Jedi sota setge (XVII)

Anterior

17

En Luke Skywalker va arribar a través del riu a la ruïna Massassi coneguda com el Temple de la Constel·lació de la Fulla Blava. Una torre de pedra ensorrada. Va venir sol, esperant negociar en lloc de barallar-se.

Aquest era el lloc que en Brakiss havia escollit per a la reunió, el seu enfrontament... El seu duel, si arribava.

En Luke va escoltar els sorolls de la selva: la xerrada de les criatures en la mala herba, ocells a les altes enfiladisses i les explosions des dels caces Imperials al cel. Li repugnava ser-hi, sol, quan podia estar amb els seus estudiants, lluitant per derrotar les Forces Armades del Costat Fosc. Però en Luke tenia una missió més gran, una més important, la de detenir el líder d'aquells Jedi Foscos, un home que una vegada havia estat el propi estudiant d’en Luke.

Les branques es dividien en matolls als costats dels pilars esculpits de pedra. Un home va sortir caminant, movent-se amb elegància, una ombra líquida i confiada. La seva perfecta forma i maca cara va somriure.

- Llavors, Luke Skywalker, un cop el meu Mestre Jedi ha vingut a lliurar-se a mi, espero. I t'inclinaràs respectuosament davant les meves habilitats superiors?

En Luke no li va tornar el somriure.

- He vingut a parlar amb tu, com em vas demanar.

- Em temo que parlar no és suficient -va dir en Brakiss -. Has vist la meva Acadèmia de l'Ombra aquí dalt? La flota de guerra del Segon Imperi acaba d'arribar. No tens esperança de victòria, malgrat els teus escassos reforços. Treballa amb nosaltres i acaba amb aquest vessament de sang. Sigues el poder que podries esgrimir, Skywalker, si mai et permets a tu mateix el que no has volgut aprendre.

En Luke va negar amb el cap.

- Estalvia-t’ho Brakiss. Les teves paraules i la teva temptativa pel Costat Fosc no tenen efecte en mi -va dir -. Un cop vas ser el meu estudiant. Has vist el costat de la llum, vas veure les teves capacitats per al bé, i vas fugir d'elles com un covard. Però no és massa tard. Vine amb mi ara. Junts podem explorar les restes de la brillantor de la llum en el teu cor.

- No hi ha brillantor en el meu cor -va dir en Brakiss -. No he vingut aquí per parlar amb tu. Si no ets sensat i et rendeixes, hauré de derrotar-te i prendre per la força la resta de la teva Acadèmia Jedi. -Va treure la seva espasa de llum de la platejada màniga de la seva túnica. Llargues puntes com urpes van envoltar la fulla d'energia que es va encendre en quan va prémer l'encesa. En Brakiss va llançar un ràpid sospir -. Em sembla un malbaratament d'esforç.

- No vull lluitar amb tu -va dir en Luke.

En Brakiss va arronsar les espatlles.

- Com vulguis. Llavors, et mataré on estàs. Això m'ho posa més fàcil. -Va fer un pas endavant i va fer girar la seva fulla.

Els reflexos d’en Luke van actuar en l'últim moment, saltant cap enrere, utilitzant la Força per afegir intensitat al seu moviment. Va aterrar a la gatzoneta, i va agafar la seva espasa de llum del seu cinturó.

- Em defensaré, Brakiss -va dir -, però hi ha molt que podries aprendre aquí a l'Acadèmia Jedi.

En Brakiss va riure burleta.

- I qui va a ensenyar-me? Tu? Ja no et reconec com a Mestre, Skywalker. Hi ha molt més que tu no coneixes. Creus que sóc feble perquè me'n vaig anar abans de completar el meu entrenament? Qui ets tu per parlar? Tu només eres parcialment ensinistrat. Un curt temps amb l’Obi-Wan Kenobi, abans que en Darth Vader el matés, i després un breu temps amb el Mestre Yoda, abans que el deixessis... fins i tot et vas acostar a la gran veritat quan vas servir a l'Emperador renascut... i et vas tornar enrere. Mai has completat res.

-No ho nego -va dir en Luke mantenint la seva espasa de llum en una posició defensiva. Les seves fulles crepitaven fortament amb un so d’espurneig.

Els llavis d’en Brakiss es van recollir en una ganyota de disgust quan novament es va abalançar, però en Luke va esquivar el seu atac.

-Tu ensenyes que el camí del Jedi és l'autodescobriment -va dir en Brakiss -. Jo he continuat aquest autodescobriment des que em vaig anar. Vaig abandonar els teus ensenyaments, però vaig trobar més, molt més. El meu autodescobriment ha estat bastament més gran que el teu Luke Skywalker, perquè tu t'has tancat moltes portes importants. - Va arquejar les celles i els ulls van brillar en un desafiament -. Jo he mirat darrere d'aquestes portes.

- Una persona que voluntàriament entra en un perill fatal, no és valent -va dir en Luke -, sinó estúpida.

- Llavors, tu ets l'estúpid -va dir en Brakiss. Va fer una passada pel terra amb la seva espasa de llum, amb la intenció de llescar les cames d’en Luke pels genolls, però en Luke va baixar la seva fulla d'energia i va passar a l'ofensiva, fent xocar sorollosament les fulles, colpejant i portant cap enrere al seu adversari. Les robes platejades del Jedi Fosc es van agitar al seu voltant com ales de tenebres.

- No pots guanyar Brakiss -va dir en Luke.

- Observa. -El Mestre de l'Acadèmia de l'Ombra, va atacar amb més fúria obrint-se a la còlera, a fi que la seva crueltat augmentés a mesura que colpejava una vegada i una altra.

Però en Luke va mantenir el seu centre de calma mentre es defensava.

- Sent la calma, Brakiss -va dir -. Deixa que flueixi a través de tu... tranquil·litzadora i reconfortant.

En Brakiss merament va riure. El seu perfecte cabell ros estava embullat i enganxat al seu cap per la suor.

- Skywalker, quantes vegades tractaràs de fer-me tornar? Fins i tot després d'abandonar els teus ensenyaments, em vas perseguir. No saps quan has perdut?

- Recordo la nostra confrontació en aquella instal·lació de manufacturació de droides a Telti -va dir en Luke -. Vas poder unir-te a mi, com pots fer-ho ara.

En Brakiss ho va descartar amb un esbufec​​.

-Aquells esdeveniments no van significar res per a mi, una simple diversió fins que vaig trobar el meu camí, formant l'Acadèmia de l'Ombra.

- Potser, necessitaries buscar un camí veritable -va dir en Luke. Va tallar lateralment per desviar l’espasa de llum d’en Brakiss altra vegada.

Ara en Brakiss va prendre una tàctica diferent, formant remolins al seu voltant. En lloc d'envestir en Luke, va tallar un dels pilars que sostenien l'alt Temple, un cilindre de marbre tallat amb antics símbols Sith i escriptura Massassi. Les espurnes van saltar pel cop, i l’espasa de llum va travessar completament la columna. Les enfiladisses adherides i l’excel·lent pedra, es van fer inestables.

En Luke va mirar a distància com el pilar es dividia en dos. La llinda davantera del Temple de la Constel·lació de la Fulla Blava es va enfonsar.

Les pedres i branques van xocar per tot arreu, la pedra tallada volà en totes direccions, però en Luke va esquivar-les posant-se al lluny, evitant lesions.

- Sembles més lleuger de peus, Skywalker -va dir en Brakiss.

- I tu realment destructiu contra aquestes antigues estructures -va dir en Luke. Va gatejar sobre els nous enderrocs, va tossir per la pols aixecada i després, va xocar sorollosament una altra vegada amb en Brakiss.

- Potser hauries d’inspeccionar el que estan fent els teus Jedi Foscos. Els meus estudiants els estan derrotant regularment. -Va escoltar la batalla que es desenvolupava en les selves i va desitjar tornar amb els seus aprenents. La reunió amb el seu antic alumne no havia estat res més que una distracció. No li portaria enlloc -. Això ja s’ha allargat prou, Brakiss. O et rendeixes o et derrotaré directament, perquè tinc feina a fer. He de tornar per defensar la meva Acadèmia Jedi.

En Brakiss va mostrar una tènue llum d'incertesa en els seus ulls normalment tranquils i serens quan en Luke va atacar, aquesta vegada amb la intenció de guanyar. En Luke va colpejar una altra vegada amb l'espasa de llum, mantenint el seu focus i controlant, no deixant a la còlera prendre el control i fent només el que desitjava fer.

El Mestre de l'Acadèmia de l'Ombra es va defensar, i en Luke va veure l'oportunitat de colpejar-lo. Va alterar el seu blanc lleugerament, no colpejant amb la fulla d'energia. Podia haver baixat la fulla i tallat la mà del seu antic alumne, com Darth Vader havia tallat la del mateix Luke, però ell no volia mutilar en Brakiss d'aquesta manera. Només necessitava destruir la seva arma.

L'espasa de llum va ser tallada per la part superior del mànec d’en Brakiss, justament sota el naixement de la fulla d'energia i per sobre dels artells que l'agafaven.

Els dos centímetres superiors del mànec de l'espasa de llum d’en Brakiss, van guspirejar i van caure en una massa fumejant i fosa. En Brakiss cridà i va deixar caure la seva espasa de llum a terra on va jeure inservible, roent, sense ser una arma; simplement un tros de components... amb els que ja no podia lluitar.

El Mestre de l'Acadèmia de l'Ombra, va aixecar les mans i va trontollar cap enrere.

- No em matis, Skywalker! Si us plau, no em matis! -El terror a la cara d’en Brakiss semblava tot menys una amenaça. Amb seguretat, el Jedi Fosc sabia que en Luke Skywalker no era el tipus de persona que colpejaria a un enemic desarmat a sang freda. En Brakiss es va agafar a la seva túnica platejada, tocant nerviosament els botons.

En Luke va caminar a grans passos cap a ell, amb l'espasa de llum encara estesa.

- Ara ets el meu presoner, Brakiss. És hora que acabi aquesta batalla. Ordena als teus Jedi Foscos que es rendeixin.

En Brakiss va deixar caure les seves robes, revelant un vestit de vol i una motxilla repulsora.

- No. Tinc altres assumptes que atendre -va dir i va encendre la motxilla repulsora.

Alhora que en Luke es va quedar mirant-lo sorprès, en Brakiss va pujar vertiginosament cap al cel, volant fora del seu abast. El Jedi Fosc aterraria al costat de la seva nau en algun lloc proper, es va adonar en Luke, i sens dubte tornaria directament a la seva Acadèmia de l'Ombra.

Amb sobtada desil·lusió, en Luke va observar la fugida del seu estudiant caigut, un cop més derrotat, però encara capaç de causar molt de mal. El dolor de la pèrdua va inundar la ment d’en Luke, com aquell dia en què en Brakiss havia fugit de l'Acadèmia Jedi.

- Brakiss, he tornat a fallar en salvar-te -va gemegar.

L'altre home va minvar fins a esdevenir un petit punt en el cel i va desaparèixer.

Següent