***
III
La
tarda d'en Mylesgood estava millorant. A l'altra banda del carrer, estaven
arrestant el terrorista; mentre en Mylesgood s'acostava va poder veure que en Kaser
i l'Spinks agafaven cadascun un dels braços de l'home, subjectant-los a la seva
esquena, i en Shales estava posant enfront de l'home.
En Mylesgood
albergava pensaments sobre com interrogar aquest home. Sabia perfectament com
fer-ho, com deixar aquest astut criminal com una tremolosa despulla. Es va
imaginar a si mateix llançant el terrorista als peus del general, i va sentir
una onada d'excitació que no havia sentit des dels dies en què la base era
inqüestionablement seva. Això no li havia semblat tan llunyà en el temps fins
ara.
El Capità
anava ara a peu, després d'haver aparcat el repulsor a escassa distància;
s'havia perdut prop d'un terç del seu esquadró en l'explosió, cosa que es va
negar a deixar que li afectés fins que tot això hagués acabat. La resta,
incloent-hi la seva xofer, havien estat enviats darrera de la terrorista, darrera
d'aquest home que estava al final del carrer, i darrera la resta dels
impostors. Allà on estiguessin.
En Shales
estava dret amb els braços en gerres, parlant amb veu ferma.
-Serà
millor que ens ho expliquis, homenet. Si no ho fas, exprimirem la informació de
la teva amiga.
El
terrorista va deixar anar un grunyit greu, va llançar la cintura cap amunt, va
col·locar els turmells al voltant del coll d'en Shales, i es va retorçar.
Una
cosa va cruixir. En Shales va caure a terra, amb el cap en un angle estrany. En
Mylesgood es va escoltar a si mateix deixar anar un agut panteix.
Tant
en Kaser com l'Spinks estaven dempeus, bocabadats, i el terrorista va colpejar
amb el cap a Kaser, va aconseguir alliberar el seu braç dret, i va llançar a
Kaser contra l'Spinks. Els seus caps van xocar entre si i tots dos van caure a
terra.
En
aquest moment, en Mylesgood estava corrent, amb el blàster desenfundat, i no es
va aturar fins que va estar just davant la cara de l'home.
El
terrorista es va quedar immòbil.
En Mylesgood
va fer un pas enrere.
-Ens
has causat bastants problemes -Va dir.
El
terrorista no va dir res. Tenia la mirada fixa en Mylesgood, analitzant-lo,
analitzant la situació.
-He
estat un home molt pacient -Va dir en Mylesgood, mirant efusivament als seus
agents caiguts-. Però ara no em sento especialment amb ganes per conduir un
interrogatori. Ja no m'importa per què ets aquí. Només m'importa que tu
segueixes respirant, i gran quantitat de la meva gent no.
»A
més, aquesta segueix sent la meva base, malgrat el que digui la creença
popular, així que no m'importen tots els soldats de l'Exèrcit del General
corrent pels carrers tractant d'arreglar el teu desastre. El General no compta,
i els seus homes no compten. Saps qui compta ara? Tu i jo. Saps què més compte?
Aquest blàster. Ara pensa en això. Un blàster i nosaltres dos.
El
terrorista estava lleugerament capcot, però seguia mirant a Mylesgood.
I
llavors va somriure.
En Mylesgood
va respectar això. Va apuntar al capdavant de l'home amb el seu blàster. I
hauria disparat, de no haver sentit de sobte un petit agulló esmolat al coll.
-Auh!
-Va dir, donant-se un cop amb la mà al coll.
Tot
d'una es va sentir extremadament pesat. Les seves cames no podien sostenir-lo
dret. No podia mantenir el blàster en posició, ni tan sols podia sostenir-lo ja
a la mà, i el va deixar caure a terra amb un so metàl·lic.
-Nosaltres
tres -Va dir el terrorista.
En Mylesgood
elevà la mirada al cel, l'home que estava dempeus al seu costat. L'últim que en
Mylesgood va veure abans d'esvair-se va ser una jove soldat amb un uniforme
socarrimat i fet esquinçalls. Sostenia una pistola d'aspecte estrany; va fingir
que anava a llançar-la-hi al terrorista, però després la hi va tendir suaument.
-El
sistema de punteria funciona perfectament ara, Sr. Primmirat -Va dir ella, i es
van allunyar caminant junts.
***
A
la sala d'ordinadors, havia vint soldats de l'exèrcit tractant d'obrir-se pas
entre un mar de funcionaris presa del pànic que s'abalançaven cap a la sortida
posterior, i el guàrdia alt encara seguia disparant a la Haathi i la Maglenna,
que estaven dretes a la porta de l'oficina.
-Regla
Nombre quaranta-set! -Va cridar la Haathi per sobre del soroll-. L'enemic només
ataca en dues ocasions! Una: quan estàs preparat! Dos: quan no ho estàs!
-Molt
bé, ja n'hi ha prou! -Va cridar la Maglenna-. Estic aprenent! Estic amb tu! Cal
improvisar! Sense autèntic entrenament! D'acord! Però deixa de citar-me regles!
-Però
són per motivar-te! -Va exclamar la Haathi.
La
Maglenna llançà una ràfega de trets blàster al passadís. El guàrdia alt va rebre
tres impactes d'energia blava al pit i es va ensorrar.
-Veus?
-Va dir la Haathi.
La
Maglenna va sentir de sobte l'impuls d'esclatar en un riure histèric. El cor li
bategava amb força, i les orelles també, però a part d'això tots els seus
sentits estaven alerta.
-Ara
vinga -Va dir la Haathi, corrent pel passadís-. Uneix-te a la lluita.
-Quina
lluita?
-Aquesta.
-La Haathi va saltar a la multitud d'imperials i va començar a disparar al sostre.
Alguns d'ells van pensar en llançar-se al terra, però la major part va tractar
d'allunyar-se d'ella, en direcció a les seves pròpies tropes. La Maglenna imità
l'exemple de la Haathi, i ambdues es van obrir pas cridant i disparant fins a
l'entrada de càrrega principal. Si algú s'interposava en el seu camí, l'atordien,
i per quan les tropes de seguretat van aconseguir acostar-se prou, elles ja
estaven a l'exterior de la zona de càrrega principal, corrent.
Quan
van envoltar la façana de l'edifici, van veure tropes de totes classes corrent
per tot arreu. Ningú va advertir a la Comandant d'aspecte descurat o la Sergent
amb pintures de camuflatge a la cara. Tothom estava cridant ordres, o caminant
d'un costat a un altre amb els blàsters a la mà, o cridant obscenitats a la
gent en el costat de màxima seguretat del mur.
La
Haathi es va tornar a mirar-la.
-Estàs
bé? -preguntà-. M'estava preocupant.
-Per
què?
Si els
soldats haguessin pensat que només tenien oportunitat de fer un tret, t'haurien
triat a tu. Quan l'enemic ha de ser selectiu, és millor no semblar important.
-És
la regla número quaranta-vuit?
-En
realitat és la seixanta-alguna cosa. M'he saltat unes quantes.
De
sobte la Haathi i la Maglenna van ser interrompudes per un carro repulsor amb
un gegantesc canó de coberta.
-Ei,
Comandant Guillat i Caporal Càstig -Va cridar la conductora-. Pugeu!
-Sergent,
Morgan, sóc Sergent! -Va replicar la Haathi, i va saltar alegrement a la
coberta posterior del repulsor. La Maglenna, que es trobava més a prop de la
part davantera del vehicle, va advertir que la conductora tenia un ull morat i
que el seu passatger s'estava agafant l'espatlla. Tots dos semblaven haver
sortit d'un matalàs en flames.
-Esteu
bé? -Va preguntar la Maglenna.
En
sentir dir això, la Haathi, que estava just darrere dels seients de la Morgan i
en Jayme, es va inclinar cap endavant i els va envoltar amb un braç a cada un.
-Què
ha passat? -Va exclamar, fixant-se en les seves cares-. Si només us he deixat
sols mitja hora...
-Aquest
és el quid de la qüestió, T'Charek. Que no estàvem sols -Va dir la Morgan.
-Qui
hi era amb vosaltres? Un piròman?
-Sembla
que principalment és només sutge i fum, T'Charek -Va dir la Maglenna, grimpant
a la coberta posterior. Després va afegir, dirigint-se a Jayme i la Morgan-:
Vaig a passar-me la resta de la meva carrera posant-vos pegats a vosaltres dos,
no?
-Això
és una de les regles de la T'Charek? -Va preguntar la Morgan.
-Ara
sí -Va dir la Haathi, i sospirà-. Molt bé, noia meravella. Més tard em diràs
com us heu socarrimat.
La
Morgan i en Jayme es van quadrar secament a l'estil imperial. La Haathi es va
asseure a la cadira de l'artiller i es va cordar l'arnés; la Maglenna va romandre
en el centre de la coberta amb els braços a l'esquena, amb aire solemne. Va
pensar que potser si algú mostrava un aspecte almenys mig oficial, el guàrdia
de la porta no sentiria la necessitat de fer preguntes. Tampoc és que això
importés: la Maglenna va suposar que el pla de la Haathi consistiria en què la Morgan
envestís directament contra la porta de mínima seguretat i s'allunyés en els
boscos abans que ningú tingués temps de reaccionar. Mentrestant, la Morgan
conduïa per carrers laterals i cedia el pas als vehicles d'emergència que es
dirigien cap al mur.
La
Haathi, situada amb els genolls a l'altura del cap de la Maglenna, es va
recolzar en el seu seient i li va donar a la Maglenna uns copets a l'espatlla.
-La
primera missió gairebé ha acabat -Va dir-. Com et sents?
-Entumida
-Va dir la Maglenna.
-Trobes
a faltar la teva feina de despatx?
-No,
Perquè avui he après alguna cosa.
-Quaranta-vuit
regles inútils?
-Quaranta-nou.
Qualsevol cosa que facis en una guerra pot matar-te.
-Fins
i tot fer alguna cosa avorrida.
La
Maglenna va tornar enrere; a l'edifici d'administració amb forma de T, els
imperials encara ensopegaven uns amb els altres, amuntegant-se a la porta,
caient a la zona de càrrega, vociferant i llançant exabruptes.
-Especialment
fent alguna cosa avorrida -Va dir-. Per sort, amb vosaltres tres, aquesta és
una cosa menys de la que preocupar-me.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada