Crisi de fe (I)

Crisi de fe

Timothy Zahn

I

El cel tenia un aspecte estrany aquell matí, va pensar en Trevik dels Midlis dels Setens dels Vermells mentre el seguici de la Reina abandonava l'ala residencial del palau i començava la breu marxa cap a l'Estatge dels Hostes. Potser fossin núvols, va pensar: núvols tan alts i tan prims que els seus ulls no podien distingir-los de les boires que s'alçaven de les Aigües Somniants, al nord de la Ciutat Roja.

Però en altres ocasions havia pogut veure el cel a través de núvols prims. Probablement es tractava d'alguna cosa que hagués causat el seu convidat, el cap dels trenta éssers que havien arribat feia un mes, criatures amb ulls grocs i pèl del color d'un núvol de tempesta. No havia dit el seu cap que protegiria la Ciutat Roja de les forces malignes que es reunien entre les estrelles sobre Quethold?

-Beguda.

Ràpidament, en Trevik va alçar l'adornada copa de nèctar que sostenia enganxada al pit. La Reina es va inclinar cap a la copa amb les seves vestidures brodades movent-se al mateix temps que el rítmic balanceig de la seva llitera amb dosser, i el seu abdomen estès tan llarg com era al matalàs de la llitera.

-Més amunt -va grunyir secament en Borosiv dels Cerculis dels Primers dels Vermells, des de la seva llitera, bastant menys adornada, darrere del de la Reina.

Amb una ganyota de dolor, en Trevik va estirar els braços, alçant la copa tant com va poder. La Reina va prendre un llarg glop i després va tornar a incorporar-se, sacsejant-se de les mandíbules les últimes gotes del saborós líquid i examinant amb ulls impassibles el rostre d'en Trevik.

En Trevik baixà de nou la copa al costat del seu pit, sentint en el seu interior els cops del seu cor. Ser escollit per realitzar el paper de coper de la Reina era el major honor que qualsevol Midli podria arribar a ser. Era com si representés a tots els Midlis de Quethold, igual que en Borosiv representava a tots els Cerculis. L'últim que desitjava era fracassar, i portar la vergonya a la seva família per aquest fracàs.

-Redreça't -Va continuar en Borosiv amb la mateixa veu greu i rondinaire-. Observa als Obrers. Imita la seva postura.

En Trevik va empassar saliva, i una ràpida punxada de vergonya travessà el seu cor. Per descomptat, ja li havien dit tot això abans, però en la calor del moment ho havia oblidat.

Llavors va examinar la filera d'Obrers que transportava la llitera de la Reina. Eren vuit, i mantenien els seus torsos gairebé verticals malgrat el pes de la llitera sobre les seves espatlles. L'abdomen de cada Obrer s'allargava a la seva esquena, perfectament paral·lel al sòl, amb les seves quatre potes movent-se seguint un ritme de precisió absoluta.

Empassant saliva de nou, en Trevik va tractar d'imitar la seva postura i el seu moviment. Segons havia escoltat, la Reina estava disposada a permetre al seu nou coper cert grau de llibertat en el seu primer dia. Però això no significava que no hauria d'intentar fer-ho el millor possible.

Especialment quan en Borosiv no semblava inclinat a donar al nou Midli aquesta tolerància.

L'Estatge dels Hostes era un edifici circular situat al centre del pati. Era petit, amb només una modesta zona de reunió central a la planta baixa i deu petites habitacions privades al pis superior. Dos dels alienígenes de cabell tempestuós romanien a l'entrada sud, amb les seves estranyes armes creuades sobre les espatlles mentre observaven com s'acostava la Reina i el seu seguici.

Era el més a prop que en Trevik havia estat mai d'aquests alienígenes en particular, i els mirava amb curiositat mentre ell i les lliteres s'acostaven. Eren éssers alçats, diferents dels quesoth però molt similars als aliats dels quesoth, els stromma. Tenien dues cames, un tors sense abdomen separat, i un cap coronat amb ondulat cabell negre com els núvols de tempesta. Alguna vegada havia escoltat referir-se a ells com humanoides.

Però almenys els seus ulls eren familiars, multifacetats com els dels quesoth, encara que eren d'un color groc brillant en lloc del blau pàl·lid dels quesoth. Potser els seus ulls eren el motiu pel qual la Reina havia triat desafiar l'antiga aliança de Quethold amb els stromma i acceptar els cabells tempestuosos com a hostes a la Ciutat Roja.

O potser fos per les armes que els cabells tempestuosos havien portat amb ells. Armes més compactes i poderoses fins i tot que les dels stromma.

En Trevik centrà la mirada en les armes dels cabells tempestuosos, sentint com es tensava de sobte. Juntament amb els dotze Obrers que transportaven les lliteres, el seguici de la Reina també incloïa dotze Soldats, i si els cabells tempestuosos no complien amb la salutació adequada, la Reina podria ordenar que els alienígenes fossin castigats. En Trevik no havia vist en acció les armes dels cabells tempestuosos, però havia escoltat prou històries com per saber que no tenia cap especial interès a fer-ho. Especialment no a tan poca distància.

Per fortuna, els cabells tempestuosos coneixien el protocol correcte.

-Salve, oh Reina dels Vermells -entonà un d'ells quan la llitera es va acostar els preceptius cinc passos-. Vivim per servir, i morim per servir.

La Reina va romandre en silenci mentre els alienígenes obrien les portes i el grup enfilava cap a l'interior. Donades les circumstàncies, va decidir en Trevik, el silenci probablement era una cosa bona.

El cap dels cabells tempestuosos esperava al centre de la zona de reunió. Era la primera vegada que en Trevik veia la zona des que la Reina els havia permès accedir a l'Estatge, i va quedar sorprès per com d'estranya que s'havia tornat. Els canvis en el mobiliari eren comprensibles; després de tot, la fisonomia dels cabells tempestuosos no s'assemblava en res a la dels quesoth.

Però els cabells tempestuosos havien anat més enllà de la simple comoditat. Havien refet tota la sala, des dels cortinatges de les parets fins a les escultures de meditació sobre les passarel·les. De fet, fins i tot el patró de les passarel·les havia estat canviat. Era com si l'Estatge hagués estat transformat en part del propi món natal dels cabells tempestuosos.

-Beguda.

En Trevik va alçar la copa, amb el seu cor bategant de nou amb força. Algunes de les escultures que els cabells tempestuosos havien retirat procedien de la càmera de meditació de la pròpia Reina. Prendria com una ofensa que aquests tresors haguessin estat apartats de la vista?

Potser ja s'havia ofès. Aixecant la cara de la copa de nèctar, va alçar la veu amb l'agut udol del Llenguatge dels Soldats.

En Trevik es va posar tens. Però les dues fileres de Soldats que flanquejaven les dues lliteres no van carregar contra el cap cabell tempestuós. El comandant va respondre en el mateix llenguatge, i tots els soldats es van retirar creuant la sala cap a les portes exteriors de l'Estatge. Les van travessar i van desaparèixer al pati, tancant les portes darrera d'ells.

-A baix -va ordenar la Reina.

En Trevik va fer un pas per apartar-se mentre els vuit Obrers que transportaven la llitera la baixaven a terra i després es van agenollar i es van encorbar amb el gest de respecte dels Obrers. Darrere de la llitera de la Reina, en Trevik va escoltar un suau murmuri de teles mentre els quatre Obrers de darrere baixaven de la mateixa manera la llitera d'en Borosiv.

El cap cabell tempestuós es va inclinar, amb un gest que gairebé era una caricatura de la postura dels Obrers.

-Salve, oh Reina dels Vermells -va dir.

En Trevik va arrufar les celles. Què significava això? És que ell no vivia per server i moria per servir, com feien els quesoth i fins i tot la resta dels cabells tempestuosos?

-Beguda.

Precipitadament, enTrevik va tornar a acostar-se a la llitera i va oferir la copa. Pel que sembla, el cap cabell tempestuós havia efectivament conclòs la seva salutació. I el que era més sorprenent, la Reina no semblava ofesa per l'absència del jurament de mort. Era gairebé com si el veiés com un igual, tal com en Trevik veia els seus germans dels Setens com iguals

Però això era absurd. La Reina no tenia iguals.

La Reina va acabar de beure i va fer un gest a Trevik perquè s'apartés.

-L'amenaça roman, oh Nuso Esva -va dir, dirigint-se al cap cabell tempestuós-. Els meus Cerculis han vist les ciutats flotants, negres contra les estrelles.

-L'amenaça roman, oh Reina -va dir en Nuso Esva, el cap cabell tempestuós -. Conferenciem per decidir la manera en què puguem enfrontar-nos al nostre enemic comú..

...Parlem de la destrucció del Gran Almirall Thrawn.

Els cinc membres de la sessió d'estratègia ja estaven esperant a la sala de conferències del pont del Destructor Estel·lar Imperial Amonestador quan va arribar el Capità Superior Voss Parck.

-Les meves disculpes, almirall; cavallers -va dir mentre rodejava la taula fins a la cadira buida a la dreta del gran almirall Thrawn-. Hi havia un informe d'última hora del sistema Tantsor que vaig pensar que podria ser rellevant per a la nostra discussió.

-I ho era? -va preguntar l'Enllaç del Consell Stromma, amb el seu pelatge similar a herba brillant sota les llums de la sala, les seves celles anguloses arrufades sobre els seus ulls de color negre pur, i el seu to sarcàstic habitual més insolent fins i tot que de costum.

-Sí -va dir en Parck, la dilatada experiència li permetia no deixar-se ofendre pels modals d'en Nyama. Una bel·ligerància extrema era una qualitat universal (i altament valorada) entre la jerarquia stromma, i els militars professionals de l'espècie no eren una excepció-. Els rumors d'activitat van resultar no ser més que un petit grup de contrabandistes. Els investigadors no van trobar cap connexió entre ells i en Nuso Esva, ni cap rastre d'autèntiques naus de guerra.

-I per a vostè aquest malbaratament d'esforços constitueix un progrés? -es va burlar en Nyama.

-El que l'Enllaç del Consell Nyama pretén preguntar -va dir amb un to més educat un stromma més jove assegut al costat d'en Nyama- és si descartar un sistema realment estreny la recerca de la resta de les forces d'en Nuso Esva, especialment quan queden tantes altres possibilitats.

-Fins i tot la informació negativa és útil -va dir en Thrawn amb calma, centrant els seus brillants ulls vermells en Nyama-. Especialment atès que els droides sonda que anem deixant enrere després de cada recerca ens asseguren que les forces d'en Nuso Esva no avancen per darrere de nosaltres.

En Nyama va deixar anar un esbufec ​​de menyspreu.

-Sabem on està -va dir, colpejant la taula amb l'índex per a més èmfasi-. Què ens importa on s'ocultin les restes disperses de les seves forces?

-Mentre ell visqui, segueixen sent una amenaça -va dir en Parck-. Vostè més que ningú hauria de saber això, Enllaç del Consell. Vostè anava vencent en la lluita contra aquestes forces abans que ell tornés a prendre personalment el comandament.

-La situació era completament diferent -va grunyir en Nyama-. Les forces d'Oristrom estaven ben proveïdes i ben atrinxerades. I eren molt més nombroses. -Va tornar a colpejar amb l'índex-. A més, en Nuso Esva no abandonarà Quethold. Ja no. En qualsevol cas, no amb vida.

-L'Enllaç Nyama té raó -va dir el comandant de les tropes d'assalt Balkin des de l'altre costat de la taula-. Allà on s'ocultin aquests romanents, segurament en Nuso Esva no tingui naus suficients per travessar el nostre bloqueig.

-En efecte, comandant -va dir en Thrawn-. Per desgràcia, molt aviat caldrà aixecar el bloqueig. Hi ha altres assumptes que requereixen urgentment la meva atenció, altres amenaces per a aquesta regió i per a aquelles que s'han unit a l'Imperi de la Mà.

-L'Almirall té raó -secundà en Parck-. Podria nomenar ara mateix almenys deu d'aquestes amenaces, i encara n'hi haurà més.

-Llavors acabem amb ell -va dir en Balkin fermament-. Els soldats d'assalt de la 501 estan preparats per avançar i aconseguir el seu cap.

En Nyama tornà a deixar anar un esbufec.

-No té ni idea del que està dient -va dir desdenyosament-. Mai s'han enfrontat a Soldats quesoth en la batalla. Nosaltres, d'altra banda, hem tractat amb ells com aliats i també com a enemics. Són fins i tot més grans que els Obrers, quan s'alcen són gairebé tan alts com vostè o jo. I són immensament forts. També tenen una lleialtat ferotge cap a la seva Reina, obeint les seves ordres sense dubtar-ho i sense tenir en compte la seva pròpia seguretat. I a la Ciutat Roja n'hi ha milers d'ells.

-Ja ens hem enfrontat abans a enemics lleials i nombrosos -va dir en Balkin-. I aquests cauran de la mateixa manera.

-Però a un alt cost-va advertir en Nyama-. Està disposat a acceptar aquestes pèrdues, gran almirall Thrawn?

-No accepto pèrdues innecessàries de cap tipus, Enllaç del Consell -va dir en Thrawn, amb el seu rostre de pell blava impassible-. Però no tenia coneixement que hi hagués lluitat abans contra els quesoth.

-Va ser fa molt de temps, durant l'estúpida arrogància a la que anomenem Període d'Expansió -va dir en Nyama. Per una vegada, va advertir en Parck, la bel·ligerant veu era gairebé introspectiva-. Fins i tot amb les primitives armes cerimonials que segueixen usant, vàrem patir greument abans que recobréssim la raó i féssim les paus amb ells. -Els seus orificis nasals es van obrir-. I vostès també patiran si prossegueixen en aquest camí de bogeria.

-Potser algú del consell podria parlar amb la Reina dels Vermells -va suggerir en Parck-. Si poguessin convèncer-la d'entrar en raó...

-Les Reines dels quesoth creen la seva pròpia raó -va dir en Nyama-. Sigui quina sigui la lògica que va seguir per acceptar en Nuso Esva sota la seva cura, no podrà fer-se-la canviar d'idea.

-Llavors patirà -va dir en Thrawn.

-Tots patirem -va dir secament en Nyama-. Aquest és el camí de la vida.

En Parck va fer una ganyota. Els quesoth patirien, en efecte, com les més de vint espècies que ja havien patit sota el regnat de terror d'en Nuso Esva. Des que l'alienígena i la seva gent -els guerrers als quals orgullosament cridava els seus "Escollits" - havien sorgit d'un planeta encara sense identificar de les Regions Desconegudes, deixant al seu pas un letal rastre per pobles, mons, i fins i tot petites federacions. De tots els que havien estat atacats, només en Thrawn havia mostrat l'habilitat i la resolució necessària per a bloquejar l'expansió d'en Nuso Esva i, a poc a poc, per començar a fer-lo retrocedir.

Però la victòria havia arribat a un cost terrible. Els Escollits lluitaven amb fanàtic zel, i obligaven els pobles subjugats sota el seu control a lluitar al seu costat amb la mateixa tenacitat.

I encara pitjor; amb cada retirada forçada, els Escollits seguien la política d'en Nuso Esva d'incinerar i destruir tot allò que no podien emportar-se, no només les armes per a la guerra, sinó també els mitjans perquè la població local pogués sobreviure al següent hivern o temporada de sequera. Milions d'éssers havien mort en les conquestes d'en Nuso Esva, i milions més ho havien fet com a seqüela de les seves retirades.

Incloent-hi centenars de milers d'stromma que havien quedat atrapats en el foc creuat i les terres calcinades quan en Thrawn finalment va aconseguir expulsar a Nuso Esva dels seus mons. El que, per a Parck, feia que l'actitud d'en Nyama fos molt més sorprenent. És que no volia que els quesoth, els seus aliats declarats, fossin alliberats dels lligams d'en Nuso Esva?

-No obstant, la nostra feina com a éssers civilitzats és minimitzar aquest patiment tant com puguem -va dir en Thrawn. Si estava molest per l'aparent manca de compassió d'en Nyama, no ho va mostrar en la seva veu ni en la seva expressió-. M'agradaria veure els registres de les seves guerres contra els quesoth. Amb una espècie insectoide, fins i tot les batalles de fa molt de temps poden il·luminar-nos.

-Aquests registres són antics i incomplets -va dir en Nyama-. I també seran inútils. Ara mateix, el que faran servir seran les tàctiques i estratègies d'en Nuso Esva.

-Per descomptat, ell dissenyarà la seva estratègia general -va dir en Thrawn, amb to pensatiu-. Però atès que els Soldats quesoth encara faran servir les seves armes antigues, potser també s'aferrin encara a les seves antigues tàctiques en el camp de batalla.

Al costat d'en Balkin, el comandant d'esquadró de TIE, el baró Soontir Fel, es va remoure en el seu seient.

-Aquests paraigua d'escut que tenen a la part central de la ciutat no són armes antigues en absolut -va assenyalar.

-És cert -va concedir en Thrawn-. Potser l'Enllaç Nyama tingui raó. Potser en realitat ens enfrontem a una barreja de tàctiques diferents, una barreja que serà difícil de preveure. -Va mirar a Parck-. Necessitem informació, capità. Més informació; millor informació. Estem treballant a cegues.

-Amb quina rapidesa ensopega l'indomable Mestre de Guerrers -va dir en Nyama amb sarcasme.

-El que l'Enllaç del Consell Nyama vol dir... -va tornar a prendre la paraula el jove conciliador- és que la informació adequada és per descomptat part necessària de la preparació del combat. -Els seus ulls van mirar breument a Nyama-. També suggereix que potser hi ha una manera d'obtenir la informació que busca.

En Thrawn va aclucar lleugerament els ulls.

-Continueu.

En Nyama va fer una ganyota.

-Com ja he dit, durant moltes generacions hem estat aliats dels quesoth. Com a resultat, tenim contacte entre els Quesoth dels Vermells. Potser pugui parlar per vostès amb algun d'ells.

-Ja ens ha dit que la seva lleialtat cap a la seva Reina és inqüestionable -li va recordar en Balkin-. De què serviria parlar amb ells?

-He dit que els Soldats eren lleials -va replicar en Nyama-. Els Soldats i els Obrers amb prou feines posseeixen intel·ligència, per no parlar de ser capaços de prendre les seves pròpies decisions. Mai vaig dir que aquest fos el cas dels Cerculis i els Midlis.

-Però també són lleials, no és així? -va insistir en Balkin.

-He dit que poden pensar per si mateixos -va dir en Nyama, pràcticament cridant-. Està vostè sord, capsigrany estup...?

-El que l'Enllaç del Consell Nyama vol dir -va interrompre precipitadament el conciliador-, és que hi ha una petita però creixent oposició a l'aliança de la Reina amb Nuso Esva. Si podem contactar amb ells, potser puguin obtenir la informació que busquen.

En Nyama va llançar una mirada furiosa al conciliador, però va assentir amb gest reticent.

-Sempre i quan vostès vulguin alguna cosa que entri dins de les seves capacitats -va grunyir.

-I quines són les seves capacitats? -va preguntar en Fel.

-No gran cosa -va dir en Nyama-. Els Cerculis són els consellers de la Reina i els mascles reproductors de casta més alta. Són els quesoth més intel·ligents, però tracten amb paraules i pensaments, no amb accions. La tasca dels Midlis és supervisar als Obrers, així que no són tan intel·ligents. Però es pot raonar amb ells, i poden manejar equip fins a cert punt.

-La tasca hauria de ser bastant fàcil -li va assegurar en Thrawn-. Tot el que vull és que un d'ells introdueixi clandestinament una holocàmera a les càmeres d'en Nuso Esva.

-Una holocàmera? -va repetir en Nyama amb incredulitat.

-Nuso Esva tot just portava amb ell algunes de les seves pròpies obres d'art quan va fugir a Quethold -va explicar en Thrawn-. La major part del que té serà de la col·lecció de la Reina. Necessito veure quines peces ha escollit.

En Nyama va deixar anar un esbufec ​​i va moure el cap.

-Gran Almirall Thrawn, la seva obsessió amb l'art és més inquietant que la seva obsessió amb el propi Nuso Esva.

-La seva obsessió amb les dues coses és el que va expulsar en Nuso Esva d'Oristrom i li va proporcionar a vostè la llibertat per ser aquí avui -li va dir en Fel.

En Nyama el va mirar fixament. Però no tenia resposta a això, i tothom a la sala ho sabia.

-Té aquesta holocàmera amb vostè? -va grunyir, girant-se cap a Thrawn.

-Estarà llesta quant confirmi que un dels Cerculis o Midlis descontents pot portar-la a les cambres d'en Nuso Esva -va dir en Thrawn.

-I que després pugui tornar a treure-la, suposo -va grunyir en Nyama. Es va posar abruptament dempeus-. Tornaré ara a la meva nau i intentaré comunicar-me amb els dissidents. Quina mida tindrà aquesta holocàmera?

-Molt petita -va dir en Thrawn, mostrant la seva mà-. De la mida d'un dels meus artells. Podem camuflar-la de la manera que sigui necessària per facilitar la seva introducció.

-Potser fins i tot pugui col·locar-se en un dels Obrers o Soldats que serveixen a la Reina -va suggerir en Parck-. Tinc entès que dotze de cada l'acompanyen allà on va.

-Està vostè ben informat -va dir en Nyama-. Consultaré quin és la millor manera d'aconseguir aquest objectiu, i em comunicaré amb vosaltres quan tingui alguna cosa més a dir.

Amb una brusca inclinació de cap a Thrawn, es va girar i va sortir a grans gambades de la sala, amb el jove conciliador apressant-se darrere seu. La porta es va lliscar per tancar rere d'ells, i en Thrawn va mirar al seu voltant a la taula.

-Algun comentari? -convidà.

-Podria funcionar -va dir en Parck amb cautela. -Tot i que el nombre de variables segueix sent incòmodament elevat.

-I si l'actitud d'en Nyama és la típica dels stromma -va afegir en Fel-, serà millor que assumim que haurem d'ocupar-nos d'en Nuso Esva sense ells.

-Són aliats dels quesoth, després de tot -va murmurar en Balkin-. No és fàcil enfrontar-se als teus amics.

-Especialment quan creuen que poden limitar-se a guanyar temps -va dir en Fel-. Dos anys fins que s'acabi el temps d'en Nuso Esva a Ciutat Roja, no és així?

-Així és, si els números d'en Nyama són encertats -va confirmar en Parck.

-Els seus números són encertats, però el seu raonament està equivocat -va dir en Thrawn-. En Nuso Esva podria causar gran quantitat de mal a la gent de la Ciutat Roja en aquests dos anys. Aquest no és un resultat que estigui preparat a acceptar. -Dubtà-. Tinguin també en compte que l'Enllaç Nyama parla en nom del consell stromma, i alguns dels seus membres encara ens culpen per la destrucció que van patir els seus mons.

En Fel murmurà alguna cosa entre dents.

-Suposo que també culpen als seus cirurgians per danyar trossos de teixit sa al moment d'extirpar el gangrenat.

-No defenso les seves opinions -va dir en Thrawn amb suavitat-. Merament faig constar que aquestes opinions existeixen. En qualsevol cas, no ens podem permetre que la gent comuna de la galàxia pateixi merament perquè els seus líders es neguin a vegades a enfrontar-se a la realitat de l'univers.

-Bé, aquí la realitat és que finalment podem derrotar aquest fill de... que podem derrotar a Nuso Esva -va corregir ràpidament en Fel-. El tenim atrapat, i no té cap lloc on fugir. I comprenem com treballa.

-És cert. -En Thrawn va somriure lleugerament-. I el que és més important, ell comprèn com treballo jo.

-Amb sort, això serà suficient -va dir en Parck.

En Thrawn va inclinar el cap.

-Ja Veurem.

El cel seguia tenint un aspecte estrany quan en Trevik va abandonar el palau a l'hora de la mitja llum fosca i va començar a baixar el suau pendent del turó de la ciutat creuant l'ample anell de les llars dels Cerculis. Més sota del pendent, a l'altre costat de l'anell cerculi, hi havia la zona midli de la ciutat, on es trobava la seva pròpia llar.

El cel semblava més estrany encara sobre la zona cerculi, va advertir amb interès mentre caminava. En alguns llocs, tenia la mateixa aparença estranyament apagada que tenia sobre els terrenys del palau. Però en altres llocs, molt petits, el cel era tan blau i brillant com de costum. El va observar meravellat mentre avançava, tractant d'imaginar el que significava tot això.

Potser algun dels Obrers ho sabés. Ells eren els que construïen tot a la Ciutat Roja. Jirvin, el germà d'en Trevik, era supervisor d'un dels grups d'Obrers que van crear l'equip d'il·luminació de la ciutat i treballaven en el seu manteniment. Potser ell sabés el que li havia passat al cel.

Una ràfega d'aire es va agitar al seu costat, portant amb ell l'olor d'un Cerculi. Automàticament, en Trevik es va apartar a un costat, fora del camí de l'altre. Una mà es va tancar al voltant del seu braç.

-Camina -va ordenar en veu baixa el Cerculi, dirigint-se a ell en un angle diferent.

-On anem? -va preguntar en Trevik, lluitant per mantenir el ritme de les llargues gambades de l'altre-. La meva casa està cap a un altre...

-Camina en silenci -va dir el Cerculi interrompent-lo.

Estaven ja ben endinsats en el cercle Midli quan en Trevik va advertir que el cel havia canviat de nou. Ara les zones d'estranyesa s'havien convertit en pegats de cercles ben definits, amb les seves vores gairebé tocant-se, i el cel normal apuntant en els buits entre ells. Més enllà de la zona Midli, en Trevik podia veure que l'estranyesa acabava per complet sobre la gran extensió de les llars dels Obrers i Soldats.

Encara estava sorprès per la vista quan el Cerculi el va guiar a una de les cases Midli. La porta es va obrir quan ells es van acostar, i amb el Cerculi instant-lo a avançar rere d'ell, en Trevik passà sota la llinda.

Hi havia tres Midlis esperant a la sala compartida de la casa. Dos eren estranys; el tercer... En Trevik va deixar anar un panteix.

-Jirvin?

-Hola, germà -li va saludar en Jirvin dels Midli dels Setens dels Vermells, amb veu solemne-. Si us plau, perdona per la manera en què t'hem portat aquí. Era vital que parléssim amb tu immediatament.

-Podries haver-te limitat a cridar pel parlalluny quan arribés a casa -va dir en Trevik.

-Era igualment vital que parléssim amb tu d'una manera que els cabells tempestuosos no poguessin escoltar -va dir en Jirvin-. Si us plau; asseu-te.

Per un llarg instant, en Trevik pensà en fer la volta i marxar. Però el Cerculi que l'havia portat allà estava plantat sota la llinda. Amb un incòmode pessigolleig a les potes, en Trevik es va dirigir lentament a una de les butaques i es va asseure amb desgana en ella.

-Què és el que vols dir-me? -va preguntar.

Va veure com en Jirvin prenia forces abans de parlar.

-Creiem, Germà, que la Ciutat Roja està a la vora de la seva destrucció -va dir-. Creiem que la Reina dels Vermells ha estat portada mitjançant enganys a la seva aliança amb Nuso Esva.

-Impossible. -La paraula va sorgir de la boca d'en Trevik sense pensament conscient-. La Reina és omniscient i posseïdora d'una infinita capacitat de pensament. Cap ésser estrany podria influenciar la seva ment fins a tal punt.

-No obstant, creiem que, efectivament, això ha passat -va dir en Jirvin-. I encara més, creiem que s'ha de fer alguna cosa per impedir la imminent destrucció de la nostra ciutat. Potser fins i tot de tot el nostre món.

En Trevik se'l va quedar mirant fixament.

-Què estàs dient exactament, Germà? -va preguntar amb cautela.

-Estic dient que l'ésser anomenat Thrawn dels Primers dels Txiss de l'Imperi de la Mà no és l'enemic que en Nuso Esva ens ha dit -va dir en Jirvin-. Hem parlat amb un dels stromma, que ens ha revelat les veritables naturaleses d'en Thrawn i Nuso Esva.

-I?

-I... -En Jirvin va fer un moviment amb la mà per assenyalar tota la sala comuna -... hem triat unir-nos als nostres amics stromma. A ells, i amb Thrawn.

Furtivament, en Trevik tornà a mirar la porta. Però el Cerculi seguia dret sota la llinda, bloquejant qualsevol possibilitat d'una fugida fàcil.

-Per què m'esteu dient tot això? -va preguntar, tornant-se cap al seu germà.

-En Thrawn necessita informació de forma urgent si volem vèncer a Nuso Esva i alliberar a la nostra Reina de la seva adherència -va dir en Jirvin-. Tu, Germà, ets l'únic que pot obtenir aquesta informació.

-Impossible -va repetir en Trevik, deixant escapar de nou la paraula sense pensar-. Sóc un Midli lleial. Més que això, sóc el coper de la pròpia Reina.

-Has estat coper per un únic dia -es va burlar un dels altres Midlis-. No facis que sembli que està en joc tot el teu passat i l'honor de la teva família.

-Potser no estigui en joc el meu passat, però per descomptat sí l'honor de la meva família -va insistir en Trevik-. En qualsevol cas, no puc trair la meva Reina de semblant manera.

-Ella ja no és la teva Reina -va murmurar el Cerculi de la porta amb veu greu-. S'ha convertit en un mer instrument d'en Nuso Esva.

-No puc creure això, i no ho creuré -va replicar en Trevik-. La Reina busca només el millor per al seu poble, i per a tot el poble de Quethold. -Va apuntar al Cerculi amb dos dits-. L'enemic és aquest tal Thrawn. He escoltat a Nuso Esva dir-ho.

-Has escoltat que la Reina ho digués? -va preguntar en Jirvin.

En Trevik es va tornar cap a ell, amb una ràpida i mordaç resposta bullint en el seu interior

Llavors es va aturar, sense pronunciar les paraules. Realment havia dit la Reina aquestes paraules en la seva presència? Ara que pensava en això, no podia recordar que ho hagués fet.

-Això no importa -va dir amb tossuderia-. En Nuso Esva és aquí, i és el convidat de la Reina.

-És el seu captor, no el seu convidat -va dir el Cerculi-. Serviries millor a la Reina aliant-te amb nosaltres que quedant-te ociós al seu costat mentre ell l'utilitza.

-No heu mostrat cap prova d'això -va insistir en Trevik.

-Tu no has mostrat cap prova del contrari.

En Trevik deixà anar un esbufec ​​de desdeny.

-El teu repte és inútil. Com es pot provar una negació?

-Prenent l'holocàmera que els nostres amics stromma ens han donat -va dir en Jirvin, amb veu seriosa i greu-. Prenent imatges de la Reina, i d'en Nuso Esva, i de les obres d'art amb les que ell ha decorat l'Estatge dels Hostes, perquè puguem descobrir la veritat.

En Trevik va parpellejar.

-Les Obres d'art?

-En Thrawn és capaç de llegir l'interior dels cors de les persones a través dels seus gustos artístics -va dir en Jirvin-. O això afirmen els stromma.

-Les imatges també provaran que la Reina està amb Nuso Esva per pròpia voluntat -va afegir el Cerculi-. Si és que realment ho està.

-Si està aliada amb ell lliurement, llavors desistirem immediatament del nostre afany -va assegurar-li en Jirvin -. Igual que tu, Germà, només busquem el millor per a la nostra Reina, la nostra ciutat, i el nostre món.

En Trevik abaixà la mirada a terra. La Reina havia acceptat a Nuso Esva com a convidat; estava segur d'això. Però no hi havia manera de demostrar això a Jirvin i als altres excepte fer el que li demanaven.

-Molt bé -va dir, amb les paraules coent-li a la gola-. On està aquesta holocàmera?

En Jirvin es va aixecar de la seva butaca i va extreure un objecte petit i pla d'una de les butxaques de la seva armilla.

-Aquí -va dir, dipositant-la a la mà d'en Trevik.

En Trevik arrufà les celles. El dispositiu era encara més petit que el més petit dels seus dits.

-Això és una càmera?

-Ho és -va confirmar en Jirvin-. Si et fixes, veuràs que té la mateixa textura i els mateixos colors que la teva armilla de coper oficial. Un cop la fixis aquí, serà invisible fins i tot per a l'observador més avesat.

En Trevik va haver d'admetre que tenia raó almenys en això. La càmera es camuflaria perfectament. Fos qui fos aquest stromma, sabia exactament l'aspecte de l'armilla d'un coper.

-Com la manego?

-Toca la cantonada superior dreta quan arribis a l'Estatge dels Hostes -va dir en Jirvin-. La pròpia càmera farà la resta.

-I assegura't que pren una imatge de totes les obres d'art d'en Nuso Esva durant el temps en què estiguis a l'Estatge -va afegir el Cerculi.

-Ho faré. -En Trevik es va incorporar-. I portaré proves que la Reina realment ha triat a Nuso Esva com el nostre aliat. Cessareu llavors aquesta bogeria?

-Si ens portes tals proves, cessarem -va prometre en Jirvin-. Però si la prova és de la seva captivitat sota el poder mental d'en Nuso Esva, llavors continuarà la nostra oposició a la seva presència.

En Trevik va fer una ganyota. Com provar una negació? Però estava clar que això era el millor que anava a aconseguir.

-Portaré la càmera demà matí en aquesta hora -va dir, aixecant-se de la butaca-. I llavors desistireu.

-D'acord -va dir el Cerculi, apartant-se finalment de sota la llinda-. Adéu. Que mengis i dormis profundament.

-Que mengis i dormis profundament -va respondre en Trevik amb una sensació de pesadesa al pit.

Un minut més tard tornava a estar caminant sota l'estrany cel, dirigint-se a la seva llar. Sens dubte tenia raó. Sens dubte la Reina havia triat a Nuso Esva com aliant per voluntat pròpia i després de pensar-ho detingudament.

Però si no era així, què passaria amb ella? Què passaria amb la resta dels quesoth?

I, encara més urgent, què passaria amb Trevik si el descobrien espiant per a Thrawn?

No tenia manera de saber-ho. Però estava segur que no seria agradable.

***

En Trevik no va dormir bé aquella nit, i el seu menjar va ser igualment insatisfactori. Es va despertar aviat, es va empolainar amb especial cura, i es va assegurar d'estar a palau uns minuts abans del necessari. La copa de nèctar l'estava esperant al costat de la llitera de la Reina a la cambra de benvinguda, juntament amb els Obrers que portarien les dues lliteres i la meitat dels Soldats que els escortarien. En Borosiv va arribar uns minuts més tard i sense dir res va prendre el seu lloc en la llitera més petita.

La seva sincronització va ser perfecta, el mínim que podia esperar-se del Cerculi que era l'ajudant electe de la Reina. Tot just un minut després que en Borosiv s'acomodés al seu lloc, es van obrir les portes internes i la Reina va entrar a la cambra de benvinguda, flanquejada pels sis soldats de la seva guàrdia. Va pujar al seu divan, i els Obrers van aixecar les dues lliteres sobre les seves espatlles.

I amb Trevik intentant no semblar tan nerviós com se sentia, el grup va sortir per la porta creuant el pati cap a l'Estatge dels Hostes.

Després de tota la preocupació de la tarda i l'escàs somni de la nit, el dia va resultar ser agradablement anticlimàtic. Ningú va veure la càmera, camuflada en el dibuix de l'armilla d'en Trevik, i prendre les imatges que en Jirvin volia va ser més fàcil del que esperava. Per quan la Reina va indicar als Soldats que trenquessin l'anell defensiu a l'exterior de l'Estatge i el grup va tornar al palau per al seu menjar de migdia, havia aconseguit col·locar la holocàmera en front de totes i cadascuna de les obres d'art que en Nuso Esva havia escollit. Després del dinar, quan van tornar a l'Estatge per continuar la xerrada amb Nuso Esva, es va assegurar de prendre algunes imatges més.

Hi va haver una altra gran diferència entre el primer i el segon dia d'en Trevik com a coper de la Reina. El dia anterior, la seva ment havia estat totalment centrada a mantenir-se immòbil amb la copa estable. Aquesta vegada, després de totes aquestes coses estranyes que en Jirvin havia dit, va fer un esforç per escoltar la conversa.

Va ser confús. Això no li va sorprendre; després de tot, era la Reina dels Vermells juntament amb un alienígena al que trobava prou intel·ligent com per passar hores conversant amb ell. La seva conversa probablement estigués per sobre fins i tot de la saviesa i intel·ligència d'un Cerculi, per no parlar d'un simple Midli com ell.

Però les parts que sí que va entendre eren inquietants. Es va parlar de llançadores, i de la construcció de naus de lluita, i d'armes que o bé estaven ocultes o aviat ho estarien. Es va parlar d'escuts-paraigües, i trampes, i de més armes ocultes.

I es va parlar molt de mort.

Però res d'això era important. El que importava era que la Reina clarament no era una presonera d'en Nuso Esva i la resta dels cabells tempestuosos.

Aquesta nit, més tard, en tornar la càmera a Jirvin, va dir al seu germà exactament això. En Jirvin no va dir res, a part de reafirmar-se en la seva promesa que ell i els altres abandonarien la seva oposició a la reina si la gravació confirmava les observacions d'en Trevik. Havent completat finalment la seva missió inesperada i imposada, en Trevik va tornar de nou a la seva llar.

I, aquella nit, va menjar i dormir profundament.

Següent