11 / Mata-records
-Roig
Trace, benvingut a Marfa. Em dic Niles Emmert. Ens havien avisat de la seva
arribada.
L'ajudant
de laboratori agrícola de cabells blancs hi era plantat amb la mà estesa. En Trace
es va aturar el temps suficient per a prémer-la-hi mecànicament mentre escrutava
la zona amb la mirada, analitzant-ho tot mentre s'allunyaven de la plataforma
d'aterratge. La nau que havia requisat era un esquif estel·lar de grandària
mitjana, prou gran per a una tripulació de vuit membres i prou petita per
eludir un control, millorada amb motors iònics i hiperpropulsors de Classe U
per al viatge de llarga distància. Viatjava sol.
-Vull veure
el nivell d'investigació.
-Faltaria
més -Va contestar l'Emmert assentint amb el cap-. La incubadora està al B-7.
Allà és on la seva germana cuidava de l'orquídia.
L'ascensor
estava esperant. Deu minuts després, l'Emmert el conduïa entre les fileres de
plantes i vegetació diversa de camí al tancament hermètic de la càmera. El
panell estava obert. En Trace es va quedar mirant l'equip electrònic trencat i
es va posar a la gatzoneta per donar suport a les dues mans directament sobre
la superfície bruta i esgarrapada del sòl de la cambra.
-Que sapiguem
-Va dir l'Emmert-, Hestizo estava...
En
Trace el va interrompre amb un gest sense molestar-se a aixecar la vista. El va
envair una ràfega d'activitat: va sentir la veu de la Zo i va veure el rostre
del seu agressor -era un whíphid, el més gran que havia vist mai-, que treia a
la seva germana i l'orquídia arrossegant de la càmera. En Trace va sentir que
la sorpresa de la seva germana s'esborronava fins a convertir-se en dolor quan
la punta roma de la llança del whíphid la va colpejar al cap. Va sentir un
impacte encegador quan la noia va caure cap enrere i va aterrar inconscient a
terra, amb la flor fora del seu abast. El whíphid es va inclinar cap endavant, se
la va tirar a l'espatlla i va agafar l'orquídia a la vegada abans de donar-se
mitja volta i allunyar-se caminant pesadament.
-Va
venir a per la flor -va dir en Trace.
L'Emmert
va assentir amb el cap.
-L'Orquídia
Murakami és famosa per les seves habilitats amb la Força. Posseeix poder, però
requereix un cuidador, algú amb un nivell de midiclorians igual d'alt que ella
per mantenir-se viva.
-Hi havia
algú més en aquesta part de les instal·lacions en aquest moment?
-Només
en Wall Bennis, el director del laboratori.
-Segueix...?
-Inconscient
-Va respondre l'Emmert-. És al tanc de bacta. Els nostres metges estimen que
despertarà dintre d'un dia o dos.
-No podem
esperar tant de temps -va dir en Trace-. Què hi ha de la vigilància a les
instal·lacions de càrrega i aterratge?
-Els nostres
sensors van recollir l'arribada i la sortida d'una nau sense permís a primera
hora del matí. -L'Emmert mirà a una altra banda, avergonyit-. Ha hagut
d'arribar protegit per algun mecanisme d'ocultació i ha aconseguit evadir els nostres
controls... però hem revisat les gravacions d'aquest matí i hem trobat això.
Es va
dur la mà a la butxaca de la seva bata de laboratori, va treure un quadern
digital de dades i el va encendre amb el polze. En Trace mirà la pantalla.
Aquesta mostrava un plànol de l'hangar principal i se centrava en una nau
oblonga que semblava muntada a partir de deixalles. Malgrat la seva forma
desmanegada, o potser gràcies a ella, aquella mola tenia un toc de maldat tosca
que desafiava a qualsevol que s'atrevís a acostar-se massa a ella per por del
que pogués estar aguaitant al seu interior. En un lateral del casc hi havia una
sèrie de nombres i lletres parcialment desdibuixats.
-Pot augmentar
la imatge? -va preguntar en Trace.
L'Emmert
va prémer un altre botó i va augmentar la imatge fins que en Trace va ser capaç
de llegir el nom escrit al costat: MIROCAW.
-Encara
no hem pogut identificar del tot l'indicatiu.
-Això és
perquè els han esborrat a força de gratar fins al punt de fer-ho il·legible. És
un antic truc de contrabandista. -En Trace arrufà el gest-. I diu que va entrar
usant una mena de mecanisme d'ocultació?
L'Emmert
va assentir amb el cap.
-Sí, però...
-Què és
això? -va preguntar en Trace assenyalant la pantalla, on es veien unes taques
de color verd blavós al costat de babord de la Mirocaw. Les marques tenien una brillantor curiosament
fosforescent, gairebé com si aquesta part de la xapa de la nau l'haguessin
cobert d'una capa d'oli iridescent.
-Taques
de carbonissa?
-No -Va
contestar el cavaller Jedi negant amb el cap-. Són restes de vapor thulià. És
una anomalia galàctica, una barreja de pol·lució aèria post-industrial i de
boira de vidre. Només es troba a uns tres llocs fora de la Vora Mitjana.
L'Emmert
el va mirar inexpressivament.
-Que preparin
la meva nau -va afegir en Trace-. Surto d'aquí a cinc minuts.
Una
hora després ja havia confirmat les seves sospites: les formacions de núvols
thulianes més properes cobrien permanentment Kwenn un llòbrec lloc avançat post-industrial
en els límits més remots de l'espai aeri hutt.
Al
final del dia en Trace ja havia aterrat allà. L'estació espacial de Kwenn era
una extensió altament contaminada de molls d'embarcament, magatzems,
instal·lacions de reparació, cantines i sales de joc sense llicència. Intentant
passar inadvertit, en Trace va recórrer una dotzena d'establiments per parlar
amb pilots, fugitius, mecànics i altres personatges que vivien al marge de la
societat i que formaven la població de l'estació. Va convidar a rondes de
beguda, resistint-se a la seva pròpia impaciència, i va escoltar llargs
monòlegs que no arribaven a cap lloc dels clients habituals del bar que feia
anys que no gaudien d'un públic tan atent. Finalment, va ser un contrabandista
bothan manc anomenat Gree qui li va explicar el que necessitava saber:
l'anterior parador de l'amo de la Mirocaw,
un caça-recompenses whíphid que es feia dir Tulkh.
-Fa molt
de temps que no el veig per aquí -va dir en Gree després que en Trace l'hagués
convidat a unes quantes copes, entre elles la beguda preferida d'aquell lloc,
anomenada Mata-records, i hagués dipositat en la seva única mà un munt de
crèdits -. Es rumoreja que va aconseguir una feina estupenda, però ningú sap
quina.
En
Trace va creuar la seva mirada amb la del bothan i la va mantenir. La Força va
fluir a través d'ell fins a arribar al cervell del bothan per completar la
tasca que l'alcohol ja havia començat.
-Va
dir alguna cosa sobre una flor?
-Una...?
-El rostre d'en Gree es va suavitzar, tota reticència va desaparèixer de la
seva veu i les paraules van fluir fàcilment-. Sí, això és. Anava buscant una
flor. En Tulkh no parlava molt, però una nit ens vam emborratxar i m'ho va
explicar tot.
-Qui el
va contractar?
-Un Lord
Sith anomenat Darth Scabrous.
En
Trace va sentir un calfred.
-On té
la seva base d'operacions?
-No ho
sé... Una acadèmia Sith...? -En Gree va fer unes quantes ganyotes intentant
recordar-. Jo diria que... Odacer-Faustin? -va afegir, i parpellejà-. Escolta,
creus que podries convidar-me a una altra copa?
Però en
Trace ja s'havia marxat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada