Estrella a Estrella 2 (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

Obrint les dues vàlvules de la distant resclosa d'aire podia veure mig arc brillant de sol blau cremant rere del naixent disc de Myrkr, il·luminant el milió de pilars del serpentejant vestíbul marcat per fosques línies de safir. El cuidador i els seus escortes eren poc més que allargades siluetes que es dirigien a la sortida en una única filera. La reina voxyn no era plenament visible, però en Jacen sabia que hi era, en el buit entre les dues figures que tenia davant.

-Aquezt no eztà bé -carrisquejà en Tesar silenciosament-. Aquezta rezcloza d'aire no pot obrir-ze.

-És preferible buscar una explicació a negar el que tots veiem -Va contestar la Tenel Ka-. Hi ha una atmosfera a l'altre costat d'aquest tancament.

-Sí, però què més hi ha? -Va preguntar la Vergere-. Aquesta és la qüestió, no?

-Què tal si ens la respons? -Va contestar en Ganner.

Quan la Vergere va estendre els braços i va arronsar les plomes, en Jacen va tornar a mirar la filera de yuuzhan vong. La seva ment es va omplir amb pensaments de por i sospita i tractà de trobar a la reina voxyn amb la Força per vuitena vegada des que van abandonar la colònia del rusc.

La voxyn reaccionà fins i tot amb més rapidesa que la vegada anterior, regirant-se contra els guerrers que tenia al darrere. Ja devia haver atacat al primer yuuzhan vong amb l'extrem de la seva cua verinosa, per la qual cosa no li va fer cas i va escopir àcid al segon de la fila, es va llançar sobre ells per enfilar al següent. Els tres guerrers van caure i va atacar a la cambra abans que el cuidador o algun dels ajudants que li quedaven pogués subjectar-la per les corretges i retenir-la.

En Jacen retirà la seva presència. La reina es va calmar lentament fins al punt que el cuidador va tenir suficient confiança per aproximar-se, acariciant-li el morro, i parlar-li sens dubte amb un to relaxant. No faltava gaire temps perquè aquell acte de valentia es convertís en un error mortal, però en Jacen no volia que la bèstia matés al seu cuidador, encara. Sabia que, en ser els guerrers tan cautelosos, la mort del cuidador els faria enviar reforços.

Finalment, el cuidador es va retirar i va fer senyals als seus assistents perquè li alliberessin els lligams.

Havien après per la via difícil que la reina no es mouria mentre hi hagués algú tirant de l'altre costat de la corda, resultat d'una altra inquietud sembrada pel Jacen. Quan la voxyn va mostrar la seva voluntat de seguir viatge sense matar ningú, els yuuzhan vong es van donar la volta, deixant als ferits i els morts on jeien, i van desaparèixer per la resclosa oberta.

-Només queden quatre -Va dir la Vergere sortint de l'amagatall del grup-. Ben fet, Jacen Solo.

En Jacen no va donar les gràcies a la petita i estranya criatura. Li disgustava matar i encara més enganyar a un animal perquè ho fes per ell. Però havia de mantenir la seva promesa a l'Ànakin i trobar a la seva germana -seguia sense poder sentir la Jaina mitjançant la Força-, i incitar a la voxyn a seguir la seva naturalesa era l'única esperança que li quedava per aconseguir dos propòsits. Va fer un gest amb el cap a la Tesar que es va aixecar i va sortir. La barabel els mantenia ocults en una esquerda tapada pels fongs, atès que la zona estava plena de treballadors yuuzhan vong que buscaven en aquests esgotats vivers de serps algun bastó tsaisi o amfibastó utilitzable.

Quan viatjaven, en Ganner romania darrere de la Vergere amb la seva pistola làser de repetició apuntant a l'emplomallada esquena. Encara que havia estat de considerable ajuda a l'hora de rastrejar als yuuzhan vong, els Jedi seguien sense confiar-hi. No només perquè s'hagués negat a identificar la seva espècie, clamant que de totes formes no la reconeixerien, sinó perquè havia refusat explicar la seva presència en l'atemptat de l'Elan contra els Jedi o les seves raons per proporcionar les llàgrimes que havien salvat la vida de la Mara. Encara que no estava segur que fos una enemiga, al Jacen li costava considerar-la una amiga. No cal dir que en Jacen portava el sabre de l'Ànakin enganxat al seu cinyell i que en Ganner havia deixat molt clar que la convertiria en un núvol de plomes al primer signe de traïció. La Vergere els hi havia respost amb un sotrac, indubtablement fals.

Tant l'esquerda com els fongs van disminuir quan el grup es va acostar a la resclosa d'aire. Els Jedi van activar els seus mantells hologràfics per no cridar l'atenció, van mantenir apartat a la Vergere i van creuar la resclosa disfressats de yuuzhan vong.

Van descobrir que havien arribat a la vora interior del que semblava un enorme cràter d'impacte, només que el pendent era sorprenentment llis i la vora anormalment regular. No tenia cobertura sobre els seus caps, però l'atmosfera era tan densa i calorosa com la de l'interior de la mónnau. Al fons de la conca reposava el que semblava una bresca de mel, excepte pel fet que cada cel·la tenia un metre de longitud i albergava un únic dovin basal.

En Jacen no podia sentir les emocions dels dovin basal; les criatures sense connexió amb la Força li resultaven tan inintel·ligibles com els mateixos yuuzhan vong, però podia apreciar per les seves treballoses pulsacions i els seus costats pelats que les coses estaven a disgust. Fins i tot tenien al cos àmplies zones les cèl·lules que només eren closques marcides. No sabia si això era conseqüència inevitable de l'edat, l'esgotament o alguna malaltia, però suggeria una altra raó perquè els yuuzhan vong estiguessin abandonant la desmanegada nau.

El cuidador i les seves escortes ja eren al fons de la conca, avançant per la vora del rusc de dovin basal cap a la fragata d'en Nom Anor, que es trobava a una cinquena part del recorregut complet del cràter. El mateix Executor i potser uns cinquanta yuuzhan vong estaven a mig quilòmetre de l'estructura, avançant lentament entre les estretes parets de cèl·lules i cuidant evitar els propis dovin basal. Per les diferents indumentàries del grup, molts d'ells només portaven armadures sobre els torsos, estava clar que el Executor havia completat la seva companyia amb part de la tripulació de la nau.

En Nom Anor i els seus seguidors es dirigien al centre del rusc, on es veia una enorme massa de cèl·lules marcides o simplement buides. Al cor d'aquesta zona morta descansava la llançadora robada per la Jaina, avariada i bolcada, però encara d'una peça. Les esporàdics trets làser i projectils de magma que brollaven d'ella suggerien que almenys alguns Jedi havien sobreviscut a l'accident.

-interessant... Destruiràs la voxyn o salvaràs a la teva germana, Jacen Solo? -Va dir la Vergere, parant-se al seu costat, passejant la mirada de la reina a la fragata d'en Nom Anor, on quatre guerrers esperaven al costat de la rampa de descens.

En Jacen va ignorar la pregunta i va continuar analitzant la situació. Una carabina va rugir i va abatre al guerrer que anava davant d'en Nom Anor. L'Executor es va estremir, va baixar el cap i va continuar endavant.

-No ho entenc -Va dir la Tekli-. La llançadora no serveix per a res. La fragata hauria d'estar atacant.

-Sí -Va estar d'acord la Tenel Ka-. Per què arrossegar-se tant sota el foc?

-Això, per què? -Va dir la Vergere-. Potser hi hagi alguna cosa a bord que vulguin viva.

-La Jaina -Va dir en Jacen.

La Vergere va estendre els braços.

-I a tu. En Tsavong Lah li va prometre a Yun-Yammka un parell de Jedi bessons per la caiguda de Coruscant.

Les coses li aniran malament a Nom Anor si ha mort -es va aturar i va estudiar a Jacen un moment-. Tu podries estalviar-li la molèstia de comprovar-ho, no? Tinc entès que els bessons Jedi tenen una... capacitat especial per percebre's l'un a l'altre.

En Jacen la va examinar sense mirar-la directament.

-Jo en el teu lloc no confiaria massa en aquests contes de cantina.

-No? -La Vergere va somriure-. Estàs sent cautelós o només ets suspicaç per naturalesa?

-Aquezt penza que ambdues cozes són el mateix eztant a prop teu -Va dir en Tesar. Va comprovar el nivell de potència del seu minicanó, el va col·locar a la part alta de la carena del vessant i el va apuntar a la voxyn-: Jacen, en aquezt li queden doz trets, potser tres. Hem de matar la reina.

En Jacen va assentir.

-I salvar... -gairebé va dir la Jaina, després es va corregir-:... els nostres amics de la llançadora.

-No pots fer les dues coses -Va advertir la Vergere-. Els yuuzhan vong tenen una dita: La flota que afronta dues batalles perd dues vegades.

-Tenim pinta de yuuzhan vong? -Va preguntar en Ganner, assenyalant els seus ulls-. Som Jedi.

-Això sou -Va dir la Vergere suaument-. Però els yuuzhan vong tenen les seves coses vàlides. No els menyspreeu només perquè la Força sigui cega envers ells.

-No ho faig -Va dir en Jacen- però guanyarem dues batalles. Ho farem així.

Va explicar el seu pla als altres, després va contemplar com una bola de plasma traçava un arc sobre en Nom Anor per estavellar-se a uns vint passos d'ell. L'impacte va vaporitzar una circumferència de deu metres de la conca del dovin basal, però conforme el gas supercalent es va estendre a les cèl·lules adjacents es va condensar fins a desaparèixer convertit en una capa de llambrejants colors.

-I què passa amb ella? -En Ganner apuntà a la Vergere amb la seva arma.

-Quan estigueu a la fragata serà lliure de quedar-se o deixar-nos -Va dir en Jacen-. Fins llavors ja saps què fer si fa algun moviment en fals...

-Disparar -Va acabar la Vergere, agitant les mans de quatre dits i es va girar cap a Tesar-. Al pont del Dama Afortunada trobareu un pilot, un copilot i un subaltern de comunicacions. El mestre de manteniment també estarà a bord en algun lloc. No tenen permís per anar-se'n mentre la nau estigui en marxa.

-Aquezt tindrà la informació en ment -Va dir en Tesar-. I també qui ze la va proporcionar.

En Tesar lliurà el minicanó a Ganner, es va treure el mico i va lliscar per la vora de la conca de quatre grapes. Les seves rugoses escates el camuflaven contra el fosc terra de corall Yorik i es movia amb una gracilitat de rèptil, que de seguida es va fer difícil distingir-lo.

En Jacen va omplir la seva ment amb una imatge de la seva minsa cel·la a l'Acadèmia Fosca i es va permetre tornar a sentir el terror del segrest, la por i la confusió en adonar-se que ja no controlava el seu propi destí. Aquests pensaments sempre havien estat a prop de la superfície, i l'angoixa per l'Ànakin va fer que aquestes emocions acudissin a ell amb facilitat. Quan una suor freda va aflorar al seu front, va utilitzar la Força per contactar amb la voxyn, infonent-li els seus propis sentiments, impulsant-la a fugir.

La voxyn va xisclar i va fer retrocedir a dos escortes malgrat les membranes protectores que portaven a les orelles, després es va girar i va arrencar a córrer per trobar-se amb què un tercer guerrer li barrava el pas. El va atrapar i el va partir netament en dues meitats d'un mos. El cuidador va córrer darrere seu, donant-li ordres, intentant calmar-la. En Jacen va instar la bèstia perquè no confiés en el seu turmentador. Es va tornar i va escopir àcid, però el cuidador va ser prou ràpid com per esquivar-la i deixar que hi arribés a un dels seus escortes al seu lloc. En Jacen va treure el seu sabre làser.

-Jo he de concentrar-me en el voxyn, així que caldrà fer això sense la fusió de combat.

Que la Força us acompanyi, amics meus.

Portant el seu propi sabre làser a la mà, la Tenel Ka es va acostar per besar-lo i va ser interrompuda per la Vergere.

-Que t'acompanyi a tu també, Jacen Solo -La petita criatura el va empènyer costa baix-. Ara, ves, abans que la teva presa escapi.

En Jacen va mirar per sobre d'ella a la Tenel Ka i va posar els ulls en blanc, després li va dedicar a la dathomiriana un somriure de mig costat i es va col·locar la màscara d'oxigen. Va utilitzar la Força per baixar la vora interior de la conca en dos salts i va aterrar sense ser vist darrere de l'últim escorta atordit. Va pensar que era preferible deixar-lo inconscient a matar-lo, i va utilitzar la Força per despullar-lo del seu casc, donant-se compte del seu error quan el tipus es va tornar cap a ell.

En Jacen pressionà l'interruptor d'activació. La seva arma va cobrar vida davant el braç que s'acostava cap a ell i el va tallar a l'altura del colze, però perdre una extremitat mai havia frenat a un yuuzhan vong. En Jacen girà la seva arma noranta graus i va moure la fulla contra el coll del seu enemic. El guerrer es va ensorrar fet un parrac.

-Jacen? -La veu del comunicador no pertanyia a la Jaina sinó a Zek-. Ets tu?

-Qui si no? -En Jacen continuar avançant, intentant no frustrar-se per no estar parlant amb la Jaina-. Com et trobes?

-Algunes lesions, però tots estem sencers -Va dir en Zekk-. Tenim a Lowbacca i el cos de l'Ànakin.

-I la Jaina? -Va preguntar en Jacen, preocupat perquè en Zekk no deia res d'ella.

En Zekk va fer una pausa, sens dubte sorprès que en Jacen hagués de preguntar-li.

-Està aquí, Jacen.

Hi havia alguna cosa en el to d'en Zekk que insinuava la freda foscor que trobava cada vegada que intentava arribar-hi en la Força, però de moment es conformava amb saber que seguia amb vida.

-Bé. Espereu aquí, algú va a per vosaltres.

En Jacen es va arriscar a mirar la fragata. Els guàrdies de la rampa podien saber qui era, o no, però la sobtada aparició d'un Jedi solitari era una temptació massa forta per a ells. Un dels guerrers es va quedar en el seu lloc mentre els altres tres sortien rere d'ell. Darrere d'ells, la fosca figura d'en Tesar Sebatyne es va arrossegar amb sigil per l'ombra que projectava la part davantera de la fragata i es va abalançar sobre l'últim sentinella.

En Jacen va córrer darrere del cuidador i la voxyn en fugida. El minicanó va rugir una vegada, després dues vegades més i dos dels seus perseguidors van caure. El tercer es va ensorrar sota un torrent de trets de T-21. En Jacen ni tan sols mirà enrere. Per llavors en Tesar ja estaria a bord de la fragata i els altres corrent a tota velocitat per reunir-se amb ell.

La voxyn es distanciava amb velocitat, el cuidador menys. En Jacen va utilitzar la Força per suavitzar la fúria de la voxyn. No hi va haver possibilitat d'això. La reina va continuar corrent, mentre els làsers espurnejaven i les boles de plasma explotaven a pocs centenars de metres d'allà. Va intentar utilitzar els instints caçadors de l'animal. Tampoc va ser bona idea. Encara que els seus clons havien estat entrenats per caçar Jedi, ella només havia estat entrenada per conservar la vida. En Jacen va agafar un dels dos detonadors tèrmics que portava al cinturó, va posar el dispositiu a un sol clic i utilitzà la Força per llançar-lo en el seu camí.

La reina va esquivar la bola platejada, va trobar al seu cuidador barrant-li el pas i el va apartar amb una pota. En Jacen va veure un braç volant en una direcció i la resta del cuidador caient en una altra, i llavors la voxyn es va precipitar cap a ell, alçant el cap per escopir àcid. Va activar el seu sabre làser i va carregar contra ella.

Va vomitar l'àcid a tres passos de distància. En Jacen saltà i la substància marró va passar sota ell. Llavors el detonador espurnejà darrere d'ell i es va trobar balancejant en l'aire. Va aterrar suaument i va saltar mig girant-se sobre si mateix, per acabar mirant en la mateixa direcció que abans, i el cor se li va entravessar. No hi havia cap voxyn a la vista, tan sols el brillant esclat del detonador contraient-se sobre si mateix. Encegat, en Jacen va moure el sabre làser al seu voltant en un moviment de bloqueig i atac i va intentar localitzar la seva presa en la Força.

La reina estava a un costat, desplaçant-se a poc a poc. Va parpellejar intentant lliurar-se de l'enlluernament i la va veure sortint del rusc de dovin basal, allunyant-se del combat, allunyant-se d'en Jacen, amb l'ample cos enganxat a banda i banda a les parets de les cel·les. En Jacen es va penjar el T-21 a l'espatlla i va anar a per d'ella. Només li quedaven un grapat de trets útils i, de tota manera, els trets no travessarien les seves gruixudes escates.

La veu de la Tenel Ka va fer un espurneig pel comunicador.

-Fragata en el nostre poder. Podem tornar a casa, però també tenim alguna complicació.

En Tesar va rugir una pregunta.

-Com no va a importar -va contestar la Tenel Ka-. Quan entrem, l'oficial de comunicacions parlava amb l'espaiport.

En Jacen va emetre un gemec internament i després va preguntar:

-La Vergere?

-Va dir que no desitjava acabar desintegrada i va marxar -Va dir la Tenel Ka-. Sembla que et segueix.

-Entesos. Doneu-vos pressa -En Jacen va entrar al rusc de dovin basal i va haver de minorar la marxa. Les parets entre cel·les tenien una separació de mig metre, però estaven tan inclinades que córrer sobre elles era com fer-ho per el tall d'un tauló-. Primer la llançadora.

-Nosaltres? -es va queixar en Zekk-. Ets conscient que els yuuzhan vong et persegueixen?

En Jacen no tenia temps per mirar. Estava acostant-se a la reina.

-Primer la llançadora -Va repetir-. Jo he d'acabar això.

La voxyn es va aturar a la següent convergència de cel·les, on les parets es trobaven formant una espècie d'illa, i després va girar. En Jacen va saltar a través del dovin basal i va aterrar sobre les potes posteriors de l'animal, trontollant i activant el sabre làser. La voxyn va xisclar però no podia tornar el cap prou com per atacar-lo. En Jacen va forcejar amb la reina i va enfonsar la fulla del sabre darrere de la pota davantera.

Els òrgans interns van començar a sortir per la ferida, vessant sang a l'aire i omplint-lo de vapors tòxics. En Jacen tallà de costat, dislocant-se l'altra pota, per després enfonsar la seva arma fins al fons i treure-la. El voxyn es va apartar de cop i va retrocedir fins a la paret adjacent per poder tornar cap a Jacen. Ell va saltar per mantenir-se a la seva esquena i va sentir un insectetallador brunzint cap a ell.

En Jacen es va deixar caure en posició amagada i va alçar l'arma per bloquejar-lo. L'insecte va abandonar l'existència amb un espurneig. La voxyn va seguir batent-se en retirada fins que va aconseguir encarar-se amb ell. En Jacen va fer un salt mortal d'esquena i va aterrar a l'estreta convergència que hi havia darrere d'ell, atrevint-se a apartar la mirada de la reina.

La fragata robada ja creuava la conca en direcció a la llançadora, amb la rampa davantera penjant oberta per a un ràpid embarcament. En Nom Anor i els seus guerrers estaven ja a pocs centenars de metres d'ell. Alguns miraven bocabadats la fragata robada i altres seguien arrossegant-se cap al Jacen, tots massa lluny com per haver-li llançat l'insectetallador.

Un sotrac de perill va atreure l'atenció d'en Jacen cap a la direcció contrària. Es va tornar per veure un gran yuuzhan vong saltant cap a ell a través de la cel·la.

-No, Jeedai! -la figura va estendre un únic braç.

En Jacen va fer un moviment d'escombrat cap amunt i va tallar l'atacant en dos a l'altura de la cintura. No es va adonar que era el cuidador fins que una mà de vuit dits es va agafar a la seva màscara d'oxigen i gairebé la hi arrenca. Va baixar el cap i la màscara es va desprendre. El tors del yuuzhan vong va caure a la cel·la contigua amb ulls iracunds. Tot just va fregar el dovin basal en caure i la criatura va reaccionar amb la seva única defensa. Una diminuta singularitat gravitacional es va obrir a l'existència i es va empassar el cadàver del cuidador, que va desaparèixer amb una espurna de color.

L'olor acre de la sang tòxica va recordar al Jacen el perill que afrontava sense la màscara d'oxigen.

Va alçar la mirada per trobar que la reina el mirava a dos metres de distància amb ulls negres i inexpressius, amb una forta resolució que pesava en la Força. La criatura sabia que en Jacen hi era.

No estava furiosa, ni l'odiava, només estava resolta a salvar-se. En Jacen no volia matar-la, mai havia volgut matar cap animal. Potser ella sentís això en ell.

El cap li donava voltes. Havia d'acabar amb això. Va sacsejar el sabre làser per mantenir l'atenció de la criatura i va portar la mà lliure al seu últim detonador tèrmic. La reina va saltar. Li va arrencar el detonador del seu cinyell. Ella es va llançar cap endavant per mossegar-li el cap i li va sorprendre amb una urpada a l'espatlla.

Les urpes van penetrar profundament i li van fer caure de la cel·la en què estava. El detonador va sortir volant sense haver-se activat i el dovin basal aparèixer sota d'ell. Agitant les cames sobre el cap i es va llançar cap a l'altre costat de la cel·la. Va aterrar marejat i sense equilibri, però va seguir movent-se en la mateixa direcció, aquest cop saltant més alt per guanyar més temps.

Va caure sobre els talons, perdent visió i li cremaven les fosses nasals. Va caure d'esquena en una altra convergència de cel·les. Ja li bategava l'espatlla, però almenys aguantava el pes del braç.

Un trio de coralites van passar en vol rasant sobre els seus caps, escopint boles de plasma al centre de la conca. Tossint i lluitant per no perdre la consciència, en Jacen es va aixecar i va veure a la fragata robada desplaçar-se pesadament sota el bombardeig. Va llançar un projectil de magma, que va desaparèixer en una singularitat protectora quan es va apropar al coralita. Amb una tripulació prou nodrida, la fragata hauria acabat fàcilment amb la nau més petita. Amb només un grapat de Jedi a bord, la destrossarien a poc a poc.

En Jacen va activar el seu comunicador, però va ser interromput pel so familiar d'un rot. Rodà sobre l'espatlla sana i es va aixecar trontollant. Una ràfega de moc marró va caure on ell havia estat i la voxyn va començar a avançar. Li va sorprendre l'acre pudor de la sang de l'animal, que va fer que li cremessin els pulmons i que el cap li donés voltes, gairebé fent que es desplomés sobre un dovin basal.

La reina va aconseguir la convergència i es va aturar. Els separava un bassal de sufocant àcid. En Jacen va col·locar el sabre en posició de guàrdia mitjana, amb la punta inclinada cap a fora i el braç ferit penjant. Darrere de la voxyn, la massa de centenars de metres de corall Yorik que conformava una corbeta el va aïllar de la resta del grup d'assalt. Els seus amics lliuraven una batalla contra tota una flota de yuuzhan vong que es dirigia cap a allà.

Una onada de nàusees va fer que en Jacen caigués de genolls. Desitjosa d'aprofitar l'ocasió, la voxyn va contreure el seu cos per saltar.

Un detonador tèrmic va caure al bassal d'àcid. L'activador estava sense connectar, però va ser tot el que va poder veure en Jacen abans que l'objecte platejat s'enfonsés en el fang.

-Podria ser important? -Va dir la Vergere. S'acostava a ell estenent els prims braços per mantenir l'equilibri-. Vaig veure com se't queia.

En Jacen es va quedar bocabadat.

-Com has...?

-No hi ha temps.

La Vergere va assenyalar. La voxyn grimpava per la vora de la convergència, fugint de l'esfera platejada.

El detonador mai podria explotar sense que s'activés el detonant. Però què sabia la reina de detonadors? Totes les esferes platejades eren esferes a les que tenir por.

En Jacen saltà amb els peus per davant, colpejant a la reina en el centre del cos, clavant-li els talons a les costelles, fent-li caure per la vora. Ella va clavar les urpes profundament en el corall Yorik i es va salvar. En Jacen va aterrar al seu costat, i els seus pulmons en flames es van quedar sense alè. La foscor va començar a créixer dins d'ell.

No, va intentar créixer. Va clavar el sabre làser en el corall Yorik i va començar a tallar per sota de les urpes de la reina. Aquesta, intentant escapar encara del detonador, va alliberar la pota davantera i va tractar d'arribar al mur contigu, després el seu suport es va començar a esfondrar i va ficar les potes davanteres a la cel·la. Va moure la cua verinosa per intentar enfonsar-la al coll d'en Jacen. Aquest es va apartar, però va rebre una ganivetada a l'espatlla ferida i va sentir com el verí es bombava en la seva carn esquinçada. Cremant-li. Coent-li.

Massa feble per donar puntades, en Jacen, la va empènyer amb la Força. La reina va deixar anar una altra pota i, afeblida per les seves pròpies ferides, relliscà cap avall. En caure va esgarrapar al dovin basal amb una de les potes i va caure més enllà de la vora, contraient-se, encongint-se fins a desaparèixer.

En Jacen no va veure el centelleig de colors final. El fibló de la cua va sortir de la seva espatlla amb un esquinç i un fort mareig el va inundar fent que caigués d'esquena a la convergència. Una cosa va començar a espurnejar, a cremar-li la mà, llavors algú li va agafar del braç i el va ajudar a aixecar-se.

Es va sentir un terrible tronar sobre els seus caps, una tempesta de foc tan brillant que va il·luminar la foscor que les parpelles tancades li proporcionaven. Va sentir una veu que li cridava, una veu que havia conegut tota la vida, però que ara li resultava tan aliena com un yuuzhan vong.

-Jacen? -hi va haver una pausa, freda i sol·licitat.- Jacen, respon-me!

Una mà delicada li va apartar els cabells de la cara i li va treure el comunicador del cap.

-Ja no podeu fer res per en Jacen -Va dir una segona veu, també familiar-. Salveu-vos sols.

-Vergere? -Va preguntar la primera veu-. Ets tu? Vull parlar amb el meu germà.

La petició va obtenir per resposta la desconnexió del comunicador. En Jacen va obrir els ulls i va veure que una delicada mà de quatre dits llançava a l'aire l'auricular del sistema de comunicació. Al cel, a la llunyania, una fragata yuuzhan vong intentava travessar una barrera de corbetes yuuzhan vong.

En Jacen va estar confús, però només per un instant. La fragata era la d'en Nom Anor, robada pels seus amics, que ara intentaven arribar-hi. Va forcejar per aixecar-se i va veure un yuuzhan vong d'un sol ull guiant a una dotzena de guerrers a través d'una pluja de boles de plasma i projectils de magma. En la seva direcció. Va intentar rodar i va notar que una mà de quatre dits el retenia.

-No.

Tot i l'aparent fragilitat de la mà, tenia una força irresistible, almenys per a l'estat d'en Jacen. Va agafar el sabre de la seva mà, després va deixar anar el de l'Ànakin de les seves corretges i també se'l va quedar.

-Has guanyat les teves batalles. Ara hauràs de pagar-ho.

En Jacen va recordar les tortures que havia patit amb els altres a bord del Mort Exquisida. Se li va regirar l'estómac. Les mans li van tremolar. Es va obrir a la Força i va somriure davant la por que sentia el seu cos. Els Jedi estaven fora de perill. Al costat d'això, el seu dolor no importava res.

-Importarà, Jacen -Va dir la Vergere, sorprenent-lo. No recordava haver parlat en veu alta-. T'ho prometo. Importarà.

Una càlida llàgrima va caure per la seva cara, seguida per una altra i per una altra més. En Jacen torçà el coll i va trobar la Vergere vessant llàgrimes sobre les seves galtes. Tenia la cara tornada perquè en Nom Anor i els altres no poguessin veure-ho.

-Vergere, eres tu...

-Sí, Jacen -li va fer callar pressionant un dit sobre els seus llavis-. Plorava per tu.

Següent