30 / Sabor
L'Scabrous
va entrar a la biblioteca pel costat nord-oest, com acostumava a fer. Hi havia
cinc entrades principals, però aquella conduïa directament a la càmera
subterrània on havia descobert l'holocró, per això li tenia un afecte especial.
A més, era la que tenia més a prop, i havia començat a no malgastar les seves
forces deliberadament. Segons el comptador d'hemodiàlisi que portava penjat de
l'espatlla, les seves reserves totals de sang es reduïen a dues unitats. No li
preocupava quedar-se sense subministrament, però volia assegurar-se que podria
gaudir de tot el que vindria després.
En
abandonar la tempesta, va començar a caminar per sota l'arc de pedra de
caramells que no paraven de gotejar i va avançar donant grans gambades pel
passadís que conduïa a l'escala principal. Els murs eren gruixuts, però encara
podia sentir el vent udolant a l'exterior i, al cap d'uns segons allà plantat,
immòbil, va sentir un altre so: el lleu cruixit de la roca i la pedra
movent-se. Era com si alguna cosa estigués obrint-se pas a través d'un munt
d'ossos vells i trencadissos.
-Dail'Liss
-Va dir l'Scabrous-. Surt.
Al
principi no hi va haver resposta. Tot seguit, una branca llarga va sortir
retorçant-se de l'esquerda que hi havia a la paret per sobre d'ell, va baixar
lliscant sinuosament i el lord Sith va aixecar la vista per veure la cara del
neti, que el mirava amb els seus vells i arrugats ulls cansats.
- Senyor
meu -va dir el bibliotecari-. Què et porta per aquí?
-Necessito
que em facis un favor.
-El que
vulguis, senyor meu.
L'Scabrous
començà a parlar de nou, però alguna cosa en el to de veu del neti li va fer
callar. En el passat, el seu to sempre havia estat respectuós, reverencial fins
i tot, però ara semblava espantat. La seva por era la por dels vells i malalts,
l'aprensió d'una criatura que no podia protegir-se adequadament d'una amenaça
nebulosa, però molt real.
-Tu també
ho sents? -va preguntar l'Scabrous.
-El què,
senyor?
-No et
facis l'ignorant amb mi.
El
neti va tremolar visiblement, però no va respondre immediatament.
-Et refereixes
a la Malaltia, oi?
-Així és
com li dius? -va preguntar l'Scabrous-. Una malaltia?
-Sí,
senyor meu... és una malaltia, algun tipus d'infecció incontrolable que algú ha
propagat.
-L'acadèmia
s'ha vist exposada a coses pitjors en el passat.
-No parlo
només de l'acadèmia. -Va fer una altra pausa, i després una altra encara més
llarga-. La percebo dins teu, senyor meu.
L'Scabrous
es va quedar mirant la cara de la criatura arbòria, els seus ulls humits i
calculadors. Mentre el mirava, va sentir que alguna cosa es regirava en el seu
interior, que s'obria un abisme, com si una segona mandíbula ben cisellada
s'estigués obrint de bat a bat a l'interior del seu pit. No era una sensació
dolorosa; en tot cas, era profundament tàctil. Durant un segon va arribar a
baixar la vista, esperant veure com s'estenia el seu abdomen per sota del drap
de la túnica, s'ampliava la seva caixa toràcica i s'obria per revelar... el
què? Alguna cosa nova? Alguna cosa que transcendia fins i tot la seva vasta
acumulació d'experiències?
L'Scabrous
va agafar aire, tremolant pels nervis, i va deixar que aquella sensació fos
esvaint-se.
-Baixa
-Va dir.
-Senyor
meu?
-Ara.
L'esquerda
a la paret es va eixamplar i el gruix tronc del neti es va anar lliscant
lentament a través d'ella; la fusta va anar cruixint amb sinuoses crepitacions
a mesura que anava acostant-se fins on li esperava el lord Sith. Ja no hi havia
dubte sobre la por que apuntava a la cara del bibliotecari; ara s'acostava
encara més al pànic més profund.
-Senyor
meu, si us plau...
-Vull que
enviïs un missatge.
-Sí?
-Hi ha
una Jedi entre nosaltres, aquí, en aquest planeta.
El
bibliotecari es va quedar expectant.
-El poder
especial d'aquesta Jedi és la telepatia botànica; es comunica amb les plantes.
En aquest moment s'està comunicant amb l'esperit d'una orquídia, una flor que
confia en la seva presència de forma implícita i...
L'Scabrous
va fer una pausa. Podia sentir les paraules que pronunciava, però la seva
pròpia veu li sonava diferent. Mentre parlava, va tornar a ser conscient
d'aquella sensació de buit, però aquesta vegada no es limitava al pit i
l'abdomen, sinó que s'estenia a tot el seu cos de manera sistemàtica i li
embolicava els braços, les cames i el cap.
-Senyor
meu? -va preguntar el neti.
L'Scabrous
no va contestar. Durant un segon, no més, va poder sentir la presència de la
transformació fent pressió contra els glòbuls de sang fresca, combatent,
envaint i apoderant-se d'ell. Un cop més, com abans, no va sentir dolor, només
una aura vermella i febril vessant-se cap a fora per abastar la seva visió des
de dins. Era del tot conscient de la seva pròpia respiració, d'un sabor rogenc
i calent a la boca, i li va envair una onada d'eufòria especial: la promesa
d'un poder més enllà de tota comprensió. No obstant això, es va mantenir miraculosament
lúcid i plenament conscient.
-El nom
de la Jedi -va dir per fi- és Hestizo Trace. Vull que li parlis amb la veu de
l'orquídia, entens? La faràs venir fins aquí, a la biblioteca, amb una veu en
què confia, perquè jo pugui tractar amb ella i complir el meu destí. Està clar?
El
neti va deixar escapar un so inintel·ligible que no era exactament una paraula.
-T'he demanat
que... -va prosseguir l'Scabrous, però llavors va veure per què la criatura
arbòria no li contestava. Un enorme tros de polpa, la carn de fusta del neti,
havia estat arrencada just a sota de la seva boca i li havia deixat un forat de
la mida del puny de l'Scabrous. La saba ambarina traspuava de la ferida, li
queia per l'aspra escorça i degotava per les branques.
L'Scabrous
es va passar la llengua pels llavis i va somriure mentre assaboria l'estranya
sang enganxosa de la criatura arbòria en la llengua i el paladar. «Això ho he
fet jo», va pensar meravellat. Hi havia atacat al neti sense la menor intenció
conscient. Havia estat aquella cosa que tenia dins, aquella boca. Va intuir que
allò explicava l'enorme explosió de força que havia sentit.
-Senyor
meu... -va aconseguir articular el neti, amb la veu tremolosa-. Si us plau...
-Entens
el que t'estic demanant? -va preguntar l'Scabrous-. Sí o no?
-Sí...
Senyor meu.
-Excel·lent.
Llavors, espero la seva arribada.
Va
deixar al neti estirat des del sostre, amb un bassal de saba mig translúcida estenent-se
als seus peus pel pis de la biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada