26 / Sota zero
Durant
la primera hora que en Trace va passar entre les parets esfondrades i els
temples de pedra de l'acadèmia, la tempesta de neu que l'envoltava no va fer res
més que empitjorar. Era com si el planeta hagués interpretat la seva arribada
com una mena d'infecció a nivell cel·lular i estigués combatent-la com millor
pogués. La temperatura, gelada de per si, va seguir baixant fins que la gola i
els pulmons li van cremar cada vegada que prenia aire. El vent rugia entre les
enormes formes quadrades dels edificis i subestructures, les grans plaques de
pedra i els passadissos mig submergits en la neu. El seu crit era fantasmal i
interminable: el crit d'una criatura famolenca d'alguna cosa més que simple
carn. Fins i tot els perdigons de neu semblaven més esmolats i se li clavaven a
la pell com fragments de metralla procedents d'una explosió que es repetia una vegada
i una altra.
De cua
d'ull va veure una ombra retorçar-se i lliscar furtivament.
En
Trace es va aturar, es va posar la mà a l'espasa de llum i llavors va veure
l'home sortint del portal amb forma d'arc que tenia a la seva esquerra. Abans
que en Trace aconseguís a veure la cara de l'home, va percebre el seu somriure
fi i amarg i l'amenaça de violència que amagaven aquells ulls aclucats. La
túnica i la capa de l'home onejaven al vent i l'assotaven com un fuet, agitades
per les ràfegues irregulars de vent. La seva veu, quan va travessar el paisatge
escabrós que s'estenia entre tots dos, va sonar com un grunyit.
-Has aterrat
al planeta equivocat, Jedi.
En
Trace es va tornar per mirar-lo de front. Aquell home era un mestre Sith, això
saltava a la vista; potser fos un instructor de l'acadèmia.
-Sóc
Shak'Weth, mestre d'espases aquí a Odacer-Faustin. Suposo que has vingut
buscant humiliació i una mort desagradable.
-Vinc per
altres assumptes.
-Ah?
-El Mestre d'espases va decantar cap lleugerament. Semblava lleument intrigat-.
No obstant això, m'has trobat a mi.
En Trace
va assentir amb el cap. En realitat, era la quietud del que l'havia trobat a
ell, la claredat mental, i havia estat com una benedicció. El fred, la foscor,
el vent punyent: tots aquells factors externs havien deixat d'existir. Tot el
seu món s'havia reduït a la distància exacta entre ell i l'home que tenia
davant, un obstacle en el seu camí per trobar Hestizo. En Trace va sentir que
al seu interior tot començava a relaxar-se i a fluir a mesura que la Força
s'estenia pels seus nervis i músculs i generava una mena d'equilibri ingràvid
entre l'acció i la intenció. Va treure l'espasa de llum i va notar com
s'encenia i cobrava vida a la mà, com una perfecta extensió de si mateix.
La
resposta del mestre Sith va ser immediata. Amb un brusc grunyit de fúria, va
fer un salt cap a ell amb l'espasa apuntant cap avall, subjectada per dues
mans, i la seva fulla va travessar el sòl on Trace es trobava tan sols un segon
abans. L'execució del moviment va ser perfecta, una mica d'una brutalitat
orgànica, com si el mestre d'espases s'hagués convertit en una força de la
naturalesa, un component més de la tempesta de neu que es refermava al seu
voltant.
Així i
tot, era massa lent.
En
Trace havia saltat de costat i havia girat amb la seva espasa de llum estesa al
capdavant. El mestre Sith va rebutjar l'atac i va tornar a carregar contra ell;
li va fer retrocedir amb una sèrie de ferotges estocades anant a mata-degolla. La
fulla de l'espasa del Sith es va acostar perillosament a la cara d'en Trace en
dues ocasions; tant que li va arribar l'olor dels pèls socarrimats de la barba;
el tercer tall va estar a uns mil·límetres de tallar-li el cap.
En
Trace va comprendre que, independentment del que havia dit Shak'Weth uns segons
abans, el mestre d'espases no tenia intenció d'humiliar-lo, ni de jugar amb
ell, ni de perllongar el duel més del necessari. En aquell moment, el mestre
Sith l'estava atacant per la raó més primitiva de totes: per matar-lo i deixar
el seu cadàver fumejant sobre la neu. En aquesta fracció de segon, en Trace va
entreveure la resta del duel de dues formes diferents, i cap de les dues podia
durar molt. La mort planava sobre ells com un carronyer, propera i
claustrofòbica: ho va veure reflectit en els ulls del mestre Sith.
Quan la
fulla de llum vermella va tornar a per ell, en Trace va saltar cap amunt. Va
posar en aquell moviment tot el que sabia sobre la variació Djem So de la Forma
V, va saltar per sobre d'en Shak'Weth, va descendir en espiral travessant els
flocs de neu, va aterrar a l'altre costat del Sith i es va girar instantàniament
amb l'espasa de llum a l'altura del coll, amb la intenció de posar fi al duel
amb un sol cop.
En Shak'Weth
es va posar a riure amb una rialla seca i desvià l'atac amb una facilitat
burleta. Brandà l'arma en direcció a ell i aquesta vegada el Jedi va sentir una
intensa i ardent fiblada de dolor quan l'espasa de llum li va travessar la capa
i la túnica i li va fer un tall a la carn a l'altura del tòrax. La neu es va
omplir de gotes de sang que van desaparèixer en fondre's.
-Massa
fàcil, Jedi. -El mestre d'espases tenia les espatlles i l'esquena recolzades
contra la paret de pedra que hi havia darrere seu, la superfície externa estava
esquerdada i mig derruïda. Es va posar tens per saltar cap davant-. Ara vaig a
matar-te.
En
arquejar-se cap endavant, en Trace va veure que un parell de mans sortien de la
paret trencada que hi havia darrere seu, agafaven al mestre d'espases del coll
i tiraven d'ell cap enrere. En Shak'Weth es va estampar contra la pedra esquerdada
amb tanta força que li va caure l'espasa de llum, i en Trace va veure una cara
pàl·lida i cadavèrica sortir pel forat obert a la paret, una cara que cridava i
succionava de la galta esquerra i l'ull del mestre Sith, amb les dents
serrades, fins fer-li un forat a la cara.
En
Trace va retrocedir un pas sense deixar anar l'espasa, observant aquella
criatura que tirava d'en Shak'Weth fins introduir-lo per l'esvoranc a la paret
per tal de devorar-lo més fàcilment. Del forat que tenia al coll el mestre Sith
brollaven grans erupcions arterials que esquitxaven la paret, regalimaven fins
arribar a la neu i el gel i ho pintaven tot de vermell. Dins de la paret, la
criatura va alçar la cara i en Trace va veure-li els ulls, buits i sense la
menor espurna de vida, encara que en algun moment haguessin estat humans i
joves. Els d'un estudiant Sith... un adolescent. Què havia passat?
La
criatura va tornar a enfonsar la boca a la Copa vermella que abans havia estat
la conca de l'ull dret d'en Shak'Weth i xarrupà sorollosament. Uns segons
després es va aturar i, amb un soroll agut, va proferir un crit. En Trace es va
adonar que se sentien altres crits, molt nombrosos, que li feien de cor,
procedents de totes direccions.
La nit
s'havia omplert de crits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada