CAPÍTOL 18
Havien
menjat coses pitjors -Va venir a la ment el fong àcid que creixia en les parets
de les mines de ryll de Nolaa Tarkona-, per això en Jacen va saber que no eren
les delicades sensibilitats de la seva germana les que li feien ennuegar-se amb
la insípida polpa que l'Alema havia requisat al seu terroritzat ostatge yuuzhan
vong. Tampoc era l'urgència de la seva situació. El grup d'assalt estava amagat
en una cel·la de la perifèria, en un cau-domicili en el més profund de la mónnau.
Intentaven passar desapercebuts fins que en Tesar els va donar les novetats
sobre la ubicació de la reina. No havien vist senyals d'en Nom Anor o les seves
tropes des de la batalla al grashal, d'on van escapar desplomant el sostre del
passatge darrere d'ells i es van internar en el cor de la mónnau.
En
Jacen va agafar un bol ple de polpa d'un gibrell amb aparença de petxina i el
va estrènyer contra les mans de la Jaina.
-Jo tampoc
tinc ganes de menjar, però necessites conservar les forces.
La
Jaina llançà les farinetes contra el mur bioluminescent. La seva captiva
yuuzhan vong, una ínfima treballadora que resultava gairebé atractiva en la
seva total absència de mutilacions o tatuatges, es va ajupir en una cantonada
creient que havien tirat el bol contra ella. El liquen va començar a brillar
amb més intensitat mentre absorbia els nutrients. Ningú parlava.
En
Jacen podia sentir la culpabilitat i la ràbia estripant a la seva germana,
encara que les seves emocions estaven tan barrejades amb les seves pròpies que
amb prou feines podia distingir unes de les altres. Compartien una pèrdua que
mai es rescabalaria, un buit que tirava de la seva germana com una bretxa al
buit. Va posar la mà al genoll de la seva germana, esperant que el contacte li
servís de suport.
-No podem
abandonar. Encara hem de destruir la reina.
La
Jaina va mirar cap amunt, un feble espurna de presència es va mostrar finalment
en els seus ulls buits.
-El vas
deixar a mercè dels yuuzhan vong.
-Vam haver
de fer-ho -Va dir en Jacen, acceptant la reprimenda. Malgrat el molt que patia,
preferia que la Jaina li tirés a ell totes les culpes que bullien en ella que
les afrontés sola. -Es tiraven tots sobre ell, ja ho vas veure.
La
Jaina va apartar la mà de la seva cama.
-Et va
deixar al comandament i tu el deixes enrere.
En
Jacen no va dir res. Encara que sabia que era el sentiment de culpa de la seva
germana que l'empenyia a acusar-lo, no tenia prou confiança en si mateix com
per parlar amb calma.
-En Jacen
no es mereix que li culpis -La Tenel Ka estava asseguda a l'altre costat de la
petita habitació amb les cames creuades i una postura tan dreta com sempre-.
Tothom va sentir l'ordre i tots sabem per què la va donar. Ignorar una ordre
així hauria estat una deshonra a la memòria de l'Ànakin i un menyspreu al seu
sacrifici.
-Mantingues-te
al marge, Tenel Ka -Va dir la Jaina-. Tu no pots entendre res d'això. Tens la
profunditat emocional d'un ronto.
La
velocitat amb la qual la Tenel Ka desencreuà les cames i es va aixecar al
costat de la petita taula va demostrar com d'equivocada que estava la Jaina. En
Jacen va pensar per un moment que la dathomiriana bufetejaria a la seva
germana, però la Tenel Ka es va limitar a fulminar-la amb la mirada fins que la
Jaina es va sentir incòmoda i va desviar la mirada.
Quan
ho va fer, la Tenel Ka va dir:
-Tots
patim, Jaina. El teu germà també.
Era
difícil saber pel seu to si parlava de manera conciliadora o tallant, però va
fer que la Jaina s'aixequés. En Jacen va subjectar la mà de la Jaina, però no
tenia per què preocupar-se, en Zekk ja s'aixecava per interposar-se entre les
dues i aturar qualsevol cop que poguessin llançar-se.
-En què
ajuda això? -En Zekk es va dirigir sobretot a la Tenel Ka-. Calma't.
Les
dues dones van obrir les mans, però van continuar dretes enfrontades, cadascuna
esperant que l'altra es disculpés. L'habitació estava incòmoda i silenciosa.
Els altres Jedi es limitaven a concentrar-se en les seves farinetes.
El
grunyit greu que va sonar pels seus comunicadors va evitar una llarga espera.
-Tesar?
-Va preguntar en Jacen. Com a membre més sigil·lós del grup d'assalt i únic
caçador nocturn natural, el barabel havia estat l'elecció òbvia per enviar-lo a
escapolir-se a través dels tèrbols i bruts carrerons del laberint que formaven el
cau-. L'has trobat?
No li
va contestar la veu del barabel sinó un altre greu grunyit. Li va prendre un
temps reconèixer el so d'una paraula en shyriiwook. Les veus dels wookiees no
es portaven bé amb els comunicadors.
-Lowie?
-Va dir amb veu apagada la Jaina, agafant el seu propi comunicador-. Ets tu?
En Lowbacca
va confirmar la seva identitat amb un gemec, després va començar una llarga
petició de perdó per permetre que li robessin el Taquió Volador.
-Lowie,
oblida-ho, també ens van enganyar a nosaltres -Va dir en Jacen-. On estàs ara?
La
resposta que en Lowbacca va grunyir era considerablement més llarga que el nom
d'un lloc.
-Per què
fan això? -Va preguntar en Jacen.
En Lowbacca
va grunyir un interrogant.
-Mantingues-te
alerta -Va dir la Jaina-. I, facis el que facis, queda't amb ell. Estaré allà
tan aviat com pugui.
Ella
va apagar el comunicador bruscament i en Jacen amb prou feines va poder-la
agafar pel braç abans que arribés fins a la porta.
-Què fas?
-Anar a
pel cos de l'Ànakin, tu què creus? -Va dir la Tahiri la qual va contestar,
parlant per primera vegada des que van fugir del grashal-. No van a portar-lo a
cap part.
Es va
aixecar i es va posar al costat de la Jaina, com van fer l'Alema i en Zekk un
moment després. En Jacen els va ignorar a tots i va continuar subjectant a la
seva germana pel braç.
-Quines
van ser les últimes paraules de l'Ànakin? -Va preguntar ell-. Ens va dir que
matéssim a la reina.
-Doncs
matem-la -La Jaina va deixar anar el braç de la mà del seu germà i va accionar
el panell sensible. -Però jo penso tornar.
La
Jaina va despenjar el seu sabre del cinturó i va conduir a la resta en la
foscor, sense parar-se a comprovar si podrien veure-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada