41 / La fi del món
L'Scabrous
brandà l'espasa Sith i la va descarregar sobre ella. Amb el primer tall, la
fulla va tallar la roba d'abric i les pells d'animals brutes que la Zo portava
des de la seva arribada al planeta i va deixar a la vista la seva pell nua. La
noia va mirar cap avall i va veure la blancor superficial de la pell que
l'espasa havia travessat i, per sota, una ratlla pàl·lida de dolor, i el tall
tornant-se vermell mentre s'omplia de sang.
L'Scabrous
li va somriure i va mirar la ferida mentre se li feia la boca aigua en aixecar
l'espasa per segona vegada per sobre del seu cap, sostenint el mànec amb les
dues mans per fer el màxim de palanca, amb la punta apuntant directament al seu
pit. Va posar els ulls en blanc com un dement, abandonat a la Malaltia que
l'havia infectat. La Zo es va posar rígida i tirà de les corretges, conscient
que, encara que ho fes, no hi havia manera de deixar-se anar.
«Amb
els músculs no, Hestizo. Fes-ho amb la Força.»
Era la
mateixa veu que l'havia cridat un moment abans. La noia va prendre alè i es va
quedar completament immòbil, tancà els ulls i va lliurar la seva ment al moment
present de manera que el temps mateix va semblar quedar-se immòbil i posar-se
al seu voltant com si fos llim. I quan va aixecar els braços de nou, aquesta
vegada amb un moviment suau, les corretges es van deixar anar. Era com si
hagués travessat les corretges de cuir sense trobar cap resistència. Va girar els
canells cap a fora i de sobte el seu tors i les seves cames van quedar
increïblement lliures.
La Zo
es va incorporar i va girar el seu cos cap a un costat de la llosa.
-No!
-va bramar l'Scabrous rugint des de l'altre costat, amb l'espasa en alt per
sobre del seu cap. La seva veu sonava estrident i, en sentir-lo cridar, la Zo
va comprendre que estava escoltant dues veus, una li xiuxiuejava paraules a cau
d'orella mentre l'altra emetia aquell crit mental udolant i esgarrifós-. Ni
parlar-ne! No t'atreveixis!
La
noia va retrocedir arrossegant-se. Es va incorporar i es va aixecar per primera
vegada, i només llavors va reparar en els límits del temple on es trobava:
estava en una sala allargada on el centre era l'altar del sacrifici, amb el
terra de pedra ple de brasers que projectaven tolls d'ombres poc profundes mentre
es movia la llum del foc.
El
lord Sith es va abalançar sobre ella brandant l'espasa. Aquesta li va passar
tan a prop que la Zo va sentir el xiulet de l'acer travessant l'aire i tallant
les molècules. L'espasa es va estavellar contra la paret amb un soroll
metàl·lic i l'Scabrous es va girar amb una velocitat malaltissa per donar un
tall de costat.
«Hestizo,
sóc jo...»
Una
altra vegada la veu que sonava en el seu cap, la qual encara no podia
identificar tot i que les seves paraules retrunyien en el seu cervell i
s'expandien formant ones, com en un estanc. Tot i que la noia es va tirar
enrere de nou i va notar la pressió de la paret del temple contra l'esquena -de
manera que no tenia escapatòria-, va sentir cridar a la veu.
«Hestizo...»
«On
ets?», Va cridar mentalment la noia. «Qui ets?» Una possibilitat remota,
desgavellada però impossible de passar per alt, va esclatar en el seu cervell.
«Roig? Ets tu?»
-Escòria
Jedi. -L'Scabrous va aparèixer davant d'ella, aixecant l'espasa entre tots dos,
amb l'enganxosa ruïna que era el seu rostre reflectint-se en l'acer gravat.
El
lord Sith va avançar cap a ella per administrar-li el cop de gràcia, però en
aquell precís moment alguna cosa va aparèixer bruscament darrere seu fent un
soroll ensordidor que va retrunyir per tot el temple, seguit pel repic
metàl·lic d'un braser bolcat.
L'Scabrous
es va tornar, amb l'espasa encara en alt i els llavis frunzits i va mirar
l'home que tenia al davant, que ni tan sols estava mirant al lord Sith, sinó a
Hestizo.
-Posa't
darrera meu -va dir en Trace a la Zo.- Ja! -Sense esperar un segon més a la
reacció de la seva germana, va saltar cap amunt, va descriure un arc i va
aterrar a terra just davant de la Zo, de manera que va quedar cara a cara amb l'Scabrous,
i va mirar als ulls al lord Sith. La seva espasa de llum va cobrar vida amb un brunzit-.
S'ha acabat.
La
resposta de l'Scabrous va arribar en forma de crit. L'espasa Sith va donar un
tall per sota amb la mà dreta mentre amb l'esquerra brandava una espasa de
llum. Es va abalançar sobre el Jedi amb les dues fulles brunzint: l'acer
brillant i l'energia pura de color vermell sang, mentre un llarg i horrible
crit seguia sortint de la seva boca.
Des
del primer cop, el seu atac va mancar d'art i no demostrà ni una mica de gràcia
o d'estil. Ja era massa tard per a això i tots dos, Trace i Scabrous, semblaven
saber-ho. Es van atacar amb acarnissament, de front, com animals, sense deixar
que l'aire corregués entre tots dos. Donaven talls i bloquejaven el cop del
contrari fent ús del poc espai de què disposaven. Cada vegada que les seves
fulles s'entrexocaven, la Zo ho sentia en el buit del seu pit i en les arrels
de les dents.
Va
veure que en Trace posava a prova els punts febles del lord Sith, o més aviat
el que ell suposava que serien els seus punts febles, però l'Scabrous semblava
anticipar-se a cada moviment. La Malaltia li havia fet increïblement ràpid i
insuperablement fort. Per cada atac del seu germà, l'Scabrous reaccionava sense
esforç amb una de les dues espases, com si ja tingués el resultat del duel al
palmell de la mà.
No
obstant això, per alguna raó seguia permetent que Roig li obligués a retrocedir
pel temple cap a l'altar dels sacrificis, amb uns moviments gairebé eteris
després de la constant taca blau-i-vermella que les espases dibuixaven en
l'aire.
L'Scabrous
estava just davant de l'altar, dret davant la llosa on havia lligat la Zo per
sacrificar-la. Va passar àgilment entre els brasers, inclòs el que en Roig
havia enderrocat quan va aterrar, i va maniobrar sense cap esforç per saltar
per sobre de les flames cada cop més altes allà on hi havia començat a propagar-se
el foc. Les flames començaven a enfilar-se pel mur negre, amb les seves
llengües color taronja pujant cada vegada més.
La Zo
va veure que el seu germà tornava a pressionar-lo per no donar-li treva, però
el lord Sith no va fer cap gest de retrocedir. Mentre desviava els cops de
l'espasa d'en Trace, els seus llavis seguien movent-se. La Zo no entenia el que
deia, i quan en Roig va aixecar l'espasa de llum per a l'atac definitiu, va
veure que l'Scabrous no solament estava somrient; s'estava rient obertament.
En
Trace va tornar a brandar l'espasa per descarregar el cop de gràcia i així
posar punt final al combat entre tots dos de forma permanent. Just en aquest
moment, l'Scabrous aixecà la vista i va fer un gest, un moviment petit i
insignificant dels dits en direcció a l'espasa de llum d'en Trace.
Es va
produir una lleugera tremolor en l'aire per sobre del seu braç.
I
l'espasa de llum d'en Trace es va apagar.
-De veritat
pensaves que, després de tant d'esforç, ho confiaria tot al resultat d'un duel?
-va dir l'Scabrous.
En
Trace ni tan sols es va molestar a mirar l'espasa de llum apagada que portava
ara a la mà. La va tirar a un costat i girà cap enrere just quan l'espasa de l'Scabrous
travessava el lloc on havia estat una fracció de segon abans. La fulla de color
vermell es va estavellar contra el terra, que va tremolar sota els peus d'en
Trace.
Tot
havia sortit malament. El lord Sith li havia tendit un parany i havia caigut en
ell sense dubtar-ho.
L'Scabrous
va tornar a atacar, ara triomfant. Les restes dels seus enormes i morts ulls se
li sortien de les òrbites. En principi semblava que anava a cridar de nou, però
quan va parlar, la seva veu era estranyament mel·líflua, gairebé com un ronc.
-Explica'm
una història, Jedi. Parla'm de la Força i de com ho uneix tot. Digues-me com protegeix
allò bo i sagrat que hi ha a la vida. -El Lord Sith va obrir els llavis per
mostrar totes les seves dents. -Explica'm totes les teves mentides.
En
Trace va aixecar una mà. Tenia la intenció de fer levitar l'altar de pedra per
darrere de l'Scabrous. Si podia donar-li la volta i deixar-lo caure sobre el
lord Sith ràpidament, a aquest no li donaria temps a reaccionar. Però l'Scabrous
va saltar cap endavant amb l'espasa de llum i, quan en Trace es va moure per
esquivar-la, ell mateix es va llançar sobre el tall de l'espasa Sith.
En
Trace va mirar cap avall i va veure que la fulla el travessava. Va sentir que li
envaïa una curiosa ingravidesa, com si a la sala s'hagués suspès la força de la
gravetat, com si aixecant els peus de terra pogués desaparèixer del tot.
Quan
va mirar de nou, l'únic que va veure va ser sang.
La Zo
estava mirant al seu germà quan li va travessar l'espasa de l'Scabrous. En Trace
va retrocedir trontollant i quan es va girar cap a ella, la seva germana va
veure que el lord Sith l'havia obert en canal des del coll fins al ventre.
-No -Va
dir amb un crit ofegat-. No.
En
Trace va ensopegar de nou i va intentar mantenir-se drets. La ferida de
l'abdomen era encara més profunda del que la Zo havia pensat en un primer
moment i per allà se li escapava el que li quedava de vida. Des d'on era, veia sortir
l'intestí prim del seu germà per sota de les costelles. A Trace se li havien
posat les galtes blanques com el guix. La sang queia a terra entre els seus
peus, i el Jedi va relliscar al bassal i va caure, primer de genolls, després
d'esquena, i es va quedar allà estirat, immòbil davant seu. Semblava un ballarí
per al qual la música s'hagués aturat per sempre.
El
Jedi va estendre una mà.
-Zo...
I després res. «No. No No. »
-Ha estat
fàcil -va grunyir l'Scabrous, i es va tornar cap a ella-. Ara et toca a tu.
La Zo
negà amb el cap. Va voler dir que les coses no anaven a succeir així, que no
seria aquell el resultat, que el Sith no acabaria guanyant.
Però l'Scabrous
va avançar pesadament cap a ella, envoltant el bassal de sang i el forat a
terra. Les últimes restes d'humanitat li havien desaparegut de la cara, i ara
no era més que un esquelet que arrossegava els peus, una criatura igual a les
que havien caigut des de la torre.
Quan va
obrir la boca per parlar, l'únic que va poder fer va ser cridar.
La
transformació estava completa.
«Hestizo...?»
Va
tancar els ulls i va sentir la veu de nou, ressonant cada vegada més fort, com
un dorment que desperta d'un coma profund i desconcertant.
«Estàs
aquí?», Li va preguntar a l'orquídia. «Estàs viva?»
Silenci,
i després:
«...
He sentit la Malaltia durant tant de temps... que pensava que estava morta...»
«Això
ara no importa», va pensar la Zo. «Creix.»
«Hestizo,
si us plau...»
«Creix.»
«No sé
si sóc prou forta encara per...»
«CREIX»,
li va cridar la Zo a l'orquídia, doncs necessitava sentir que algú la sentia.
«CREIX. CREIX! FES-HO PEL MEU GERMÀ I PER TOT EL QUE HA PERDUT, FES-HO PER MI...
»
La
criatura que havia estat l'Scabrous es va aturar en sec.
Va decantar
lleugerament el seu crani en descomposició, com si acabés de sentir un so
estrany, una veu que cridés des d'un lloc llunyà. Es va dur una mà retorçada
com una urpa a l'orella esquerra, va introduir el dit i va fer una ganyota de
dolor en veure el resultat.
La Zo
va veure fugaçment alguna cosa dins de l'estructura gris de la seva orella.
Però
aquella visió fugaç va ser suficient.
Allà
dins hi havia alguna cosa.
I era
verda.
La
criatura que havia estat l'Scabrous va fer un últim esforç per intentar parlar.
En aquell mateix instant, un dolor brusc i intens es va reflectir en la ruïna
que havia estat la seva cara, com una espurna de llum en un mirall trencat.
Després el seu cap -i tota la part superior del seu cos- va trontollar cap
endavant. Va obrir la mà dreta i va deixar anar l'espasa Sith, que va caure a
terra i va fer un soroll metàl·lic al terra de pedra. Quan la criatura va caure
de costat, la Zo va veure un prim circell verd que brollava de la seva orella i
s'estenia cap avall fins a la mandíbula oberta.
Va
obrir la boca. Per darrere de les dents i la llengua va veure un altre esclat
verd, més fosc, més gruixut, una tija que li pujava per la gola.
La
criatura que havia estat Darth Scabrous va començar a tenir convulsions i va
deixar escapar no un crit, sinó una tos seguida d'arcades, com si volgués
expulsar aquella cosa verda, però la tija no parava de créixer i s'estenia cap
a fora, per sobre de la llengua farfallosa del cadàver. Un segon estoló
brollava pel seu costat i li embolicava la barbeta. Quan l'Scabrous va tirar el
cap cap enrere, la Zo va veure l'enfiladissa baixant-li per la fossa nasal
esquerra. L'enfiladissa va començar a estendre's amb un aspecte curiós, amb un
sol pètal a la punta, com una mà diminuta estesa cap al cel.
Era
una orquídia.
La
criatura que havia estat l'Scabrous va caure de genolls davant d'ella, al
costat del cadàver d'en Roig Trace. No va emetre cap altre so, ni tan sols un
panteix ronc. Tenia les temples voluminoses, solcades d'alguna cosa que
semblaven venes, llevat que les seves ombres es movien per sota del que quedava
de la pell, fina com el paper, retorçant-se al voltant de les òrbites dels seus
ulls.
Amb
les mans obrint-se i tancant-se a l'atzar, l'Scabrous va deixar escapar un
gemec suau. La meitat dreta del seu crani es va inflar i se li va obrir la
pell.
«Creix»,
li va dir la Zo a l'orquídia per última vegada, ja no com una ordre, ni tan
sols una instrucció. Només era una paraula. «Creix.»
El
lord Sith la va mirar amb l'únic ull que li quedava injectat en sang. Va arrufar
els llavis, va tremolar lleugerament i es va quedar immòbil.
El seu
crani va explotar amb un embull d'enfiladisses.
El
cadàver es va desplomar i el braç dret va caure a terra sense força mentre
l'esquerre quedava per sota en un burlesc gest de protecció. Quan la Zo va
tornar a mirar a la criatura, només va veure el coll tallat d'on brollaven
flors a la babalà, dotzenes de floretes negres que sortien del recipient
destrossat que havia estat el crani de la criatura.
Les
enfiladisses ja s'estenien cap a ella, cridant i xiulant mentalment.
«No
puc retenir-les», li va dir la Murakami. «Puc fer que creixin, però no puc
controlar-les...»
La Zo
negà amb el cap.
-Jo sí
puc.
Va
estirar el braç i va agafar l'espasa Sith.
Les
flors cridaven a l'enfiladissa quan les tallava, amb els braços del que havia
estat l'Scabrous temptejant a cegues, buscant-la, mentre ella brandava
l'espasa, amb el terra sota els seus peus ple dels brots i els pètals negres
que no paraven de cridar. Va anar-les trepitjant indiscriminadament i les va
aixafar amb els peus mentre feia retrocedir cap a la paret a la criatura que
havia estat l'Scabrous, amb l'espasa donant talls fins tallar totes les
enfiladisses a l'altura del monyó del coll.
«Això
és per Roig», va pensar, i va travessar amb l'espasa Sith el tors de la
criatura antigament coneguda com Darth Scabrous. La va enfonsar amb tanta força
com va poder, amb dues mans, fins a clavar-la a la paret negra, de manera que
la criatura va quedar immobilitzada.
El cos
del lord Sith va tremolar una vegada.
La Zo
va retrocedir trontollant, amb els cabells enganxats a la cara i el pit cremant
mentre intentava recuperar l'alè. Els braços li penjaven als costats, febles i
esgotats. Darrere d'ella crepitaven les flames de color taronja del braser
tirat per terra mentre s'estenien per la paret més allunyada. Els seus pulmons
no eren l'únic que cremava. Mentalment, l'orquídia estava emetent un espetec
enervant per advertir-li que havia de sortir d'allà immediatament.
La Zo
estava començant a allunyar-se del cadàver sense cap de l'Scabrous quan aquest
es va abalançar novament sobre ella, amb els braços estesos, arrencant de la
paret la meitat de la fulla de l'espasa Sith per la rapidesa del seu atac. Els
brots verds de les enfiladisses es van eriçar en el forat del coll com si
encara, per increïble que semblés, estigués intentant cridar.
Quan
l'empunyadura de l'espasa li va colpejar l'estèrnum i va detenir el seu avanç,
la Zo va agafar l'espasa de llum del seu germà i la va encendre mentre un crit
de ràbia li apuntava als llavis.
-Prou!
Va
tallar amb l'espasa de llum el tors del cadàver i el va partir en dos, de
manera que la part inferior va caure a terra mentre el pit, els braços i el
coll es quedaven clavats a la paret. Sense deixar de cridar, encara que sense
articular cap so, tallà en trossos les cames i la pelvis. Després es va
concentrar en el que quedava a la paret i, brandant l'espasa de llum d'en Roig,
va reduir la part superior del tors a trossets fumejants de carn. Només quan es
va adonar que no quedava res més a tallar va apagar per fi l'espasa de llum.
Va
mirar al seu voltant. El foc s'havia estès per les dues terceres parts del sòl,
i seguia creixent, amb les flames que ja li arribaven a les espatlles i la
calor que ondava visiblement a l'aire. Ja començava a arrossegar-se cap a ella,
com si li atraguessin els pètals fets picada i els trossos d'enfiladissa
escampats per terra.
«Emporta-te'ls»,
va pensar. «Crema-ho tot.»
«Hestizo»,
va murmurar mentalment la veu de l'orquídia. «Ho sento molt. Estava malalta i
no podia... No podia... »« Ho sé.»
La Zo
es va ajupir, va agafar en braços el cadàver del seu germà, el va aixecar i va
estrènyer la galta freda d'en Roig contra la seva. Li va tancar les parpelles i
va mirar lentament cap amunt, a dalt de la paret aparentment interminable, cap
a la tènue promesa gris de la llum del dia.
«Ho
sento.»
Li va
besar la galta, plorant una mica, i el va deixar anar després de tombar-lo
lentament.
Després
va anar fins a la paret del fons i va recolzar les mans. Tornà a veure les
profundes inscripcions tallades en la pedra negra i llisa, una línia rere
l'altre fins arribar a dalt. L'Scabrous li havia dit que Darth Drear havia
construït aquell temple per aconseguir la immortalitat, i havia gravat les
parets amb escrits i plans sobre l'extinció dels Jedi.
En
aquest cas serien la seva salvació.
Va
ficar els dits en les lletres cisellades i, servint-se de les paraules tallades
com a punt de suport, va començar a enfilar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada