13 / Dents de drac
En Jura
no va veure com sortia acomiadada la porta de la gàbia.
Va
succeir tan ràpid que l'únic que va registrar el seu cervell va ser la malla de
filferro volant pel laboratori fins estampar-se contra la reixeta d'una
cèl·lula elèctrica que treia el cap del sostre. L'estrepitós soroll metàl·lic
li va recordar al so de les espases d'entrenament entrexocant a la part alta
del temple. Era un soroll que semblava dir: les coses s'han posat en marxa i,
independentment del que passi a continuació, no hi haurà marxa enrere.
Des
del seu amagatall, en Jura es va quedar mirant l'escena, ajupit entre les
ombres com si s'hagués quedat enganxat a terra. Va veure l'Scabrous i a la noia
contemplant la gàbia sense que cap dels dos es mogués.
La
criatura que va sortir arrossegant-se de la gàbia no era en Wim Nickter.
Estava
embolicat en la pell d'en Nickter, sí, i portava una variant de la cara d'en
Nickter, però els seus ulls eren ovals de vidre tèrbol i darrere d'ells les
pupil·les es movien cap als costats a la llum de les torxes com diminuts
insectes negres atrapats a l'interior d'una ampolla bruta. Va girar el cap cap
a la dreta i el somriure groguenc que li va arrufar els llavis no s'assemblava
a res que en Jura hagués vist mai. En veure'l, va sentir que es fonia per dins
i que li envaïa una por que li robava l'alè, el deixava sense forces i el
reduïa a un tremolós sac de nervis. La veu intuïtiva de la Força va començar a
cridar: «Dolent, dolent, dolent», però ell semblava incapaç de moure's.
El
lord Sith es va quedar mirant fixament la seva creació. Un horrible somriure de
clarividència li va creuar la cara.
-Nickter
-va dir-. Vine a mi.
La
criatura va arrossegar els peus per donar un altre pas endavant i l'Scabrous va
estendre una mà per cridar-lo com si fos un animal.
-Sí.
Això és.
Tot
d'una, en Nickter va fer un salt al capdavant portat per una urgència totalment
diferent. Els tubs se li van separar de l'esquena, es van quedar agitant i van
deixar una filera de ferides obertes i en carn viva al llarg de tota la columna
vertebral. Dels tubs oberts sortia a borbolls un líquid groc vermellós que ho
esquitxava tot. Des d'on estava amagat, en Jura va veure el lord Sith
retrocedir amb els braços tapant-se la cara quan la criatura que abans havia
estat Wim Nickter es va abalançar sobre ell i sense dubtar-ho li va clavar les
dents a la cara.
L'Scabrous
aixecà un braç i la criatura va sortir acomiadada cap enrere, amb el seu cos
convertit-se momentàniament en una taca borrosa, sacsejant-se fins a estavellar-se
contra un prestatge ple de matrassos i gots de precipitats sense usar que no
estava lluny d'on en Jura seguia amagat. El prestatge sencer va explotar en una
cacofonia ensordidora de vidres trencats, la criatura va caure a terra i en Jura
va veure com es posava dret amb les galtes i el front brillant pels fragments
vermells que li cobria com dents de drac. L'aire es va omplir l'olor astringent
d'alcohol, amoníac i àcid fènic.
En Jura
va veure a la noia aixecar-se i arrencar a córrer en direcció al turboascensor.
No va mirar enrere, ni tan sols quan les portes es van tancar a la seva
esquena.
Al seu
voltant va tremolar tota la sala amb un rugit de fúria que va sonar prou alt
perquè en Jura el notés retrunyir en el buit del seu pit. A l'altra punta del
laboratori, l'Scabrous es va posar dret. La part dreta de la cara li penjava
com una pestanya sanguinolenta. Més amunt, els seus ulls van titil·lar amb una
ràbia tan ferotge que semblava una cosa totalment diferent, alguna cosa
perillosament propera a la bogeria.
El
lord Sith va aixecar la mà dreta amb el palmell cap amunt en direcció al
cadàver d'en Nickter. El cadàver va tornar a donar una sacsejada cap enrere i
una tombarella, com si estigués manejat per fils. Aquesta vegada en Jura
Ostrogoth va comprendre que era ell qui es trobava ajupit just en el seu camí.
Ho va
comprendre massa tard per salvar-se. El cadàver d'en Nickter es va estavellar
contra ell, el va tirar a terra i el va deixar sense alè. Tots dos van sortir
disparats cap enrere i es van estampar contra un dels amples finestrals corbs
que formaven la paret de la torre. L'última impressió d'en Jura -que el món
sencer estava esclatant al seu voltant en una explosió ensordidora i trencadissa- no era del tot errònia.
I
llavors va començar a caure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada