'aire es va omplir del grinyol ensordidor dels pistons.
El seu atac va sorprendre la primera nau, emportant-se per davant una de les
seves ales, de manera que va caure partida en dos.
Els
següents objectius van resultar ser més complicats. En Han va haver de prémer
el gallet i cosir a trets els cascos per anul·lar els seus escuts, però era més
fàcil disparar des d'una torreta estacionària a fer-ho a bord d'una nau que
maniobrava salvatgement, i la Leia i ell van fer que dues naus més
s'estavellessin contra les torres. No prestaven atenció als coralites i les
naus de poca grandària que descendien fins a ells des de totes direccions. Eren
responsabilitat dels canons làser encara més lleugers que disparaven des de les
torres contigües, i els seus experts artillers no deixaven acostar-se a cap
atacant.
Al
final, la Leia no va poder trobar més objectius a la pantalla tàctica. Va alçar
la vista cap al fosc núvol tòxic alimentat pel fum de les ruïnes de Coruscant.
Per un moment tot va semblar en pau, i llavors es va sentir la veu d'en Rieekan
pel comunicador:
-Aguantin
allà dalt. Estan enviant als caçadors assassins.
La Leia
va estudiar la pantalla tàctica i va veure una línia de naus anàlogues a
bombarders dirigint-se a la seva posició. En Han i ella els anomenaven petreonaus.
Eren
prou grans com per encaixar un o dos trets d'un canó làser lleuger, i prou
ràpides com per esquivar els canons làser menys veloços. Suposaven una amenaça
més seriosa que les que s'havien enfrontat fins aleshores. La Leia va començar
a assignar prioritats i a introduir les dades necessàries per als objectius d'en
Han.
En Borsk
Fey'lya va escollir aquell moment per aparèixer a l'ascensor d'accés,
flanquejat per dos alts soldats de Defensa Orbital de pèl vermellós i barbetes
quadrades. Els seus altres trets també eren similars, així que havien de ser
germans. En els temps de la Leia, mai s'hauria permès que dos familiars
servissin junts en la mateixa unitat, però aquestes normes havien canviat sota
el mandat d'en Fey'lya; els bothans tenien un concepte diferent de la família.
-Leia,
tens un missatge a la meva oficina -Va dir en Fey'lya. El seu to enèrgic suggeria
que s'havia despertat de la letargia en què s'havia sumit quan el discurs de la
Leia no va aconseguir fer tornar a Coruscant als senadors desertors amb les
seves naus robades-. Pots parlar en el meu despatx.
-Ara mateix
estem una mica ocupats -Va rondinar en Han, ruixant amb els seus trets a la
primera petreonau-. Ho havies notat?
-És d'en
Luke Skywalker -va dir en Fey'lya-. Sembla que està atrapat.
En Han
va deixar de disparar.
-En el
planeta?
-Prop del
Mar Occidental, si he entès bé -Va dir en Fey'lya- hi havia moltes
interferències.
En Han
va apartar la mirada del canó i va mirar la Leia. Sabia que ella pensava el
mateix que ell. Si en Luke estava a Coruscant, no hi havia manera de saber on
era en Ben.
-Aquests
guàrdies es faran càrrec del vostre lloc -Va dir en Fey'lya, fent-los senyals.
La Leia
es va aixecar del seu seient i es va dirigir cap a l'ascensor. En lloc
d'apartar-se del seu camí, com tots els soldats farien davant d'un antic Cap
d'Estat, la parella va apartar la mirada de la seva sense cap tipus
d'expressió. La Leia va saber a l'instant que alguna cosa no anava bé i ho va
confirmar quan va tractar de percebre'ls en la Força i no va sentir res.
-Disculpa,
soldat -Va dir, tornant-se perquè no se li veiés el sabre làser i tirant a un
costat per deixar passar l'impostor. Després va mirar al seu marit.
En Han
va arrufar les celles. La Leia va llançar una mirada intencionada a la pistola
làser d'en Han i va desenganxar el sabre làser del cinturó. Un reflex d'alarma
va acudir als ulls d'en Han, que va treure la pistola. El yuuzhan vong del seu
costat es va tornar cap a ell empenyent-lo contra la paret que tenia a la seva
esquena. En Han es va desplomar a terra i va disparar a l'infiltrat sense
treure l'arma de la cartutxera.
La Leia
ja pressionava el sabre làser contra les costelles de l'altre enemic.
-Rendei...
Es va
tornar i va intentar pegar-li al cap amb el colze. Ella es va cobrir i va
accionar l'interruptor d'activació. Es va apartar uns passos, i l'impostor es
va ensorrar als seus peus.
En Fey'lya
contemplà els cadàvers amb la boca tan oberta que semblava que la mandíbula se
li desprendria com estaven fent els emmascaradors ooglith dels soldats.
-En la
meva pròpia oficina!
-Potser
ha arribat el moment de destruir les torres de dades, Cap -Va suggerir suaument
la Leia.
Els
ulls d'en Fey'lya van brillar, però quan anava a respondre es va aturar a causa
d'una eixordadora alarma d'atac. Una ullada a la pantalla indicà a la Leia que
els infiltrats havien aconseguit el que volien, almenys en part. Amb tres
petreonaus alineant-se per efectuar una maniobra d'aproximació, no hi havia
manera de salvar la torreta.
-Fora!
Va
empènyer a Fey'lya i al Han cap a l'ascensor de servei i els va seguir.
Van
informar pel sistema de comunicació a l'ajudant del general Tomas i van sortir
deu metres més avall al despatx del Cap d'Estat. Un instant després, una sèrie
d'explosions va sacsejar el sostre blindat. La torreta d'artilleria havia estat
destruïda. La Leia va veure passar a Garv Tomas davant una porta llunyana, però
es va treure el casc d'artillera i va anar directa al centre de comunicacions d'en
Fey'lya.
-Luke...
Luke..., aquí la teva germana... Luke?
Igual
havien respost, però era difícil saber-ho amb el soroll de la batalla de fons.
Es va estirar i va sentir la presència del seu germà en algun lloc més enllà de
l'horitzó. Tot i que no tenia la suficient sensibilitat per saber en quin estat
o situació estava, si podia saber que seguia viu.
-Luke si
m'estàs sentint, estarem aquí tan aviat com haguem recarregat el fluid de
contenció del Falcó.
-De fet,
ja ho està.
La Leia
va mirar per sobre l'espatlla i va veure en Garv Tomas mirant a Fey'lya amb les
celles arrufades.
-Li vaig
demanar al Cap Fey'lya que els hi transmetés la notícia fa algun temps.
En Fey'lya
va arronsar les espatlles.
-Eren necessaris
en el canó de la torreta.
-Atent
a això, Luke -La Leia ni tan sols estava enfadada. Enfadar-se per l'egoisme
d'un bothan hauria estat com enfadar-se perquè un wookiee mudés el pèl, i sí
se'ls necessitava en la torreta-. El Falcó
està llest. Arribarem aviat, Luke.
Va
seguir sense obtenir resposta, només una petita sensació en la Força. Encara que
la Leia esperava que això signifiqués que en Luke l'havia sentit, no hi havia
manera de confirmar-ho. Podria significar que ell la buscava o que pensava en
ella, o que la trobava a faltar, qualsevol cosa. La Leia es va aixecar i va
trobar al Han descrivint els infiltrats a Garv. El general negava amb el cap,
furiós.
-Els vigilants
de les portes tenen escàners epidèrmics i ordre d'usar-los, però la
desorganització s'estén dins del meu exèrcit i afecta desenes de milers. Ningú
vol deixar enrere a un soldat -En Garv es va passar els dits pel pèl-. Pel que
sé, tots podrien ser infiltrats.
-Era qüestió
de temps que passés, Garv -La Leia es va girar cap a Fey'lya-. Ha arribat el
moment de destruir les torres de dades, Cap. Retardar-ho més seria lliurar a
l'enemic un avantatge terrible.
Els
ulls d'en Fey'lya espurnejaven furiosos, gairebé com els d'un boig. La Leia va
pensar que es negaria. Es va donar la volta per contemplar la carnisseria que
tenia lloc fora.
-M'abandoneu,
oi? -preguntà-. Com van fer els senadors.
En Han
torçà el gest, després va agafar la seva pistola làser com si fos una porra i
va aixecar una cella.
La Leia
li va fer baixar la mà i després es va col·locar a l'esquena d'en Fey'lya.
-Com els
senadors no. Ara és el moment. En Fey'lya contemplà de nou la ciutat fumejant i
finalment va cedir.
-Suposo
que ho és -Es va prendre un instant per reunir forces i després es va tornar
cap a Garv-. General Tomas, doni ordre de destruir les torres de dades, si és
que no ho ha fet ja.
-Molt bé,
Cap Fey'lya -El fet que en Garv no fes el gest d'agafar el seu comunicador va
suggerir que, efectivament, ja havia donat l'ordre-. Tindré el Primer Ciutadà llest per partir.
En Fey'lya
gesticulà pesadament amb el cap.
-Evacüi
a quants pugui i procuri anar vostè a bord. És una ordre, general.
-Sí, senyor,
tan aviat com els meus deures aquí hagin acabat.
-Ja han
acabat -Va dir en Fey'lya-. No em faci acomiadar-lo.
En Garv
inclinà el cap a contracor.
-Molt bé,
doncs.
-Bé -En
Fey'lya es va tornar cap al transpariacer-. I digui-li al capità Durfn que no
m'esperi. No m'uniré a vosaltres.
-Què? -Va
preguntar en Han-. Si creu que pot fer algun tipus de tracte...
-Han, el
Cap no creu això -La Leia es va dur un dit als llavis i després va dir: Cap
Fey'lya, no pot fer res més aquí.
-I què
podria fer en qualsevol altre lloc? Qui em seguirà després d'això? -Va assenyalar
a l'exterior amb una mà-. La història em culparà pel que passi avui. No intenti
dir-me que no serà així.
La Leia
no ho va fer. En Fey'lya era massa intel·ligent per a mentir-li.
-Hi ha
altres formes de servir.
En Fey'lya
esbufegar.
-Potser
per a vostè, Princesa -li va donar l'esquena i va caminar fins al seu
escriptori-. No per mi, no per Borsk Fey'lya.
-Atenció!
-El capità va haver de cridar per fer-se sentir dins de la cavernosa torreta
del turbolàser. La bateria del comunicador s'havia apagat amb les altres
comunicacions-. Ja ve la segona onada.
En
Luke difícilment necessitava l'advertència de l'oficial. Només havia de estirar
el coll per mirar per un forat de deu metres del sostre i veure les flamarades
taronges de fricció que queien des del cel. Si hi havia alguna diferència era
que aquest assalt semblava més gran i més ràpid que el primer, i que la
capacitat de defensa dels turbolàsers de Coruscant s'havia reduït als dos
terços.
-Aquesta
vegada aconseguiran passar -Va dir la Mara sense llegir del tot els pensaments d'en
Luke. Estava asseguda en un banc de la zona d'observació amb el turmell
immobilitzat amb bacta recolzat en un casc de recanvi-. La primera onada va
haver de ser només per estovar-nos.
En
Luke li va agafar de la mà.
-En Han
i la Leia aconseguiran arribar -li va dir. -Li vaig dir a Borsk on érem.
-Però
ell els ho va dir?
En
Luke sabia que era preferible no oferir falses seguretats. La por que havien
sentit en Ben durant tot el matí s'havia transformat en una estranya
desconnexió, i la Mara, sempre més realista que optimista, va assumir el
pitjor. Mai li havia agradat comptar amb els altres i es culpava per deixar al
nadó amb Han i la Leia en morir l'Ànakin, cosa que havia fet que no confiés en
ningú més per rescatar-lo. En Luke havia escollit confiar en la Força, encara
que sabia que un resultat infeliç l'abocaria a una profunda crisi de fe.
Els
turbolàsers bessons van començar a disparar ratlles blaves cap al cel. Cada
descàrrega sacsejava l'enorme torreta amb tanta força que semblava que els
genolls d'en Luke anessin a doblegar-se. Aquesta vegada hi va haver moltes
menys explosions i flamarades taronges al cor de la flota que descendia. Un
flux estable de punts blancs s'inflava fins a formar grans orbes de plasma
blanc que xocaven contra els escuts de la bateria, reparats amb prou feines. I
cada vegada, els llums de l'edifici s'apagaven una mica més, i unes quantes
parts més de l'equip deixaven de funcionar.
Enmig
de tot això, l'R2-D2 va començar a refilar i xiular tan ferotgement que se li
podia sentir a dos hangars de distància. En Luke va dirigir la seva mirada cap
a la zona de tir número dos, on el petit droide reemplaçava temporalment a una
unitat R-7 danyada. Al seu costat estava una oficial de control de tir que
arrufava les celles i li feia senyals perquè s'acostés.
-Torno
de seguida -Va dir en Luke a la Mara.
Una
bola de plasma va aconseguir travessar l'escut i va obrir un segon forat al
sostre blindat. Un instant després, dues boles més van rugir dins de la mateixa
torreta esclatant contra la paret del darrere, omplint la sala de fum i crits.
Un dels grans turbolàsers va quedar en silenci i es van sentir les alarmes
d'evacuació.
-Espera,
Skywalker -La Mara es va aixecar i va coixejar darrere d'ell-. No aniràs enlloc
sense mi.
Els
operaris dels ordinadors van començar a sortir de les zones de tir afectades,
però l'oficial que havia cridat al Luke es va quedar el temps suficient per
assenyalar amb un dit a una videopantalla.
-El
seu nerviós droide va dir que vostè havia de veure això -es va tornar per
anar-se'n amb els altres, sense deixar de parlar-. Ho ha tret del receptor de
dades d'un localitzador de blancs. Estava en un vell codi flash.
La
pantalla mostrava una sèrie de temps i coordenades orbitals, seguit d'un
missatge de quatre paraules: Byrt.
Aposta coberta. Calrissian.
-Lando!
-Va exclamar la Mara-. Podria petonejar-lo.
En
Luke va teclejar els comandaments de la consola per sol·licitar una impressió
en plastifí.
-I jo
et deixaria.
En
comptes de continuar descendint cap a la gola de l'encara nodrida artilleria
lleugera de Coruscant, la segona onada de la flota es va aturar a una altitud
de dos mil metres i va començar a vomitar fosques línies espirals. Mentre
descendien, les línies es van concretar en ales amb forma de V que sobresortien
de petits rectangles negres, per després definir-se en guerrers yuuzhan vong
subjectes per enormes criatures semblants a mynock. Des de la intimitat de la
balconada del seu despatx, en Borsk s'admirava de la manera en què en Tsavong
Lah organitzava un atac rere l'altre, tranquil·litzant l'enemic a fer-li creure
que anava a fer una cosa quan el que feia era una altra diferent. Era una
clàssica i implacable estratègia de dejarik, i el Mestre Bèl·lic l'executava
com un vell mestre bothan.
En Borsk
el va odiar per això. Els yuuzhan vong li estaven robant tot al que havia
dedicat la seva vida i s'estaven assegurant que sempre se li recordés com el
bothan que va perdre Coruscant. I per això, li hauria agradat poder ensenyar a Tsavong
Lah la jugada mortal del gambit del xanquer kintan; una cosa així hauria
canviat la manera en què els historiadors de la Nova República recordarien al
Cap d'Estat Fey'lya.
Quan
els guerrers que descendien van començar a llançar gelatinafocs sobre el palau,
en Borsk va prendre un últim glop de la copa de conyac endorià que tenia a la
mà, es va aixecar i es va dirigir al seu escriptori. Sense permetre's vacil·lar
o tremolar, va teclejar al calaix inferior un codi que mai havia esperat haver
d'utilitzar. Va retirar una petita farmaciola amb un escàner/transmissor, va
prémer l'interruptor d'activació i va sostenir el dispositiu a prop del seu
cor. Quan la llum indicadora va començar a emetre un bip a l'uníson amb els
seus batecs, el va posar en el centre de l'escriptori i es va inclinar per
activar un detonador connectat a la bomba de protons que ocupava la major part
del calaix. La bomba no era molt gran, però n'hi havia prou per destruir tota
aquesta ala del palau, emportant amb si tots els seus secrets.
Per
quan va acabar, les tropes de l'enemic ja envoltaven les torres de dades del
palau i s'obrien pas per les balconades exiguament defensades. En no trobar
guàrdies davant el despatx del Cap de l'Estat, es va fer descendir a un
esquadró al balcó on s'havia aturat un moment abans. En Borsk va esperar
darrere del seu escriptori i va veure com els guerrers obrien les portes a
puntades quan podrien haver-ho fet amb només tocar un botó. Els primers dos van
córrer al seu costat i van pressionar els amfibastons contra el seu coll. Van
renunciar a matar-lo quan van veure les seves urpes peludes posades a plena
vista sobre la taula. Altres tants més van entrar en l'estada per assegurar
portes i equips. Després, un oficial cobert de tatuatges es va acostar al seu
escriptori.
Abans
que el yuuzhan vong pogués preguntar, en Borsk va dir:
-Sóc
Borsk Fey'lya, Cap d'Estat de la Nova República. Facin-me mal sota la seva
pròpia responsabilitat.
Les
seves paraules van fer bufar burletament al yuuzhan vong.
-No sembla
que tingui molt a témer per la teva part o per la Nova República, Borsk
Fey'lya.
-Llavors
temi pel seu propi Mestre Bèl·lic -va dir en Borsk monòtonament-. Segur que a
Tsavong Lah li agradaria parlar amb mi. Digui-li que li rebré aquí.
-Veuràs
al Mestre Bèl·lic on i quan a ell li plagui -l'oficial va donar un cop d'ull a
l'escàner de pols cardíac que estava sobre l'escriptori d'en Borsk-. Què és
aquesta abominació?
-Un dispositiu
de comunicació -Va mentir en Borsk-. El puc fer servir per comunicar-me amb
totes les tropes de Coruscant.
L'oficial
el va tirar a la cara d'en Borsk, més ràpid del que el Cap d'Estat s'hagués
atrevit a esperar.
-Digues
a les teves tropes que deposin les armes i seran respectades.
-Quant
acordi les condicions amb Tsavong Lah.
L'oficial
va colpejar la mà d'en Borsk amb el seu amfibastó. Una cosa esmolada va
travessar la carn peluda i el bothan va sentir una onada de verí recorrent les
venes. En aquest moment es va adonar del feble parpelleig de l'escàner de
freqüència cardíaca. Recomponent-se ràpidament, va allargar la mà lliure i
pessigà el punt de pressió de l'interior de la seva aixella. Després va alçar
la mirada i va arronsar les espatlles.
-Injecta'm
tot el verí que vulguis. A mi tant me fa si als teus Déus els hi ofrenes un
sacrifici en mal estat.
-Et creus
massa digne, Fey'lya.
Malgrat
les seves paraules, l'oficial es va girar i va dir alguna cosa a l'aire. Un
dels víllips de la seva espatlla va contestar alguna cosa. Va saludar
bruscament amb el cap i, sense dir-li res al presoner, va disposar el seu
esquadró al voltant de diversos punts de la suite de la torre. En Borsk va desitjat
que se li hagués ocorregut emportar-se el licor que va deixar al balcó. Quant
va deixar de pressionar el punt de pressió, va saber amb certesa que moriria,
però el dolor no era tan perjudicial com per impedir-li subjectar la copa de
conyac amb la mà ferida i, a jutjar pel seu èxit fins al moment, podria haver
convençut a l'oficial perquè li deixés beure-se-la tota.
A
l'exterior, les tropes d'invasió yuuzhan vong continuaven arremolinant-se al
voltant de les talaies de Coruscant, intercanviant trets amb els emplaçaments
d'artilleria lleugera i reclamant lentament el control de les fortaleses
situades a la part alta de les torres. Quan el foc de canó va disminuir, les
petreonaus es van arriscar a baixar de nou, acabant amb els petits i obstinats
focus de resistència que aguantaven en els nus esquelets de duracer. Finalment,
les naus de desembarcament van baixar, desembarcant brigades senceres de
soldats esclaus reptilians a les teulades conquistades. Els yuuzhan vong es
preaven de ser grans guerrers, però en Borsk sabia qui s'ho estaria passant
malament de veritat lluitant en el subsòl.
En Borsk
va ignorar el dolor del braç i va recórrer a la seva llarga experiència com a
diplomàtic per mantenir la cara impassible. Per fi, una gran petreonau es va
aturar davant del seu balcó i d'ella va desembarcar una companyia de guerrers
profusament tatuats.
Un individu
sense orelles que vestia una capa de vius colors va entrar al despatx i es va
acostar a Borsk. Tenia els llavis clivellats i la cara tan mutilada que era
difícil distingir els tatuatges de les cicatrius. En Borsk va saber que no era en
Tsavong Lah. Com gairebé tothom a la Nova República, havia vist la
retransmissió que va fer el Mestre Bèl·lic després de la caiguda de Duro, quan
va exigir la rendició dels Jedi, i ni tan sols aquest esgarrifós rostre estava
a l'altura del d'en Tsavong Lah.
-Pots aixecar-te
-Va dir el nouvingut.
-Quan vegi
a Tsavong Lah.
El
yuuzhan vong va allargar la mà i un dels seus subordinats li va oferir el seu amfibastó.
Va colpejar la mà enverinada amb la part posterior de l'arma. El bothan es va
mossegar la llengua per no cridar, sentint-se marejat al punt.
-Digues
al Mestre Bèl·lic que s'afanyi -Va dir en Borsk, lluitant per mantenir-se dret-.
Moriré molt aviat.
-Sóc
Romm Zqar, comandant de la invasió -Va dir el yuuzhan vong-. Has de rendir-te
davant meu.
En Borsk
negà amb el cap.
-Llavors
no hi haurà rendició.
-En comptes
de tornar-lo a colpejar, en Zqar pressionà els ullals del cap de l'amfibastó
contra la mà que pressionava el punt de pressió-. Per què vols parlar
personalment amb el Mestre Bèl·lic?
-Per
Honor -Feia molt de temps que en Borsk esperava aquesta pregunta i feia temps
que havia trobat la resposta adequada-. Si he de rendir-me, ho he de fer amb
algú del mateix rang.
En Zqar
es va sorprendre que parlés amb l'actitud d'un yuuzhan vong. Hi va haver alguns
minuts de silenci. En Borsk estava cada vegada més marejat i la llum del seu
mesurador de freqüència cardíaca parpellejava amb més lentitud. Finalment, un
dels víllips d'espatlla del comandant va respondre.
En Zqar
va assentir, va pronunciar una única paraula yuuzhan vong i va ordenar als
altres que evacuessin el despatx.
Quan
els seus subordinats van entrar a la petfeonau que esperava al balcó en Zqar va
dir:
-No ets
un igual d'en Tsavong Lah, però t'envia els seus elogis -va fer espetegar l'amfibastó
i el cap va enfonsar els ullals enverinats a la mà que mantenia en el punt de
pressió-. En Tsavong Lah creu que el gambit mortal del xanquer kintan és l'únic
moviment digne del teu infidel joc de dejarik.
El
flaix de la detonació hauria estat visible des de l'òrbita fins i tot sense
l'aliment del gran ull del Kratak. A través de la lent, en Tsavong Lah va
contemplar la blanca esfera d'un quilòmetre de diàmetre que va desencadenar la
bomba mortal d'en Fey lya. Es va mantenir durant molts segons i la seva calor va
fondre les façanes de les torres circumdants, destrossant totes les naus de
corall Yorik en dos-cents metres a la rodona. A més, va acabar amb la nau en la
que s'allunyava el comandant Zqar, amb dues naus de desembarcament i almenys
vint naus menors més, bona part del palau imperial i, finalment, potser cinc
mil yuuzhan vong.
-hauria
d'haver fet que en Zqar li deixés morir dessagnat -va dir en Tsavong Lah-. Les
nostres pèrdues d'avui són ja massa excessives.
-M'alegro
que no es trobi entre elles, Mestre Bèl·lic -La Seef estava al seu costat, a la
vora del gran ull, contemplant el món que estaven conquistant. Sostenia a les
mans el víllip del sacerdot Harrar, que el Mestre Bèl·lic havia enviat a Myrkr
per consagrar la captura i retorn dels bessons Solo-. L'eminent Harrar va ser
savi d'avisar-lo perquè no baixés.
En Tsavong
Lah va pensar sobre això, després es va dirigir al víllip.
-La Seef
elogia la teva saviesa, amic meu. Ella tampoc creu que estigui preparat per
acudir davant Yun-Yammka.
-No es
tracta que estiguis preparat, Mestre Bèl·lic -Va dir el víllip d'en Harrar-. La
qüestió és el que desitgen els Déus. Si no va ser la seva voluntat portar-te al
seu costat quan el Sunulok va ser
destruït, hauria estat una blasfèmia permetre que et matés l'infidel.
El
Mestre Bèl·lic tornà a mirar el palau imperial i va contemplar com l'ardent
esfera es contreia sobre el seu propi buit, dibuixant núvols de fum, enderrocs
i cossos que queien. L'explosió havia aniquilat el que els diagrames de la Viqi
Shesh identificaven com les ales administrativa i executiva del palau imperial.
Només la gran càmera de reunions i les oficines senatorials havien quedat més o
menys intactes, i no hi havia motiu per creure que continguessin els vitals
registres que els yuuzhan vong esperaven capturar.
-No estic
molt convençut que els Déus estiguin tan complaguts amb la meva supervivència,
Eminent Harrar -En Tsavong Lah mirà les escates i espines que sobresortien de
la carn que encara es podria en la seva espatlla i després va dir: És millor
morir al servei d'un final victoriós de patir la desgràcia de ser un
Avergonyit.
-Llavors,
torna a progressar la corrupció? -Va preguntar en Harrar.
-No ha
disminuït -Va corregir-lo en Tsavong Lah-. Els Déus m'han lliurat Coruscant.
Ara jo he de lliurar als bessons Jeedai.
-Ho
faràs, Poderós -era un senyal d'amistat que en Harrar l'anomenés així; els
sacerdots poques vegades sentien tant respecte pels guerrers-. L'astúcia de la Vergere
ha donat fruits. Informa que en Jacen Solo és ara el seu presoner.
-I la Jaina
Solo?
-L'última
Vegada que vàrem parlar, en Nom Anor em va assegurar que la tenia al seu abast.
La Seef
va sospirar alleujada, però l'estómac d'en Tsavong Lah es va indisposar. Yal
Phaath ja havia contactat amb ell per queixar-se de la destrucció del grashal
de clonatge i de la pèrdua del voxyn primari, de manera que sabia com d'escàs
que era realment l'abast d'en Nom Anor. Va creuar sobre el pit la seva mà amb l'arpa
de radank i es va inclinar cap al víllip d'en Harrar.
-Glòria
als Déus, Eminència. Tot Coruscant espera el teu retorn.
Van
tornar a donar la volta amb el Ksstarr.
La màscara localitzadora de blancs que cobria el rostre de la Jaina li va
mostrar les tres corbetes de corall Yorik que s'acostaven de front. Darrera
d'elles, la silueta de la mónnau es retallava contra Myrkr, com un enorme disc
gris que tapava un altre disc verd encara més gran. La conca on hi havia vist a
Jacen per última vegada era més petita que l'última vegada que van passar per
allà, aproximadament de la mida de l'ull d'un fefze.
-Zekk!
-Va cridar dins de la màscara localitzadora-. Estem més lluny!
-Perquè
ells segueixen acostant-se -Va grunyir en Zekk en resposta-. No el salvarem
deixant-nos matar. Neteja'm un camí!
-Fet!
La
Jaina va maleir a Zekk dient-li covard fill de Sith, i va aixecar el polze
esquerre. El guant de control de la mà va activar la retícula de blancs de la
màscara, que consistia bàsicament en un joc d'anells progressivament borrosos.
Va concentrar la mirada a la zona de la dreta i, mitjançant prova i error,
sense tenir ni idea de què podien significar aquells estranys centelleigs a la
pantalla, va moure la mà dreta en un ball de dits que enfocava cada anell
concèntric on volia. Quan el disc interior mostrava una imatge nítida de
l'objectiu, donava un cop de puny amb la mà esquerra.
De
fora de la blàstula li va arribar el so del carregador automàtic d'una
metralladora de plasma, seguit de l'esclat eixordador de la càrrega activadora
ionitzant el seu entorn. La màscara de la Jaina es va enfosquir i la
resplendent esfera va passar com un llamp.
El
visor es va aclarir uns dos segons més tard. La seva esfera de plasma traçava
un arc cap a l'objectiu i una llarga filera de projectils enemics es dirigia
cap a ella.
-Venen!
-Va cridar.
En Zekk
va forçar la fragata a virar bruscament i es van allunyar de la mónnau.
-Zekk!
En Lowbacca
la va interrompre amb un bram urgent.
-Una flota?
-Va cridar la Jaina.
Va
moure el coll, i una dotzena de taques oblongues va aparèixer a la màscara,
entrant des dels confins del sistema. Se li va gelar la sang. No era exactament
una flota, però quedarien atrapats si intentaven tornar a la mónnau.
Una
ràfega de boles de plasma va passar cremant sota el ventre del Ksstarr, seguida d'una altra que va
fregar a Tesar en el lloc defensiu de popa abans d'impactar contra el casc. La
fragata es va estremir.
La veu
d'en Zekk traspassà la màscara:
-Jaina,
què vols que fem?
La
Jaina no va poder contestar. Només podia fer una cosa. Però com anava a
abandonar a Jacen després de retreure-li que abandonés a l'Ànakin? Com? El Ksstarr va tornar a estremir-se. Es va
sentir un soroll humit en algun lloc, com el de la vàlvula d'una porta
segellant una bretxa al buit.
-Jaina!
-Va cridar en Zekk.
-Jo...
Les
paraules se li van ennuegar, com si s'ofegués. Va tancar el puny i va llançar
una esfera de plasma que va solcar l'espai com un llamp.
-El millor
per al Jacen és que fugim -Va dir la Tenel Ka-. Potser al fet de tenir un sol
bessó retardin el sacrifici prou com perquè puguem organitzar una expedició de
rescat.
Quin rescat? Va pensar la Jaina.
Ja havien perdut massa Jedi. Ni tan sols en Luke podria arriscar-ne més per
salvar-lo. Però això no detindria a la Jaina. Ningú ho faria.
-Això és
el que farem -Va dir en Ganner-. És el millor per al Jacen.
-Jaina?
-Va preguntar en Zekk-. El teu germà.
Tan sols fes-ho va pensar la Jaina.
No em facis dir-ho.
-Molt bé
-En Zekk va fer virar la nau per allunyar-se-. Crec que ho he entès.
-Aquezt
creu que zí ho entens -Va dir en Tesar-. Totz ho entenem.
No era
possible. La màscara es va omplir de llàgrimes. La Jaina va estirar el coll i
la mónnau va tornar a ser visible, no més gran que un puny. Va tancar els ulls
i es va concentrar en aquest lloc del seu pit que sempre havia pertangut a
Jacen. El va sentir aquí, tot just durant un parpelleig i llavors el va perdre,
i no va poder sentir res a part de la seva pròpia ràbia, i el seu odi i la seva
desesperació.
-Tornarem,
Jacen -va dir, trobant forces per parlar-. Aguanta. Tornarem a per tu.
En
general no resultava convenient recórrer la superfície d'un planeta amb la
gravetat artificial de la nau completament activada. Les percepcions
conflictives de dalt i baix feien estralls en el sentit de l'equilibri de la
majoria de les espècies, i la Leia podia sentir els efectes en el seu regirat
estómac i en la forma que li donava voltes el cap. Gairebé podia sentir-ho pel
comunicador, i olorar-ho en el sistema de circulació, l'efecte que estava
tenint en els passatgers.
No es
podia fer res. Amb els cellers plens de passatgers sense subjecció i el Falcó esquivant i balancejant-se a
través dels aerocarrils de Coruscant amb un esquadró de coralites seguint-lo de
prop, necessitaven alguna cosa que els mantingués a tots enganxats a terra. Si
això implicava que la Leia hauria d'esterilitzar després la nau sencera,
consideraria un privilegi estar viva per poder fer-ho.
En Han
va posar al Falcó cap per avall i el
va elevar sobre un pont, després es va creuar amb dos coralites que venien de
front i va haver de baixar als foscos nivells inferiors. Les torretes làser,
manejades per la Meewalh i un artiller del palau, van disparar sobre la popa.
Van encertar-ne a un i un baluern ensordidor va sacsejar les torres. El seu
èxit no va tenir efecte en el nombre d'esferes de magma que plovien per tot
arreu, la Leia va tornar a la gran cadira del copilot, va comprovar el mapa a
la videopantalla i va maleir:
-Ens hem
passat la desviació.
-Ja Ho
sé.
-És clar,
estimat.
En Han
va anivellar el Falcó i el va fer
girar. Els canons quàdruples superiors esbufegaven constantment mentre la Meewalh
cosia a trets la panxa de mitja dotzena de coralites sorpresos.
Després
en Han decantà el Falcó i el va ficar
per un estret carril lateral. La Leia va haver d'agafar-se al braç de la cadira
per incorporar-se fins on poder veure el mapa.
-A l'esquerra
en tres, dos...
-Entesos.
En Han
va anivellar el Falcó i es va dirigir
cap a les fredes i humides catacumbes, sota el Gran Mar Occidental. La Meewalh
i l'artiller de palau van acabar amb dos coralites. En Han va mullar el Falcó en fer-lo travessar per una
cascada, donà tres girs ràpids i els coralites van deixar de veure's.
-No està
malament per a un ancià -La Leia es va centrar en la seva cadira-. Igual en
Corran pot ensenyar-te a pilotar un Ala-X quan sortim d'aquesta.
-Si és
que a Eclipsi li'n queda algun -Va dir en Han.
Es van
endinsar pel fosc laberint d'edificis florits i pilars plens de molsa que
servien de suport al llit del llac. Després va treure el morro del Falcó de sota de la platja de
ferrociment i van lliscar sobre els seus repulsors. Enfront d'ells tenien les
restes fumejants d'una bateria de defensa planetària. Les armes han estat reduïdes
a ferralla. L'enorme estructura de subjecció semblava més el cràter d'un
meteorit que un edifici.
-És aquesta?
-Va dir la veu d'en Han plena d'incredulitat.
La Leia
va comprovar la pantalla.
-Aquesta
és.
En Han
va proferir una maledicció.
La Leia
sabia el que estava pensant en Han. Temia que haguessin arribat massa tard,
però en Han sabia que ella tenia altres recursos i va esperar i no va dir res.
Era el mateix Han de sempre, sí, però d'alguna manera s'havia adaptat a ella
d'una manera que el vell Han mai hauria acceptat. Estava començant a agradar-li
això. A agradar-li de veritat.
La Leia
va tancar els ulls i va arribar fins al seu germà en la Força. Va intentar
deixar que les sensacions de la seva presència la portessin fins a ell, com
quan Darth Vader li va tallar la mà a Bespin. Després d'uns instants va aixecar
un braç i, sense mirar, va assenyalar la direcció en què estava.
-Allà -Va
dir ella.
-Vols
dir just aquí? -Va preguntar en Han-. Per on ha aparegut aquesta nau invasora?
La Leia
va obrir els ulls i va veure la petita muntanya que era la nau de
desembarcament yuuzhan vong descendint cap a la torre que estava assenyalant.
-Sí -Va
dir ella-. Més o menys allà.
Fent
cabrioles amb el peu bo, la Mara es va treure la bena de bacta i li va donar
una puntada a un yuuzhan vong. Aquest va caure i ella va continuar donant
voltes, apunyalant amb el seu sabre làser al que tenia al darrere. Després es
va protegir de l'atac d'un amfibastó que la fustigava des de la dreta i va
veure com Luke obria la seva guàrdia per acabar amb un que anava a per ella. La
Mara va posar la pistola làser sota el braç i va disparar dues vegades, una a
cada costat del cap d'en Luke, obrint un forat entre els ulls dels dos yuuzhan
vong que corrien per atacar-los.
En
Luke va somriure i va escombrar els peus d'un guerrer jove des de baix, quan
aquest es va abalançar contra ell.
Per
cada guerrer que mataven apareixia una dotzena més que es precipitaven per a
morir a les seves mans.
Saltaven
en parelles amb les seves ales animals, aterrant al mig de la línia de foc de turbolàsers
i començaven a llançar eixams d'insectes i a encaixar trets. La càrrega dels
yuuzhan vong va vacil·lar i es va reduir fins a desaparèixer quan els artillers
van obrir foc amb els seus rifles làser.
Un
oficial júnior, un dels dos que quedaven a la bateria, va anar fins a ells.
-Hem d'anar-nos
d'aquí, anar-nos-en a baix.
-No!
-li va dir la Mara-. El Falcó no
podrà trobar-nos dins d'un edifici.
-No importarà
molt -L'oficial va assenyalar una nau de desembarcament de mil metres d'eslora
que s'estava situant-se sobre el edifici-. Com va dir la dama: lluita fins que
no puguis lluitar més.
-Els
vostres amics no vindran. Els hi farem més mal a baix.
La nau
de desembarcament va fer ploure gelatinafocs que fonien forats a la teulada de
duracer de la mida d'una mà. Un va aterrar massa a prop i va arrencar un xiulet
d'alarma a l'R2-D2.
La Mara
i en Luke van començar a utilitzar la Força per redirigir els que anaven en la
seva direcció.
-Què en
penses? -Va preguntar la Mara al Luke. Sabia que ell encara percebia la Leia
buscant-los-. Potser només estem fent que vinguin perquè es fiquin en
dificultats.
Les
escotilles de la panxa de la nau de desembarcament es van obrir i van començar
a deixar anar cables pels quals ja es despenjaven esclaus reptilians utilitzats
com a soldats. Una dotzena de cables va aterrar al seu edifici.
En
Luke va aixecar la pistola làser i va obrir foc.
-Hem d'aguantar.
En Han i la Leia no desistiran fins que trobin la forma de salvar-nos.
La Mara
va assentir.
-D'acord.
Ben està fora de perill. Confiaré en la Força per al que ens queda.
-On està
tot el món? -Va preguntar en Han sense dirigir-se a ningú en particular, i
menys a la Leia-. No podrien quedar-se al mateix lloc durant cinc minuts?
La
torre era un d'aquests treballs de mirracer amb una teulada escalonada, i per
descomptat, el centelleig de sabres làser i pistoles làser sempre estaven on no
devien fins que la Leia va descobrir per fi al Luke i la Mara al costat del
personal d'artilleria. Els va portar cinc minuts de vol salvatge envoltar la
zona i aproximar-se a la teulada pel costat d'en Luke, i per llavors els
membres de la Nova República i corrien cap a les escales.
-Ajusta't
la xarxa de seguretat -Va dir en Han-. I arma els míssils d'impacte.
-Els míssils
d'impacte? -Va dir la Leia amb la respiració entretallada-. Han...
En Han
va apartar la mirada de les teulades i la va posar en ella.
-Sí?
La Leia
va empassar saliva, després va arribar als controls de l'armament.
-Quants?
En Han
va somriure de mig costat.
-Quants
creus?
-Tots
-La Leia va començar a prémer els controls necessaris.
En Han
va baixat i accelerar passant sota la nau de desembarcament a tot just tres
metres sobre les teulades. Massa lenta per reaccionar, la gran nau va alliberar
una descàrrega de gelatinafocs que va fer més mal als reptilians de les seves
línies d'atac que al molt escudat Falcó.
En Han va tancar de cop els desacceleradors, esperant no carbonitzar iònicament
al Luke o la Mara, i va posar la nau vertical, sobre la cua.
-Foc!
La Leia
va prémer el llançador. El primer parell de míssils va brillar i va xocar
contra la panxa de la nau de desembarcament abans que la seva tripulació pogués
reaccionar. L'ona expansiva va fer tremolar al Falcó fins a la cua. Va disparar la segona i la tercera descàrrega.
Per quan va disparar la quarta, l'enorme nau ja escopia foc pels cellers de
descàrrega i del seu casc plovien despulles de corall Yorik.
Les
tropes de la Nova República van tornar sobre els seus passos. En Han no podia
veure'ls, però sabia amb seguretat que estarien molt a prop.
-Baixa
la rampa d'accés -En Han posà el Falcó
sobre els seus suports-. I fes-ho...
La Leia
ja corria cap al túnel d'accés. La Meewalh i l'artiller de palau mantenien a
ratlla als reptilians amb els canons quàdruples. En Han va fer baixar el canó
làser retràctil de repetició per si de cas. Es va mantenir a l'expectativa que
la nau de desembarcament llancés contra ell una andanada en resposta, però
aviat es va adonar que el perill real consistia a morir aixafat sota les
petreonaus embolicades en flames que s'estavellaven al voltant del Falcó. Igual s'havia passat amb tant
míssil.
En Han
va retirar el canó retràctil. Tan aviat com la llum de situació li va indicar
que la rampa s'elevava, es va enlairar i va passar com un llamp sota la nau de
desembarcament, descendint fins als aerocarrils i sota el Gran Mar Occidental,
guiant-se més pels sensors i la pantalla del mapa que pel que podia veure. Ja
estaven al centre del mar quan en Luke va entrar a la cabina amb la Mara, la Leia
i l'R2-D2.
-Gràcies
pel passeig -En Luke es va abraçar a l'espatlla d'en Han i es va instal·lar al
seient del copilot-. Començàvem a pensar que no ho aconseguiries.
-Hi havia
un embús de mort -En Han va donar un cop d'ull al mapa que hi havia a la
pantalla de la Leia i es va disposar a preguntar-li pel millor lloc per sortir de
l'òrbita, però s'ho va pensar millor i va fer un gest amb el dit al fons de la
cabina-. Ho sento noi, però aquest seient és de la Leia.
En
Luke va empal·lidir.
-Perdona
-Es va aixecar i va treure un tros de plastifí de la seva butxaca-. Només volia
donar-te això.
La
cabina va quedar sumida en un silenci incòmode. En Luke va fer el gest de
donar-li el plastifí al Han, però s'ho va pensar millor i es va tornar cap a la
Leia.
En Han
torçà la mirada.
-Escolta,
no vaig voler dir res amb això. És que necessito al meu copilot al seu seient i
a tu a la metralladora de la panxa. Només això.
Es
podia respirar l'alleujament a la cabina i en Han es va conformar amb deixar-ho
així. L'últim que volia era algú demanant perdó per la mort de l'Ànakin. Això
hauria trivialitzat el seu sacrifici, implicaria que l'Ànakin havia mort per
res.
-Què?
Us poseu ja en això? -Va preguntar en Han-. Mara, tu podries revisar i
recarregar els llançadors de míssils. En aquesta banyera hi un munt de gent amb
ganes de sortir d'aquí.
-És clar.
La Mara
i en Luke es van fer a un costat perquè la Leia pogués acomodar-se al seu
seient. Llavors en Luke li va donar el plastifí i li va explicar el seu origen.
Quan va acabar, el Falcó ja volava a
tota velocitat allunyant-se del mar Occidental. En Han es va introduir en els
aerocarrils i va començar a esquivar les restes dels ponts derruïts. Van deixar
que l'R2-D2 s'endollés a la connexió per droides. En Luke i la Mara van tornar
als seus llocs de combat.
La Leia
el va mirar per sobre.
-El
meu seient?
-Ho has
fet tot bé -En Han mirà l'enorme seient del copilot-. El vell seient d'en
Chewbacca -després va afegir-: Si sortim d'aquesta amb vida ho farem oficial i
t'aconseguirem un seient de la teva mida.
La Leia
va aixecar una cella.
-Això ja
seria alguna cosa -Va estudiar el plastifí, va comprovar el cronòmetre i va
introduir una sèrie de coordenades.
-Porta'ns
allà, pilot.
En Han
va augmentar la potència i va empènyer la palanca. El Falcó va passar com un llamp al costat de les torres de canons i va
ascendir al cel opalescent.
Van
deixar enrere a les naus de desembarcament i d'assalt abans que els yuuzhan
vong poguessin reaccionar, però en abandonar l'atmosfera, una nau anàloga a un
creuer, designada com el Kratak, va
llançar els seus coralites contra ells i es va disposar a bloquejar-los el pas.
La Meewalh i en Luke la van silenciar amb els seus canons quàdruples. L'R2-D2
refilava i xiulava, buscant una veu amistosa en els canals de comunicació.
En Han
va activar el comunicador.
-Mara,
com va això?
-Tres carregats.
-Serviran
-En Han va tractar de semblar confiat-. Aguanta...
L'R2-D2
va vibrar com un boig. Llavors la veu familiar de la Danni Quee va sonar pel
sistema de comunicació:
-Falcó, canviï de rumb deu graus,
continuï amb aquesta velocitat i no dispari els míssils d'impacte.
En Han
va obeir instintivament, i va donar un cop d'ull a la pantalla tàctica. Per
allà només hi havia coralites.
-Aquests
deu graus no tenen bona pinta.
-Els tindran
-es va sentir dir a Lando.
La Mara
va entrar a l'instant al canal.
-Calrissian?
Què fas? No vull que...
-El
teu paquet està fora de perill amb la Tendra -Va contestar-, a bord del Ventura.
En Han
mirà per sobre seu. La Leia només podia encongir-se d'espatlles i sacsejà el
plastifí que en Luke li havia donat.
-Confia
en mi -Va dir la Danni.
L'R2-D2
refilà, i un esquadró Jedi va aparèixer a la pantalla tàctica atacant als coralites
pel flanc.
-Rebut
-En Han continuà cap als coralites-. Què podem perdre?
L'enemic
va continuar cap a ells durant uns segons i va tornar a disparar. En Luke i la Meewalh
van tornar l'atac i el Kratak es va
afanyar a unir-se al combat. Les primeres boles de plasma van explotar contra
els seus escuts davanters.
Llavors
l'esquadró Jedi va aconseguir distància de tir i va obrir foc, i va
desaparèixer la meitat dels coralites.
De
sobte, el creuer va semblar tenir altres preocupacions i va virar allunyant-se
de la batalla, i els seus coralites es van sumir en el caos. Quatre d'ells van
girar per afrontar aquest nou repte, tots movent-se en direccions diferents i
sense cap possibilitat de concentrar el seu foc. Un altre parell va xocar entre
si. Els sis coralites que anaven a l'avantguarda van seguir endavant sense ser
conscients del perill que tenien al darrere. L'esquadró Jedi va efectuar una
altra descàrrega, i no hi va haver res entre el Falcó i la llibertat.
-Creus
que podràs fer passar l'ocell per aquí, vell pirata? -Comunicà en Lando-. Fins
i tot tu hauries de ser capaç de fer-ho.
En Han
es va quedar sense paraules. Un disciplinat esquadró de coralites no es dissol
en un desgavell que hauria avergonyit a un banda d'aeromotards. El Ventura va aparèixer a la pantalla
tàctica i es va dirigir cap allà.
-De veritat
acaba de passar això? -Va preguntar per fi.
-Això crec
-Va dir en Luke pel comunicador-. Acaben de bloquejar un yammosk -connectà amb
el canal general de comunicacions i va afegir-: Danni, Cilghal, les meves
felicitacions. El vostre èxit arriba tard per salvar Coruscant, però em dóna
esperances per al futur.
-Ens dóna
esperances a tots -Va dir la Leia-. Gràcies.
La
resta de les forces d'Eclipsi van afegir les seves felicitacions, i en Luke va
tornar a parlar pel canal:
-Anem
a reunir-nos amb el Ventura i anem
tots al lloc de trobada previst -Va dir-. I aneu amb compte. Després de la
conquesta de Coruscant, la responsabilitat de mantenir viva la Nova República
recau sobre els Jedi.
En Han
inclinà el Falcó fins alinear-lo amb
la resta del comboi i va començar a calcular si podrien fer fins i tot aquest
salt curt fins al punt de trobada portant tants passatgers a bord.
-Leia,
quants soldats vas recollir a la teulada?
En no
obtenir resposta, en Han mirà per sobre l'espatlla per trobar la Leia sumida en
meditació, la cara cansada i pesarosa. El cor se li va pujar a la gola. Tenia
una mirada al rostre que només l'havia vist una vegada.
-Què? -Va
preguntar en Han-. No seran els bessons? El rostre de la Leia va romandre
cansat i trist, però també es va tornar temorosament reposat.
-Estan
vius, però en dificultats. Terribles dificultats.
-R2, obre
un canal amb el Ventura -Va ordenar en
Han-. Ens desfarem de tots aquests i anirem a per ells, Leia. Tu i jo sols.
La Leia
va posar una mà a la d'ell i va negar amb el cap.
-No,
Han. Encara que sabéssim on buscar-los i aconseguíssim arribar-hi amb vida,
aquest no seria el problema. Han de rescatar-se sols.
En Han
va arrufar les celles. Li va sonar a problemes de Jedi, i de la pitjor classe.
-I si
no ho aconsegueixen?
-Ho aconseguiran
-La Leia tancà els ulls i li va agafar de la mà-. Ho aconseguiran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada