IV
-Allà
van, -va comentar en Roshton mentre els últims droides s'apilaven en els
transports.
El
primer vehicle, el que portava els neimoidians a bord, ja s'havia enlairat i
s'allunyava, amb una escorta de TAPUs al seu voltant.
-No
tornaran a intentar-ho en un temps.
-Probablement
no, -va coincidir en Doriana, amb els seus ulls en les restes dels D-60 que en Torles
havia destruït en mig segon. Ell havia estat amb Jedis durant la seva vida,
però mai havia vist a un en mode de combat.
I
per primera vegada va començar a veure per què en Sidious els volia eliminar.
-Unitats
de la finca, assegurin.- Estava dient Roshton al seu Comlink. -Unitats de
ciutat i bosc: romanguin atentes.
Amb
esforç, en Doriana va tornar la seva atenció a la situació militar.
-Què
vol dir amb que romanguin atentes? -va preguntar ell. -I com ha realitzat
aquests trets?
-No
sigui innocent -va renyar-lo en Roshton. -Això no era més que un grup
estratègicament col·locat de mines amb control remot. No deu haver-se adonat de
la feina feta en els terrenys els últims dos dies.
-Tenia
altres coses al cap, -va dir en Doriana agrament, veient enlairar-se els
transports. En lloc de prendre la ruta més ràpida de tornada a Creacions
Spaarti, es dirigien cap a l'est. Què dimo...?
I
llavors ho va comprendre.
-Estan
evitant l'herba del sud, -va dir ell. -No volen arriscar-se a què alguna cosa
caigui allà i irriti als Cranscoc.
-Just
el que creia que farien, -va dir en Roshton amb severa satisfacció. -Unitat del
bosc: assegurin. Unitat de ciutat: foc a discreció.
De
forma abrupta, una dotzena de trets de blàster van guspirejar des de la vora
nord de Ciutat Foulahn, destruint TAPUs i arrencant trossos de blindatge dels
transports.
-Què
està fent? -va preguntar en Doriana. -Ja els ha caçat. No n'hi ha prou?
-No,
-va dir en Roshton. -Unitat de ciutat: encarregui's d'ells.
Els
TAPUs estaven tornant el foc i aquesta part del cel semblava estar coberta del
foc multicolor dels blàsters. En Doriana es va trobar a si mateix aguantant la
respiració mentre veia als transports esquivar i balancejar-se, intentant
desesperadament arribar a la seguretat de la planta. Si l'entusiasme d'en
Roshton feia que matessin els neimoidians, o pitjor, si el pànic els obligués a
treure els droides de la fàbrica per contraatacar...
I
llavors, alguna cosa en el cel li va cridar l'atenció. Un simple parell de
taques, però mentre mirava anaven creixent visiblement.
-Roshton!
-va cridar ell, traient uns electrobinoculars i encenent-los.
-Tenim
companyia.
-Deixi-m'ho
veure, -va ordenar en Roshton, allargant la mà cap a l'instrument. En Doriana
es va contreure, estrenyent els seus ulls contra les lents. Un simple cop d'ull
va ser suficient.
-Són
un parell de naus d'aterratge C-9979,- li va dir a Roshton mentre li lliurava
els electrobinoculars.
-Sembla
que tot el que ha aconseguit amb el seu petit espectacle ha estat convèncer els
Separatistes per enviar reforços.
La
mala elecció d'un lloc d'aterratge per part del comandant neimoidià dos dies
enrere havia permès que els soldats clon d'en Roshton alentissin el
desplegament de les seves tropes prou com perquè les forces de la República
evacuessin el complex de Creacions Spaarti. Amb aquesta segona onada, els
Separatistes no van cometre aquest error. Les naus d'aterratge van descendir a
l'oest i al nord-est de la ciutat, en terreny obert on cap atac proper fos
possible, i van començar immediatament amb el desplegament de les seves tropes
i vehicles.
En
Roshton a penes havia tingut temps d'ordenar la retirada dels seus homes abans
que els transports MTT i els tancs de batalla AAT s'obrissin pas de forma
ordenada pels carrers de Ciutat Foulahn, per les vies de servei de l'espaiport
Triv i fins i tot fins als gairebé inhabitats turons boscosos de l'oest i el
nord del complex Spaarti. Els AAT van prendre posicions en els edificis
oficials i les interseccions estratègiques, mentre que els MTT van trobar
ràpidament llocs on buidar la seva mortal càrrega de droides de batalla, súper
droides de batalla, droides d'assalt i droidekes. Al final de la tarda, cada
metre quadrat en quinze quilòmetres al voltant de Creacions Spaarti estava en
mans dels Separatistes.
Amb
una petita excepció.
-Un
dels C-9979 és aquí -va dir en Roshton, assenyalant un punt a l'holomapa de l'est
de Ciutat Foulahn.
-Els
seus droides i AAT estan ocupant l'oest de Foulahn, a més de tot el territori
oest i nord del complex Spaarti. L'altre és aquí. -Va indicar un punt prop del
riu Quatreen on passava entre la ciutat i el nord-est de l'espaiport Triv.
-On
poden cobrir l'est de la ciutat i l'espaiport. He escoltat que algunes unitats
han anat Quatreen amunt fins a Ciutat Navroc, però no tinc confirmació al
respecte.
En
Torles mirà a Binalie. La seva cara semblava pàl·lida, però podria ser només
per la il·luminació. Amb unes reserves energètiques limitades a les
profunditats de la sala de seguretat de la família Binalie, i sense desitjos
d'atreure l'atenció dels droides que ocupaven la casa sobre ells, en Binalie
havia decidit apagar-ho tot excepte els llums d'emergència.
-On
ens deixa això? -va preguntar en Torles.
-Bàsicament,
atrapats aquí, -va dir en Roshton pesadament. -Les meves tropes fan el que
poden per apressar als droides, però no tenim el poder suficient per tornar-los
a les naus d'aterratge. El conseller Doriana em diu que el Canceller Suprem
Palpatine ha promès ajuda, però podrien faltar dies perquè hi arribés.
-I
mentrestant, els seus clons i els droides destrueixen Ciutat Foulahn, -va grunyir
en Binalie.
-Estem
mantenint la guerra lluny de la seva planta, no és així?- Replicà en Roshton. -No
era el què volia?
-El
que volia era treure la maleïda guerra del meu món, -va contraatacar en
Binalie.
-Em
temo que no sempre podem triar, -va dir en Doriana calmadament. -Certament no
va ser la idea del Comandant Roshton portar la guerra aquí.
-Així
que ens asseurem aquí i deixarem que destrueixin la nostra ciutat?
-Si
fos vostè, em centraria en l'assumpte central, -va dir en Roshton agrament. -És
a dir, quan el sol es pongui, seran capaços de fer que els Cranscoc modifiquin
la planta. Un cop passi això, pot acomiadar-se de qualsevol esperança per a la
seva ciutat o el seu món.
-Què
vol dir? -va preguntar en Corf, acostant-se una mica més al seu pare.
-Els
Separatistes estan a punt de llançar una nova línia de droides d'assalt,- li va
dir en Roshton. -Un cop el posin en marxa, cada hora que passin aquí significa
un exèrcit droide més fort a Cartao. Si no els aturem, tard o d'hora tindran
tropes suficients per derrotar a qualsevol cosa que la República pugui llançar
contra ells.
Va
tornar a mirar a Binalie.
-I
en aquest punt, l'única manera de detenir-los...
-No,
-va dir en Binalie planerament. -Ni ho pensi.
-Creu,
que vull destruir Spaarti? -va preguntar en Roshton amb veu gelada i calmada. -Aquests
nous tancs de clonació que estàvem construint podrien donar-li la volta a la
guerra en qüestió de mesos, i aquest és l'únic lloc on podem millorar la
producció prou ràpid com per aconseguir el disseny el més eficient possible.
Però al mateix temps, no podem deixar que comenci la producció del nou droide
d'assalt D-90. Ho sento, però ens estem quedant sense opcions.
-Un
moment, -va dir en Doriana, traient un holoprojector d'una borsa del cinturó. -Potser
tinguem notícies.
El
va encendre i la imatge del cap d'un ikotchi va aparèixer sobre la plataforma
de projecció, amb les seves característiques banyes corbades cap a les seves
espatlles. Les paraules eren massa febles perquè en Torles les escoltés, però en
Doriana va somriure de sobte.
-Gràcies,
general, -va dir ell, aixecant-se i caminant cap a Roshton.
-Comandant,
el General Fyefee Tüs del Creuer Lleuger Serra
de la República voldria parlar amb vostè.
Va
agafar la cadira al costat d'en Roshton, aguantant l'holoprojector de manera
que tots dos poguessin veure i escoltar. Sense esperar que li convidessin, en Torles
es va col·locar al seient a l'altre costat d'en Roshton. En Doriana li va fer
una mirada, però no va dir res.
-...
Amb deu canoneres LAAT / i carregades a la seva disposició,- estava dient el
general Tüs quan en Torles es va asseure.
-Això
són només quatre-cents soldats, -va assenyalar en Roshton dubitatiu. -No van a
fer massa contra tres C-9979 carregats de droides i AAT llevat que pugui
desfer-se de la seva nau de control.
-Gràcies
pel suggeriment, -va dir en Tüs secament. -Teníem en ment fer exactament això.
Les canoneres seran llançades en cinc minuts; arribada i a la seva posició en
trenta. Començarem el nostre atac a la nau de control en quinze.
La
imatge es va esvair.
-Com
encaixarà això amb l'horari Cranscoc? -va preguntar en Doriana.
En
Binalie va arronsar les espatlles mentre consultava el seu cronòmetre.
-La
posta de sol serà en uns deu minuts. Per quan arribin les canoneres serà
gairebé fosc.
-Així
que tenim l'oportunitat de treure els Separatistes abans que puguin
reconfigurar, -va concloure en Doriana.
-Excel·lent.
Quin és el pla des d'aquí, Comandant?
-Bàsicament,
enfrontar-se a l'enemic, -va dir en Roshton traient el seu Comlink. -Entre les
canoneres que arriben i els meus soldats clon, hauríem de ser capaços de causar
una gran quantitat de caos allà fora. Amb sort, això distraurà als neimoidians
el temps suficient perquè puguem arribar al túnel i reprendre la planta.
-No
pot fer això-, va objectar en Binalie.
-Serem
tan curosos com puguem, -va dir en Roshton.
-No
volia dir això, -va dir en Binalie. -Aquest comandant neimoidià -Ashel -va dir
que havien segellat el seu costat del túnel.
-Segellat
de manera que un Jedi amb un sabre de llum no pugui entrar?- En Roshton va
negar amb el cap. -Ho dubto molt.
-Tot
i així, s'estarà arriscant a danyar Spaarti, -va assenyalar en Doriana. -Per
què no esperar fins que la nau de control hagi estat destruïda? Els neimoidians
no plantaran cara una vegada el seu exèrcit estigui fora de combat.
-Dos
motius, -va dir en Roshton. -Un, perquè això no evitaria que els Separatistes
comencessin a destrossar coses un cop sabessin que han perdut. I Dos: -va
somriure. -Hauria d'estar allà fora amb els meus homes i no amagat aquí baix.
Com més aviat entri en acció, millor.
-Aquests
són motius prou pobres per una decisió tàctica, -va avisar-lo en Doriana. -I
Lord Binalie té raó: no volem cap lluita dins de la planta.
-Digui-ho
als neimoidians, -va dir en Roshton. -D'aquí a quinze minuts serà la seva decisió,
no la meva.
-Un
segon, -va dir en Torles lentament mentre Roshton aixecava el seu Comlink, amb
peces d'una idea donant-li voltes al seu cap. Una estranya i perillosa idea,
però que podria funcionar.
-I
si poguéssim treure a tots els droides perquè lluitessin a l'exterior?
-I
com persuadir-los perquè ho facin? -va grunyir en Binalie. -Els neimoidians són
covards, no enviarien els seus guàrdies lluny. Especialment si hi ha un
possible atac des del túnel del qual protegir-se.
-Tret
que pensessin que el túnel és segur, -va assenyalar en Torles. -I creguessin
que el perímetre de la fàbrica no ho és.
En
Binalie va parpellejar.
-M'he
perdut
-Per
descomptat, -va dir en Roshton, asseient-se més dret. -Com he dit, saben que un
Jedi podria travessar el túnel. També saben, per experiència pròpia, el que és
enfrontar-se a un en batalla.
-Així
què és el que suggereix? -va preguntar en Doriana amb les celles arrufades.
-Què
posem al Mestre Torles a l'exterior amb els seus soldats clon?
-Exacte
-va dir en Roshton. -Liderant una càrrega cap a, diguem, la porta est de la
planta. No tindrien més elecció que llançar-nos tot el que tinguessin.
En
Doriana va deixar anar un esbufec.
-Sona
suïcida.
-No
per a un Jedi, -va dir en Binalie, amb la veu i els sentiments tensos per una
cauta esperança en veure l'oportunitat de tenir la seva fàbrica de tornada
intacta. -Vostè podria fer-ho, Mestre Torles. Sé que podria.
-Si
us plau, -va afegir en Corf, mirant suplicant a Torles.
-Un
moment -va tallar-los en Doriana. -No estic segur de poder autoritzar una acció
com aquesta. Un atac de qualsevol tipus podria posar la planta en perill.
-És
això o la planta es queda en mans Separatistes-, va assenyalar en Roshton. -De
totes maneres de quin costat està vostè?
-No
m'insulti, -va dir en Doriana fredament. -Si vostè vol mantenir l'enemic ocupat
mentre el Serra intenta desfer-se de
la nau de control, endavant. Però manteniu-vos allunyat d'Spaarti.
-Confiï
en nosaltres, Conseller Doriana -va dir en Roshton. -O millor, confiï en el
Jedi.
En
Doriana va fer una ganyota.
-Bé,
si ho posa d'aquesta manera... d'acord -En Roshton va mirar a Torles.
-Mestre
Torles?
-Vegem
si puc passar a través dels droides de dalt, -va dir en Torles posant-se dret.
-Vegem
si podem passar a través d'ells -va corregir-lo en Roshton, posant-se dempeus
per anar amb ell. -Com he dit, necessito estar amb els meus homes
-Estan
bojos, -va declarar en Doriana. -Però si tothom va, potser hi vagi jo també.
En
Roshton negà amb el cap.
-Ho
sento. No vull ofendre'l, però no vull que cap buròcrata es posi pel mig.
-No
m'ofèn,- li va assegurar en Doriana. -Però com a representant del Canceller
Suprem, no només tinc el dret d'anar amb vostès, sinó que és una cosa
necessària.
En
Roshton va fer una ganyota.
-Bé,
serà a la seva manera. Si està llest...
En
Corf va anar a dir alguna cosa.
-No
-va dir en Torles fermament abans que el noi pogués parlar. -Tu i el teu pare
us quedareu aquí.
-Però...
-Corf,-
li va advertir en Binalie.
El
noi es va rendir.
-D'acord
-va dir en Roshton, prement el seu Comlink. -Posem-nos en marxa.
En
Doriana mai va saber quants droides havien deixat els neimoidians a la mansió
Binalie. Tot el que sabia era que hi havia vuit d'ells entre els tres humans i
la porta exterior.
En
Torles es va encarregar de tots ells ràpidament, eficientment i silenciosament.
Hi
havia alguns altres patrullant a l'exterior, drets al costat de la pols
aixecada com si fossin els amos del lloc. El Jedi també es va encarregar
d'ells.
Hi
havia uns cinc quilòmetres fins a la zona d'estacionament que en Roshton i el
seu tinent havien fixat durant la seva breu comunicació per Comlink.
Afortunadament, dos dels soldats clon havien aconseguit passar un petit speeder
a través de les patrulles droide i els estaven esperant en la vora est de la
finca Binalie. Un petit passeig, amb freqüents ziga-zagues i pauses ocasionals
per cobrir-se, i allà estaven.
El
soldat clon tinent estava esperant quan l'speeder va arribar, silenciosament, dret
sota la protecció d'un grup d'arbres a un quilòmetre de les parets nues de la
planta Spaarti.
-Benvingut,
Comandant, -va saludar a Roshton mentre els nouvinguts s'acostaven. -M'alegro
que ho hagi aconseguit.
-Jo
també, -va dir en Roshton. -Situació?
-He
reunit a dos-cents soldats, -va dir el tinent, gesticulant al seu voltant.
En
Doriana va mirar al seu voltant, però fora on fora que estiguessin amagats, ho
estaven fent molt bé.
-La
resta està encara a la ciutat, esquivant la recerca casa per casa dels droides
-va continuar el tinent.
-En
l'últim informe, les canoneres encara estaven aproximant-se des del sud;
haurien d'estar a rang de míssil en uns cinc minuts, i en rang de canó làser
dos minuts després. La primera salva serà el senyal d'atac per a les nostres
tropes.
-Què
hi ha de la nau de control? -va preguntar en Roshton.
El
tinent va assenyalar cap amunt amb el cap.
-L'atac
sembla haver començat ja.
En
Doriana va mirar cap amunt. Era difícil de veure a través dels núvols que
solcaven el cel, però li va semblar veure els pàl·lids esclats del foc làser.
-Alguna
idea de com va? -va preguntar.
-El
General Tüs no ha dedicat temps a informar-nos-en -va dir el tinent, una mica
sec.
-Està
bé, -va dir en Roshton. -Serà fàcil saber si la destrueix i quan ho fa. Quin és
l'estat de l'enemic local?
-El
C-9979 Nombre Dos està aproximadament a tres quilòmetres al sud d'aquí -va dir
el tinent. -La majoria dels seus soldats han estat desplegats a l'espaiport i
l'est de Ciutat Foulahn, però hi ha almenys tres AAT i probablement dos-cents droides
de batalla fent guàrdia
-Tres
quilòmetres -va dir en Doriana, mirant en aquesta direcció cap a les enganyoses
i alegres llums de la ciutat en la distància. -No és massa a prop?
-És
extremadament a prop, -va reconèixer en Roshton. -I ho és deliberadament. Si
alguna vegada ha lluitat contra els neimoidians, sabrà que adoren les
probabilitats aclaparadores. Aposto al fet que la possibilitat d'agafar al
nostre grup en un foc creuat serà massa temptadora per a ells com per deixar-la
passar.
Es
va girar cap a Torles.
-Alguna
cosa que afegir o suggerir, Mestre Torles?
Per
un moment, en Torles va mirar cap al mur de la planta, que era poc més que una
vaga forma contra el cel fosc. En Doriana mirava el perfil d'en Torles,
observant el centelleig del seu cabell blanc sota la pàl·lida llum, pensant en
quina classe de pensaments hi hauria en una ment Jedi entrenada.
Com pensaven els
Jedi,
va pensar de sobte. Ell sabia alguna cosa sobre com actuaven i reaccionaven, i
com l'home que sovint lliurava el missatges d'en Palpatine al Consell Jedi,
havia après com utilitzar les seves preocupacions i prioritats per persuadir-lo
de fer el que ell volia.
Però com pensaven
exactament? Era bàsicament igual que la gent normal? O hi havia alguna cosa en
el seu entrenament que els convertia en més alienígenes que qualsevol de les
espècies que formaven la República?
Al
sud, en la distància, es va escoltar el feble so de múltiples explosions. Com
si es contagiés de la tremolor del foc dels blàsters, en Torles va semblar
alçar-se completament.
-No
se m'acut res, Comandant, -va dir ell, traient el seu sabre de llum de la seva
túnica. -Fem-ho.
Va
sortir cap a Creacions Spaarti, caminant amb pas ràpid i ferm. Va donar tres
passos i va encendre el sabre de llum, amb la fulla verda refulgint com un far
mentre caminava cap a la foscor.
-Bé,
no es quedi aquí, tinent, -va dir en Roshton.
-Sí,
senyor, -va dir l'altre, sonant una mica sorprès pel valent moviment del Jedi.
-Tots
els soldats: avancin.
En
Doriana va sentir que li faltava l'aire. Tot d'una, l'àrea que l'envoltava era
plena de soldats clon, que sorgien de les ombres o de piles de fulles o dels seus
camuflatges.
Van
sortir darrere d'en Torles, formant en fila mentre marxaven. En Roshton estava
dient alguna cosa.
-Perdó?-.
Va dir en Doriana, apartant els ulls dels silenciosos soldats.
-He
preguntat si el representant del Canceller Suprem voldria unir-se a nosaltres,
-va repetir el comandant mentre es col·locava uns auriculars de soldat clon.
-Gràcies,
però crec que em quedaré aquí, -va dir en Doriana, retornant la seva ment a la
feina. -Ja he vist als seus homes en acció, però no he tingut l'ocasió de veure
les tropes del General Tüs.- No podia veure l'expressió d'en Roshton en la
foscor, però no hi havia dubte del to irònic en la seva veu.
-Per
descomptat, -va dir el comandant. -Li deixo un guàrdia?
-No
serà necessari, -va dir en Doriana. -Però m'agradaria prendre prestat el seu
altre Comlink, si pogués ser, i així estaria al corrent del que succeeix.
-És
clar.- Va grunyir en Roshton, estirant el Comlink del seu cinturó.
-Aquest
arbre gruixut és un bon lloc des del qual observar.
En
Doriana va somriure per a si mateix. Li sorprenia com de fàcilment que la gent
pensava que podia ofendre'l.
-Gràcies,
Comandant, -va dir ell amb calma. -Espero un informe complet al seu retorn.
Havien
fet la meitat del camí fins, Creacions Spaarti quan va arribar la primera
resposta des de la línia que envoltava la planta. Els trets de blàster van
començar a xiular en la distància quan els droides van obrir foc, passant sense
perill entre els soldats o rebotant sense causar danys en la seva armadura. En Torles
mirà cap a la foscor que tenia davant mentre el seu sabre de llum rebutjava els
trets que venien en la seva direcció, usant la llum del foc enemic per saber
com configuraven la seva línia de batalla. Els droides que estaven directament
entre ells i la porta est de la planta aguantaven bé, mentre que més droides
s'apropaven ràpidament des del nord i el sud d'aquesta posició per unir-se a
ells.
-Sembla
que aquesta secció sencera de la línia defensiva s'enfrontarà amb nosaltres;- va
murmurar en Roshton darrere d'ell.
-Sí;
-va dir en Torles, mirant cap enrere per sobre l'espatlla. Tot el que podia
veure eren les llums de la ciutat i l'espaiport. -Alguna senyal de foc creuat?
-Dos
AAT i uns cinquanta droides acaben de dirigir-se cap al nord-est; -va dir en Roshton.
-Els
hauríem de veure aviat. Ah!
En
Torles es va girar. La porta est de la planta s'havia obert, mostrant un nou
grup de droides apressant-se per unir-se a la línia defensiva.
-Aquí
arriben els reforços, -va dir en Roshton. -Crec que aviat veurem aquests AATs
I
en Torles sabia que això volia dir que era el moment d'anar-se'n.
-Quant
de temps podrà aguantar contra ells?- Li va preguntar, desviant un últim tret i
apagant el seu sabre de llum.
En
Roshton li va fer una mirada de reüll, embolicant amb la mà el micròfon dels
seus auriculars.
-Què
té en ment?
-Estem
assumint que han buidat la planta de droides de combat;- li va dir en Torles. -Si
puc entrar, hauria de poder arribar fins als neimoidians. Si són tan covards
com diu, potser pugui convèncer-los perquè es rendeixin encara que en Tüs no
sigui capaç de destruir la nau de control.
-Com
espera entrar? -va preguntar en Roshton. -Tindran línies de defensa en totes
les portes.
-Deixi'm
això a mi, -va dir en Torles, assenyalant amb el cap cap a l'esquerra. -Però he
d'anar-me'n abans que tanquin aquesta bretxa. Així que: quant de temps pot
aguantar?
-El
que sigui necessari; -va dir en Roshton, mirant al voltant mentre deixava anar
el micròfon.
-Tinent:
sembla que hi ha un petit forat davant, a la dreta. Desplegarem una formació
defensiva allà.
Va
mirar de nou a Torles.
-Bona
sort.
En
Torles va assentir i es va girar cap a l'esquerra, prenent-se un moment per
preparar-se.
Llavors,
recorrent a la Força, es va ajupir i va córrer.
Els
Jedi eren capaços d'aconseguir grans velocitats quan era necessari, almenys en
distàncies curtes. En Torles va usar cada àpex de la seva capacitat, amb les
seves cames difuminades contra el terra mentre passava al voltant de la línia
defensiva i s'acostava en un semicercle als soldats clon envoltats. Un parell
de droides van aparèixer davant seu en la foscor i van caure fets miques quan
va usar la Força per empènyer-los cap enrere. Quan l'explosió d'energia es va
dissipar i trotà fins aturar-se, estava dempeus a la cantonada sud-est de la
planta, passada la prohibida herba del sud i davant d'un mur escarpat de tres
pisos d'alçada.
Va
mirar cap a dalt a la llosa fosca que s'elevava sobre ell. Tres pisos eren un
salt impossible, almenys per a ell. Però a meitat del mur, a una distància que
podia arribar, hi havia una filera de sortides d'aire il·luminades, d'uns deu
centímetres d'ample.
Tan
sols podia esperar que el pare d'en Lord Binalie hagués construït les sortides
amb la mateixa robustesa que la resta de Creacions Spaarti. Va agafar bé el seu
sabre de llum, assegurant-se que la seva mà estava allunyada del botó
d'activació, va doblegar els genolls, va usar la Força i va saltar.
Estava
gairebé en el punt més àlgid de la seva trajectòria quan va albirar la sortida
més propera, pàl·lidament il·luminada pels centelleigs del foc làser que
provenia de la posició d'en Roshton. Amb un simple pensament, va agafar les
reixetes i les va posar en posició horitzontal.
Quan
el seu impuls vertical va cessar, va col·locar l'empunyadura del seu sabre
entre dues reixetes.
El
metall va cruixir en protesta quan va col·locar tot el seu pes en
l'empunyadura, però per la seva tranquil·litat, les reixetes van aguantar.
Usant
la Força, va tirar cap avall del sabre de llum encaixat, llançant-se cap amunt
de nou.
Ho
va aconseguir per tres centímetres, agafar-se a la vora de la teulada amb la
punta dels seus dits, i elevar-se fins a col·locar el melic sobre el fred permaciment.
Girant
sobre si mateix, es va inclinar sobre la vora, desencaixant el seu sabre de
llum de les reixetes i cridant-lo de tornada a la seva mà.
El
foc de blàsters a l'est va semblar intensificar-se mentre lliscava
silenciosament per la teulada fins a la claraboia més propera. Va arribar fins
a ella, va fregar la sorra acumulada amb la seva màniga i va mirar cap a
l'interior.
El
sòl de la fàbrica estava desert. Va usar la Força, intentant localitzar les
ments alienígenes agitades que pogués sentir sota ell, més a l'oest potser? Va
decidir que sí: una mica a l'oest de la seva posició. Va arrufar les celles,
provant de veure l'esquema de la planta...
Per
descomptat. Ja fos per covardia o per simple precaució, els neimoidians
s'haurien establert a l'Àrea de Producció Quatre, on podrien vigilar el túnel
que portava a la finca Binalie.
Va
partir en aquesta direcció, vigilant que no hi hagués patrulles de TAPUs. Però
les úniques que va poder veure estaven a molta distància, ja fos envoltant la
posició d'en Roshton a l'est o traçant petits cercles al voltant de la nau
d'aterratge C-9979 propera a la porta oest de la planta. La cacofonia procedent
d'aquesta posició estava augmentant de volum, possiblement perquè els droides
de la nau d'aterratge estaven prou a prop per afegir la seva força a l'atac. Un
nou so va travessar el cel i es va girar a temps de veure una canonera de la
República descendint cap a terra escombrant les posicions droide amb foc làser
ràpid. Va tornar a pujar i estava a punt de fer una altra passada quan va
explotar en una brillant bola de foc vermella i groga.
I
llavors ja era a la claraboia sobre l'estació de control de l'Àrea Quatre.
Després de netejar de nou una secció de transpariacer va mirar cap avall.
Allà
estaven, just a sota, a la plataforma de control: els dos neimoidians que
havien envaït l'oficina d'en Lord Binalie, a més d'uns quants més amb robes més
simples, reunits al costat d'una pantalla que havia estat col·locada davant
dels teixidors Cranscoc.
El
Mestre Creador, Gehad, estava colpejant alguna cosa a la pantalla aparentment
discutint sobre això amb el Comandant Ashel.
Rondant
en alerta al voltant de la plataforma de control hi havia mitja dotzena de
droides de batalla, amb la seva atenció i els seus blàsters dirigits a
l'exterior.
El
tancament de la claraboia era a la base interior davant d'ell. Usant la Força,
la va desbloquejar i va fer girar la claraboia sobre les seves frontisses.
Respirant profundament, es va deixar caure per l'obertura.
Va
aterrar a la plataforma just darrere del Comandant Ashel, amb els genolls
doblegats per absorbir l'impacte. L'Ashel va tenir temps d'arronsar-se i algú
més va tenir temps de deixar anar un crit de sorpresa abans que en Torles
estigués de nou dret amb el seu braç envoltant fermament el pit de l'Ashel i
l'extrem del seu sabre de llum premut igual de fermament contra la templa del
neimoidià.
-Tothom
quiet, -va advertir ell.
Però
els reflexos dels droides semblaven estar configurats per reaccionar a la
mínima senyal. Abans que en Torles pogués dir alguna cosa més o que l'Ashel
pogués dir res més, es van girar cap a la plataforma amb els seus blàsters
escopint foc cap a ell.
En
Torles va fer un pas llarg allunyant-se de l'Ashel i els altres, encenent el
seu sabre i movent de tornada els trets de blàster dirigits cap a ell. Dos
segons més tard, els sis droides estaven a terra esbocinats i fumejant,
destruïts pel seu propi foc retornat. Abans que els sorpresos neimoidians
poguessin reaccionar, en Torles va donar un altre pas llarg cap enrere i va
reprendre la seva presa sobre el vestit de l'Ashel.
-Tornem
a intentar-ho -va dir suaument. -Tothom quiet.
-Què
vol? -va preguntar l'Ashel amb veu tremolosa.
-Vull
que això acabi,- li va dir en Torles.
Va
mirar als teixidors Cranscoc ajupits davant del sistema de control de fang,
pensant com havien d'estar-se prenent tot això. Però si estaven preocupats,
sorpresos o simplement si entenien el que passava, ell no podia veure-ho.
-Contacti
amb la nau de comandament i ordeni-li que es rendeixi.
-Impossible-,
l'Ashel va fer un gest acurat cap als droides destruïts. -No ens podem
comunicar sense els droides i vostè els ha destruït tots.
-De
debò? -va dir en Torles. Certament era una mentida, però hi havia una manera de
descobrir el seu farol. -Bé. Anem-hi.
-On
anem? -va preguntar en Gehad amb temor.
-Sé
on hi ha altres droides que poden usar -li va dir en Torles. -I vigilin. Dubto
que vulguin la classe de problemes que els hi puc donar.
Agafant
l'Ashel pel vestit, va començar a baixar els graons de la plataforma. El
segellat neimoidià de la sortida del túnel s'havia fet pel simple procediment
de soldar l'extrem de la rampa a terra, i li va costar tan sols un parell de
segons tallar la soldadura amb el seu sabre de llum.
L'Ashel
va tremolar mentre ho feia, però no va dir res.
Els
seus passos van ressonar misteriosament mentre es dirigien a l'est a través de
la planta buida. En Torles es va mantenir alerta per un possible atac sorpresa,
però aparentment els neimoidians havien enviat realment a la resta de droides a
l'exterior.
La
batalla continuava quan van arribar a la porta est i van sortir a l'aire
nocturn.
-Aquí
estan els seus droides -va dir en Torles, donant-li a l'Ashel una empenta cap a
la llum i el soroll. -Aneu a parlar amb ells.
-No
pot parlar seriosament,- protestà el neimoidià, encongint-se contra ell. -No
estem equipats per a la batalla.
-Molt
malament -va dir en Torles. -Però si aquesta és l'única manera de detenir-los.
Es
va aturar, abruptament, quan el cercle de blàsters al voltant de la posició d'en
Roshton es va quedar en silenci. Va aixecar el cap per mirar cap al cel
nocturn.
Allà,
gairebé sobre ell, hi havia la llum d'un núvol de gas en expansió. El General Tüs
i el Serra havien aconseguit passar.
-Crec
que no ens caldrà parlar amb els droides després de tot, -va comentar ell. Va
poder veure moviment des de la posició d'en Roshton ara que els soldats clon
havien abandonat les seves posicions, corrent cap a ell i la planta darrere
d'ell. -Vinga -va afegir ell, retornant el seu sabre de llum al cinturó i
empenyent als neimoidians cap als soldats que s'aproximaven.
Els
dos grups es van trobar a mig camí.
-Veig
que ha estat ocupat, -va dir en Roshton saludant-lo mentre es parava, fent
gestos a les seves tropes perquè continuessin cap a la planta. -Com està
l'interior?
-Buit,
pel que he pogut veure,- li va dir en Torles. -El túnel ha estat desbloquejat,
per si vol tornar als tècnics a l'interior.
-Excel·lent;
-va dir en Roshton amb severa satisfacció. -Farem que els Cranscoc desfacin
qualsevol canvi i tornarem a la feina.
-Dubto
que els neimoidians avancessin massa en la reconfiguració, -va dir en Torles.
-La
qual cosa em recorda, què hauria de fer amb ells?
En
Roshton mirà cap a la planta.
-Li
faria res portar-los fins al Comandant Bratt? Està en una de les canoneres que
es dirigeixen a eliminar el C-9979 Nombre Dos
-No
hi ha cap problema, -va dir en Torles. -Li veuré més tard.
En
Roshton va assentir i va córrer rere dels seus homes. En Torles es va dirigir
en la direcció oposada.
-Això
no ha acabat, -va advertir-li l'Ashel mentre caminaven. -No hem estat derrotats
encara.
-Seguiu
pensant això, -va dir en Torles. Havien arribat al lloc del campament d'en
Roshton, i es va aturar un moment, observant el camp de batalla. El sòl estava
literalment cobert amb les restes de droides, amb els cossos d'una dotzena de
soldats clon tirats sobre les ruïnes, amb les armadures lluny de la seva
blancor original. Els focs encara cremaven entre les restes d'un parell de
vehicles, un d'ells la canonera que en Torles havia vist destruir. I enmig de
la carnisseria hi havia probablement uns cent droides més, encara drets amb un
aspecte estrany, on la pèrdua de la seva nau de control dels havia deixat.
Encara
els estava mirant quan, amb una mena d'espasme col·lectiu, van tornar a la
vida. Durant aproximadament mig segon, la gran sorpresa el va deixar congelat
en el lloc. Però per als neimoidians, aquest mig segon era tot el que necessitaven.
A
un crit de l'Ashel, els neimoidians es van tirar a terra.
I
en Torles es va trobar sol davant d'un anell de blàsters.
No
hi havia temps per a res imaginatiu i, literalment, cap lloc on anar menys
amunt. Va saltar cap amunt i cap al costat, encenent el seu sabre de llum i
tallant darrere d'ell mentre saltava sobre el reviscut exèrcit droide, confiant
en la Força per guiar la seva mà i desviar els trets. Va tocar el terra corrent
i esquivant, allunyant-se de la planta i dirigint-se a la ciutat, amb una salva
de trets de blàster pessigant-li la roba.
-Sí,
corre, Jedi, -va dir darrere d'ell la veu plena de mofa de l'Ashel, més
dolorosa que els trets de blàster. -Digues-nos una altra vegada els problemes
que pots causar-nos.
En
Torles no va contestar. Davant d'ell podia escoltar els sons del renovat foc de
blàster provinent de Ciutat Foulahn, i per la sensació d'angoixa i sorpresa que
corria per la seva ment estava clar que la resta de les forces de la República
havien estat sorpreses tant com ell. Llevat que pogués arribar a temps fins a
elles, per aportar la seva força, la batalla estaria perduda.
No
va poder.
I
ho va estar.
-Crec
que els Separatistes han après finalment dels seus errors passats, -va comentar
en Doriana mentre ell, Torles i Binalie estaven en un dels balcons de la mansió
orientats al nord.
-Hauran
trobat una manera de fer una matriu de control prou compacta com per baixar una
de reserva a la superfície del planeta. Crec que ha d'estar, probablement, en
una de les naus d'aterratge. No és que sigui realment important.
-I
no és que ho puguem saber amb seguretat, -va dir en Binalie amargament,
tremolant amb l'aire fred de la nit.
-Llavors
estan tots morts?
-Morts
o dispersats; -va dir en Torles en veu baixa, i en Doriana va poder escoltar el
dolor i l'auto-retret en la veu del Jedi. -Excepte els que en Roshton es va dur
a Spaarti.
En
Binalie va sospirar.
-Llavors
és com si estiguessin morts, oi?
-No
puc veure-ho d'una altra manera, -va concedir en Doriana, mirant cap a
Creacions Spaarti. Sobre la planta, unes cent TAPUs traçaven cercles al cel com
carronyers, brillant amb la llum d'una dotzena de focs distants. En els
terrenys al voltant de la planta, invisibles des d'on es trobaven els tres
homes, un miler de droides de combat i una dotzena de tancs de batalla romanien
en una guàrdia silenciosa.
I
entre la mansió Binalie i la planta, encara s'elevava el fum acre del cràter on
el droide hailfire Separatista havia descarregat els seus míssils, col·lapsant
el túnel i tallant l'última via d'escapament dels soldats clon. Els
Separatistes havien estat molt meticulosos.
-L'única
raó per la qual estan vius és perquè els Separatistes no volen destruir la
planta per forçar-los a sortir, -va afegir ell.
-Però
no tenen per què fer-ho, oi? -va dir en Torles en veu baixa. -Per quan el
General Tüs pugui tornar amb suficients tropes terrestres, ja hauran mort de
gana.
-Sí,
-va dir en Binalie. -Irònic, oi? El Comandant Roshton va dedicar tots aquests
esforços a reprendre la planta. I ho va aconseguir.
-I
allà és on va a morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada