Collita Roja (XXXV)

Anterior

35 / La lliçó d'anatomia

-Fa fred -va dir en Maggs tremolant i fent una ullada al seu voltant, com si volgués comprovar-ho en els altres-. Així i tot, s'està bé, no? Després de tot el que ha passat...

La Kindra no va dir res. En Maggs, en Hartwig i ella acabaven de sortir del túnel, amb el mestre Hracken tancant la marxa en silenci. En Hartwig, que havia agafat l'espasa de llum d'en Ra'at, va refregar el mànec amb el primer grapat de neu que va poder recollir, però per més que ho va intentar no va poder fer desaparèixer la taca.

-Hem de parlar del que ha passat allà dins? -preguntà en Maggs.

-Què? -va dir la Kindra-. Tens alguna cosa que necessitis dir?

Tots es van tornar per mirar a Hartwig, que estava dret a diversos metres per darrere, encara dins del túnel, de manera que la meitat del seu rostre seguia a les fosques.

-Ra'at -Va dir en Maggs-. Ha...

-En Ra'at s'ha transformat -va contestar en Hartwig, sortint a la llum vagament grisa del crepuscle, amb l'alè escapant-se-li fumejant dels llavis. Era la primera vegada que parlava des que s'havien obert pas a través de la barrera, i la seva veu sonava diferent, espessa i estranya-. S'ha transformat en un d'ells, i el mestre Hracken se l'ha carregat. Ara, la seva espasa de llum la tinc jo. Fi de la història.

-Què passa amb nosaltres? -va preguntar en Maggs.

-A cap de nosaltres l'han mossegat, que jo sàpiga. -En Hartwig mirà al seu voltant per comprovar si els altres el contradeien-. Estàs bé? -En Maggs va fer que sí amb el cap-. Kindra? Tens alguna cosa que confessar?

La noia no va aixecar la vista.

-Kindra?

Silenci.

-Escolta. -En Hartwig caminà fins on es trobava la noia, empenyent a Maggs en passar, i la va agafar amb força de l'espatlla per obligar-la a mirar-lo-. T'estic parlant a...

La Kindra es va deixar anar. Els seus ulls semblaven uns perdigons malaltissos.

-Estic neta.

-Estàs segura? -En Hartwig no havia baixat les mans-. Què és això que tens al coll?

-Molt graciós.

-Creus que estic de broma? -Es va quedar esperant mentre la Kindra aixecava la mà i es tocava el coll, potser a un centímetre de la jugular. La noia es va estremir en notar la ferida oberta, va retirar la mà i va mirar la taca vermella al dit índex.

Apartat d'ells, a una certa distància, el mestre Hracken els mirava sense dir res.

-No és més que un tall -va dir la noia-. M'ho hauré fet amb alguna peça de la instal·lació elèctrica...

-Això no ho saps -va dir en Hartwig.

-No creus que me'n recordaria si m'haguessin mossegat?

-El que jo crec -va contestar sostenint la mirada- és que hi havia un munt de sang infectada volant pels aires. I si t'ha esquitxat la ferida...

-En aquest cas, ja estaria cridant i estripant-te -li va dir la Kindra-, però no és el cas... encara que m'agradaria. Així que si ja has acabat de posar en dubte...

-Fa una estona estaves disposada a matar-me per una espasa de llum -va dir en Hartwig-. Em sembla que, pel bé del grup, ara hauríem de deixar-te fora a tu. -Va mirar al mestre Sith-. No, mestre Hracken?

En Hracken no va tenir ocasió de respondre, ja que la Kindra se li va avançar.

-De veritat és això el que vols? -li va preguntar a Hartwig, amb l'espasa preparada-. Hem combatut força vegades durant els entrenaments. Ja saps el que passarà.

En Hartwig no va contestar i se la va quedar mirant, amb les espatlles pujant i baixant a cada respiració i la cara inexpressiva. Una ràfega de vent carregada de neu va bufar entre tots dos i la Kindra va sentir que el tall del coll començava a fer-li mal.

-Mou fitxa -va dir la noia.

-Tu primer.

-Espereu -va intervenir en Maggs-. Ningú sap quin és el període d'incubació d'aquesta cosa, oi?

En Hartwig no va deixar de mirar la Kindra als ulls.

-En el cas d'en Ra'at, jo diria que ha estat molt ràpid.

-Sí, però en Ra'at s'ha contagiat de primera mà. Potser amb una exposició accidental es trigui més temps. -La Kindra notà que la veu d'en Maggs anava guanyant en confiança en parlar, entusiasmat amb el seu propi argument-. La qüestió és que no ho sabem. Així que abans que algú cometi alguna ximpleria, i si tots fem un pas enrere, ens desvestim i ens assegurem que ningú té cap ferida oberta on pugui haver entrat sang contaminada? -Va mirar al mestre de combat Hracken, que encara no havia dit res-. Què et sembla?

En Hracken va assentir amb el cap.

-Sí -Va contestar.

-Desvestir-me, jo? -L'expressió de la Kindra havia passat de bel·licosa a incrèdula-. M'estàs demanant que em tregui la roba?

-És l'única manera d'estar segurs. -Va mirar a Hartwig-. Tu estàs d'acord?

-Per què no? -va dir en Hartwig encongint-se d'espatlles-. No tinc res a amagar. -Es va treure la túnica i la camisa de l'uniforme que portava per sota i després es va baixar els pantalons fins als turmells. Davant d'ell, la Kindra ja s'havia tret l'abric i tenia els braços nus creuats sobre el pit, mirant als altres desafiant.

-Això és tot el que penso llevar-me.

En Hartwig va posar els ulls en blanc i es va girar cap a Maggs, que tremolava amb l'única protecció de la roba interior i les botes, abraçat a un cabdell de roba com un nen petit al moment d'anar a dormir. Per darrere d'ell, amb el tors nu, hi havia el mestre Hracken. El mestre de combat també s'havia desvestit fins a la cintura, sense que ningú li ho demanés, i mostrava un físic ample i musculós que semblava encara més dur per les cicatrius, els tatuatges estranys i dècades d'intens entrenament físic. Tenia el cap cot, com si estigués inspeccionant alguna cosa a la neu.

-Sembla que estem tots nets -va dir en Hartwig-. Suposo que això vol dir que...

El mestre Hracken aixecà el cap. El seu somriure retorçat semblava travessar diagonalment tot el cap a l'ample, com un tall. La sang ja havia començat a vessar-li a banda i banda de la boca quan va obrir els llavis, ja mig rosegats.

Els seus ulls no tenien res d'humà.

Amb un soroll informe que era en part crit, en part panteix, en Hartwig va buscar a les palpentes la seva espasa de llum i li va caure a la neu. Es va ajupir, va intentar agafar-la, però només va aconseguir que es colés encara més en la neu.

En Hracken trigà menys d'un segon a abalançar-se a sobre d'ell. Va agafar-lo del cap, li va clavar les dents al coll i li va arrencar un mos de teixit i cartílag. La Kindra va veure que la sang brollava a borbolls com si algú hagués encès una font en miniatura just a sota la barbeta d'en Hartwig.

L'alumne va fer un pas enrere trontollant, amb les mans aixecades, parpellejant davant el mestre Sith quan aquest es va girar per mirar-lo. Ja no estava nerviós. En Hracken aixecà les mans amb força, disposat a llençar una descàrrega de rajos de Força, quan el seu cap va caure de sobre de les seves espatlles i va rodar, deixant anar dolls de sang, fins a ensopegar amb un monticle de neu entre les ombres.

El cos decapitat d'en Hracken es va ensorrar, tremolant i entre espasmes, i en Maggs va veure la Kindra darrere d'ell. La noia agafava l'espasa de llum amb les dues mans amb una fermesa absoluta.

-Gràcies -Va murmurar en Maggs.

-De res. -La Kindra va caminar cap al cap d'en Hracken, que encara grunyia, i el va tallar en dos-. Aquest és tot teu.

En Maggs mirà cap enrere, al cadàver d'en Hartwig, amb el coll estripat vessant sang descuidadament sobre la neu com una mà perdedora de pazaak. La criatura ja estava començant a tornar en si. Es retorçava sense moure's del lloc, agitava els braços i les cames i es preparava per incorporar-se de nou. Pel forat del coll se li escapaven apàtics bombollejos i clapotejos.

-T'ocuparàs d'això? -va preguntar la Kindra.

En Maggs respirà fondo, va clavar la seva espasa de llum en el cadàver d'en Hartwig i va tallar el seu tors en canal des de la gola fins a l'engonal. Mirant-lo, la Kindra es va adonar que podia veure el cartílag negre, encara palpitant, del cor mort d'aquella criatura bategant estúpidament, intentant-se aferrar a un últim batec. En aquell moment va sentir fàstic en ser testimoni de l'inútil compromís de la màquina humana a l'hora de suportar més i més penalitats.

-Està mort? -va preguntar la Kindra.

En Maggs no va respondre.

-Està mort?

En Maggs va tornar a posar-se fil a l’agulla amb l'espasa de llum, i aquesta vegada va tallar el cap d'en Hartwig. El cap es va quedar penjant durant un segon d'una última tira de carn, i després es va separar d'ella per sempre. Unes quantes apàtiques regueres de sang bullida van caure com llàgrimes de les artèries tallades, negres com l'oli usat, abans de cauteritzar-se per complet.

-Ara sí que està mort -va dir.

La Kindra va assentir amb el cap, però no va apagar la seva espasa de llum.

-I ara què? -va preguntar en Maggs.

-Jo me'n vaig -va contestar ella-. Tu et quedes.

En Maggs va parpellejar.

-Com?

D'un tall, l'espasa de llum de la Kindra li va tallar els lligaments de la sofraja i li va seccionar els tendons just per sobre del turmell.

En Maggs va cridar i va relliscar, agitant els braços, en perdre l'equilibri. Es va posar a cridar-li a la noia, a preguntar-li per què ho havia fet, què es creia que estava fent, però per llavors la Kindra ja havia donat mitja volta i s'havia posat a córrer -no a caminar, sinó a córrer- tan ràpid com podia en direcció contrària.

-Espera! -En Maggs es va incorporar i va intentar aixecar-se, però les seves cames es van negar a fer-li cas. Els tendons d'Aquil·les tallats li feien caure de cara una vegada i una altra sobre la neu.

Quan va aixecar el cap, va sentir sorolls a l'esquena. «No», va pensar en Maggs. «No, tot això ha estat un error, un gran error...»

Va mirar cap enrere i les criatures es van abalançar sobre ell.

Següent