43 / Davant els canons
La Zo
es va inclinar cap endavant, va treure el cap pel cràter i va agafar el cable
amb els dos braços, el va estrènyer amb força contra el pit, se'l va enrotllar
a la cintura i se'l va lligar descuidadament al voltant del cos perquè la
subjectés per sota dels braços. No confiava en els seus dits malmesos per
agafar res ni durant un segon, per més que li anés la vida en això. Tenia les
mans balbes, com si als canells li haguessin empeltat dos trossos freds de nerf
rostit.
Es va
apartar de la paret empenyent-se amb les cames i es va deixar caure.
Llavors
el cable es va tensar i la va constrènyer just per sobre dels pits. El seu cos
va quedar penjant, balancejant-se d'un costat a un altre com un pèndol al
centre del forat. Després, lentament, va notar que tiraven d'ella des de dalt i
que pujava cap a una llum blanca blavosa. La Zo va tirar el cap cap enrere. Amb
una ganyota de dolor, intentant mirar allò tan brillant, tan sols va aconseguir
distingir diverses formes imprecises per sobre d'ella, uns rectangles allargats
i uns llargs tubs que va suposar que formaven part del sostre de la biblioteca.
Quan
va sortir del pou, va captar diverses coses al mateix temps. Aquella part del
sostre estava destrossada i aquell espai i el pou quedaven al descobert. La neu
queia a través dels feixos de llum blanca. Va caure en el compte que eren llums
d'aterratge. El que ella havia suposat que era el sostre alt era en realitat el
ventre de la nau espacial. El cable de remolc seguia estirant-la cap a
l'interior de l'escotilla oberta.
Passat
un segon, va reconèixer aquella nau.
Era la
Mirocaw.
Quan
el cable la va arrossegar fins a l'interior de la nau, alguna cosa va sortir de
la foscor i la Zo va sentir unes urpes fredes que l'agafaven de les espatlles i
els malucs i la pujaven. Tot d'una es va adonar que estava massa dèbil i
cansada per seguir lluitant. Fos el que fos el que s'havia pres la molèstia de
treure-la a ròssec del pou, la Zo ja no podia fer-li front.
-Entra
-Va grunyir la veu d'en Tulkh.
La Zo
va obrir els ulls i va veure al whíphid ajupit davant seu, a la gatzoneta sobre
les seves potes del darrere, amb la meitat de la cara oculta entre les ombres.
A l'altra banda hi havia l'HK, el droide ajudant d'en Darth Scabrous, que la
mirava amb aquella mirada indiferent i analítica pròpia de la intel·ligència
artificial altament desenvolupada.
-Sembla
que es troba bé -va dir l'HK-. He de realitzar-li una exploració de diagnòstic
per assegurar-me que no està infectada. -Es va callar i en el seu pit es va
obrir un petit panell d'acer d'on va sortir una xeringuilla-. Potser això et
faci mal una mica.
Doldre'm? La Zo s'hauria rigut de no haver
estat tan desfeta per la por i l'esgotament. Després de tot el que havia patit,
gairebé ni va notar l'agulla. Va permetre que el droide li tragués una mostra
de sang i, per un moment, no es va sentir cap altre so a part del brunzit dels
seus processadors i el constant ronc de les turbines de la nau.
-La mostra
està neta -va informar l'HK diligentment-. No està infectada.
El whíphid
no va dir res; es va limitar a grunyir i va arronsar les espatlles, com si no
esperés menys. Després es va posar dret i es va allunyar pesadament.
La Zo
es va incorporar recolzant-se en els colzes.
-Tulkh?
-va aconseguir dir. La seva veu era ronca i amb prou feines podia articular res més
que un murmuri-. Tulkh?
El whíphid
es va aturar sense donar-se la volta i la va mirar lentament de dalt a baix.
-Gràcies.
En Tulkh
va tornar a encongir-se d'espatlles.
-No ha
estat idea meva.
-Ja, suposo.
-La Zo va deixar anar un sospir i es va deixar caure sobre la pell freda i
metàl·lica del celler de la Mirocaw. L'HK
encara planava sobre ella, amb els seus receptors visuals parpellejant en la
penombra del celler.
-Qui pilota
aquest trasto? -va preguntar la Zo.
-Algú anomenat
Pergus Frode. Ha...
-Qui?
L'HK
trigà a contestar.
-Estic
captant contaminació d'algun tipus -va dir-. Molt a prop.
La Zo
es va quedar mirant.
-No havies
dit que estava neta?
-Tu si.
-El brunzit s'havia tornat més fort i ara semblava alarmat-. Però no puc dir el
mateix d'alguna altra cosa a bord de la nau...
La nau
es va escorar amb força cap a babord i la Zo es va estampar contra la mampara.
Van sonar les alarmes, acompanyades per les llums blaves que es movien
frenèticament. La noia es va incorporar a temps de veure l'HK girant la
cantonada en direcció als esglaons d'acer que portaven cap amunt, a través de
l'escotilla oval, a la cabina de vol principal.
-Espera,
què està passant?
El
droide no va contestar ni tan sols encara que la Zo el va seguir per la
passarel·la fins a la cabina. Per quan la segona explosió va encertar a la Mirocaw, no va necessitar que li
contestés. Ja sabia la resposta.
Els
estaven atacant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada